16º. Premi ... robat
.
Aquella setmana els van tornar a deixar sols, els bojos dels seus familiars es van anar de viatge. Era un premi que van guanyar precisament els dos joves en un torneig de lluita per parelles. No havien tingut rival i van guanyar amb molta facilitat. Els dos volien el premi per allunyar-se uns dies de la seva família i dels seus bojos rivals. Volien descansar després de tantes bogeries que els havien sotmesos aquesta colla de bojos que els envoltaven.
Els dos nois estaven furiosos, se sentien traïts per la seva família. Amb el que els havia costat inscriure en aquest torneig, al negar-se els seus pares que ho fessin en un principi. Tot i que el premi era per a cinc persones, pensaven anar-se'n sols. Quan van arribar a casa es la van trobar buida i que el premi havia volat.
-Merda !, Com han pogut? No tenien dret. Aquest viatge era el nostre-va dir el noi furiós.
-Ja els coneixes, Et estranyes que ho fessin? Però aquesta ens la pagueren-Ella estava també enfadada. - Sempre han estat uns aprofitats, i a sobre ens diuen que hem d'entrenar que estem molt febles.
- Nosaltres febles? Si no poden guanyar-nos des de fa mesos. Això és una excusa per quedar-se amb el nostre viatge. Però el que no entenc és com la Kasumi i la meva mare s'han apuntat. Nabiki ho entenc és igual que els dos vells.
-Ja no podem fer res. Et havia d'haver fet cas i amagar millor el premi. La Nabiki el va descobrir de seguida. És culpa meva.
-No té sentit tirar-se les culpes. El havíem de amagar millor o enviar a la curiosa de la teva germana a l'hospital.
-Tinc una idea per vengarnos- va dir ella. I ho va explicar a el noi. Ell la va mirar sorprès i després van riure pensant en el malèfic pla traçat per la jove.
.
El noi va fer el menjar amb l'ajuda d'ella. La noia ajudava amb tota la seva energia.
-No, no has de tallar les verdures com si cortases llenyes. Fes-ho amb suavitat- li parlava amb suavitat, sense la seva prepotència habitual i li va agafar la mà i la va acompanyar a un bon ritme- Així Akane, mantingues aquest ritme. -ella li va fer cas i aquest dia va aprendre més d'ell que de la Kasumi en anys.
A l'hora de dinar ella va descobrir que ell era un bon cuiner. Tant o millor que la seva germana i que tot va quedar molt bo fins i tot el que ella va fer.
A la tarda van entrenar en el dojo, l'Akane havia millorat molt des del dia que de conèixer-ho, a la nit van sopar i a el cap d'una estona es van ficar al llit.
.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
A l'poc de fer-ho. Va esclatar una gran tempesta, i hi va haver un tall en el subministrament elèctric. En Ranma estava despert, el va despertar la tempesta. Era una gran tempesta, amb molts trons i llamps i plovia molt. Se'n va anar la llum, s'anava a aixecar per veure si l' Akane estava bé, la jove tenia terror a la foscor i estaria espantada. Quan es va obrir la porta i va veure la llum d'una llanterna.
-Ranma, s'ha anat la llum. Em ... em fa por la foscor. Puc ... puc dormir amb tu? - i sense esperar resposta es va ficar al mateix futó que ell i es va enganxar a en Ranma.
El noi sabia que no era veritat ... de el tot. No només li espantava la foscor ... sinó també els trons, en nits així dormia amb la Kasumi. Cada vegada que hi havia un llampec ella s'estremia i tremolava.
-Calma Akane, no passa res-deia ell intentant calmar-la. El noi tenia la cara vermella, però li agradava tenir a la seva promesa tan a prop.
La noia tenia cada vegada més por. I a la fi ell la va abraçar i la va intentar calmar parlant-li amb suavitat. Va sentir que ella tremolava de por i va tenir la sensació de què el cos de la noia era molt fràgil com si fos de vidre i si l'agafava només amb una mica de força, la jove es trencaria com si fos una figura de vidre. Ella es va sentir protegida en els braços del seu promès, i a la fi es va adormir. En Ranma va sentir els pits de la noia en el seu cos, li havien crescut, no era per res plana, el desig sexual cap al cos d'ella va durar un instant i va desaparèixer. La va mirar a la cara i va somriure. L' Akane tenia una cara de saber-se protegida i fora de perill, però també de indefensa i a ell li van venir ganes de defensar-la. Ell va acariciar la cara i els cabells de la noia i es va lliurar a la son.
