24ª. La venjança de els injuriats..

.

-Aquesta vegada us heu passat-va dir el noi de la trena furiós- no creia que seríeu capaços de caure tan baix.

En Ranma mirava als seus tres rivals i a les seves tres presumptes promeses amb ràbia, estava furiós.

-Ara mateix esteu sortint del dojo-va continuar l' Akane no menys furiosa que el seu promès- i no vull que ho torneu a trepitjar – lo en el que us queda de vida. Us heu tornat bojos, Què preteneu amb això?

Els vuits joves eren al dojo. Els sis rivals van arribar amb un document amb el qual pretenien separar als dos promesos.

-Que ho signeu! - va ordenar en Kuno furiós- si no us acusarem de danys. Ens vau deixar lesionats als sis.

-Vam estar un mes al hospital-va dir l' Ukyo-volem una compensació.

En Ranma i l' Akane es van mirar. La seva ira anava en augment.

-Vau arribar i vau entrar al dojo sense premis- va dir en Ranma.

- Estàveu sols, no deixaríem que tu assetjares a l' Akane-Va dir en Ryoga.

-Vau ser vosaltres el que ens vau assetjar i vau destruir part de la casa.-va contestar l' Akane.

-No deixeu a noia violenta sola amb en Ranma, ell és el meu ... -va seguir la Shampoo.

-Calla !, Calla!, Calleu TOTS! - va cridar furiós en Ranma, ja no aguantava més, ja estava fart d'aquests sis bojos- entreu en el dojo, el vau destrossar, us negueu a indemnitzar ... i teniu la cara de denunciar-nos per agressió. L' Akane té raó us heu tornat bojos. Ja que quedeu que signem això ... el signarem. L' Akane el va mirar espantada no sabia que pretenia el noi. Però al veure un somriure a la cara del noi es va tranquil·litzar. Això sis anaven a sortir perdent.- 'Nabiki !, sé que has estat escoltant, entra !.

Als pocs segons va entrar la germana mitjana. El to que va usar en Ranma per cridar-la la va terroritzar, era millor obeir-lo. El noi estava molt enfadat, mai ho havia vist així, ni a la seva germana tampoc.

-Què vols Ranma? -Va dir la Nabiki, va mirar a en Ranma a la cara, aquest treball li sortiria gratis. En Ranma es negaria a pagar-li, i no ajudar-seria pitjor.

En Ranma va mirar a les germanes Tendo.

-Veniu amb mi. Hem de posar-nos d'acord en alguna cosa- va dir el jove. I es va girar als sis rivals- no us mogueu d'aquí. Si ho feu ... us mato.

Els tres residents a la casa van parlar uns deu minuts, els altres joves no els van escoltar. Però en un moment la Nabiki va sortir i va tornar en uns quinze minuts amb uns papers i una càmera de vídeo.

-Vosaltres heu posat les vostres condicions- va dir en Ranma.

-I ara nosaltres imposem les nostres.-va continuar l' Akane.

-Si nosaltres em de signar el vostre document, vosaltres signareu el nostre-va seguir en Ranma.

-Amb condicions que no us agradessin, això segur- va dir l' Akane.

Els sis rivals els van mirar sorpresos.

-No us deixarem que ... -va començar la Kodachi.

-I tant que ho fareu- va dir la Nabiki i va començar a gravar-los.

-Heu entrat a aquest dojo sense permís, envaint la propietat privada, només per això us denunciarem.

-Aquí viu Airen, jo poder entrar quan vulgui-va contestar la Shampoo.

-No tens cap dret a entrar- li va respondre l' Akane- en Ranma és el meu ... el nostre convidat, tu no. Ell no vol que vingueu a molestar, ni a destrossar res.

-Parles per tu- va dir l' Ukyo, i va seguir amb prepotència-a ell li agrada rebre la nostra visites- i les altres dues presumptes promeses van assentir.

En Ranma les va mirar i amb un to molt tranquil va deixar anar.

-El que diu l' Akane és cert. No m'agrada que vingueu a molestar ni a destorçar- i amb molta ràbia afegir- sobretot quan l' Akane i jo estem sols. I podem tenir ... -els-va mirar i va callar- però això a vosaltres no us importa el que hi hagi entre Akane i jo. Ni el que senti per ella ... NI PER NINGÚ! Només us ha d'importar que cada vegada em importeu menys.

En Ranma havia posat tota la seva ràbia en la seva paraula. Ara els rivals sabien que el noi no tornaria a ser ell d'abans. Que ho havien demanat.

-¡Ranma! Signarà el document, els dos els signareu. Us compromets a no ser promesos. A que Ranma Saotome mai es casarà amb Akane Tendo. Si no ho feu us demanarem per danys i ens quedarem amb el dojo Tendo.

En Ranma i l' Akane es van quedar mirat i hi van assistir.

-Estem d'acord- va dir en Ranma-Però ara us toca a vosaltres a signar el nostre.

