Els personatges d'aquesta història no són meus. Escric aquestes històries sense ànim de lucre.
17ª. Un malson per als promesos.
.
Era una agradable tarda d'estiu ... o potser fora tardor. No importava, era una tarda agradable amb una temperatura agradable. No feia fred, però tampoc calor. Era una tarda per gaudir-ne.
Els dos patriarques estaven jugant a ... un joc de taula. A la banda d'on estaven asseguts hi havia una pila de jocs de taula. El shogi, les dames, els escacs, el parxís ... fins i tot el monopoli i alguns més. Quan es cansaven de jugar a un joc canviaven a un altre, en poques paraules canviaven de joc cada mitja hora.
La Nabiki estava fent comptes, estava en números vermells, havia de treure diners d'algun lloc. L'últim xantatge a la seva germana petita li va sortir malament. Ho va intentar amb en Ranma i també fracàs. Mai qhavia tingut dos fracassos consecutius, i menys amb aquests dos. Havia d'estar perdent la seva màgia, i havia de recuperar-la de seguida.
La Kasumi era a la cuina fent el sopar, amb ella estava la Nodoka. Les dues dones cantussejaven a les vegada que feien el sopar, aquesta nit era una nit especial, havien de celebrar que feia un dia que els dos promesos no es barallaven ... Dos dies? Però si feia dues setmanes que no havien tingut una bona baralla!. Aquesta casa s'havia tornat una casa tranquil·la i normal. Tots a la casa van sospirar, trobaven a faltar les baralles dels dos promesos, aquesta baralles omplien de vida la casa.
Els dos promesos eren al jardí mirant als dos patriarques, estaven espantats, més que això, estaven aterrits. Havien de donar una notícia a la família i no es sentien capacitats per això.
-Ens mataran, això és segur- va dir ell empassant saliva.
Ella el va mirar, en Ranma estava a punt d'entrar en pànic.
-Doncs haver-t'ho pensant abans- ella també sentia proper el pànic.
-Que jo sàpiga no vaig ser l'únic a participar-hi. Tu tens la culpa el 50%
-L' altre 50% és teu.-va contestar la noia irritada, el -va pensar- no!. Tu tens tota la culpa!
L'enuig anava pujant de nivell.
-No et vas oposar - ell -va pensar- vas començar tu. Em vas acorralar, i no em va tocar més remei que contraatacar.
La noia el va mirar amb fúria.
-Ets un covard! Aquestes fugint de la responsabilitat- el va fer fora a la cara ella.
-¡Igual que tu! -en Ranma no estava disposat a endur-se les culpes i que l'Akane es tragués les seves culpes- ara em càrrec jo tot el marró. T'ho he dit tu també participate a l'igual que jo.
Els dos es van mirar amb ràbia, i quan anaven a tornar a saltar.
-Ranma! Akane! deixeu de lluitar per una tonteria. Que no ens deixeu concertar en el joc.
Concertar-se en el joc? No, volien dir concertar-se a fer trampes en el joc? Els dos nois van bufar i es van relaxar i tota tensió va desaparèixer.
-No ho entenc. Dos anys sense acosta'ns ni un petó. Ni un t'estimo. I en una nit ... tot es va anar a la porra- va dir ella.
- Gairebé és normal. Van sortir de festa, vam beure i ...
Cap dels dos volia recordar, però ho van fer.
.
Mesos abans.
.
Diversos companys havien quedat per muntar una festa. I ells van ser convidats. A el principi es van negar, però les amigues de l'Akane van ser molt convincents. I si l'Akane anava ... en Ranma aniria no deixaria que ningú s'acostés a la seva Akane.
Aquesta nit els dos promesos s'ho van passar bé van ballar, vam riure…i vam veure i molt. Però tambe en Ranma va espantar algun borinot que va revoletear massa a prop de l'Akane. I l'Akane va fer el mateix amb alguna mosca que es va acostar al seu Ranma. Els dos van marcar el seu territori, i no van permetre que ningú ho creués.
Però els dos van beure i van beure, i al no estar acostumats van acabar amb unes copes de més.
Quan van sortir de la festa, no eren ells mateixos. Anaven amb moltes copes de més, es van agafar l'un a l'altre per no caure i caminant amb dificultat es van dirigir a casa. No hi havia ningú que els veiés, era ja de matinada.
Van anar tot el camí tabaleándose i cantant amb alegria. Encara que més que cantar, violaven les cançons. A aquests xiscles esgarrifosos que donaven, i que ells anomenaven cançó, es van afegir tots els gossos de barri.
