13º. Un casament, un covard i una traïcio.
.
La cerimònia transcorria amb tranquil·litat, no havia aparegut cap boig que sembla ni s'interrompés l'enllaç.
La núvia de blanc veia tot com si no fos ella, com si el seu esperit estigués a milers de quilòmetres veient-ho tot pels seus ulls, i una altra voluntat guiés el seu cos.
Al seu costat hi havia el nuvi, estava content, per fi aconseguiria el que sempre havia volgut.
L'Akane estava inquieta, no estava fent el que volia. Dins d'ella, tot el seu cos i ment es revelava contra aquestes noces. Estava segura que s'equivocava. Va mirar el nuvi, s'ho veia tan guapo amb el vestit de nuvi ... però no ...
Ella va recordar la conversa amb la seva germana. "Si no estàs segura no et casis. No ho vols, encara recordes a ...R "- li havia dit la Kasumi mentre l'ajudava a vestir-se.
L' Akane va mirar a la seva germana, la Kasumi la va mirar i va assentir, l'Akane va captar el que va voler dir-li la seva germana.
Va mirar el nuvi i sospir.
En aquest moment, el sacerdot va dir certes paraules.
-Si algú té alguna cosa en contra d'aquest enllaç que parli ara o calli per sempre.-tot van guardar un silenci tens. El capellà anava a seguir ...
-Jo tinc alguna cosa a dir en contra d'aquestes noces-se va sentir dir.-tots van mirar amb sorpresa a qui va pronunciar aquestes paraules.-Aquestes noces no pot continuar ... per què ... jo no t'estimo... Ryoga! - Va acabar l' Akane davant la sorpresa de tots.
El noi la va mirar sorprès. I va reaccionar furiós.
-No m´estimes? ... Llavors per què et casa amb mi? -Va dir en Ryoga, el suposat nuvi.
- Per què em van obligar a casar-me amb tu, el meu pare es va voler venjar del meu ex promès.
Els pares del seu ex promès van baixar els caps avergonyits. El comportament del seu fill els omplia de vergonya, el seu fill va ser un covard a fugir la nit anterior al seu casament amb l'Akane i no va tornar a aparèixer.
-Encara l´estimes, encara estimes a en Ranma. Ell se'n va anar amb la Shampoo, va fugir amb ella.-va dir en Ryoga amb ràbia- però no, et casaràs amb mi ... ho vulguis o no. El teu pare ho va prometre, m'ho va prometre.
I la va agafar de la mà i la va intentar arrossegar al lloc on se celebrava la cerimònia, la noia es va resistir.
-Deixar-me o et penediràs! - va amenaçar la noia. Compliria la seva amenaça, això era segur.
-D'això res, et casaràs amb mi. Ell et va abandonar per algú que no es podia igualar a tu. Et va deixar una carta, deia que no et volia, que mai et va voler. Es va riure de tu, només va estar amb tu per divertir-se.
L'Akane se'l va quedar mirant. Com podia saber això? A ningú li va dir el contingut de la carta, ni tan sols la seva existència. Una carta que sempre li va semblar estranya, alguna cosa li estranyava d'ella, no semblava escrita per el seu ...
Anava a preguntar con sabia que hi havia una carta i el lo que posava amb ella, quan la porta de l'església de obrir de cop i va entrar algú. Tots es van sobresaltar al veure qui era. Feia mesos que ningú veia aquesta persona.
-A que has vingut? -Va preguntar en Ryoga enfadat- Me'n vaig a casar amb l' Akane i ningú ho impedida i menys tu ... Shampoo.
La jove xinesa es va acostar. L' Akane la va mirar amb ràbia i odi. Va veure a la jove ... espantada, terriblement espantada. La noia tremolava de por.
-S'ha ... s'ha ... s'ha escapat! -Va dir la Shampoo- ell ha fugit i està en el Japó. Vindrà per tu ...! Vindrà per mi ...! vindrà pels dos ...! Acabarà amb tots dos. Ha acabat amb moltes de la meva tribu. Quan es va escapar va prometre venjar-se de la mi ... i de tu. Va assegurar que ens mataria a tots dos, per la manera que li vam fer viure. I sabem que complirà aquesta promesa.
