12ª. L'aniversari d'Akane.
.
La noia estava estirada al llit. No podia dormir. Feia dies que no dormia, els mateixos que el seu promès no era a casa. El noi s'havia fugat de casa i amb qui menys s'esperava.
La jove estava furiosa i ho pagava amb qui estava prop d'ella, les seves amigues evitaven parlar del noi, la seva família evitaven parlar, els seus rivals ... els seus rivals estaven tan furioses com ella, ningú s'acostava a cap de les ... cinc ?.
Aquest dia que començaria en unes hores era el seu aniversari ... i el seu promès no estaria amb ella, l'odiava, no volia tornar a veure-ho mai.
Va recordar amb ràbia el dia que va desaparèixer el jove.
.
UNS DIES ABANS ...
.
Tota la família estava esmorzant. Tota menys en Ranma que seguia dormint.
-Akane, Pots despertar a en Ranma? - va preguntar la Nodoka.
-Per què jo? -Va preguntar ella enfadada, encara que sàvia la resposta.
-És el teu promès i sempre ho despertes tu. No deixes a ningú que ho faci per tu.
Va pujar a l'habitació del noi. I va entrar-hi de forma brusca. I va tancar els ulls, no ho volia veure mig nu ... aquell dia no.
- Vols aixeca-te d'una vegada! -va dir la noia de mala manera, cridant. De vegades el despertava amb suavitat, però avui s'havia aixecat de mal humor, havia tingut un malson, on en Ranma l'enganyava amb els seus companyes de classe.-Arribarem tard a l'escola per culpa teva!.
Era dissabte i no tenien classe, però ho va dir per despertar el noi. En obrir els ulls va veure l'habitació ... buida. No estava el noi. L'Akane va registrar l'habitació i ... res. El jove s'havia anat amb totes les seves pertinences, o gairebé totes.
Uns minuts després tota la família estava reunida al voltant de la taula. Tots enfosquits per la fugida del noi. Els pares d' en Ranma pensant que era un mal i ingrat fill. En Soun que havia triat un mal home per a la seva filla. La Kasumi sentia pena per la seva germana petita. La Nabiki sentia que el seu negoci havia volat, quedava l'Akane ... però res tornaria a ser igual.
L'Akane estava furiosa, ressentida. I quan li parlaven contestava de males formes.
Tots els reunits es preguntaven amb quin dels seus promeses s'havia fugat.
Van passar els minuts ... i van sentir cops en una paret i aquesta es va trencar, pel buit va entrar la Shampoo.
-Hola, Shampoo venir a veure a Airen. Ella necessitar ...- va dir la jove xinesa.
-Per que necessites a aquest mal home? -Va preguntar l'Akane de males formes.
-Ell ajudar-me a buscar a noi ànec- va dir la Shampoo. Tots la van mirar sorprès- en Mousse anar a dormir. I quan Shampoo anar a despertar, en Mousse haver desaparegut, les seves coses també.
Tots a la casa la van mirar sorpresos.
-Estàs dient que en Mousse va desaparèixer sense avisar? - va preguntar la Nabiki.
-Si això dir. Jo venir a buscar a Airen. Quan trobar a noi-ànec jo enganxar una pallissa.
-Estàs preocupada per ell? - va preguntar la Nabiki.
La Shampoo es va posar vermella.
-Jo no estar preocupada per ell. En Mousse haver de ajudar-me en el Neko-Hanten.
La Nabiki la va mirar sorpresa. La Shampoo posava la mateixa cara que posava l' Akane quan li preguntava si estava enamorada d' en Ranma, les dues mentien igual del mal.
-Doncs si vens per en Ranma ... t'has equivocat de lloc. Aquesta rata ha fugit aquesta nit, com ha fet en Mouse- l' Akane va mirar a la seva rival- i em joc alguna cosa que aquests dos han fugit junts.
La Shampoo es va deixar caure a terra.
-Aquesta me la paga !. - va exclamar furiosa la noia xinesa-en Mousse penedir d'anar-se'n sense avisar-me- es va sorprendre pel que va dir. Va mirar allà reunits i va baixar el cap avergonyida.
Hores després. L' Akane i la Shampoo seguien assegudes, no s'havien mogut. Ningú gosava parlar-les. Els seus contestacions eren tallants i les seves mirades irades. Les dues joves seguien furioses per la insolència dels dos nois fugits.