Després de despertar a tots els residents d'aquest bari els dos joves van arribar al dojo on esperaven dormir.
Van entrar a la casa i es van treure el calçat. Cap dels dos s'aguantava dret i això va propiciar que ell ensopegués amb la seva pròpia ombra. Que en la caiguda caigués a sobre de la jove. I els dos donessin amb els seus cos en el dur sòl. Cap es va queixar, es van mirar amb els ulls brillants, a causa dels vapors de l'alcohol i a alguna cosa més.
-Ranma- dir ella amb emoció.
-Akane- dir alhora en Ranma.
L'emoció de moment va pujar la calor dels dos promesos.
Ell va pujar la mà pel maluc de la noia, passant per l'esquena i va acabar i la cara de la noia, va acariciar amb aquesta mà la cara de la jove. Ella el va mirar amb intensitat quan semblava que ell la besaria. Ella va baixar les seves mans als malucs de el jove i li va començar a fer pessigolles.
El noi la va mirar i va fer un gest. Aquesta noia es el pagaria. L'Akane es va desempallegar de el jove, es va aixecar i va intentar fugir, va ser atrapada, va tornar a escapar, i ell la va tornar a enxampar. El jove la va agafar, ella amb l'esquena a la paret no va tenir escapatòria, ni va voler escapar, va mirar a el noi amb una mirada entre espantada i provocadora. El noi va quedar un moment amb la memòria en blanc i ...
Cap dels dos va poder contenir-se i es van llançar a besar-se, a explorar el cos de l'altre. A demostrar a l'altre i a ells mateix, el molt que el volien. Van ser uns petons àvids, avariciosos, ansiosos. Allà van treure tot el desig que sentien feia l'altre, i que havien deprimit durant tant i tant de temps.
Quan van acabar de besar-se, sense deixar d'abraçar-es van mirar amb una mirada temptada i un somriure entremaliat. Ell la va agafar en braços, ella el va agafar pel coll, mentre el mirava temptadora, reptadora. I en Ranma la va pujar a el pis de dalt. Mai van saber com van aconseguir arribar a dalt sense caure escales avall, per la borratxera que portaven tots dos, i ...
A l'endemà van despertar junts i nus, després d'alguna baralla, per haver compartit llit, es van aixecar i es van banyar, aquest dia van tenir mal de cap, que no va ser provocat només per la ressaca, si no pel que havien fet aquesta nit, cap del dos es van penedir d'això. Ja no van poder recompondre la barrera que hi havia entre els dos, tampoc van voler fer-ho.
...
..
Havien passat tres mesos d'aquest succés, i ara el que van fer aquesta nit els va passar la factura, i el preu era molt alt.
Després de recordar el que va passat, els dos joves seguien al jardí, miraven amb por i recel als seus pares. No podrien amagar molt de temps més això.
-Ens van a matar-va repetir el jove.
-Els nostres pares són compassius, estan bojos, però són compasivos- va tancar els ulls, els abrió- crec que ho són.
-Ens van a matar-va repetir de nou en Ranma- si no els nostres pares, aquests altres bojos. Hi ha molts que ens seguiran per ...
-Ranma tingues fe, això es resoldrà.
-No! Res es resoldrà !, estem envoltats de bojos !, tindrem problemes !. Quan se sàpiga, provocarem un cicló, un terratrèmol. Totes les força de la natura es despertaren en contra nostra.
-Ets un exagerat- va dir la jove, però sabia que ell tenia raó.
Van mirar als pares que seguien jugant. A aquests dos vells se li van acostar les dones de la casa. Anaven a dir-los que aviat estaria el sopar.
Els dos promesos es van mirar, tota la família estava junta, era el moment de dir tot.
-Hola- va dir en Ranma amb por.
-Us hem de dir alguna cosa ... Alguna cosa important ... - va continuar l'Akane també espantada.
Estaven desitjant sortir corrent i desaparèixer de mapa, però havien de quedar-se i dir la veritat, per molt dolenta que semblés.
I alhora van dir els que els passava. En aquest instant tota la família els va mirar amb estupor. Va semblar que el vent va deixar de bufar. Es van fer callar tots els sons del món. Els gossos van deixar de bordar, els ocells de piular. Va cessar els sons de la ciutat. Fins i tot el món va deixar de girar. Pas pel que van dir els dos promesos.
Es va sentir un potent "QUEEEEE ?!" Que venia de totes bandes, com si haguessin cridat sorpresos tots els habitants del món. Els dos promesos es van mirar amb terror, havien provocat que una tempesta es cerniese sobre les seves vides.