-No li tinc por ... ja no li tinc por-va contestar en Ryoga- que vingui i quan vegi que estic casat amb ...
-Amb qui et cases, porc? Tros de traïdor covard de merda! -Va dir una veu. Tots es van girar i van veure entrar a en Ranma. El jove estava furiós i mirava al seu rival amb ganes de matar-lo. El noi estava molt més prim i pàl·lid, com si hagués estat encerat molt de temps- He estat aquests sis mesos desitjant venjar-me de tu Pchan. Em vas trair de la pitjor manera. Avui et mataré pel que em vas fer. Us mataré a tots dos. Sou escòria, no us mereixeu viure. Us mataré per tot el mal que em vau fer, i no tan sols a mi.
-No sé de què parles-va dir un cregut Ryoga. Encara que tots que hi eren van notar por en la veu del jove- et vas anar amb la Shampoo. Abandona't a l' Akane la nit anterior al casament.
-Em vaig anar amb la Shampoo? -Va dir en Ranma amb ironia. I va afegir amb idèntica ironia.- Vaig abandonar a l'Akane? - va mirar al seu rival amb ràbia. -No va ser per què jo vaig voler. Et vas confabular amb aquesta ... aquesta...gata del carreró per allunyar-me de l'Akane. Em vau tendre un parany. Em vas dir que la teva núvia estava en perill, vaig anar a ajudar-te a salvar-la ... era mentida!, tot va ser un bast parany en què vaig caure. Vaig caure com un idiota, em vau drogar. Vas ajudar a la Shampoo a raptar i que em portés al seu maleït poble de merda, a aquest poble on les dones són tan febles que es casen segrestant promesos d'altres. La vas ajudar a esclavitzar-me i que durant sis mesos em torturar-se.- El noi cridava- Però avui em venjaré de vosaltres, us retornaré tot el mal que em vau fer ... a mi i a més gent.
-Ets un mentider Ranma !, et vas anar amb la Shampoo, li vas escriure una carta a l' Akane dient ...
En Ranma el va mirar amb sorpresa. I tots els assistents també.
-Una ... Una carta? Quina carta? -Va dir en Ranma amb va sorprendre. Tots els assistents es preguntaven el mateix.
-Doncs ... doncs ... - va dir amb por en Ryoga.
L' Akane es va acostar. I va mirar a Ryoga.
-Jo no li vaig dir a ningú el de la carta, ni tan sols a la meva família. Com ho saps tu? -Va inquirir l' Akane. Notava que El seu presumpte nuvi li ocultava alguna cosa.
-Jo ... Ranma em va demanar que te l'escrivís ... si ... ell m'ho va demanar.
L' Akane va mirar a en Ranma amb una sospita a la cara.
-No ... no ho no t'ho creguis - el noi, en veure-la vestida de núvia, tan maca es va posar nerviós i va tartamudejar- no és cert Aka ... Akane. No se res de cap carta.
-Ho veus Akane ?, ara que s'ha cansat de la Shampoo torna a per tu ... però ja és tard.
-Ser cert jo portar-me a en Ranma al meu poble i ser feliços- va dir la Shampoo. I va abraçar al jove- nosaltres tornar a ser feliços.
-Deixar-me anar gata o et mato! -Va cridar en Ranma amb odi, la noia espantada el va deixar anar i va retrocedir. En Ranma va mirar a la noia xinesa amb un odi sense límit- si el teu concepte de ser feliços és el que em vas fer durant sis mesos, passo. Passo de que em tornis a segrestar. Tu i la teva maleïda àvia em vau estar torturant sis mesos !, SIS MESOS! Sis mesos de tortures per no voler casar-me amb tu!.
-És mentida! -Es va defensar la jove xinesa- vam ser feliços.
-Feliços dius? -Va preguntar amb ironia el jove. Es va començar a treure la camisa xinesa. Es va quedar amb la samarreta de tirants.
-Això és lloc de culte, no pots ... -va dir el capellà alarmat.