Van sentir sorolls i van entrar l' Ukyo i l' Akari Unryū, la núvia d 'en Ryoga. Les dues nouvingudes només entrar van veure que passava alguna cosa, no era normal que l' Akane i la Shampoo estiguessin juntes sense barallar-se, a part les dues estaven furioses. Hi havia passat alguna cosa i li feia por saber-ho.
-Hola! - va saludar amb por l' Ukyo, temia dir alguna cosa i que aquestes dues saltessin.- Necessito la vostra ajuda, la d' en Ranma per ser precisos ... .- va veure que la dues noies la miraven amb curiositat i cansament.- Ahir a la nit va aparèixer en Ryoga en el meu restaurant, avui tenia una cita amb l'Akari. El vaig deixar dormir en el meu restaurant, perquè no es perdés. I aquest matí quan ha llegat la seva novia he pujat a cridar-ho. I no us podeu imaginar que ha passat?
-Que en Ryoga havia desaparegut amb totes les seves coses, ni es va acomiadar de tu- van dir l'Akane i la Shampoo amb cansament.
Les dues noies que venien a la recerca d' en Ryoga van ser informades de la desaparició dels altres dos nois i les quatre noies es van reunir al voltant de la taula amb un mal geni de pel·lícula.
Des del passadís la família les mirava amb terror, aquestes quatre joves feien por. Ningú tenia el valor d'apropar-se a elles.
Al cap de les hores va arribar la Kodachi. La notícia de la desaparició d' en Ranma i els altres dos nois s'havia estès per Nerima i va anar a la recerca d'informació. En veure-entrar totes van pensar que en Kuno també havia desaparegut ... però no van tenir tanta sort, en Kuno era a casa seva. La Kodachi es va unir al grup i van estar reunides les cinc fins ben entrada la nit.
La resta de la família va haver de sopar a la cuina. Ningú es volia arriscar a enfrontar-se al geni d'aquestes cinc noies presumptament abandonades.
La Nabiki va ser qui va preguntar la pregunta que tots tenien en ment, estaven reunida tota la família en el dojo.
-On s'han ficat en Ranma i aquests dos?
-No ho sé-va contestar la Kasumi-m'agradaria saber Per què han fugit?
-És senzill, aquests tres tenen por d'aquestes noies. Tenen raó, llevant l' Akari, les altres quatre no són molt pacífiques. I aquests nois les han hagut de patir mes de una vegada. Han escapat per salvar les seves vides, per que han de tenir núvies noves ... – la Nabiki va notar fred i al girar-se va veure a les cinc noies que la miraven malament. Un Aura negra les envoltava.
-Pare, sortirem a investigar. Tornaré quan m'assabenti d'alguna cosa- va dir la Akane. I va mirar a la Nabiki- aquesta broma me la pagues, no te la perdonaré. Ara entenc per què quan en Ranma va ser promès teu estava desitjant tornar amb mi.-ho havia dit amb fredor i molta ràbia. Es va girar i les cinc noies van abandonar el dojo.
Aquesta nit va aparèixer el rumor que cinc fúries, cinc dimonis, havien sortit dels inferns. Perseguien tres nois que s'havien escapat del seu control. Qui va dir haver-les vist, ho deia amb terror, les reescrivia com monstres encarnada en cinc noies joves. Durant dies el terror a aquestes noies va assolar Nerima. Anant juntes o cadascuna pel seu costat, veure-les era una vista al terror més absolut.
...
Cinc dies havien passat, cinc dies que la noia inspirava terror a qui la veiés. Cinc dies en la major de les incertesa. Ella estava ajaguda, pensar en com havia passat tot no l'havia ajudat, tot el contrari, estava més furiosa.
Recordava la conversa amb la Kasumi. El dia després de la desaparició del seu promès.
...
-No et preocupis-li havia dit la seva germana-Tornarà, tornarà amb tu. Ell havia de fer alguna cosa important.
-Però per què no m'ho va dir? -Havia preguntat ella plorant.
-Per que et s'oposaria i no li deixaries anar. Akane, és molt important que en Ranma faci això. Quan t'assabentis, sabràs que ell tenia raó.
...
El record d'aquesta conversa no la va alleujar. En Ranma havia confiat en la Kasumi i no en ella, estava molt confusa. Es va aixecar del llit, anava a preparar-se un got de llet per veure si l'ajudava a dormir.