Ella es va despertar i el va mirar. I com ell hores abans durant un moment ho va desitjar sexualment, però només ho va fer un petó a la cara, i de dormir
A l'alba es van despertar alhora i ...
-Hola, Ranma. Sento haver-me ficat en el teu futó -ho va dir amb vergonya.
-No passa res-va dir, però li va agradar tenir-la tan a prop i va desitjar que aquesta nit no fos l'última que dormissin junts. - Me'n vaig a aixecar, tu si vals segueix ajaguda. Ja faig jo el dinar. Vaig a intentar fer alguna cosa nova que vaig veure fer a la teva germana. I passi el que passi ni se't passi passar per la cuina.
L' Akane va baixar en pijama a l'menjador. I va sentir a el noi a la cuina. Estava una mica enfadada amb ell per no deixar-lo entrar a la cuina. Però quan va sentir el soroll que muntava cuinant se li pas l'enuig i les ganes d'entrar.
Al poc va arribar el noi amb els plats, no tenien bona pinta.
-És una recepta exclusiva de la Kasumi. No sé com m'ha quedat. Pot ser el pitjor que hagis menjat.
I aquesta predicció es va complir.
-Si és el pitjor que he menjat, rivalitza amb el meu menjar-va dir ella torçant la boca.
-Si, és fins i tot pitjor que el que fas tu.
Ella el va mirar, semblava que s'anava a enfadar i de cop els dos van riure.
-Ja no em puc ficar amb tu per què cuinis malament. Jo he intentat fer alguna cosa i m'ha sortit una mica immenjable. -va dir el noi rient.
-Les receptes de la Kasumi, només les pot fer ella. Als altres ens surten això- va dir ella rient assenyalant el menjar.
Ara li va tocar a la noia fer el dinar. I al posar-lo a taula, els dos nois el van mirar amb recel.
-No sé, no sé. No sé com m'ha quedat.
-Si tu tens por, sent tu qui ho has fet, jo tampoc m'atreveixo provar-ho.
Va ser el noi el que va donar el primer mos, ella el va mirar espantada.
-Et ha quedat bé, vinga menja, no et ment.
Ella va agafar una mica i va mirar amb por i se'l va ficar a la boca.
-És veritat. Avui m'ha quedat bé-i burlant-se de el noi-i a tu, malament.
-És cert, avui he estat un mal cuiner-va respondre ell, acceptant la broma sense enfadar-se.
Van passar el dia burlant-se l'un a l'altre, no ho van fer amb ganes de barallar-se, si no per divertir-se. Estar lluny de la seva família els va fer relaxar-se, tampoc van aparèixer els seus rivals. Quan va tornar la família van saber que els sis bojos els van seguir, pensant que ells dos estaven amb la família. Però que aconsellats per en Ryoga es van embarcar feia New York, pensat que anaven a Tòquio. Van estar més d'un mes sense notícies seves.
Estaven calmats i van gaudir de les vacances que ells volien. A la nit l'Akane dormia a l'habitació d'en Ranma amb el noi, però en un altre futó apartat d'ell, encara que no molt apartat. Encara que realment volien dormir junts i abraçats. La Kasumi a el tornar es va adonar que els dos nois havien compartit habitació, però mai ho va revelar.
Va passar la setmana i va arribar el dia que havien de tornar la seva família, però van veure que trigaven molt i de sobte van rebre una trucada de telèfon.
-Sí, casa Tendo al parlar ... ets tu Kasumi ... Què no podeu que ...? D'acord, ja l'hi dic a en Ranma ... Adéu!.
Es va apropar a el noi.
-Ha trocat Kasumi, estan incomunicats. La tempesta que afecta Japó ha provocat una gran nevada i han quedat aïllat a l'hotel, triguessin diversos dies més en tornar.
-Per mi es poden quedar a viure allà- va dir en Ranma.- estarem més tranquils sense ells.
-T'has passat- va dir ella seria, però opinava el mateix que ell.
Aquesta nit la tempesta va afectar de nou Nerima i els dos es van ficar al llit aviat, en la mateixa habitació, com feien durant aquesta temporada. En Ranma tremolava de fred quan va notar que ella es ficava en el seu futon.
-Fa molt de fred, Ranma, deixa'm dormir amb tu.
