Els personatges no em pertanyem, som de Rumiko Takahashi.


.

19º. El Viatge a les estrelles.

.

El cadet Saotome va entrar a la que seria la seva nau durant dos anys. Va anar a l'habitació i va deixar les seves coses a la seva taquilla va mirar els dos llits i va sospirar.

-Aquí dormiré amb qui em assignin com el meu company.- va dir amb tristesa.

Va deixar l'habitació i va anar a la cabina de mando i la va contemplar. Dues butaques, una nau per a dos tripulants. Una nau d'exploració galàctica. Encara que petita tenia un bany, un menjador, una petita infermeria, una cuina i fins i tot un petit gimnàs.

Es va asseure en un dels dos seients i va contemplar l'exterior. Feia un dia fantàstic, el dia anterior havia plogut i va aprofitar per visitar la seva mare i a la Kasumi en el dojo. Les dues s'havien enfadat. No volien que s' anés, però ho havia decidit el seu pare i el oncle Soun, partiria com l' Akane, la filla petita de Soun.

-No, ja no són el meu pare o oncle Soun. Són els Almiralls Saotome i Tendo- va dir amb fasmidi.- no sé com aquests dos inútils han arribat tan alt. Van haver estafar algú.

Va mirar l'exterior, les naus de patrulla partien una per una, les mirava amb tristesa. Ell no volia marxar. No estava fent el que realment volia. El que realment desitjava era romandre en aquest planeta amb ...

Què estaria fent ara ella ?, va pensar el noi, quan va anar al dojo, la jove havia anat a visitar la tomba de la seva mare i no va poder acomiadar-se d'ella. La trobaria a molt a faltar. Dos anys sense veure- la serien massa durs. Desitjava agafar-la entre els seus bracs. Va negar amb el cap, era tard, deuria haver- lo fet anants de partir, no deixar-se dominar l'estúpid orgull.

Va mirar el seient del seu acompanyant i va esbufegar.

-Qui serà el meu company? No ho entenc, els meus companys fa setmanes que saben qui els acompanyarà. Però a mi ningú m'ha dit res. A ella li passa el mateix ... Tant de bo anéssim jun ...

Llavors va rebre un missatge. Va comprovar de qui era. Li arribava de la nau d'en Ryoga, va somriure. En Ryoga era el seu rival i ,Amic ?. I el va ajudar en la seva última entremaliadura.

-Hola. Nau "P- chan". Ryoga, Akari. Us escolto.

Des de l'altra nau li van contestar.

-Hola, Ranma. Ja partim, som els següents en sortir. Que tingues sort noieta.- va dir en Ryoga.

-Si, tu també porquet ... vosaltres també. No us perdeu.- va dir amb pena.

-Ahir vam fer una festa, no vas venir ... tampoc ... ella.- va dir l'Akari.

-Jo no tenia ganes de festa. Vaig anar al dojo, vaig parlar amb la meva mare i la Kasumi, estaven molt enfadades, no volien que em vagi ... i tampoc que ho faci ella. Ella va dormir en el dojo, jo vaig anar al bosc, voldría un poc de tranquilitat.

-No heu fet les paus, el havíeu fer. No saps quan la tornaràs a veure ... i si ho faràs.

En Ranma es va quedar gelat en Ryoga tenia raó.

-Li posaré un missatge. Gràcies pel consell.

-Un missatge no val, deus parla amb ella. Bé ens veiem en dues setmanes a la nau capitana - es va acomiadar en Ryoga.

-Fins d'aquí a dos setmanes.- va dir el jove desanimat.

I en Ranma des de la cabina de la seva nau va veure enlairar-se a la nau del seu rival. El trobaria a faltar era el seu millor rival.

Va agafar el seva mòbil, havia de donar-se pressa a enviar el missatge. Anava a començar a parlar quan va rebre un missatge des del "Amazones".

-On estar ahir Airen? Jo buscar a festa. Noia violenta no estar tampoc.

-Vaig anar el dojo. Vaig anar a acomiadar-me de la meva mare i la Kasumi, no vaig tornar amb ganes de festes.

-Segueixen sense estar d'acord que us aneu els dos? - va sentir dir a en Mousse- mai van estar d'acord que els vostres pares us obliguessin ingressar a l'Acadèmia Espacial.

-Si mai ho van acceptar- contestar en Ranma- Els nostres pares ens van prometre sense el nostre consentiment abans de néixer, perquè havíem d'heretar el dojo. I després quan es va fer públic el de patrulla espacial, al poc de deixar l'escola, ens van ficar a l'Acadèmia sense preguntar-nos-, no ens van deixar anar a la uni, com ella i jo volíem. Van enviar a la policia a portar-nos a l'Acadèmia quan ens vam negar a ingressar-hi. Hem estat dos anys vigilats i custodiats, detinguts com lladres. Fins i tot ens van posar polseres indicant la nostra posició. La Kasumi els va fer fora de casa, la meva mare els va voler obligar a fer-se el sepukku, però els molt covards van fugir. Crec que aquests dos planegen alguna cosa.

