14ª. Nit de bruixes.

.

La lluna plena sobre Nerima, el vent udolava amb insistència. No presagiava res de bo, aquest vent portava mals presagis. Quatre figures vestides de negre es movien pel solitari barri. Ningú que passés pel carrer les veuria, ni la sentiria, es movien amb un encanteri que les ocultava als ulls de humans normals.

-No poden estar lluny- va dir la més gran de les quatre-hem de detenir-les.

-Si la deixem fugir serà terriblement -va dir la dona que anava amb elles- aquestes bruixes són terribles. No tingueu pietat. Elles acabaran amb nosaltres sense pensar-lo.- va mirar a la seva germana petita, era la primera cacera d'aquesta- Akane, no et separis! És la teva primera vegada, i aquelles aniran per tu.

L' Akane va mirar a les altres tres bruixes i va esbufegar.

-No em sento preparada. No sé per què he vingut !.

-És el teu deure- va dir la Kasumi- ets la que tens més potencial. Seràs la nostra líder, és hora que comencis a aprendre.

-Sabeu el maldestre que sóc. Puc ser una nosa.- va replicar la germana menor.

-El que et passa és que volies que fos aquí en Ranma perquè et protegís.- va dir la Nabiki amb un riure entremaliat -doncs no! Ara està dormint !. Tu mateixa li subministri la poció perquè s'adormís. Dorm com un liró, com el nostre pare i l'oncle Genma. Dormiran fins que surti el sol i no s'assabentaren de res. Aquesta feina és de dones, els homes no estan capacitats per a ella.

-Doncs l'avi ... - es va defensar la noia.

-El avi va ser excepcional, era un cas a part. En Ranma també ho és. Però no està dotat per la màgia. I si ho estigués, seria extremadament poderós. Si es tornés dolent no podíem aturar-lo.

-No crec que estiguem capacitades per vèncer-ho encara que ell no tingui poders màgics, últimament s´ha tornat massa fort, no poc ser normal.-va continuar la Kasumi- tu has protegir- ho d'éssers màgics i ell et protegirà de la resta de rivals. Però mai ha de saber que ets una bruixa.

L'Akane va mirar a les altres tres dones amb enuig, no li agradava ser una bruixa. Si algú s'assabentava li portaria mala fama. Si en Ranma s'assabentava ... es burlaria d'ella. Estava inquieta alguna cosa li deia que anaven a tenir problemes, que aquesta nit no seria una baralla normal entre bruixes ...

-Va seguim, hem de trobar-les i vèncer-les. Hem de protegir el nostre territori. Recordeu que durant generacions hem defensat Nerima de la invasió d'altres grups de bruixes.- va animar la Nodoka.

-Hem defensar el nostre clan, les nostres companyes esperen això de nosaltres.

Totes van assistir i es van allunyar a la recerca dels seus rivals.

.

Des de dalt d'una teulada una ombra vestida de negre observava a les quatre bruixes. Les havia estudiat, serien preses fàcils. Era un caçador i el seu deure era eliminar éssers malignes. Aquestes quatre dones no ho eren .. però en futur podien representar un perill a tenir en compte, si es ficaven en els seus assumptes. Si actuava ara ...

Va moure el cap, aquestes bruixes buscaven a algú, el mateix algú que buscava ell. Si esperava que lluitessin contra aquesta persona, tindria menys problemes. Però no, aquell no era el seu estil. No deixaria que aquestes dones lluitassen. Aquestes quatre bruixes no el traurien les seves presses. Si ho intentaven...

.

Les quatre bruixes es van trobar amb qui perseguien. Les sorpreses que es van dur tant elles com el grup rival va ser enorme. Ja es coneixien, però ara unes lluitarien per defensar el seu territori i les altres per conquistar-... no era la primera vegada que s'enfrontaven. Encara que l'Akane no havia estat en aquesta lluita. En aquella ocasió la Nodoka i les dues Tendo majors les van posar en fugida.

-Mira als que tenim aquí! - va dir una de les rivals, aquesta noia tampoc havia participat en l'anterior combat- aquesta família de plebees, no només han estat usurpant durant generacions el dret que pertanyia a la meva família de ser caps de clan , i la més inútil de ella vol llevar-me al meu adorat Ranma.