-I si la Nabiki té raó i si en Ranma m'ha abandonat per que té una promesa nova? -Es va preguntar la noia.
-Qui té una promesa nova? -Va preguntar una veu darrere d'ella.
La noia va quedar un moment en blanc, coneixia aquesta veu. Es va girar i va veure de peu davant d'ella al seu promès. El seu costum de deixar-se la finestra oberta, havia permès l'entrada del noi a l'habitació. A ella se li van escapar les llàgrimes, l'havia trobat tant a faltar i ara tornava a estar davant seu.
Es va apropar a ell emocionada. El va mirar i ...
Va sonar un Plaff i en Ranma es va posar la mà a la cara, on ella li va estampar una bufetada, la va mirar sense comprendre. Però sense enfadar-se.
-On dimonis has estat ?. Per què no te n'has anat de entrenament- li va cridar la noia enfurismada- m'has tingut molt preocupada.
En Ranma va mirar a la noia, estava furiosa. Li feia mal haver provocat aquest estat en la seva promesa.
-Ho sento Akane ... jo ... no volia que això passarà. Necessitava sortir. No t'ho podia explicar ...
-Però si a la Kasumi- li va cridar enfurismada la noia- creia que tenies més confiança ... en Mi.-se li van escapar unes llàgrimes.
En Ranma la va mirar.
-No t'ho podia explicar ... t'haguessis oposat i no m'haguessis deixat anar. I la Kasumi em va enxampar quan m'escapava, l'hi vaig explicar. Li vaig demanar que guardés el secret.
-Per què no t'hauria deixat anar? No pot ser tan dolent.
En Ranma va treure un diari esportiu i hi va lliurar a la seva promesa. Ella va llegir la portada i va obrir molt els ulls.
- Vaig participar en un torneig, vaig demanar a en Ryoga i en Mousse que m' acompanyessin.- ella el va mirar amb una barreja d'emocions-Vaig quedar primer, en Mousse segon i en Ryoga tercer ... jo els vaig eliminar a tots dos.
-Però podies haver-m'ho dit. Podies haver-me portat.
-No volia que veiessis com em s'esbatussaven.- va contestar ell- em vaig equivocar, en els combats va ser quan més et necessitava donant-me ànims. Et havia d'haver portat. Et vaig trobar molt a faltar.
-Ranma! - va dir ella sorpresa. El noi reconeixia que sentia alguna cosa per ella, que la necessitava.
-Però no podia portar-te. Volia .. volia donar-te una sorpresa i ... amb tu davant no podia ..- va anar caminant i es va posar darrere de la noia el va mirar el coll i va exclamar espantat- que tens al coll?.
Ella es va espantar.
-En el coll? Mira que tinc!, pot ser que m'hagi picat un insecte!.
-Si, aquí. T'ho vaig a curar. Tanca els ulls, pot ser que et dolgui- va dir ell. Ella es va espantar, però va tancar els ulls. No va desconfiar del noi, no li faria res, si ho intentava ...
Llavors va notar que el noi li passava alguna cosa pel coll i que el lligava al clatell. La noia va obrir els ulls espantada.
-Mira que t'ha crescut en el coll- va dir ell fent broma.
Ella va abaixar la mirada amb por. Estava disposada a pegar al noi si li havia fet una broma. I el que va veure penjant en el seu coll la va deixar sense parla. Hi havia passat de la por a l'enuig i d'aquest al estupor i d'est a l'alegria. Els seus ulls es van entelar per les llàgrimes al veure el que en Ranma li va penjar al coll. Va agafar el penjoll que li havia regalat el noi i el va acariciar amb dolçor.
-Gràcies Ranma! - va dir la noia- és preciós! .- l' Akane tenia llàgrimes als ulls, estava emocionada. No pensava que el seu promès fos capaç de fer-li un regal com aquest.- aquest regal és molt important per a mi.
-Et volia regalar alguna cosa molt maca. Per això vaig participar en el torneig. No volia demanar diners a la sangonera de la teva germana. M'ho havia de guanyar jo mateix.
Ella va fer que sí, no podia parlar de l'emoció.
-Felicitats pel teu aniversari !. Volia ser el primer a felicitar-te.
Ella el va abraçar i el va besar a la galta. El noi es va posar vermell i es va tocar on ella el va besar.