-Us podem unes condicions que no us agradaren gens.-va dir l' Akane.

-Primera-Va enumerar en Ranma- Ens donareu un mes, en cas que us queixeu augmentarà a dos, a tres ... i així contínuament. En arribar a un any ... ja serà per sempre.

-Segona-va seguir Akane- en aquest temps no us apropareu a menys de cent metres de nosaltres. Ni l'aneguet, ni el porquet, ni la gateta. Qualsevol acostament, encara que sigui per error o accident ... i el vostre document quedarà anul·lat i vosaltres denunciats per assetjament, ¡els sis!, - va mirar a en Ryoga- Ryoga no et perdis.

-Tercera. Res d'enviar regals, ni menjar, ni trucada de telèfon, ni cartes. -Va seguir en Ranma- tampoc res de reptar en el cas de vosaltres. Ni a l' Akane en el cas d'elles. Ni abraçades, ni petons. Cap mena de contacte físic.

-Quarta. No podeu entrar en el dojo. Ukyo, Kuno vosaltres en el Furinkan ni us acosteu. Tu Ukyo demanaràs que et canviïn de classe.

-És a dir en un mes no us volem veure, ni en fotografia, ni en pintura, ni de cap manera. Si només un de vosaltres ho inculpi, aquest mes durarà tota la vostra vida.-va acabar en Ranma.

-En poques paraules, que si un de vosaltres incompleix l'acord no tornareu a veure ni Ranma ni Akane.-acabar Nabiki.

Els sis es van mirar.

-Ens negem a signar-va dir en Mousse.

-Bé, bé- va dir amb un somriure perversa l' Akane-Nabiki porta aquest enregistrament a la policia. Un grup de joves dient que han entrat en una casa sense permís, que l'han destrossat en part. I a sobre amenaçant que han de signar un document per separar una parella. Crec que els caurà alguns anys de presó.

-No podeu fer-nos això-va dir l'Ukyo.

-Però vosaltres si podeu arruïnar les nostres vides-va dir amb ironia en Ranma. -SIGNEU, O US OBLIGUEM A SIGNAR! -Va cridar amb còlera en Ranma.

Els sis van mirar als dos joves i es van adonar que l'únic que podien fer era signar. I així ho van fer.

-Ara que ja hem signat tot...- va dir en Ranma.

-FORA DE EL DOJO! - Van cridar els dos promesos i els van fer fora de é, i no de bona formal Però abans la Nabiki els va cobrar per haver entrat sense permís.

I els dos joves ja sols, es van mirar i ...

-Ara què? -Va dir la jove- no vull separar-me de tu.

-Ni jo de tu-va dir en Ranma. Els dos estaven tan preocupats que ni tenien ganes de enfadar-se.- Tenim un mes per passar-ho bé tu i jo, anar al cinema, al parc d'atraccions. Gaudir com mai ho hem fet.

-Però només serà un mes- va dir ella amb pena i gairebé plorant- quan s'acabi ...

El noi se li va acostar, i li va somriure.

-No et preocupis, ja tinc la solució ... bé dues o tres solucions. Necessitaré la teva ajuda. Hem de convèncer dues persones que ens ajudin. Bons necessitem a tota la família.

-Però Ranma si ... - va començar ella.

-Akane, el normal és que sigui jo el que no vegi això - va dir el noi i li va lliurar el document que havien signat- fixa't bé, i veuràs com podem utilitzar això al nostre favor, recorda que tenim un mes fins que això entri en funcionament. I en aquest temps l'hem de posar en contra seva.

El noi li va somriure de manera enigmàtica. Ella va agafar el document i va començar a llegir-lo, i ho va fer una, dues i tres vegades.

-No veig rees ... dóna ... -va dir la noia i va callar. Començava veure una de les solucions que va dir el noi. I va somriure amb maldat.

Mitja hora després ja tenien dos o tres solucions més. I van començar a posar en pràctica un pla que portaria els seus rivals a veure complert el seu pitjor malson.

Un mes després. Aquest mes havia estat fantàstic, la relació dels dos promesos s'havia estret. Sortien junts, anaven al cinema o menjar junts, els feien gairebé tot junts. La seva família estava contenta les disputes dels dos joves havien gairebé desaparegut. Encara tenien alguna que una altra discussió, però ara eren simples baralles d'enamorats, ja ni s'insultaven ni ell sortien volant, ni ella s'anava plorant a la seva habitació. Les úniques vegades que ella plorava, era quan ell la feia riure, a ella se li escapava les llàgrimes del riure.

Però tot havia d'acabar i aquest mes es va acabar molt ràpid i va arribar el dia que van tornar els seus rivals a complir l'acordat, però aquests no esperaven la sorpresa que els esperava en el dojo Tendo.

-Hem tornat i us obligarem a complir amb el que vau signar-va dir en Kuno.

-I ara airen serà de la Shampoo- va vaticinar la noia xinesa.

-Un moment! Per què ha de ser teu? Jo també vaig col·laborar. Em nego a que t'ho quedis tu.