Ell no es va oposar, però ella es va pegar a ell i el noi la va abraçar. Ella no li va dir res i es van donar calor sense fer res prohibit per la seva edat. En Ranma es va aixecar i va posar una manta més i es va tornar a ficar al llit amb la noia, Van dormir tota la nit abraçats, a l'endemà es van despertar i es van somriure i als dos li va costar separar-se.
.
Dies més tard va tornar la família i es van 9º. Premi ... robat
.
Aquella setmana els van tornar a deixar sols, els bojos dels seus familiars es van anar de viatge. Era un premi que van guanyar precisament els dos joves en un torneig de lluita per parelles. No havien tingut rival i van guanyar amb molta facilitat. Els dos volien el premi per allunyar-se uns dies de la seva família i dels seus bojos rivals. Volien descansar després de tantes bogeries que els havien sotmesos aquesta colla de bojos que els envoltaven.
Els dos nois estaven furiosos, se sentien traïts per la seva família. Amb el que els havia costat inscriure en aquest torneig, al negar-se els seus pares que ho fessin en un principi. Tot i que el premi era per a cinc persones, pensaven anar-se'n sols. Quan van arribar a casa es la van trobar buida i que el premi havia volat.
-Merda !, Com han pogut? No tenien dret. Aquest viatge era el nostre-va dir el noi furiós.
-Ja els coneixes, Et estranyes que ho fessin? Però aquesta ens la pagueren-Ella estava també enfadada. - Sempre han estat uns aprofitats, i a sobre ens diuen que hem d'entrenar que estem molt febles.
- Nosaltres febles? Si no poden guanyar-nos des de fa mesos. Això és una excusa per quedar-se amb el nostre viatge. Però el que no entenc és com la Kasumi i la meva mare s'han apuntat. Nabiki ho entenc és igual que els dos vells.
-Ja no podem fer res. Et havia d'haver fet cas i amagar millor el premi. La Nabiki el va descobrir de seguida. És culpa meva.
-No té sentit tirar-se les culpes. El havíem de amagar millor o enviar a la curiosa de la teva germana a l'hospital.
-Tinc una idea per vengarnos- va dir ella. I ho va explicar a el noi. Ell la va mirar sorprès i després van riure pensant en el malèfic pla traçat per la jove.
.
El noi va fer el menjar amb l'ajuda d'ella. La noia ajudava amb tota la seva energia.
-No, no has de tallar les verdures com si cortases llenyes. Fes-ho amb suavitat- li parlava amb suavitat, sense la seva prepotència habitual i li va agafar la mà i la va acompanyar a un bon ritme- Així Akane, mantingues aquest ritme. -ella li va fer cas i aquest dia va aprendre més d'ell que de la Kasumi en anys.
A l'hora de dinar ella va descobrir que ell era un bon cuiner. Tant o millor que la seva germana i que tot va quedar molt bo fins i tot el que ella va fer.
A la tarda van entrenar en el dojo, l'Akane havia millorat molt des del dia que de conèixer-ho, a la nit van sopar i a el cap d'una estona es van ficar al llit.
.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
A l'poc de fer-ho. Va esclatar una gran tempesta, i hi va haver un tall en el subministrament elèctric. En Ranma estava despert, el va despertar la tempesta. Era una gran tempesta, amb molts trons i llamps i plovia molt. Se'n va anar la llum, s'anava a aixecar per veure si l' Akane estava bé, la jove tenia terror a la foscor i estaria espantada. Quan es va obrir la porta i va veure la llum d'una llanterna.
-Ranma, s'ha anat la llum. Em ... em fa por la foscor. Puc ... puc dormir amb tu? - i sense esperar resposta es va ficar al mateix futó que ell i es va enganxar a en Ranma.
El noi sabia que no era veritat ... de el tot. No només li espantava la foscor ... sinó també els trons, en nits així dormia amb la Kasumi. Cada vegada que hi havia un llampec ella s'estremia i tremolava.
-Calma Akane, no passa res-deia ell intentant calmar-la. El noi tenia la cara vermella, però li agradava tenir a la seva promesa tan a prop.