-No es preocupi. Només em trauré la samarreta- i així ho va fer. Els que havien darrere del noi es van espantar al veure-li la esquena.- Vols veure els feliços que vam ser al poble de la Shampoo? -Va preguntar en Ranma amb ironia a en Ryoga-Vols veure el concepte de felicitat al qual em vas condemnar a viure sis mesos, vil traïdor? - i es va girar i li va ensenyar al seu rival, a la seva ex-promesa i al sacerdot la seva esquena, que van retrocedir espantats.
L'esquena d' en Ranma estava plena de cicatrius i cardenals. Havia estat colpejat per un fuet i una barra. I no només una vegada. En els braços portava senyals de cadenes, l' Akane es va espantar, En Ranma va estar encadenat sis mesos, els ulls de la jove es van omplir de llàgrimes. Una cicatriu a la espatlla esquerra del seu ex promès, aquesta ferida era de ...
L' Akane es va acostar a en Ranma i va allargar la mà a l'esquena del noi, però no es va atrevir a tocar-la, aquestes ferides les hi veien tan recents, algunes sagnaven. Els seus ulls es van omplir de llàgrimes.
-Déu meus !, Què t'han fet? Què has hagut de viure ?, Per què has passat? - va dir la jove amb molta amargor, se li escapaven les llàgrimes. Es va girar a en Ryoga i el va mirar amb ràbia-Per què? Per què ho has fet?
En Ryoga mirava horroritzat l'esquena d´en Ranma i a l'Akane.
-Jo ... jo ... no sabia això. Jo no sabia que passaria això- es va defensar el noi.
-Sí que ho sabies! -Va contestar en Ranma furiós-Et vas escriure amb la Shampoo. Aquesta harpia t'explicava el que em feia. I tu la animaves, vaig veure les cartes, La Shampoo me les va ensenyar. Li vaig robar algunes.-El noi es va ficar la mà en els pantalons i va treure unes cartes i se la va llançar a en Ryoga a la cara- nega ara el que vau fer amb mi tu i aquesta gata de carrer.
Els dos acusats es van quedar blancs. Ja tots a l'església sabien que eren culpables. L'Akane va agafar una carta i la va mirar, estava signada per en Ryoga… i la lletra era la mateixa de la falsa carta que li va enviar suposadament en Ranma i va comprendre tot. Ryoga va enviar la carta ferse'n passar per en Ranma.
-Jo ... jo ... - va començar el noi de la cinta als cabells, al veure descobert, no sabia que dir.
-Tu què? - Va preguntar amb ràbia Akane.-Em vas separar d´en Ranma. Per la teva acció i la d'aquesta harpia el van difamar. Va quedar com un covard, i un aprofitat. Vas tirar el seu honor i ell de la seva família pel terra.-es va acostar al nuvi amb ganes de matar-ho-vas fer patir a Ranma, em vas fer patir a mi, ets ... un traïdor. No em casaré amb tu mai! Et odi!. Et va fer passar per ell, en una carta… no et perdonaré mai.
En Ryoga va mirar a la ja seva ex núvia amb desesperació i després al seu rival amb ràbia.
-RANMA ETS UN ...! -Va dir el noi amb ràbia-No et podies haver quedat a la Xina ?, Per què has tornat? .. l' Akane ja era meva, ara m'has allunyat d'ella. Ets ... ets un miserable.
-Jo un miserable? Em vas vendre a aquesta harpia. Em vas robar sis mesos de vida. Em vas intentar robar la meva promesa. Com ha dit l' Akane vas llançar el meu honor al fang. I tot ... per què? per què el senyor Ryoga es va encapritxar de l'Akane i no va concebre que jo estigués amb ella- va dir el jove amb ironia i molta ràbia. -No més per això em vas enganyar, em vas condemnar a l'esclavitud. Qui realment és un miserable? I no va ser el pitjor que vas fer ... oi Ryoga ?, has explicat tot? - va preguntar amb sarcasme.
En Ryoga va retrocedir. Va mirar al' Akane, a la família Tendo ... i als seus pares. Tots el miraven amb horror.
-No ... no te la mereixies, era molt bona per a tu. Es mereixia algú millor-va contestar amb ràbia l'exnuvi.