L'Akane va mirar a les quatre dones que tenia davant. Eren Cologne i les altres tres promeses d'en Ranma.

-Kodachi ets una traïdora. Ajudes a un clan rival només per què vols ser cap del clan i quedar-te amb en Ranma. Et has trair !. Totes busqueu el mateix objectiu- li va contestar la Nabiki.

-Nabiki! Quant vols per unir-te a nosaltres i lluitar contra la teva família? -la va temptar l' Ukyo.

La Nabiki les va mirar, totes van pensar que acceptaria, però la jove va riure i va negar amb el cap.

-La meva fama de mercenària- va contestar amb ironia i rient-aquest seria el pitjor negoci de la meva vida. Ho sento però passo. Tinc que viure amb la meva família. No vull que em matin.

Les quatre rivals les van mirar i van somriure.

-Ara ens desfarem de vosaltres i ens quedarem amb la vostra zona i amb en Ranma.

L' Akane les va mirar malament. En Ranma era seu, el va guanyar amb justícia. Quan les va fer fora del dojo al dia següent del casament fallit.

-No hauríeu haver-nos tornat a reptar. Aneu contra les regles.- va dir la Nodoka- entre un desafiament i un altre han de passar sis mesos, i només han passat quatre setmanes des de l'última vegada.- va ser la mateixa nit de les noces fallides.

-Hem canviat les regles-Va contestar la Cologne- al meu clan li interessa s'apoderés d'aquesta zona. És una zona rica en màgia. Vosaltres no sabeu aprofitar-del poder. I més o voldrem treure a en Ranma. Al meu clan li interessa aquest noi.

-No podem permetre que us feu amb el nostre sector. Sou bruixes perverses, fareu servir la màgia per complir els vostres desitjos. S'ha de fer servir per ajudar a la gent i a la mateixa zona. I en Ranma es nostre, del nostre clan, crec que el mateix us ho va fer veure la ultima vegada que vau atacar a l'Akane- Ranma les va amenaçar de mala manera.

-Kasumi ser una idealista¡-Va dir la Shampoo- nosaltres vèncer. I matar l' Akane, i en Ranma ser el nostre esclau- i les tres joves invasores es van riure.-Ara preparar-vos per morir.

I els dos grups es van llançar a l'atac. Usarien atacs físics i màgics. I quan els dos bàndols anaven a coalicionar.

Del cel va caure una figura. Era un home i anava vestit de negre i emmascarat. Els dos grups de bruixes van parar de cop i el van mirar amb terror. Semblava molt fort, però no podia parar durant molt de temps els atacs màgics. Un home no estava preparat per tenir molta força màgica de defensa, ni d'atac. Però en el temps que pensaven com atacar-ho, ell podia haver les derrotat.

Van intentar atacar i ell es va defensar.

.

El caçador va seguir al grup de les Tendo, no l'havien detectat. Les va veure trobés amb els seus rivals i desafiar-les. Les invasores eren sinistres, a aquestes havia de neutralitzar ja. No havien de atacar-se o provocarien molt de mal a la zona. I quan els dos grups van intentar atacar-se, ell es va ficar al mig.

.

Els dos grups van mirar al caçador espantades. L'Akane el va mirar amb curiositat, el va estudiar, aquest caçador era fort, semblava molt preparat, a part de caçador ... era expert en arts marcials, ho va intuir a l'instant. Havien de fugir o aquest home acabaria amb elles. La jove es va adonar que el caçador les estudiava, encara que l'home va donar un ràpid cop d'ull als dos grups, les estava analitzant una per una. La jove de pèl curt es va adonar que el seu enemic es va parar més temps a mirar-la a ella que a les altres. Encara que l'home portava la màscara negra que li tapava la cara, l'Akane va detectar que aquest home somreia. Aquest rival les depreciava, no les considerava dignes de lluitar contra ell.

La jove Tendo anava proposar una retirada estratègica, i de cop la Shampoo va cometre el pitjor error de la seva vida i va atacar el caçador. L'Akane la va mirar amb terror, aquesta boja les havia condemnat a totes.