La noia tenia cada vegada més por. I a la fi ell la va abraçar i la va intentar calmar parlant-li amb suavitat. Va sentir que ella tremolava de por i va tenir la sensació de què el cos de la noia era molt fràgil com si fos de vidre i si l'agafava només amb una mica de força, la jove es trencaria com si fos una figura de vidre. Ella es va sentir protegida en els braços del seu promès, i a la fi es va adormir. En Ranma va sentir els pits de la noia en el seu cos, li havien crescut, no era per res plana, el desig sexual cap al cos d'ella va durar un instant i va desaparèixer. La va mirar a la cara i va somriure. L' Akane tenia una cara de saber-se protegida i fora de perill, però també de indefensa i a ell li van venir ganes de defensar-la. Ell va acariciar la cara i els cabells de la noia i es va lliurar a la son.
Ella es va despertar i el va mirar. I com ell hores abans durant un moment ho va desitjar sexualment, però només ho va fer un petó a la cara, i de dormir
A l'alba es van despertar alhora i ...
-Hola, Ranma. Sento haver-me ficat en el teu futó -ho va dir amb vergonya.
-No passa res-va dir, però li va agradar tenir-la tan a prop i va desitjar que aquesta nit no fos l'última que dormissin junts. - Me'n vaig a aixecar, tu si vals segueix ajaguda. Ja faig jo el dinar. Vaig a intentar fer alguna cosa nova que vaig veure fer a la teva germana. I passi el que passi ni se't passi passar per la cuina.
L' Akane va baixar en pijama a l'menjador. I va sentir a el noi a la cuina. Estava una mica enfadada amb ell per no deixar-lo entrar a la cuina. Però quan va sentir el soroll que muntava cuinant se li pas l'enuig i les ganes d'entrar.
Al poc va arribar el noi amb els plats, no tenien bona pinta.
-És una recepta exclusiva de la Kasumi. No sé com m'ha quedat. Pot ser el pitjor que hagis menjat.
I aquesta predicció es va complir.
-Si és el pitjor que he menjat, rivalitza amb el meu menjar-va dir ella torçant la boca.
-Si, és fins i tot pitjor que el que fas tu.
Ella el va mirar, semblava que s'anava a enfadar i de cop els dos van riure.
-Ja no em puc ficar amb tu per què cuinis malament. Jo he intentat fer alguna cosa i m'ha sortit una mica immenjable. -va dir el noi rient.
-Les receptes de la Kasumi, només les pot fer ella. Als altres ens surten això- va dir ella rient assenyalant el menjar.
Ara li va tocar a la noia fer el dinar. I al posar-lo a taula, els dos nois el van mirar amb recel.
-No sé, no sé. No sé com m'ha quedat.
-Si tu tens por, sent tu qui ho has fet, jo tampoc m'atreveixo provar-ho.
Va ser el noi el que va donar el primer mos, ella el va mirar espantada.
-Et ha quedat bé, vinga menja, no et ment.
Ella va agafar una mica i va mirar amb por i se'l va ficar a la boca.
-És veritat. Avui m'ha quedat bé-i burlant-se de el noi-i a tu, malament.
-És cert, avui he estat un mal cuiner-va respondre ell, acceptant la broma sense enfadar-se.
Van passar el dia burlant-se l'un a l'altre, no ho van fer amb ganes de barallar-se, si no per divertir-se. Estar lluny de la seva família els va fer relaxar-se, tampoc van aparèixer els seus rivals. Quan va tornar la família van saber que els sis bojos els van seguir, pensant que ells dos estaven amb la família. Però que aconsellats per en Ryoga es van embarcar feia New York, pensat que anaven a Tòquio. Van estar més d'un mes sense notícies seves.
Estaven calmats i van gaudir de les vacances que ells volien. A la nit l'Akane dormia a l'habitació d'en Ranma amb el noi, però en un altre futó apartat d'ell, encara que no molt apartat. Encara que realment volien dormir junts i abraçats. La Kasumi a el tornar es va adonar que els dos nois havien compartit habitació, però mai ho va revelar.
Va passar la setmana i va arribar el dia que havien de tornar la seva família, però van veure que trigaven molt i de sobte van rebre una trucada de telèfon.
-Sí, casa Tendo al parlar ... ets tu Kasumi ... Què no podeu que ...? D'acord, ja l'hi dic a en Ranma ... Adéu!.
Es va apropar a el noi.
-Ha trocat Kasumi, estan incomunicats. La tempesta que afecta Japó ha provocat una gran nevada i han quedat aïllat a l'hotel, triguessin diversos dies més en tornar.
-Per mi es poden quedar a viure allà- va dir en Ranma.- estarem més tranquils sense ells.