-Algú com tu? Algú que va trair al seu amic? -Va dir en Ranma-algú que va trair les seves ...? Amigues? -Ranma va mirar a en Ryoga amb ràbia i fàstic- ets cruel Ryoga, molt cruel. No deixaré que et casis amb l'Akane ... ni amb ningú. Tu si no et mereixes a ningú. On és l'Akari ?, On és l" Ukyo? Segur que ningú les ha tornat a veure des de fa sis mesos. Què vau fer amb elles?
El jove de la cinta es va espantar. Ja ningú el mirava de forma agradable. Tots el miraven amb horror i odi.
-No sé res! -Va dir en Ryoga espantat- no sé on són !.
-Menteixes molt malament- va dir l'Akane- es nota que saps alguna cosa.
-No és cert !, has de creure-me ... -anava a dir alguna cosa més però en Ranma el va agafar per la solapes de la camisa.
-Ja ningú et creu. Em vas trair a mi. Vas seduir a l'Ukyo i se la vas lliurar a la Shampoo. Vaig veure com ella la va matar i entre els dos vau fer desaparèixer el seu cos, no explicaré aquí el que vau fer amb ella, hi ha dones i no vull que tinguin un desmai-en Ranma va mirar al seu rival, el jove de la trena encara no es creia el que en Ryoga va fer amb el cos de l'Ukyo.- Ets un sàdic, no tens dret a viure-va dir Ranma amb odi-Era la meva amiga de la infància! Jo encara drogat vaig veure com l'Ukyo moria ... no vaig poder FER RES PER ELLA! Vas lliurar a la teva pròpia núvia a la tribu de les amazones com a esclava. L' Akane es va salvar per què tu vas prometre casar-te amb ella, només per això últim et dec matar. T'ho mereixes. Has comès molts crims. Avui rebudes teu càstig.
En Ranma va empènyer contra el terra al seu rival, aquest es va quedar en ell i no es va aixecar. Ja no tenia ni forces per fer-ho.
-Però almenys l'Akari està viva.- va dir en Ryoga rient amb falsedat.
Va ser això el que va fer vessar el got de la paciència d' en Ranma. El va agafar de nou per la solapa. I ho va copejar amb violència.
-No tornis a pronunciar el nom de l'Akari, ni el de l'Ukyo, ni el de l'Akane o els de les seves germanes. Estan totes per sobre de tu.-en Ranma ho va tornar a deixar anar i en Ryoga va caure a terra. No es va queixar dels cops rebuts-¡l' Akari va morir !, va ser assassinada per la Shampoo mentre fugíem !. Encara recordo la nostra última conversa mentre ella moria.
SETMANES ABANS ...
En Ranma fugia portant en els seus braços a una noia moribunda. Hi havia derrotat a varies amazones. La noia que portava en els seus bravos moriria lluny de la seva família, pensant que el noi a qui estimava aniria a rescatar-la.
En Ranma estava furiós. No hi havia aconseguit salvar la noia. Li havia fallat.
-Ryoga! - va sentir exclamar la noia. En Ranma es va acostar a un arbre i va deixar la noia asseguda al sòl.- Ryoga! Has vingut a salvar-me. Ajuda a en Ranma, és a prop.
La noia va acariciar la cara del noi de la trena. Ranma ho va comprendre, l' Akari ho confonia amb el seu xicot.
-Si Akari, he vingut a salvar-te ... -va dir en Ranma fent-se passar per en Ryoga.-Ara mateix ajudo a en Ranma, junts els dos venceren a les amazones.
-Tornem a estar ... junts-la noia parlava entretallada. Li costava respirar- ja res ens separarà. Ni les amazones ni ningú.
L' Akari va acariciar la cara del que creia el seu nuvi ... i va morir. En Ranma la va estar abraçant una estona, plorava, se sentia frustrat-. Algú pagaria per això. Per la mort de l'Ukyo, pel temps que va viure com a esclau ... i per la mort de l'Akari. La Shampoo patiria per tot el mal que li va fer ... però en Ryoga, patiria més molt més.