-Airen, aneu amb compte. Nau capitana comandada per pare de Airen i per pare de noia violenta.

En Ranma va empassar saliva, anava a passar males estones amb aquests dos al comandament.

-El tindrem va contestar el noi, va deixar passar una estona i va contestar vosaltres també aneu amb compte.

Va veure com els dos nois xinesos partien cap a les estrelles. I va recordar el que va dir Shampoo.

-Teniu? - es va preguntar el noi-¿ Quins hem de tenir cura? - hi havia un misteri, i cada vegada li agradava menys. I semblava que ho sabien tots menys ell.

El següent missatge li va arribar de la "Uchan's". La nau comandada per la Ukyo i en Konatsu.

-Hola Ran-chan. Nosaltres ja partim. Estan donant-nos ordre d'enlairar-se.

-A la meva trigaran, encara no tinc company.

-És molt sospitós que no ho sàpigues encara. Tots sabem qui és, encara que no podem dir-t'ho, ens van obligar a callar sota jurament. Estaràs content ja que et tocarà com company ... - va haver un esclat d'estàtica a la ràdio i no va arribar a sentir el que va dir la jove, en Ranma va sospitar que esclat d' estàtica ho va provocat algú .

-Adéu Ran- chan, ens han ordenat enlairar- nos ... ens veiem en dues setmanes. Us esperarem.

-Com que ens esperareu? - va preguntar el jove alarmat, però no va rebre resposta. Va veure la "Uchan's" enlairar-se i perdre al cel.

Va veure partir una per una les altres naus, alguns dels seus antics companys es van acomiadar d'ell.

Ja s'estava cansant d'esperar, només quedaven tres naus ... i el seu company no havia arribat. Estava jugant amb la consola, quan va sentir entrar a algú a la nau. Es va aixecar del seu seient i va anar a rebre a qui seria el seu company.

-Es benvingut a la nau. El meu nom és ... - i es va quedar mirant a la seva companya amb cara de sorpresa.

-Es presenta la cadet ... - la noia se'l va quedar mirant, també amb cara de sorpresa.

-Aka ... Aka ... Akane ... Què fas aquí? - va preguntar el noi nerviós.

-Ran ... Ranma Què fas tu a la meva nau? - va preguntar la noia furiosa. Ella seguia enfadada amb ell. Va sentir que l'havien fet una trampa, tot i que el noi semblava tan confús com ella.

-És la meva nau, m'ha estat assignada avui mateix, em van donar les claus quan vaig arribar- es va defensar el noi. Va començar a tenir una sospita sobre el que feia aquesta noia en la seva nau-Has arribat tard, tots els nostres companys ja han sortit. S'han acomiadat de mi.

Ella es va posar trist, ella no va poder acomiadar-se de ningú.

-He arribat a l'hora que em van ordenar.- es va defensar la noia- Això és un parany dels nostres pares. Hem estat els únics a saber avui qui era el nostre company i la nostra nau. I serem els últims a marxar.

Els dos joves començaven a comprendre per que la noia va trigar tant, i per què ningú els va informar de qui era el seu company.

-Ara ho comprenc. T'han fet arribar tard perquè no puguem posar ni una queixa, ni demanar canviar de company- va dir ell- i no ens van comunicar qui era el nostre company per la mateixa raó. Ens han obligat a ser companys, com ens van obligar a ser promesos.

-Almenys la teva mare i la Kasumi estaran contentes que siguem companys de patrulla, així ens cuidarem l'un a l'altre-va dir resignada la noia- no estan contentes que hagin resignat aquest camí per a nosaltres. Volien que havíem de dimitir ...-Va deixar passar uns segons jo vaig presentar la meva dimissió ...

-I no te la van acceptar- va acabar el noi amb pena. Ella el va mirar i ell li va somriure amb tristesa- jo també ho vaig fer. El meu pare es va enfadar amb mi i el teu també. Me la van rebutjar, em van prohibir tornar a presentar-la.

-El mateix va passar amb mi. Aquests dos han controlat les nostres vides des que vam néixer. Mai hem tingut llibertat per al triar el nostre propi camí.

-Doncs aquest serà el nom de la nostra nau, el "Llibertat".

-M'agrada ... "Llibertat". Aquí serem lliures de ser nosaltres mateixos.

-Akane nostra ultima baralla ... va ser culpa meva, em vaig enfadar per una tonteria, no hauria d'haver fet.