-I ... i... aquest petó? ... per ... per què? -Va preguntar el noi amb timidesa i quequejant.-És el teu aniversari, no m'havia de donar un regal a mi.
Ella el va mirar i va somriure amb dolçor. En Ranma considerava el seu petó un regal
-Per ser bo amb mi. Per que avui t'ho has merescut ... Però no et perdonaré que et fossis sense avisar- me.- el va renyar ella.
-D'acord, la propera vegada et llevaré.- va dir ell- en guanyar aquest torneig m'he classificat per al torneig nacional, és d'aquí a dos mesos, prepara't per acompanyar-me. Amb tu a prop guanyaré. Ves traient el passaport. Si guanyo aquest torneig aniré al mundial. Vull guanyar el torneig mundial.
Ella es va alegrar que ell comptés amb ella. Però de seguida es va tornar a enfadar.
-Em fas un regal i em felicites, però ...
-Però que? - va preguntar el noi.
Ella sabia que ell no entenia a primeres.
-T'has oblidat d'alguna cosa-va dir ella i es va tocar dues vegades la galta amb els dits índex i cor-Tant et costa?
El noi va entendre el que li demanava la seva promesa. Es va posar vermell, va empassar saliva. Es va acostar a la noia. I va estar un moment sense reaccionar, i quan la noia va començar a perdre la paciència, ell es va ajupir i va dipositar un petó a la galta de la seva promesa.
Ella es va posar vermella. No va ser un petó ràpid i incòmode i donat per compromís, va ser dolç i agradable.
-El veus, no va ser tan difícil. Oi? -Va preguntar ella somrient.
Ell la va mirar i va somriure.
-No .. no ho ha estat. Ha estat ... molt agradable.- la va mirar i es va posar seriós- és hora de dormir, demà t'explicaré tot ... tota la veritat- es va dirigir a la porta de l'habitació, però ella el va detenir el va abraçar i li va tornar el petó, ell es va posar vermell i va somriure.- m'ha agradat el teu peto. En vull més!, faré tot el possible ... per merèixer més dels teus petons. Avui m'has donat dos. Ja puc morir feliç.
En Ranma va sortir de l'habitació i ella es va quedar mirant la porta per on se'n va anar el noi. Es va posar vermella, no només li havia regalat un penjoll amb una joia, sinó que li va demanar més petons. Aquesta nit havia estat carregada d'emocions, però ja s'havia solucionat tot. Com li havia dit la seva germana, el noi va tornar amb ella. Aquesta nit la jove, per fi, va dormir tranquil·la.
.
Al dia següent.
Tots en el dojo Tendo havien dormit profundament i sense despertar-se. Estar en estat d'alerta pel mal humor de l'Akane els esgotava. I quan queien al llit s'adormien de seguida i no els despertava res. Ningú es va assabentar de la volta del fugat. Ni de la discussió dels dos joves, ni que s'havien reconciliat.
Va ser llavors quan van sentir baixar a algú les escales. L'Akane s'havia aixecat, els esperava un altre dia de terror.
.
L'Akane es va despertar, havia tingut un somni fantàstic, on el seu promès tornava, li regalava un penjoll i es mig confessava.
El seu rostre va adquirir un rictus de tristesa. Llàstima que només hagi estat això, un somni.
Va baixar la seva vista al pit i no va veure res. Que somni més idiota havia tingut. Es va incorporar al llit i va notar un bony a l'esquena i va portar la seva mà allà i va agafar un petit objecte lligat al seu coll. El va girar, el va mirar i va somriure. Després de tot no havia estat un somni, però no per això no deixava de ser un record fantàstic .
Es va vestir i va anar a l'habitació del seu promès i el va veure dormint, va sortir i va tancar la porta. Va baixar les escales cantant i va passar per on estava la seva família.
-Bon dia! - va dir amb alegria i va anar a rentar -se.
La seva família la va mirar espantada. Aquesta noia va haver de somiar alguna cosa realment agradable, per què s'havia aixecat contenta i de bon humor.
Quan la noia va tornar i es va asseure a la taula, la família la va mirar estranyada.
-Et passa alguna cosa Akane? -Va preguntar la Kasumi.
-No, què m'havia de passar? - va respondre l'Akane.
-Res. Com has estat uns dies rara.- va aclarir la Nodoka.
-Aquests dies ja són al passat, i el passat es...passat!.- contestar ella somrient.
Tots la seguien mirant de manera estranya.