-T'has passat- va dir ella seria, però opinava el mateix que ell.
Aquesta nit la tempesta va afectar de nou Nerima i els dos es van ficar al llit aviat, en la mateixa habitació, com feien durant aquesta temporada. En Ranma tremolava de fred quan va notar que ella es ficava en el seu futon.
-Fa molt de fred, Ranma, deixa'm dormir amb tu.
Ell no es va oposar, però ella es va pegar a ell i el noi la va abraçar. Ella no li va dir res i es van donar calor sense fer res prohibit per la seva edat. En Ranma es va aixecar i va posar una manta més i es va tornar a ficar al llit amb la noia, Van dormir tota la nit abraçats, a l'endemà es van despertar i es van somriure i als dos li va costar separar-se.
Dies més tard va tornar la família i es van trobar el rebost buida. Aquesta va ser la venjança contra la seva família per llevar-li el premi. Però hi va haver algú que va plorar, algú que va pagar per ser una aprofitada.
-Ranma, Akane. Us heu passat. No havíeu d'haver deixat ni el rebost ni la nevera buida-va dir en Soun. -Fins demà no podrem comprar res.
-No vau robar el viatge, era de l'Akane i meu, nosaltres els vam guanyar. Ahir se'ns va acabar el pressupost. Hem hagut de fer meravelles per poder menjar. Amb els pocs diners que ens vau deixar.
-Estareu castigats durant un mes sense sortir ni ... -va dir en Soun i va ser interromput.
-Han entrat a robar ... m'han robat ... els meus estalvis ... -la Nabiki va entrar en el dojo plorant-crida a la policia.
-No la truquis-va dir l'Akane, va mirar amb tranquil·litat a la seva germana- tranquil·litza't ... hem estat nosaltres.
- Com heu pogut ...? -va cridar una enfurismada Nabiki.
- Com vas poder tu ficar-te a la meva habitació registrar-la i robar-nos el premi que vam guanyar? -va respondre una furiosa Akane, molt més furiosa que la seva germana.
L'Akane la mirava als ulls i la Nabiki va intentar fer un pas enrere espantada, però enrere s'havia posat en Ranma i li va impedir la fugida.
- Anaves algun lloc, Nabiki? No hem acabat encara. Escolta-nos! - El noi ho va dir amb veu talante i ella es va espantar encara més- durant molt de temps has venut fotos nostres sense el nostre permís. Sempre que la teva germana i jo vam sortir a prendre alguna cosa o algun lloc, tu vas amb el conte als nostres rivals. Estem farts que et fiquis per mig ... t'hem dit que no ho facis, t'hem amenaçat ... hem complert aquestes amenaces- la va mirar amb ràbia, i va afegir amb ironia- I la senyoreta Nabiki no aprèn! Què hem de fer-te perquè aprenguis a no ficar el nas on no has de?
-Però robar-nos el viatge ha estat el pitjor que has fet- va seguir l'Akane amb una veu sinistra, la seva germana ja s'imaginava que els dos joves es venjarien d'ella. -Els diners que havies estalviat a la nostra costa, ara és el nostre. Ens ho deus. És el que val el premi.
-Ja sabem que el preu de el viatge és inferior al que tu tenies estalviat. Però has d'aprendre a no jugar amb nosaltres. La propera vendrem fins al teu llit ...
- ... Com hem fet amb el teu equip de música i les teves càmeres de fotos- Va acabar l'Akane amb un somriure entremaliat.
LA Nabiki va sortir corrent feia la seva habitació i la van sentir cridar. Els dos joves van riure a riallades, ja havia descobert que li havien venut vestits i sabates i alguna joia, a part el que li havien dit.
- Us heu passat! -va dir la Kasumi- No està bé el que heu fet
-El premi era el nostre. Ella us ho va vendre. No ho hauria d'haver fet. Es mereixia un càstig…
- ... I vosaltres també-va acabar en Ranma- Sabíeu que el premi era el nostre i us va escapolir amb ell. Aquesta nit no sopareu. Us anireu a dormir sense sopar. És més no menjareu res fins que ens demaneu perdó.
-Sou vosaltres el que esteu castigats-va dir en Genma- No sortireu de casa en un mes. Només per anar a l'escola. O si no us quedareu sense paga.
Els dos joves es van mirar i sense canviar l'aspecte seriós de les seves cares.
-D'acord, acceptem- van dir els nois alhora. - No sortirem per a res.
