23. El Repte.
.
-Ets ximple !, m'has avergonyit - va dir la jove furiosa- és una cosa que saben fer fins i tot els nens de deu anys. I arriba el senyor Ranma i falla.
-No sóc ximple. M'he equivocat -es va defensar el noi- tu em vas passar els apunts. Tenies malament la fórmula. Vas posar un "" en lloc d'un "".
Ella el va mirar furiosa.
-Deixa'm veure on em vaig equivocar- va contestar ella enfadada. El noi li va ensenyar el problema- jo no em vaig equivo ... - va mirar els seus apunts era cert el seu signe "" semblava més un "" que un "" - Bé ... jo ... em ... - va dir ella rient amb un riure falsa .- ... vaig equivocar- i de seguida es va tornar a enfadar.- però tu et vas haver de donar compte. Si no haguessis faltat a classe.
-Si no hagués hagut de perseguir a la idiota de la Shampoo que et va robar la feina de manualitats. A el menys el vaig recuperar sense haver de prometre-cap cita, ni que ho trenqués - va dir amb alleujament el noi- t'ho torno i M'ho agraeixes? ... no !, em vas bufetejar, amb l'excusa que vaig aprofitar per besar a la Shampoo , i tot per què et va enganyar l'idiota d' en Ryoga.
-No ho insultis !, es va equivocar.- va dir l' Akane, sabia que en Ryoga l'havia enganyat perquè s'enfadarà amb en Ranma. I ho va aconseguir, però si ho admetia hauria de demanar perdó al seu promès, i el seu orgull no li ho permetia, encara que ella se sentia malament per bufetejar el noi sense merèixer- lo.- en Ryoga és més lleial com amic que tu ... - va dir la noia. Però - "Què estic dient ?. Si ens ha traït sempre que ha volgut. Si ha tingut la més mínima oportunitat d'atracar a en Ranma ho ha fet "- va pensar la noia, però no donaria el seu braç a torça davant en Ranma.
-Què estàs dient ?. Si ens ha traït sempre que ha volgut, si ha tingut la més mínima oportunitat de atracar ho ha fet- va dir en Ranma, posant en paraules els pensaments de la noia.- És un pervertit !. -Es va equivocar en Ryoga ?. Però si estava en complot amb la gata, per arruïnar la nostra relació. Sort que és ximple i ho va explicar malament i es va delatar. La pallissa que li vaig donar es la va merèixer. Amb amics com en Ryoga, Qui necessita enemics?
-El que tens enveja i gelosia! - va contestar iracunda la noia- tens gelosia de tots ell que se m'acosta.
-Jooo? - va preguntar rabiós el noi-I tu no els tens?, Quantes vegades m'has manat a volar per que s'ha acostat una de aquestes tres? - la va mirar enfadat-Ja ni ho sé. Es m'acosta una de les boges, m'abraça sense que jo ho demani ... i ja estic volant per cortesia de el puny de l'Akane. Mai em creus.
-Ets ximple !. Podies dir-les que deixin de fer-ho- va dir l' Akane- però no, t'ha d'agradar. Per que no fas res per impedir-ho.
-Ho mateix es pot dir de tu !. Sempre t'està abraçant el bavós d' en Kuno. I encara que ho envies a volar sempre torna- l' Akane el va mirar furiosa, li havia tornat la pilota.- Jo no puc fer el mateix amb elles ... sóc un home !, i un home no li pega a una dona, Encara que aquestes tres es s'ho mereix.
Ella el va mirar a això li donava la raó ... però no ho diria, no pensava donar-li aquesta satisfacció a el noi. El va mirar amb consideració, i amb un to xulo va dir.
-Ni podies desempallegar-te d'elles, ets molt ximple, et prenen el pèl com i quan volen. Només cal mirar les teves notes. Encara que no són dolentes ... - i va posar un somriure irònica- No són ... ... Com ho diria jo? ... no estan a l'altura d'un "artista marcial" de la teva talla.
En Ranma va detectar la ironia en l'última frase de la noia i es va proposar fer-li empassar les seves paraules.
-Les teves tampoc són ... excel·lents. Deixes a desitjar en tasques de la llar. I la nostra diferència en altres matèries no és tanta. I et vaig superar en educació física, en això no em guanyes, ets bona, però et deixes superar per altres que no t'arriben a la sola de les sabates. Ella va empassar saliva, el noi li tirava en cara deixar-se superar per les tres boges que el perseguien.
Ella el va mirar furiosa. Cada vegada estava més enfadada., Ell sabia com picar, però ella a ell també.
-Si, però per a tu aquesta distància, la qual separa les meves notes de les teves, és ... insalvable! - i el va mirar amb un somriure irònic.- insalvable per un ruc com tu.