Davant del cos sense vida de l'Akari va prometre venjança.
-Els culpables pagaren pel mal que han fet. No descansaré davant de res ni davant ningú, fins a qui hagi fet tant de mal ho pagui.
...
-La vaig incinerar. Vaig ficar les seves cendres en una urna que vaig robar a una amazona. I vaig tornar amb les seves cendres al Japó. Vaig haver de fugir de moltes emboscades de la Shampoo i les seves maleïdes amazones. Vaig haver d'acabar amb algunes. Em va costar molt trobar un transport al Japó. En arribar aquí lliurar les resta de l'Akari a la seva família, i els vaig prometre venjar-la. Vaig arribar ahir a Nerima. I em vaig assabentar del casament. Vaig anar al dojo, vaig escoltar amagat i vaig saber que l' Akane no volia casar-se, la vaig sentir parlar amb la Kasumi i expressar les seves dubtes. Quan van venir a l'església em vaig ficar al maleter del cotxe que la va portar aquí. Sabia que la Shampoo em seguia. Em vaig amagar esperant-la. Així agafaria a les dues rates juntes, i així va ser.
L'Akane va mirar als dos culpables amb fàstic, estava plorant, com molts dels assistents a les noces, plorava per l Akari i l' Ukyo, per tot el mal que havien fet la Shampoo i en Ryoga per aconseguir els seus objectius. Havia arribat a confiar en Ryoga, tant que va estar a punt de casar-se amb ell, tot i que obligada. Ara sabia que els seus dubtes tenien fonament. Ara sabia que sempre va sospitar alguna cosa ... però mai una cosa tan retorçat.
-Ets menyspreable !. Només per què pensaves que estaves enamorat de mi? Vas trair a moltes persones. A l'Akari, a l'Ukyo ... però sobretot a en Ranma i a mi. L' Akari va morir per culpa teva. La seva mort també és responsabilitat meva, per què la vas trair per tenir-me a mi. Va morir en braços d' en Ranma pensant que eres tu. Va morir pensant que la vas salvar. Millor això que descobrir que vas ser tu qui la va trair. ENS HAS FET RESPONSABLES DE LA SEVA MORT! ... I LA DE UKYO! Les dues van morir pels vostres desitjos insans cap a mi i el meu promès, - Ryoga la va mirar sorprès- SI, MI PROMÈS, ABANS, ARA I SEMPRE! -Va mirar amb molt menyspreu al noi amb qui va estar a punt de casar-se. Es va apropar a ell i el va bufetejar diverses vegades amb ràbia.
L'ex nuvi va escopir sang.
En Ranma es va posar la seva samarreta i la seva camisa, es va acostar al seu ex amic. I mirant-ho amb odi.
- Aixeca't i segueix-me, no m'obliguis a arrossegar-fora. Et he de donar la gran pallissa que et mereixes. Sortim d'aquí. Això és un recinte sagrat i no hem de barallar- nos aquí. A part tu i aquesta gata de carrer contamineu amb la vostra presència aquest recinte. Seguir-me els dos! -Va ordenar el jove. Els dos culpables el van seguir al carrer. I els assistents a les noces també els va seguir- ara us enviaré a fer-li companyia a l' Akari i a l'Ukyo. No, no anireu amb elles, a vosaltres us espera l'infern. Encara que aquest lloc és molt bo per a vosaltres.
-El vam haver de fer-dir la Shampoo- vosaltres estar equivocats. En Ranma ser mi ...
-Mai! No t´ho donaré! - va cridar l' Akane furiosa.- Sempre ho vas veure com un objecte. Mai vau veure més enllà dels seus músculs. No hi eres quan estava malalt. Quan ell se sentia malament. Quan necessitava suport moral. Sempre que apareixies el pressionaves. No ho deixaves en pau. El volies obligar fer el que tu volies, sense pensar en el que ell volia. Abans que ho raptéssiu ell i jo van parlar. En Ranma estava cansat ... de vosaltres, del vostre egoisme, que no ho deixéssiu tranquil. I el mateix dic de tu Ryoga, no em vas veure com una persona sinó com un objecte. Mai vas pensar en el que jo volia. Només en llevar-li a en Ranma el que més volia ... i gairebé ho aconsegueixes.