-Fugim! - va cridar la Nodoka- mentre aquesta boja es suïcida, escapem. No podem vèncer-ho. És massa fort per a nosaltres. - la dona va mirar les seves rivals, anaven a atacar al caçador, serien vençudes. Aquestes boges tampoc estaven al nivell que aquest home. Era el moment per escapar.

L'Akane va tornar a mirar l'home i va negar amb el cap.

-No! -Va dir mirant a les seves germanes- No podem fugir! No ens... no ens donarà aquesta oportunitat- va dir la noia- ens caçarà i destruirà sense problemes.- i va pensar a en Ranma, donaria qualsevol cosa per tenir al noi al seu costat i que el noi l'ajudés. Ell sabia com salvar-les. Se li van escapar unes llàgrimes i va desitjar veure el seu promès per última vegada. I el va demanar- Ranma !. No compliré la promesa d'anar amb tu al cinema demà, no vull deixar-te sol.

Mentrestant, la Shampoo va atacar a l'home, va ser un atac físic i el seu contrincant el va esquivar amb massa facilitat. La jove va seguir atacant i el caçador esquivant. Quan la jove es va adonar que l'home la superava va cridar a les seves companyes. Però elles estaven tan espantades que es van quedar clavades a terra, sense reaccionar.

-Veniu, heu ajudar-me- i les altres dues joves es van unir a la topada. Però aviat es va veure que no eren rivals per a l'home de negre.

La Shampoo va saltar i va retrocedir, allunyant-se del seu rival, va elevar la ma i va murmurar alguna cosa en l'idioma de les bruixes i va llançar un potent encanteri amb la forma d'una bola. Era un encanteri de petrificació. I quan anava a impactar en el cos de l'home, aquest va aixecar la mà i el va detenir.

-És impossible! - va cridar Cologne espantada-Fugiu és també un bruixot! I molt poderós.

Els dos grups de bruixes van mirar com l'home amb la mà lliure fregava la bola i alterava l'encanteri. La bola va canviar d'un color blau a un de vermell. I la hi va retornar a la Shampoo. Aquesta la va rebre de ple i ... es va transformar en una espantosa rata. La Cologne va mirar espantada a la qual fins fa uns segons era la seva bella besnéta. Va mirar el caçador amb ràbia.

-Aquesta me la pagues maleït! - va dir l'anciana i es va llançar sobre l'home.

L'Akane va veure com el caçador la va esperar pacientment, i quan tenia la dona a sobre, li va llançar el mateix encanteri que va llançar a la Shampoo. La Cologne transformada en rata saltava furiosa. L'Ukyo i la Kodachi es van girar per fugir, però de res va servir. Als pocs segons eren dues rates més.

Les quatre dones de clan Tendo van veure l'escena espantades. Ara li tocava a elles caure. Van sentir riure a l'home. Era un riure ronca, transformada per algun mitjà. Era un riure que els va sonar a la produïda per un boig. Aquest home gaudia amb el que havia fet.

-Ara us toca a vosaltres! - va dir l'home. Aquesta veu alterada podia pertànyer a qualsevol.

L'Akane es va llança sobre el home i li va atacar però l'home esquivava els seus atacs, i no contraatacava, semblava que no volia lluitar contra ella. -Rendeix-te, no pots amb mi- va dir l'home.

-Mai em rendiré, sóc una Tendo, no em rendiré mai. Deures acabar amb mi.

-Si es el teu desig ho compliré però…- i va callar un instant- si no ho fas, acabaré a les teves companyes i desprès aniré per el teu promès i…

Akane li va mirar espantada, aquest monstre acabaria con la seva família.

-No ho facis!- va implorar- Mata'm a mi tant sol i deixa a la meva familia…i al meu promès.

-Deixaré viure a la teva família, però no ni a tu ni al teu promès., si et mato i el deixo viure, ell vindria per mi en busca de venjança- i va riure amb una riure de boig. L' Akane va comprendre que l'home la havia enganya i acabaria amb ella i les seves companyes.

La noia derrotada es va deixar caure a terra. Va veure com el caçador els llançava un encanteri. Com aquest es dividia en tres i impactava contra les seves germanes i la Nodoka. Va veure com les tres queien a terra inconscients.