-I jo també em vaig enfadar per una tonteria-va dir ella- fem les paus, haurem d'estar molt temps junts. Hem tracteu-nos bé o acabarem malament. A més aquesta nau és molt petita per a les nostres baralles- els dos joves van mirar al voltant seu i van riure.

-Opino el mateix- va dir en Ranma- mira Aka- chan-Va assenyalar fora de la nau-és el nostre últim dia a la Terra en molt de temps. Fa un bon dia, fa un dia de platja. Quan tornem anirem a la platja ... tu i jo sols. No vull ser sempre un soldat i sé que tu tampoc. Hi haurà un dia que els donem la puntada al cul que es mereixen a aquests dos negociants, que no ens han deixat ser nosaltres mateixos mai. I serà el dia més feliç per a tu, per a mi i per a qui ens esperen en el dojo Tendo. I entre tu i jo farem ressorgir el dojo Tendo com mai ho va ser.

Ella el va mirar i va assentir.

Ell la va portar a l'habitació de la nau i ella va deixar-hi les seves coses i després li va ensenyar la resta de la nau. Van anar a la cabina de la nau i es van asseure a les seves butaques, es van cordar els cinturons de seguretat, partirien aviat, l'última nau s'estava elevant.

Van rebre un missatge des de la torre de control.

-Nau "IV / R5A" prepareu-vos per partir.

-Aquí nau "Llibertat" disposada a partir feia el quadrant assignat- va respondre en Ranma.

-Nau "IV / R5A" s'equivoquen, el nom assignat pels almiralls Saotome i Tendo per a la seva nau és "Compromís".

Els dos nois es van mirar, els seus pares s'havien ficats pel mig fins i tot en això. Van decidir no donar el seu braç a tòrcer.

-Lloc de control. Informe d'una violació greu de el reglament. El nom de la nau, segons el reglament és elegit exclusivament pels seus dos tripulants. La intromissió en aquest dret està classificat de falta greu. Si els Almiralls s'han saltat el nostre dret a nomenar la nostra nau ... serà una queixa de presentar a la flota. - va dir molt seriosa l'Akane- per a nosaltres aquesta nau és i serà "Llibertat", així la anomenarem en els nostres informes.

Llavors es va encendre la pantalla de vídeo missatges i van aparèixer els pares dels dos joves cadets.

-Això és una insubmissió. Sereu castigats com merecéis- bramar en Genma.

-Insubmissió és un segon bon nom per a la nau. Gràcies pare- va dir en Ranma.

-Ara per a tu sóc Almirall.

-Doncs gràcies, Almirall pare o vols Almirall Panda? - va dir en Ranma rabiós.

-Ara esteu a l'exèrcit ... - va començar en Soun colèric- heu de respectar certes normes ...

-NO ESTEM PER LA NOSTRA PRÒPIA VOLUNTAT! - va cridar l'Akane enrabiadaa-Ens ho vau imposar, no ens vau deixar negar-nos. Ni en Ranma ni jo volíem seguir la vostra carrera. Ens vau segrestar durant dos anys, vam estar dos anys presoners a l'acadèmia. La Kasumi i la tia Nodoka us han denunciat. Quant torneu a terra sereu detinguts. La nostra nau serà "Llibertat per a la Insubmissió" i no canviarem el nom-va mirar als dos almirantes.- Hem signat per dos anys terrestres ... només dos anys. Si intenteu allargar la nostra pertinença a la patrulla espacial en contra de la nostra voluntat ... us denunciarem nosaltres també.

En Ranma la va mirar i va somriure, ell pensava el mateix. En dos anys estarien fora de l'exèrcit.

-Estem parlant per un mitjà oficial, hi ha moltes persones escoltant.- advertir en Soun- Esteu cometent una infracció greu ...

-I ho diu algú que estava parlant amb mi mentre té una conversa oficial- va dir una veu. En Soun i en Genma empal·lidir.

-Kasumi! - van dir els dos nois alegres.

La germana gran estava parlant amb el seu pare per telèfon. La noia estava tirant-li en cara que es portés als dos joves. Quan en Soun es va posar parlar amb l' Akane i en Ranma, no va tallar la conversa amb la seva filla gran.

-Ranma, Akane tinc els papers que em vau demanar ... legalment esteu ... casats. Tindreu els papers en dues setmanes.

Els dos almiralls es van tornar a quedar blancs.

-Això és una desobeïa greu, per casar-se havien de demanar permís als seus superiors ... -va dir en Soun.

-Ens vam casar fa dues setmanes, abans de graduar- nos- va dir en Ranma-en aquest cas no havíem demanar permís a l'exèrcit, l'hi demanem a la meva mare i a la Kasumi, eren els nostres superiors.