-Jo t'estimo Aka ... -va començar va dir en Ryoga. Però en Ranma li va donar un cop de puny al nas.
-Et vaig dir que no tornessis a dir el seu nom mai-va dir en Ranma furiós. Va mirar al seu rival- La baralla comença ara- i va atacar.
En Ryoga es va preparar per defensar-se, confiava en donar-li al seu contrari una bona lliçó. En Ranma havia estat sis mesos sense entrenar-se i no podia amb ell, però l'esperava una bona sorpresa. La ràbia que sentia en Ranma li donava una força increïble.
En Ranma es va moure a una velocitat endimoniada. Va esquivar el cop d'en Ryoga i ho va copejar a la boca. Al jove de la cinta li van saltar els ullals. Va trontollar, els cops d'en Ranma era més precisos que abans, era més ràpid i més fort. Fugir de les amazones l'havien sobre entrenat.
-Al porquet li falten els dents.- va dir en Ranma amb sorna-l'Akane et va treure la meitat i ara jo l'altra meitat- el jove va riure.
-Aquesta humiliació me la pagues! - va dir l'altre jove. Es va acostar corrent al seu rival. Però aquest ho va esperar i li va pegar a l'estómac.
En Ryoga es va posar les mans a l'estómac, va retrocedir unes passes i va caure de quatre potes a terra i va vomitar. Va aixecar el cap i va mirar a en Ranma amb odi.
-Et mataré Ranma! -Va contestar en Ryoga- faré servir el meu nou atac, una nova versió de l'atac de l'explosió que actua sobre les persones.
-Ja ho conec. -Va contestar en Ranma- El vas utilitzar amb mi. La meva cicatriu a l'espatlla esquerra es la prova. Ja sé com aturar-lo ... però no t'agradarà com ho faré. L'última vegada em vas atacar a traïció, per l'esquena, quan estava drogat, avui no la faràs. No ho tornaràs a aconseguir ni avui ... ni mai!
En Ryoga es va llançar sobre el seu rival amb els dits índex estesos.
-¡Prepara' t per morir! Avui veuràs al' Ukyo i l'Akari- va cridar el jove de la cinta.- i des de l' infern em veuràs amb l' Akane.
En Ranma es va preparar per rebre-ho. I en aquest moment. Es va retorçar de dolor. Les seves ferides li feien mal en el pitjor moment. En Ryoga va somriure.
-No Ranma !, Nooo! -Va cridar l'Akane espantada. En Ranma estava en perill, es va imaginar veient estranyar a trossos. I va córrer ajudar-ho, però sabia que no arribaria a temps. I ...
En Ryoga seguia corrent cap a la seva víctima i ... en últim moment en Ranma es va reposar i va esquivar l'atac i amb una cama li va escombrar el peu al seu rival i aquest va caure a terra. El noi de la cinta als cabells va cridar amb horror. El seu atac aniria a terra, amb aquesta potència seria demolidor. I en estar tan a prop de l'exposició seria el mateix l'afectat. Ja res podia salvar de patir un dany irreparable.
Així va ser, l'explosió va ser tremenda i en Ryoga va cridar de dolor. El seu rival es va acostar i el va aixecar. Tenia les mans destrossades, mai tornaria a poder combatre, s'havia cavat la seva tomba. Ningú va sentir compassió per ell, ni els seus propis pares, que patien la vergonya de tenir-lo per fill.
-No te la mereixes, però em dones pena. No havies d'haver acabat així, si no ens haguessis volgut separar l'Akane i a mi a qualsevol preu. Avui has pagat per tot el mal causat. Et mereixies morir. Però no ho faré, pateix la vergonya per les morts a les quals vas col·laborar. Espero no veure't més. M'avergonyeixo d'haver-te considerat un amic i un rival digne.
El vençut va mirar al seu rival amb odi.
-Matar-me. Ja no sóc res-va cridar amb ràbia.- no vull viure d'aquesta forma.