L'Akane es va aixecar del terra i va començar a retrocedir, si era l'última havia de ser per què el seu enemic seria cruel amb ella. El va mirar i ell a ella. I la noia va notar que reia, no va sentir dolor, només que queia i tot es va tornar fosc.

Va obrir els ulls i es va incorporar. Va estar una estona mirant al seu voltant. Es va mirar les mans, i va somriure, almenys no l'havien transformat en granota. Es va acordar de cop de les seves germanes i va mirar al seu voltant. Les va veure assegudes a terra, semblava que s'acabaven de despertar.

-Què ha passat? -Va preguntar la jove Tendo.

-No ho sé-va contestar la Kasumi- acabem de despertar. No sé per què aquest caçador no ens ha fet res. Ens podia haver fet qualsevol cosa. Però s'ha anat sense rematar-ens. Tampoc sé el que ha passat amb les nostres rivals. Però alguna cosa em diu que han tingut pitjor sort que nosaltres.

-Sembla que el seu únic objectiu eren les nostres rivals, a nosaltres només ens ha deixat inconscients.- continuar la Nabiki. La germana mitjana va mirar el seu rellotge- crec que hem dormit uns deu minuts.

-Res indica que no torni a acabar la seva faena- advertir la Nodoka- tornem al dojo, allà estarem fora de perill.

Totes van estar d'acord i es van retirar al dojo.

.

Des de dalt d'una teulada el caçador les observava.

-Us deixo en pau, per ara- es va fixar en la més jove, era una bona presa. No seria fàcil agafar-la, però si molt divertit. La noia es va notar observada i es va girar cap on pensaven que la miraven, però no va veure ningú. El caçador feia uns segons que va sortir d'allà, va faltar poc perquè ella ho descobrís. La noia notava que hi havia alguna cosa que se li escapava, que havia alguna cosa estranya en el caçador, una cosa que la pertorbava

.

Les quatre dones van arribar al dojo i van entrar al dojo.

-No feu soroll- va dir la Nodoka

-Estan dormint, la porció els segueix fent efecte- va comentar Kasumi- però pot haver tornat el vell mestre.

Les noies van dir que si i ...

-Arribeu tard !. Estic molta estona Esperant-vos - va dir una veu.

Les noies es van espantar. Al seu davant assegut a terra del saló i amb la pistola a sobre de la taula hi havia el caçador. A les quatre se'ls va gelar la sang a les venes. Ara es penedien d'haver drogat als homes de la casa, encara que no serien de gran ajuda, potser en Ranma ... Es sabien caçades i acabades.

-No us preocupeu, no penso acabar amb vosaltres. Només vull fer un tracte.-va dir l'home.

Ara que ho tenien tan a prop van notar que era molt jove. Havia de tenir la mateixa edat de l'Akane, com a molt la de la Nabiki. Però tot i això havia demostrat ser excessivament perillós.

-I que et fa pensar que signarem un tracte amb tu? - va preguntar la Nabiki- abans hauríem de saber que guanyarem amb tu.

El jove les va mirar i ho van sentir riure.

-Ja sabia que parlaries, Nabiki, no? - va preguntar el noi.- m'han parlat de tu. I no bé, ets una mercenària, capaç de vendre a la teva germana i el seu promès per uns pocs yens.-va mirar a la Kasumi- la Kasumi, la qual té cura de la família, amable i simpàtica, l'antítesi de la Nabiki. - va seguir amb l' Akane- Akane!- la jove va creure sentir que va pronunciar aquest nom amb delit- l'hereva del dojo, una mica rondinaire ... però amb gran cor. La futura líder del clan bruixes de Nerima- mirar a la Nodoka- Nodoka,la mare del promès de l'Akane, durant anys separada injustament del seu únic fill.

El noi estava ben informat, era estrany semblava que coneixia totes i sàvia com eren totes.

L'Akane mirava al jove sorpresa. Notava que coneixia el jove, i va veure com es movia. Va obrir molt els ulls, ja sàvia qui era. El noi es va sentir observat, i en mirar a la més jove de la Tendo la va veure somriure.

-Fins quan seguiràs mentint? - li va preguntar la jove.

-Em pensava que havia distorsionat bé la veu- va contestar el jove.-Com m'has reconegut ?.