-Ha de ser per què avui és el seu aniversari- va dir la Nabiki- per què en poques setmanes s'acaba la secunda ... -i va mirar el coll de la jove i va veure una cosa que no havia vist mai-Què és això ?, Què portes al coll?
-El que? - i llavors va recordar-Ah! Això? - i va ensenyar el penjoll i va somriure enigmàtica-És un regal.
- És preciós! - va dir la Kasumi, i va mirar a la seva germana amb alegria- No t'ho vaig dir?
L'Akane va assentir. La Nabiki va notar que s'escapava alguna cosa. Ella que s'assabentava de tot, i hi havia alguna cosa que ella no sabia, però si la Kasumi.
-Preciós ... i car- dir A qui has estafat?
En sentir això a en Soun li va canviar la cara, ara creia saber per què s'havia anat en Ranma. Era l´Akane qui tenia un nou nuvi.
- Qui ... ?, Qui ... ?, Qui t'ho ha regalat? - va exigir el patriarca-No deixaré que et tornis una ...
-He estat jo! - va dir una veu. En Ranma va entrar a la sala i es va asseure al costat de l'Akane. El noi semblava diferent, més alegre, com si s'hagués lliurat d'un pes- jo l'hi he regalat !.
Tots el van mirar sorpresos. El noi fugat havia tornat i estava assegut al costat de la seva promesa llegint un diari.
-On has estat? - va preguntar en Soun- Segur amb una promesa nova. Tu i els teus dos amics haureu anat a visitar noies noves. Mentre les vostres promeses ...
En Ranma li va lliurar el diari sense dir-li res. En Soun el va agafar i va començar a llegir-lo al seu costat es va posar en Genma. Els ulls dels dos homes es van anar obrint de sorpresa i quan van acabar de llegir.
-Vas participar en un torneig sense demanar permís !.
-No tenia temps, vaig saber que es feia el mateix dia que vaig marxar.
-Per que vas participar? Per què no vas dir res? - va inquirir la mare del noi.
-Necessitava diners per unes despeses. I no vaig dir res per què ... per què hi havia dues persones que m'haguessin prohibit anar-hi, i no els hagués fet cas. I m'haguessin tret els diners del premi - va mirar al seu pare i a en Soun- i dues més, que m'haguessin demanat que no fos- i va mirar a la seva mare i a la seva promesa- i no m'hagués pogut resistir a aquesta petició.
-Vaja germaneta tens més control sobre en Ranma que et imagines- va dir amb picardia la Nabiki a la seva germana petita.-Si volguessis podies ...-l' Akane i en Ranma es ruboritzar. I van baixar el cap.
-Mare, t'he comprat això- va dir el noi a la seva mare i li va lliurar un estoig, la dona el va obrir i va treure un fermall.
-I això per què? -va preguntar la dona.
-Per ser un mal fill. Per amagar de tu, per que no vas poder gaudir de la meva infància. Ja sé que això no compresa les males estones que vas passar lluny de mi i sola. Però no vull que això es torni a repetir, no vull que per la bogeria d'algú em allunyin de tu de nou. I si per alguna raó m'allunyo de tu, tingues per segur que estarem en contacte.
Van seguir parlant, el noi li va lliurar un sobre a la Nabiki.
-Per reparació del dojo - va dir el noi- crec que hi ha prou per posar-lo a punt.
La Nabiki. Va mirar el sobre i va esbufegar.
-Hi ha fins i tot per tirar-lo a terra i tornar-lo a fer un de nou.
-Té Kasumi, amb això no et tornaràs a preocupar de si passem fam.- i li va donar un altre sobre.
-Gràcies Ranma !, ets un bon home.
-No, no ho sóc ... tot i no.- va contestar el noi amb tristesa.
-Per què fas això? - va preguntar l'Akane, es temia que estava compensat a la família per què pensava fugir de nou.
-No Akane, no penso fugir. He estat vivint aquí i no he contribuït, és hora que canviï tot.-va parar de parlar i va mirar fixament a la noia- Tots els nostres problemes s'han solucionat, queden uns pocs, però són els menys importants.
-Com que els nostres problemes s'han solucionat? - va preguntar l'Akane espantada.