-No, no sóc un assassí. No em rebaixaré al teu nivell.-va contestar en Ranma. I va negar amb el cap- tot i que tinc ganes de fer-ho, no et mataré.
-Però jo sí! - es va sentir dir una veu furiosa- ho he de fer pel mal que em va fer. Pel que et va fer a tu. Per tot el mal que va causar ... a l'Ukyo ... a l'Akari ... a la meva família i a la teva ... - va mirar a en Ranma- ... la nostra família.
-No AKANE! -Va dir en Ranma amb determinació- amb ell ja està bé, no ets una assassina-en Ranma es va acostar a l'Akane i la va mirar als ulls.-Ara començarem de nou, oblidarem el dolor i recuperem la felicitat que ens van negar. Sé que serà diferent i difícil, però junts els dos ho aconseguirem.
Ella el va mirar i va assentir, però plorava, aquest dia es va tornar en pou de dolor, però ara en Ranma tornava a ser amb ella, i tornarien a ser feliços.
-Tens raó, els dos junts ens recuperarem
-No permetre-ho! -Va cridar la Shampoo- i va llançar el seu bombori contra Akane.
L' Akane va empènyer a en Ranma allunyant-ho del perill. I quan l'artefacte va estar a punt de donar-li. Li va pegar un cop de peu a l'objecte retornant contra la seva propietària.
L'arma li va donar a la Shampoo a l'esquena, la noia fugia i el cop la va llançar uns metres. La noia xinesa va caure sobre de Ryoga.
-Les dues rates estan juntes- va dir en Ranma, aquesta vagada l'Akane lo havia salvat a ell, l' estaria agraït la resta de la vida- aquestes dos rates es mereixen una a una altra.
L'Akane va mirar a en Ranma emocionada i es va llançar a sobre d'ell i el va abraçar.
-Ranma, com t'he trobat a faltar! - va dir la noia plorant.
-Deixar-me anar Akane !, tinc l'esquena malament. Em dol que me la toquin ni que sigui amb una carícia.
-Ho sento Ranma, ha estat l'emoció.
- El sé-la va mirar emocionat- En un parell de mesos estaré a punt i em posaràs abraçar amb llibertat- va dir el noi rient.
.
Al cap de pocs minuts va arribar la policia i es van emportar els dos culpables. Els pares d' en Ryoga no van voler saber res més del seu fill. El poble de la Shampoo van demanar l'extradició de la noia. El govern japonès va demanar explicacions al xinès, per la mort d'una jove cambrera, el segrest i esclavitud de dos joves i la mort un d'ells. La Shampoo va provocar un conflicte internacional, i la tribu de les amazones van haver de prometre que la jove del seu poble, la seva àvia i totes les culpables serien ajusticiades, i va tenir que complir aquesta promesa per no ser esborrada del mapa pel propi govern xinès. També en aquesta tribu es van elevar veus en contra del clan de la Cologne. Havien provocat la mort de diverses amazones, i la desaparició d' en Mousse, al qual no va ser vist de nou, al final en Ryoga va confessar que el va matar i el va fer desaparèixer, tot per fer cas a la Shampoo i les seves boges ambicions.
.
A la tarda, després de fer-se una revisió a l'hospital, en Ranma va anar al Dojo Tendo. Va entrar en el dojo i es va asseure al tatami, l'havia trobat molt a faltar, entrenar allà amb l'Akane, era el que més va posar a faltar. Se li van escapar les llàgrimes. L'Akane va entrar i va seure davant seu. Van estar parlant, fent broma i rient tota la tarda, s'havien trobat molt a faltar i volien recuperar el temps perdut. Molt aviat deixarien enrere els mals temps. Els dos junts es ajudarien a deixar enrere aquests horribles sis mesos.
Aquesta nit a la casa Tendo es celebrava el retorn d' en Ranma. Tota la família li va demanar disculpes per acusar-lo de alguna cosa que no va fer. Tot tornava a ser com sis mesos abans, llevat que en Ranma necessitaria mesos per recuperar-se de tot. El noi estava esgotat i s'adormia a la taula.
-Demà celebrarem les noces d' en Ranma i l'Akane.