-No ho sé- va dir ella sorpresa- t'he reconegut i punt. M'he adonat que des del principi sabia qui eres, però m'ho negava jo mateixa. Tu també m'haguessis reconegut si jo fos vestida com tu.

Ell va fer que sí amb el cap, i va riure.

Les tres dones els van mirar sorpreses, aquests dos es coneixien.

-Akane! El coneixes? QUI ÉS TU AMIC? !. Si no us ha donat compte, és un caçador! .- va dir exasperada Nabiki.- Ens vol caçar.

-No ens farà res. Podia haver-nos matat, només ens va atacar per distreure a les nostres rivals. Eren els teus objectius? , Oi Ranma?

La Nodoka i les dues germanes grans van mirar els dos joves sorpreses.

El caçador es va treure la màscara i totes van veure el jove promès de l'Akane. El noi les mirava de forma burleta. Però aviat va adquirir un aspecte seriós. Anava a proposar-alguna cosa, i no els anava a agradar.

-Com t'has atrevit a atacar així a les nostres rivals? - va dir la Nodoka- no havies interferir. Era cosa nostra, els homes no ...

-En Soun i el meu pare són uns inútils- va dir en Ranma enfadat- jo no només sóc caçador, sóc bruixot- la va mirar desafiant-aquestes eren cosa meva i només meves, són les meves rivals. Les últimes setmanes m'han donat molts problemes- va mirar a l'Akane- ens han donat molt problemes- i va afegir amb ràbia- em devien molt, i les he castigat com es mereixen. Feia mesos que volia venjar-me d'elles. Les que no havíeu ficar-vos sou vosaltres. Us he hagut de atacar perquè no sospitessin res.

-Aquesta és la nostra zona pertany al nostre clan va dir la Kasumi furiosa. En Ranma la va mirar i va somriure. Era la primera vegada que veia a la noia furiosa- tu no has de participar-hi. Fes-ho i et converteixo en gat.

En Ranma la va mirar furiós.

-No em fotis Kasumi¡ -va cridar furiós..- Saps que estic maleït i odio als gats. Aquesta amenaça és de molt mal gust. Saps el que sento- la Kasumi es va espantar, mai el jove li havia parlat així. A la noia se li van escapar les llàgrimes. En Ranma la va mirar i es va penedir d'haver-li cridat - ho sento Kasumi - es va disculpar- encara estic furiós per la ultima vegada que aquestes harpies van atacar a l'Akane. No vull que us poseu en perill. Torneu a sortir de nit i us detendré.- va mirar a les quatre dones- D'ara endavant no participareu en les lluites. Només ho farem jo ... i l'Akane.

-No ets ningú per donar-nos ordres-va dir la Nabiki- donaré suport a la meva germana a transformar-te en ...

-Ets beneita -va contestar en Ranma- amb el bona que ets per a la manipulació. I el curta que ets per a altres coses. -en Ranma la va mirar. La noia es va quedar paralitzada- Nabiki! La porció que m'heu donat, dormiria un ramat d'elefants! I no m'ha fet efecte. He detingut l'encanteri de la Shampoo. No t'has adonat d'alguna cosa?

L'Akane el va mirar sorpresa

-Ets immune a la màgia? - va dir la noia.

-Si- va respondre amb un somriure trista.- ara si. Tant de bo ho hagués estat quan vaig anar a Junsenkyo.

La Nodoka que havia estat callada es va encarar amb el seu fill.

-Ara em diràs com ets bruixot i caçador. El teu pare no ho és.

En Ranma va mirar a la seva mare i va somriure amb tristesa.

-Ignores moltes coses, mare. Però té raó, el meu pare no és caçador, per què és un inútil. Però el seu pare si ho és.- i es va quedar mirant la seva mare- i el teu pare també ho és. -la Nodoka es va quedar gelada, això no ho sabia. Ignorava que el seu propi pare fos un ... - i no és l'única, les meves àvies eren ... són bruixes.

-No és possible! - va respondre la mare del noi- la meva mare havia ignorar aquesta dada del meu pare.

-No, les meves àvies sabien el que eren els meus avis, i ells que les seves dones eren bruixes. Els matrimonis mixtos eren ..., són comuns. El meu pare no va seguir els ensenyaments del seu pare, fugia dels seus entrenaments com a caçador. Tot i que no va fer el mateix quan li va ensenyar kempo. Anys després es va anar amb el seu amic Soun Tendo a la recerca de en Happosai.