-Pare, tots els nostres companys ens van ajudar a casar-nos. Si ens castigues, hauràs castigar molta gent, per què hem rebut ajuda de molta gent. D'aquí a dues setmanes ho celebrarem a la nau capitana. Pare ... sogre no estan convidats, si apareixen cridarem a seguretat.

-Nau "Llibertat per a la Insubmissió" pot enlairar-se. Tall les transmissions i ... bon viatge ... Ranma, Akane ... tingueu sort.- va dir la Nabiki, la responsable de transmissions des de la torre de control.

-Gràcies torre de control, gràcies i adéu Nabiki. Adéu Kasumi, mare ens veiem en cinc mesos. Almiralls, han estat uns pèssims pares. En dos anys serem lliures. Però si l' Akane i jo som pares ... això passarà molt anvants.- va amenaçar en Ranma- no ens obliguin a agafar aquest camí, per què estem desitjant agafar-lo.- va mirar a la seva companya- estic content que siguis la meva companya de viatge.- la va mirar amb dolçor i li va dir- T'estimo, ets la millor companya que es pugui desitjar.

-Jo també estic contenta que siguis el meu company i també et vull- va contestar ella. Es van mirar i es van besar, davant la sorpresa dels seus pares. Que es van quedar muts. Dos joves sols enmig de l'espai, els dos nois podien fer coses prohibides per a gent de la seva edat. Els dos homes encara ho veien com dos nens als quals podien controlar.

En Ranma va tallar la comunicació. Deixant als seus pares amb la contestació a la boca.

Els motors de la nau van començar a fer la seva feina. En Ranma va agafar la mà de la seva esposa i la va portar a el comandament de la nau.

-Sortim !, abandonem aquest planeta !. Aquí fora ens esperen ... les estrelles !.

Ella va fer que sí i entre els dos van empènyer el comandament. La nau va sortir volant i es va perdre en les altures. Van passar per a la banda de la nau capitana, "El Nerima", aquí estaven els dos almiralls. La nau de dos joves va fer un gir de desafiament.

I es van perdre en les profunditats de l'espai.

Dos anys després, ja lliures de la tirania dels seus pares, els dos nois van tornar a la Terra. En aquest moment la seva fama els havia convertit en una llegenda en tota la galàxia.

/.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-/

.

La historia de La Patrulla Espacial.

Dos anys abans de la partida cap a les estrelles.

Mesos després del casament fallida, el món va descobrir la veritat, durant anys els governs de l'món els havien enganyat, es tenia contactes amb éssers d'altres mons, i amb ells s'havia format una aliança. Els patrullers que defensaven a aquesta aliança dels atacs d'altres éssers, o de fenòmens de l'espai eren La Patrulla Espacial.

De tot mon es van enrolar joves amb ganes d'aventura i fama. Hi va haver alguns que van ser obligats pels seus governs sota amenaça, aquests joves eren delinqüents o inadaptats, al que els va ser ofert o la Patrulla Espacial ... o la presó, la majoria va triar la Patrulla Espacial, pocs van ser llestos i van triar la presó. La Nabiki va ser enrolada entre aquest grup, els seus xantatges, vendes de fotos la van portar a haver de enrola- se per escapar de veure presa.

En el dojo Tendo van descobrir que en Genma i en Soun pertanyien a aquest grup militar, els va ficar en Happosai. I tota la família va descobrir amb horror que eren alts càrrecs. Els dos patriarques van abusar del seu lloc per enrolar a la força als seus fills petits, en Ranma i l' Akane. La Kasumi es va lliurar a l'ésser major d'edat i negar-se del tot, però en Soun va voler obligar-la.

Sense voler-ho, en Ranma i l' Akane es van veure presoners i conduïts a l'acadèmia, i van ser reclutes a la força i van perdre els seus somnis d'estudiar una carrera a la universitat, com ells desitjaven.

La majoria dels seus companys de classe del Furinkan també es van allistar, així com els seus antics rivals, que ja havien perdut l'esperança de separar-los, sabien que mai ho aconseguirien.

La vida a l'acadèmia va durar dos llargs anys, en els que els dos promesos van viure gairebé presoners, tancats sense poder sortir, per culpa de la voluntat dels seus pares. I així va arribar el dia de la seva graduació, i per fi els dos promesos van poder sortir a acomiadar-se de la seva família, però obligats a tornar a la caserna en quatre hores, a final d'elles partirien a l'espai en grups de dos.

FI


Nota d'autor:

Alerta de spoiler.

Per fer aquesta història, em vaig inspirar en el final de el joc "Star Ocean: The Last Hope", versió PS3. En aquest final, els dos personatges principals, "Edge Maverich i Reimi Saionji", reben una nau espacial perquè patrullin l'espai.