-Ell guanyar-me en un combat. En Ranma s'ha de casar amb mi.

-El pare d' en Ranma va signar acord amb el meu pare-va contestar l' Ukyo.

-Jo tampoc estic d'acord. Lluitarem i qui guanyi se'l queda-va dir la Kodachi.

Les tres noies es van aixecar per lluitar, però va intervenir en Ranma.

-Si quedeu barallar- vos podeu fer-ho al carrer. Si voleu destrossar alguna cosa barallar-a casa vostra. No us consento que lluiteu al nostre dojo. Fer-ho i us treure de mala manera.

Tots es van quedar mirant a eb Ranma.

-Heu vingut a separar-nos i creieu que vencereu, però les coses han canviat.-va dir l'Akane. Els va mirar amb geni.

-De quina forma han canviat? -Va preguntar en Ryoga.

-Ens vau fer donar un pas que no vam voler donar. Hem pres una decisió que no anàvem a prendre mai.

-El teu pare et va prometre amb ... -va començar l' Ukyo.

-No, el meu pare no em va comprometre amb tu.-sentenciar en Ranma.

-És més el pare d' en Ranma no coneix el teu-va dir l' Akane.

-¡Menteixes! - va contestar en Ryoga- el teu pare Genma Saotome ...

-Em sap greu que t'equivoques Ryoga. El meu pare no és en Genma Saotome-va aclarir el jove- El meu pare és Soun Tendo, em va adoptar fa una setmana. Ara sóc Ranma Tendo.

-Jo sóc ara filla de Genma Saotome- va seguir Akane-vam convèncer al nostre pares que ho fessin, que a mi em adoptés Genma i a en Ranma el que era el meu pare. Així aconseguim lliura'ns de la vostra imposició.

Els sis nois els van mirar estranyats.

-No havíeu fer-ho, vau signar ...

-Els que van firmar van ser en Ranma Saotome i l' Akane Tendo. -va contestar en Ranma.- i aquestes dues persones ja no existeixen.

-No ho van signar ni en Ranma Tendo ni l'Akane Saotome.-seguir l'Akane- Vau tenir un petit error en el document. I ens vau deixar actuar durant un mes. Pensàveu que no ens aprofitaríem, però ho vam fer. Ens vam canviar el cognom. Amb això el document va perdre validesa.

-El nostre compromís segueix en peu. Però els vostres ja no existeixen.

-Podem obligar-vos a signa un altre document amb el vostre nous noms- va dir en Ryoga.

-No serviria de res- va dir en Ranma. I el va mirar amb ràbia- voleu saber per què?

Els sis noi els van mirar estranyats i van negar amb el cap. Va ser l' Akane qui ho va aclarir.

-Per que ens hem casat, quant van arribar els papers d'adopció ens vam casar, no vam deixar passar ni deu minuts. Ara sóc la dona d' en Ranma i ell el meu marit. Ja no estem disponibles. I en Ranma torna a ser Ranma Saotome.

-Ni em casaré amb vosaltres, ni l' Akane amb vosaltres.- va dir en Ranma i els va mirar furiós- durant dos anys ens heu fet la vida impossible, ens vau desmuntar tres casaments. Doncs això s'ha acabat. Ara us anireu i no tornareu mai més. Ja ens hem cansat de vosaltres. Si us enfadeu, com veig en les vostres cara, us aguanteu. Si no esteu d'acord ... ens és igual. Els vostres insans desitjos no són els nostres. Aquest dojo és el nostre i ja no funciona com abans. No sou benvinguts. Qualsevol destrossa que feu el pagareu. I a sobre us renunciarem, per violació de domicili i intent d'agressió i destrosses. Teniu dos minuts per desaparèixer.

-Si no us esfumeu us farem fora de mala forma.-va acabar l' Akane.- ho estem desitjant fer.

Els sis nois els van mirar, van saber que els dos joves no feien broma, i es van anar anant, Dos minuts després, els dos nuvis després estaven sols a la casa. Es van quedar mirant., I es van abraçar.

-¡Siiii! - va cridar el noi- 'ho vam aconseguir Akane! ¡Ho hem aconseguir! - estava exultant- després de gairebé dos anys ens deixen tranquils.

-Si Ranma. Hem trigat molt a deslliureu-nos d'aquests, però ja som lliures. Ja no ens molestaren.

Els dos es van quedar mirant i van ser apropant els seus llavis i per fi es van besar. Quan van separar els seus llavis. El noi la va mirar estranyat.

-Què et passa Ranma? - va preguntar la noia.

-És estrany, és la primera vegada que et puc besar ... .sense que ningú ens interrompi-li va fer l'ullet a la seva esposa- em he de acostumar- i va somriure murri - i em va agradar aquest costum.

Ella el va mirar i els dos es van començar a riure. Es van tornar a besar. Per fi començaven a viure una vida tranquil·litat ... fins que els seus fills van ser adolescents, i els dos avis els van prometre