La Nodoka va mirar al seu fill sorprès. El noi sabia més que ella sobre això.

-Ranma! Com saps això? - va preguntar l'Akane.

En Ranma va abaixar el cap i va tenir un calfred.

-La culpa va ser del meu pare, com tot. Quan tenia dotze anys em va deixar durant un any al càrrec dels meus quatre avis. No em pregunteu per què ho va fer, mai m'ho va explicar i no crec que fos per alguna cosa molt legal. Els meus avis em van entrenar com a caçador i em van sotmetre a un dur entrenament en arts marcials ... i les meves àvies com bruixot. Era l'únic hereu i vaig haver d'aprendre per nassos. Si penseu que el meu pare està boig pels entrenaments que em va fer passar, és que no coneixeu als meus avis.-El jove es va estremir-Va ser el pitjor any de la meva vida. Per sort quan va tornar el meu pare em van fer oblidar tot amb un encanteri. Vaig recordar tot quan va despertar l'Akane com bruixa. La meva missió és protegir-la a ella. I entre els dos protegir el nostre clan.

La Nodoka es va estremir recordava el rigorosa que era la seva mare. Encara tenia malsons de l'entrenament a la qual la va sotmetre. Va mirar al seu fill, el jove no havia tingut sort. Ser entrenat per les cinc persones més boges del Japó.

-Tu i l'Akane combatreu sols? - va preguntar la Kasumi- ens subestimes. No saps el fort que som.

-T'equivoques Kasumi. Sé el poderoses que sou, però amb nosaltres dos ja n'hi ha prou. No cal que ens arrisquem tots. Estareu a tant de tot, ens ajudareu i planejarem tots junts, però no participareu a la lluita.- el noi va abaixar el cap i va parlar amb tristesa- no us vull perdre a cap. Si vinguéssiu amb nosaltres, no podia lluitar amb llibertat. Estaria més atent que a vosaltres no us passés res, que a la lluita.

La Nodoka el va mirar i va somriure.

-De acord! D'ara en endavant ets el cap del clan, tu i l'Akane. Recordeu-vos que segons la nostra tradicions de bruixots, és com si estiguéssiu casats.- va mirar als dos joves, s'havien ruboritzes, però no es van queixar, ni protestar, només es van mirar i van somriure. Van mirar a lla Nodoka i assentir.

-Estem d'acord, d'ara en endavant serem marit i muller ... però ha de ser mantingut en secret- van dir els nois a la vegada de forma molt cerimonial. D'ara en endavant es consideraven casats, deixarien per més endavant legalitzar aquest compromís, però des d'aquesta nit dormirien junts, ocultant als pares i als seus coneguts.

- I ara a dormir que és tard i demà ens hem d'aixecar aviat.-va dir la Nodoka. La dona va mirar als dos més joves- dema haureu d'anar a l'escola, i tindreu son i us costarà llevar-us i estar desperts.

Totes es van aixecar i es dirigien a les seves habitacions, però Ranma seguia assegut. Estava blanc, havia de comunicar una notícia horrible.

-Ranma, que passa? -Va preguntar espantada l'Akane- És alguna cosa relacionada amb els teus promeses? Què vas fer amb elles?

El jove la va mirar.

-No, a elles només les vaig enviar a cadascuna al seu lloc de naixement. Allà recuperaren les seves formes. No tindrem problemes amb elles en mesos.- va mirar a la seva mare espantat- Mama! He rebut una carta dels avis, Dels quatre! – la Nodoka va mirar al seu fill espantada, s'imaginava el que anava a dir-los en Ranma, la dona va tenir un calfred. Va tenir el pressentiment que anava a passar una cosa molt, molt dolent-Arriben d'aquí a unes hores, i no vénen de visita, han comprat una casa. Venen a quedar-se a viure !.

La Nodoka es va deixar caure a terra espantada. Això era la pitjor notícia que esperava. Si la vida a Nerima era complicada, ara amb aquests quatre bojos seria encara pitjor. Els tocaria viure un horrible malson.

.

FI