-Nooo!, Demà no…! -Va cridar en Ranma. Tots el van mirar espantats.
-No vols a la meva filla ?. No la consideres apta per a tu?.
En Ranma va mirar a la seva promesa, aquesta estava furiosa, aquest jove tornava a ser un insensible.
-No, no és això- va mirar a l'Akane i va somriure- penses que sóc un insensible, i tens raó. No tinc sensibilitat en algunes parts del meu cos ... encara. He de recuperar-me. Necessitaré alguns mesos per això. Per tornar a ser ... a estar a punt com abans ... llavors ... per a ser jo apte per a ella i només llavors em casaré amb l'Akane ... si ella vol.
El noi la va mirar.
-Si vull ara i sempre, esperaré fins llavors. Quan et trobis en forma em casaré amb tu. Però per la meva part pot ser aquesta nit o demà mateix.
Els dos es van mirar i van somriure.
Tota família estava contenta, tot s'havia solucionat.
-Akane m'ajudes a pujar a la meva habitació? - va demanar en Ranma, i la jove va accedir.
Quan van arribar a la porta d'habitació del noi.
-No em necessitaves per pujar-va dir la noia somrient.
-Però si per això- i el noi, la va besar als llavis. Ella es va sorprendre, però no ho va rebutjar i va acabar responent el petó.
No van saber quant de temps van estar besant. Però en separar van somriure. Les seves cares estaven vermelles i no només per la falta d'aire.
-Akane dema ens veiem, hem d'entrenar per tornar a ser el d'abans ... i per millorar en aquesta tècnica que fa molt de temps que no utilitzem i acabem de recuperar.
Ella el va mirar i es va posar vermell, sàvia a què es referia com la tècnica a millorar.
-Ens veiem demà. T'ajudaré a recuperar-te i també a millorar en aquesta tècnica que feia temps que no utilitzaven.
Els dos es van mirar i van somriure, es van abraçar i es van tornar a besar.
-Millor que abans, però hem de seguir Entrenant-nos - va dir el noi.
-Si. Demà seguirem millorant-va contestar ella.
Es van anar a separar per dormir cadascú a la seva habitació. Però ella el va agafar per la mà, i amb un somriure temptadora que ell no es va poder resistir.
-No podíem dormir aquesta nit junts? - va preguntar ella amb timidesa- no vull que em tornis a deixar mai sola. Ara tinc por ... molta por. Tinc por que tornis a desaparèixer de nou.
Ell la va mirar espantat.
-I la família? I si ens troben dormint junts? -Va preguntar el noi.- Demà ens casen.
-Ja t'ho he dit abans, m'importa poc casar-me demà amb tu. No vull esperar-me ja.
Ell la va mirar i va somriure.
-A mi tampoc m'importa casar-me demà amb tu. Tampoc vull esperar uns mesos més. I no tornaré desaparèixer mai. Sempre estaré amb tu. Però avui només dormir, estic esgotat. No crec que aguanti més de cinc minuts despert-va advertir ell.- en uns mesos estaré a punt per donar el millor de mi.
Ella li va allargar la mà i ell la va acceptar i van entrar a l'habitació d'ella.
-Només dormir- va dir ella rient- no pensis en coses dolentes, Pervertit !.
Ell la va mirar i va riure. Tornava a estar animat i content, per què estava de nou amb ella.
En tancar la porta de l'habitació, des del passadís algú va comentar.
-Hem de fer com no sabéssim que dormen junts- va dir la Nabiki a la resta de la família.
-Demà ens farem els sorpresos. Deixem a demà els preparatius per les noces.
I tots van baixar al menjador.
Quan van marxar es va obrir la porta de l'habitació de la noia. I van treure el cap els dos joves, es van mirar i van somriure. Sabien que els espiaven. La seva família havia caigut en el parany. Demà tindrien casament com ells volien. Van entrar a l'habitació i es van ficar al llit junts, aquell dia no era la primera vegada que dormien junts. A partir del dia següent començava per a ells un llarg camí per ell com caminarien junts.
.
FI
Notes de l'autor:
Els personatges d'aquesta història no són meus. Ni escric per ànim de lucre.