Els seus pares no es van adonar que els dos joves planejaven alguna cosa. Però no van trigar a saber-ho.
-Bé, Akane i Ranma vull encarregar-vos alguna cosa. Heu anar a comprar ...
-Ho sento Kasumi. Però estem castigats no podem sortir-va dir l'Akane- estàs incitant-nos a desobeir als nostres pares.
-Però ni jo ni la tía Nodoka podem sortir. Hem de netejar la casa, vosaltres no ho heu fet. La Nabiki està deprimida, li heu "cobrat" un preu excessiu pel vostre premi. I els nostres pares són inútils per això. Heu anar vosaltres.
-I nosaltres estem castigats, i no pensem saltar-nos aquest càstig.
-Us retirem temporalment el càstig -va dir en Soun, gairebé suplicant.
-No ho accepem!. -va dir en Ranma i la seva promesa va assentir.
-D'acord-va dir compressiva Nodoka-Us pagarem un viatge a tots dos. I us retirem el càstig.
-Senyora Nodoka no podem ...! -va començar en Soun.
- No! Aquesta vegada ells tenen raó. Li vam treure alguna cosa que van guanyar ells. Una cosa pel que van lluitar. I nosaltres ens vam aprofitar. I no els deixem gaudir. És hora que paguem el nostre deute amb ells.
-Entre tots us pagarem el viatge. -va dir la Kasumi- Però com els instigadors van ser el meu pare, en Genma i la Nabiki ... paguessin entre ells tres quartes parts de l'preu.
-Jo estic d'acord-va dir en Ranma- Però la Nabiki ha de prometre que no tornarà a entrar a l'habitació de l'Akane a registrar ni a res. Ni tampoc a la meva.
-Hi estic d'acord-va dir l'Akane -però tampoc ha de vendre la informació. Per què com ho faci ens haurà de pagar part del que guanyi, com a mínim el noranta-vuit per cent.
La Nabiki els va mirar espantada. S'estaven venjant pel robatori de el premi ... i semblava que per alguna cosa més. Des de feia un temps la miraven d'una manera estranya. I de cop va descobrir el perquè, no li perdonaven que el dia del casament fallit manés invitacions als seus rivals. D'ara en endavant havia de tenir amb compte amb ells. No podia tornar a fer negocis a costa dels dos joves amb total llibertat, per què aquests dos nois es venjarien d'ella.
Gairebé dues setmanes després els dos joves van partir feia unes merescudes vacances. El que realment va passar en elles ni la seva família ni els seus amics mai ho van saber. Va ser un tresor que mai va confessar cap dels dos.
trobar el rebost buida. Aquesta va ser la venjança contra la seva família per llevar-li el premi. Però hi va haver algú que va plorar, algú que va pagar per ser una aprofitada.
-Ranma, Akane. Us heu passat. No havíeu d'haver deixat ni el rebost ni la nevera buida-va dir en Soun. -Fins demà no podrem comprar res.
-No vau robar el viatge, era de l'Akane i meu, nosaltres els vam guanyar. Ahir se'ns va acabar el pressupost. Hem hagut de fer meravelles per poder menjar. Amb els pocs diners que ens vau deixar.
-Estareu castigats durant un mes sense sortir ni ... -va dir en Soun i va ser interromput.
-Han entrat a robar ... m'han robat ... els meus estalvis ... -la Nabiki va entrar en el dojo plorant-crida a la policia.
-No la truquis-va dir l'Akane, va mirar amb tranquil·litat a la seva germana- tranquil·litza't ... hem estat nosaltres.
- Com heu pogut ...? -va cridar una enfurismada Nabiki.
- Com vas poder tu ficar-te a la meva habitació registrar-la i robar-nos el premi que vam guanyar? -va respondre una furiosa Akane, molt més furiosa que la seva germana.
L'Akane la mirava als ulls i la Nabiki va intentar fer un pas enrere espantada, però enrere s'havia posat en Ranma i li va impedir la fugida.
- Anaves algun lloc, Nabiki? No hem acabat encara. Escolta-nos! - El noi ho va dir amb veu talante i ella es va espantar encara més- durant molt de temps has venut fotos nostres sense el nostre permís. Sempre que la teva germana i jo vam sortir a prendre alguna cosa o algun lloc, tu vas amb el conte als nostres rivals. Estem farts que et fiquis per mig ... t'hem dit que no ho facis, t'hem amenaçat ... hem complert aquestes amenaces- la va mirar amb ràbia, i va afegir amb ironia- I la senyoreta Nabiki no aprèn! Què hem de fer-te perquè aprenguis a no ficar el nas on no has de?