Es va girar i el que va sentir a continuació la va deixar gelada ... això era impossible.
-És un repte? Doncs ho accepto. No només penso arribar al teu nivell.- va posar també un somriure irònica- et penso superar-ella el va mirar sorpresa.
-Això no passarà. Ets massa inepte per guanyar aquest repte. Si això passa ... et convido per un mes al que tu vulguis, em podràs demanar el que tu vulguis i jo et hauré de obeir. Però si tu perds, tu seràs el meu esclau durant un mes.- estava fent broma.
-Això està per veure. Et penso vèncer Akane. I accepto el teu repte- va fer una pausa-Un mes. Et tindré un mes per al que jo vulgui ... I accepto la teva última condició, però mai seré el teu esclau, per que guanyaré jo, i tu seràs la meva esclava.
-No t'ho permitiré- va contestar l'Akane airara.- si tu millores, jo també ho faré. I d'aquesta manera mai em aconseguiràs.
-Ets una prepotent i presumida, i després dius de mi. No necessitaré molt per avançar-te. - va dir el noi.
Els dos es van mirar desafiadors. I llavors van escoltar una veu.
-No dubto que se superessin, vostès són capaços ... però no serà avui. Surtin els dos a passadís !.
Va ser llavors que van descobrir que s'havien barallat davant dels seus companys i del seu professor que els va expulsar de classe.
Al passadís dels dos es miraven desafiadors. No es deixarien vèncer per l'altre i menys ser el seu esclau, l'altre podia tenir males idees i posar-les en pràctica.
-Estem aquí per culpa teva- va dir la noia, referint-se a la seva càstig el en passadís ..
-Has començat tu- es va defensar el noi- i no em venceràs.
-Això està per veure. Sempre he tret millors notes que tu.
Ranma va somriure. Acabava de tenir una idea de com vèncer a la seva promesa.
Havia passat un mes. Els dos nois havien canviat. Fora de el Furinkan el seu comportament era gairebé ell de sempre, tenien alguna baralla per tonteries, però aquestes baralles gairebé havien desaparegut, la seva relació havia millorat, només una mica.
Però una vegada que passaven la porta d'entrada de l'escola ... es tornaven a ferotges rivals, s'enfrontaven per superar l'altre. El rendiment escolar de l'Akane havia millorat molt ... però ell del seu promès també. La noia no s'ho creia, en Ranma estava complint la seva amenaça de igualar-la. Però ella encara creia que no la superaria. Tot i que els dos nois estaven entre els millors de la seva classe.
Els dos joves passaven el temps a casa o estudiant o entrenant. Tota la rivalitat que tenien a l'escola, en el dojo es tornava amistat. Cooperaven fent els deures o buscant noves tècniques de lluita. Els seus pares estaven espantats, aquests no eren els seus fills.
Havien fet els exàmens finals d'un trimestre i l' Akane es va reunir al pati amb les seves amigues per veure els resultats.
-Hola, Akane ... has millorat molt. Tens la segona millor puntuació de el Furinkan. Hi ha molta distància amb el tercer.
-La segona! - va dir sorpresa i alegre- Qui és el primer? -Va somriure entremaliada, i va dir en veu molt baixa i amb un to irònic- ves per on Ranma !, no podràs arribar a aquest nivell.
Les seves amigues la van mirar sorpreses. L'alegria de l'Akane no era normal. Ara podia demanar-li a en Ranma qualsevol cosa i tenia en ment moltes coses, entre elles que la entrenés de veritat. algun massatge, inclús alguna cosa pervertida.
-Hauràs de mirar-lo tu mateixa ... no t'ho vas a creure! - li va contestar una de les seves amigues.
Van anar on hi havia les classificacions i les van mirar. L' Akane va ser aixecant la mirada.
-Kuno que sota has quedat, per ser el fill de el director! .- va dir mirant la nota de el fill de director i la seva vista va anar pujant- Nabiki ...! no està malament- i va ser buscant la d' en Ranma, no la trobava- és impossible que tregui tan bones notes- va trobar la seva- He, he no em superaràs Ran ... - acabava de veure qui era el primer, es va quedar blanca. Això era impossible, va fer unes passes enrere espantada, i va cridar d'horror. Això era un malson !.
En Ranma estava a la seva aula assegut a la seva taula, parlava amb els seus amics quan va entrar l' Akane, va mirar cap al noi.
En Ranma va empassar saliva, l' Akane estava furiosa, i ell no sabia per què.
-Et deixem Ranma. No sé el que li has fet a l' Akane ... però està molt enfadada.- va dir un dels nois espantat davant el mal geni que semblava tenir l' Akane.
-Jo tampoc ho sé, porto setmanes sense insultar-la.- va dir espantat en Ranma.