-La Shampoo no tornarà a molestar-nos, està amb en Mousse. Sembla que quan ell se'n va anar amb mi, la Shampoo el va trobar a faltar – l' Akane va recordar el mal humor de la noia xinesa. Aquesta no trobava a faltar a en Ranma, sinó a en Mousse.- quan vam tornar i vam arribar al Neko-Hanten, la Shampoo se li va tirar a sobre plorant, de mi va passar com si no existís - i va mirar a l' Akane amb un somriure entremaliada- i me n'alegro que ho fes ... la Shampoo va bufetejar molt furiosa a en Mousse. Ara això em recorda al retrobament de dos nois, en aquesta també hi va haver bufetades i llàgrimes. Van ser escenes pràcticament idèntiques.
L' Akane el va mirar advertint que no seguís, fins a aquest moment s'havia portat bé.
-Però Ells dos per què et van acompanyar? - va preguntar la Nodoka- Havien de tenir algunes raons per fer-ho, no?
-Si. En Mousse necessitava diners, el Neko- Hanten està que es cau, necessita una reparació urgent. En Ryoga ha formalitzat la seva relació amb l' Akari. Ella i l' Ukyo eren al Ucchan. Una mica més i maten el pobre Ryoga. Ell tenia un deute amb l' Ukyo, li devia diners, i amb el seu premi li ha pagat, i com jo vaig fer amb l' Akane, ell volia regalar-li alguna cosa a l'Akari.
L'Akane va mirar al seu promès, faltava alguna cosa no li havia explicat tot. Però li feia por preguntar.
-Ranma falta alguna cosa, que passa amb l'Ukyo?
El noi la va mirar amb un somriure enigmàtic.
-Vaig parlar amb ella, som alguna cosa com ... amics. Li he dit que no podia veure-la com promesa, i menys com a esposa. Que sempre ha estat i serà la meva amiga ... però només això.- l'Akane va veure la tristesa del noi- li fet molt de mal Akane. No creia que pogués danyar tant a una persona només dient-li la veritat. Em sento fatal, em sento un miserable ... però ho havia de fer, era necessari. Ella m'ha comprès i m'ha donat el seu suport. Ara només tinc una promesa, per que la Kodachi mai ho ha estat ... ni ho serà.- i va mirar a l' Akane- Tu !, ets i seràs la meva promesa. Si tu vols.
-Si vull ser la teva promesa! - va dir ella alegre.
-Passant de la promesa dels nostres pares? Ser promesos només per que tu i jo ho volem.- va preguntar el noi.
-Si !. Només val la nostra promesa. Serem promesos per que és el que volem tots dos.
- En cassaren només quan tu i jo ho decidim?
-Si. Aquesta decisió serà exclusivament nostra.
I així van segellar la seva nova promesa.
Els joves es van acostar i quan estaven a punt de besar-se.
-Si, seguiu així i jo immortalitzaré el moment- els dos promesos es van mirar. S'havien declarat davant de tota la família. La Nabiki, estava a punt de fotografiar-los. Els dos es van posar molt vermells, però es van mirar i van somriure. Després de declarar-se, era inútil negar-ho.- Us aneu a besar d'una vegada? No tinc tot el dia.- va dir la Nabiki una mica mosquejada.
En Ranma va mirar a la seva núvia amb un somriure piqués i una expressió molt entremaliada.
-Si, vaig a besar-la! - i va agafar a la seva promesa en braços i va somriure- però no serà a davant vostre. Serà en un lloc on ningú pugui molestar ni fer-nos fotos. Fins aviiiaaat! -Va dir gairebé cantant.
I va sortir al jardí amb la noia en braços i va saltar la tanca del dojo. I es va allunyar del dojo corrent per les teulades.
-On em portes Ranma? - va dir la noia rient. Se sentia segura en braços del seu nuvi.
-Allà on ningú ens molesti. On dir-te per què he decidit declarar-me en aquest moment. On puguem besar-nos sense que ningú ens molesti. On pugui dir-te el molt que t'estimo, sense que ningú em talli. On et pugui abraçar-te amb tranquil·litat. Allà és on et porto.
-Doncs portar-me, per què jo també vull dir-te el molt que t'estimo. Vull que em tinguis entre els teus braços i tenir-te entre els meus i tornar-te cada un dels petons que em donis.
Ella es va abraçar al coll d'ell. I va notar que el noi augmentava la velocitat.
Es van allunyar del dojo, però no gaire, cap a el lloc on podien expressar els seus sentiments amb llibertat.
.
Fi