-Però robar-nos el viatge ha estat el pitjor que has fet- va seguir l'Akane amb una veu sinistra, la seva germana ja s'imaginava que els dos joves es venjarien d'ella. -Els diners que havies estalviat a la nostra costa, ara és el nostre. Ens ho deus. És el que val el premi.
-Ja sabem que el preu de el viatge és inferior al que tu tenies estalviat. Però has d'aprendre a no jugar amb nosaltres. La propera vendrem fins al teu llit ...
- ... Com hem fet amb el teu equip de música i les teves càmeres de fotos- Va acabar l'Akane amb un somriure entremaliat.
LA Nabiki va sortir corrent feia la seva habitació i la van sentir cridar. Els dos joves van riure a riallades, ja havia descobert que li havien venut vestits i sabates i alguna joia, a part el que li havien dit.
- Us heu passat! -va dir la Kasumi- No està bé el que heu fet
-El premi era el nostre. Ella us ho va vendre. No ho hauria d'haver fet. Es mereixia un càstig…
- ... I vosaltres també-va acabar en Ranma- Sabíeu que el premi era el nostre i us va escapolir amb ell. Aquesta nit no sopareu. Us anireu a dormir sense sopar. És més no menjareu res fins que ens demaneu perdó.
-Sou vosaltres el que esteu castigats-va dir en Genma- No sortireu de casa en un mes. Només per anar a l'escola. O si no us quedareu sense paga.
Els dos joves es van mirar i sense canviar l'aspecte seriós de les seves cares.
-D'acord, acceptem- van dir els nois alhora. - No sortirem per a res.
Els seus pares no es van adonar que els dos joves planejaven alguna cosa. Però no van trigar a saber-ho.
-Bé, Akane i Ranma vull encarregar-vos alguna cosa. Heu anar a comprar ...
-Ho sento Kasumi. Però estem castigats no podem sortir-va dir l'Akane- estàs incitant-nos a desobeir als nostres pares.
-Però ni jo ni la tía Nodoka podem sortir. Hem de netejar la casa, vosaltres no ho heu fet. La Nabiki està deprimida, li heu "cobrat" un preu excessiu pel vostre premi. I els nostres pares són inútils per això. Heu anar vosaltres.
-I nosaltres estem castigats, i no pensem saltar-nos aquest càstig.
-Us retirem temporalment el càstig -va dir en Soun, gairebé suplicant.
-No ho accepem!. -va dir en Ranma i la seva promesa va assentir.
-D'acord-va dir compressiva Nodoka-Us pagarem un viatge a tots dos. I us retirem el càstig.
-Senyora Nodoka no podem ...! -va començar en Soun.
- No! Aquesta vegada ells tenen raó. Li vam treure alguna cosa que van guanyar ells. Una cosa pel que van lluitar. I nosaltres ens vam aprofitar. I no els deixem gaudir. És hora que paguem el nostre deute amb ells.
-Entre tots us pagarem el viatge. -va dir la Kasumi- Però com els instigadors van ser el meu pare, en Genma i la Nabiki ... paguessin entre ells tres quartes parts de l'preu.
-Jo estic d'acord-va dir en Ranma- Però la Nabiki ha de prometre que no tornarà a entrar a l'habitació de l'Akane a registrar ni a res. Ni tampoc a la meva.
-Hi estic d'acord-va dir l'Akane -però tampoc ha de vendre la informació. Per què com ho faci ens haurà de pagar part del que guanyi, com a mínim el noranta-vuit per cent.
La Nabiki els va mirar espantada. S'estaven venjant pel robatori de el premi ... i semblava que per alguna cosa més. Des de feia un temps la miraven d'una manera estranya. I de cop va descobrir el perquè, no li perdonaven que el dia del casament fallit manés invitacions als seus rivals. D'ara en endavant havia de tenir amb compte amb ells. No podia tornar a fer negocis a costa dels dos joves amb total llibertat, per què aquests dos nois es venjarien d'ella.
.
Gairebé dues setmanes després els dos joves van partir feia unes merescudes vacances. El que realment va passar en elles ni la seva família ni els seus amics mai ho van saber. Va ser un tresor que mai va confessar cap dels dos.