La noia es va acostar a la taula del seu promès, va recolzar les mans a la taula de el noi i el va encarar.
-Com ho has fet? - va preguntar la noia.
-Com he fet ell que? - va preguntar estranyat ell.
-Com vas aconseguir guanyar-me? Era impossible, segur que vas fer trampes.
El jove es va enfadar pel que insinuava la noia.
-Estàs dient que em vaig copiar? -Va contestar furiós ell.
-No trobo cap altra explicació !!.
-El que jo crec és que la senyora Akane no suporta que jo la he superar !.
-Això és mentida! - va contestar ofesa la noia- el que jo penso és que vas fer trampes.
En Ranma va estar temptat de demanar-li que l'acompanyés al terrat i explicar-li la forma que va utilitzar per aprovar ... però a l'haver-ho acusat de trampós davant dels seus companys havia de netejar el seu honor davant d'ells.
-No m'he copiat ... però si he utilitzat un truc per superar-te, però no és il·legal.
Ella el va mirar. No ho creia. I ell va començar a explicar la seva truc per aprovar.
-Saps com aprenc una nova tècnica de lluita.
-La mires i la intentes memoritzar. Ets un geni, aconsegueixes aprendre ... només ... mirant-una ... o dues vegades- acabava de descobrir que va utilitzar per progressar en els estudis.-Em estàs dient que vas fer servir per estudiar la mateixa tècnica que utilitzes per aprendre una tècnica de lluita? - va preguntar ella sorpresa.
-Si. El que val per a aprendre una tècnica, serveix per aprendre qualsevol cosa.
Ella el va mirar sorpresa.
-Però. Per què no ho has utilitzat sempre? Series el millor alumne de l'escola.
-Es va acudir després de el teu repte, mentre estàvem castigats al passadís.- va dir el chico.- però en alguna cosa tens raó, si l'hagués descobert abans seria el millor estudiant.
-El que ets un gandul. No t'agrada estudiar.
-Em avorreixo estudiant. Els professors no saben explicar, són molt avorrits- va respondre Ranma- Tu mateixa opines el mateix. També t'avorreixes a classe.
-D'acord, d'ara en pots utilitzar el procediment per ser el millor ... però jo també ho faré servir.
-No et deixaré guanyar i pel que fa a la promesa ... - va dir posant una cara de pervertit.
Akane es va témer el pitjor. Li anava a demanar alguna cosa ...una cosa pervertida, com veure nua, tocar- la.
-No et deixaré que em facis coses rares, com despullar- me.
El noi la va mirar sorprès, no es esperava que la seva promesa tingues aquest pensament.
-Akane, respecte a l'aposta ... - va repetir el noi-Et poso tres condicions.
Ella es va enfadar, es seguia imaginant alguna cosa pervertida.
-¡Di! - va dir furiosa- ja t' he dir no et consentiré ...
Ell la va mirar i va somriure.
-Primera: Passem de l'aposta, només ha servit per motivar- nos , tot i que he guanyat ... no et exigiré res- ella es va quedar sorpresa, el seu promès no li demanaria res, això era nou, inclús es va sentir decebuda . -Segona: Vols ... vindre amb mi a ... prendre alguna cosa, o a el cinema ... o un altre lloc?
Ella el va mirar o es va quedar congelada.
-Me he estàs demanant ... una cita? - va dir ella ruboritzada. La hi estava demanant davant de tots.
-Si- va dir el noi avergonyit ... - si ... qui ... vols es clar.- va aclarir el jove amb timidesa.
-Si !, si! i si! - va contestar ella alegre, que el noi la convidés era el que més desitjava de feia molt de temps. I el va mirar intrigada.- crec que hi ha una condició més.
-Si ... la revenja ... La vols? La revenja per guanyar-te en els exàmens.
-Si ...! ¡I no em guanyaràs aquest cop! - i el va mirar temptadora- i et posaré una condició.
-Quina? - va preguntar el noi espantat.
-Això ho triarem entre els dos, encara queda molt de temps per això.- el va mirar amb timidesa, el noi havia canviat. Estar estudiant junts tant de temps l'havia canviat, ella s'havia adonat feia setmanes que no era el mateix Ranma de sempre. Li havia demanat fins i tot una cita, I davant de tots els seus companys de curs !, encara que tenia una sospita- Crec que avui no serà l'última vegada que em convidis, oi? - el mirava temptadora i ell va caure en les seves xarxes.
-No ... avui és la primera de tant i hi haurà més vegades ... tantes com estrelles hi ha al cel.
Els dos es van mirar i es van somriure. Per als dos joves començaven una nova etapa i volien gaudir-la a el màxim ..
Fi.
