30. AKANE ENVERINADA.

.

Tota la família estava a l'hospital. La noia ingressada tenia poques possibilitats de sobreviure. El component que li van injectar en la seva sang l'estava matant. No viuria ni dues hores més.

El seu promès es movia rabiós, semblava un lleó dins d'una gàbia. Un lleó disposat a destrossar a qui havia provocat aquest desastre.

- Ranma, calma't! Els metges trobaran l'antídot per a la meva germana- va dir la Kasumi- són bons especialistes.

El jove va mirar a la germana de la seva promesa furiós.

- No em menteixis Kasumi !, jo també he escoltat els metges. No saben a què verí s' enfrontant es va girar i es va acostar a la finestra- no havia d'haver deixat que ens separessin. - el jove estava plorant, els penso agafar un a un, em pagaren el que li han fet a l'Akane. No deixaré a cap amb vida no es mereixen viure.

- Ranma !, estàs ofuscat! No penses el que dius-va dir la mare de el noi- entenc el teu dolor, però no t'has de deixar portar per la ira.

- Si penso el que dic! Aquesta gata sabia el que feia, es va voler desfer de l'Akane, per què sabia el que jo sentia per ella. Aquesta bruixa pensava que perquè treure a l'Akane del meu cor havia de eliminar-la. I no ha aconseguit res. Tot el contrari, si l'Akane mor ella patirà la meva ira. Però els altres cinc també cauran encara que no tinguin culpa. L' Ukyo i la Kodachi podrien haver-la detingut i no ho van fer.

La família el va mirar espantada no era el jove que coneixien. Comprenien la seva ira, la compartien. Alguns d'ells tenien les mateixes idees que el jove. Ells també estaven furiosos.

El temps avançava i no arribaven notícia esperançadores, tot el contrari, l'estat de la jove s'anava deteriorant encara més a cada instant.

-Si el doctor Tofu no s'hagués anat, ell trobaria la solució- va dir la Kasumi.

-No podem pensar en possibilitats, res d'això salvarà l'Akane- va dir en Soun. El patriarca va mirar al promès, el noi cada vegada estava més enfonsat i desesperat- no et tortures Ranma, no va ser culpa teva.

- Si que ho és! ¡Li vaig fallar! No vaig haver de caure en el parany d'ells- va dir el noi molt trist. Estava molt decaigut.- Ens van atacar als sis, ells em van atacar a mi i em van separar de l'Akane, mentre elles la van atacar. Vaig ser un estúpid per caure en aquest parany tan idiota. Quan vaig arribar on ella estava era molt tard.

El jove va mirar amb una tristesa enorme a la seva família. Tots van tenir un horrible pressentiment. Si l' Akane moria, el jove la seguiria. No hi hauria la menor dubte.

Van passar minuts i la porta es va obrir, i va entrar la culpable de tot. La noia somreia, pensava que havia guanyat la partida.

-Ara que la noia violenta no hi és, Airen es casarà amb la Shampoo -va dir Shampoo.

En Ranma la va mirar amb odi, que no va captar la jove.

- Què fas aquí? - va preguntar la Kasumi- Has vingut a delectar-te de la teva gesta? Ves-te'n !, és pel teu bé.

-La noia pàmfila de la família óssa amenaçar una gran guerrera amazona ...

- Calla! - va cridar en Ranma- la Kasumi no t' amenaça. La Kasumi t'està revelant el teu futur, moriràs. JO ET MATARÉ TROS DE PUTA!

La Shampoo va mirar a qui creia que era el seu Airen espantada, aquest no era el jove que coneixia, però va pensar que encara tenia esperances.

- Tu et casaràs amb la Shampoo! I et faré oblidar aquesta poca cosa que va ser l'Akane- la noia es va riure- Com va poder comparar- se aquesta idiota amb mi?

- No em casaré amb tu! Treu-te del cap això. Pensa que et donaré el passaport. Vull l'antídot, I HO VULL JA! -va cridar el jove furiós- I deixa de parlar de tu mateixa en tercera persona, això només ho fan els nens i els bojos, i tu no ets una nens. I ets tu es la que no es pot comparar amb l'Akane- va mirar a la jove amb menyspreu tu no vals res, la teva vida no val res, donar-me l'antídot i et deixaré viure. No molt sana, però viva.

-No et donaré cap antídot, és més no existeix. El que jo donar ser verí de les amazones per desfer de les seves rivals. - va contestar la Shampoo amb un somriure triomfal als llavis.

- VULL EL ANTÍDOT! -va cridar el jove- pensa-ho bé, la teva vida va en això.

La Shampoo va mirar a el jove, no veia el perill que corria. El seu Airen no li faria mal, la volia. La jove estava encegada amb la seva pròpia victòria.

-No haver antídot- es va posar la mà a el pit i va treure una ampolleta. -Aquest és el verí. I li ho penso donar a les germanes Tendo que queden. No em fio de pare en Ranma ni de l'Akane, després donar a l' Ukyo y la gimnasta boja. No consentir que et prometin amb ningú. Airen ser meu, i només meu. - I es va ficar l'ampolla entre els pits- em desfaré de la competència com em vaig desfer de l'Aka ...

No va poder seguir en Ranma es va abalançar sobre ella i amb una mà la va agafar pel coll i va prémer. Estava ofegant a la jove. La Shampoo va mirar en Ranma i va veure els ulls de el noi i es va espantar. El jove la mataria, i no es penediria de fer-ho.

-Dona-me el verí, perquè es pugui fer el antídot- va amenaçar el jove amb ràbia- fes-ho per les bones o t'ho va arrencar jo per força, i de passar arrenco la teva miserable existència.

La Shampoo sabia que encara li quedava una carta. L' Akane moriria i ella guanyaria, encara que aquest noi l'acabés matant, ella hauria guanyat.

- Mai! - va dir la noia somrient- mai t'ho donaré! L' Akane morirà i ...

Va ser l'últim que va aguantar el noi. El jove es va deixar portar per la fúria, i amb la mà lliure va colpejar a la noia a l'estómac, la noia es va quedar sense alè i va caure de genolls. La família es va quedar congelada, va ser llavors quan van comprendre que el veritable mal de el jove era el que l'havia tornat cruel, però no s'esperaven el que va passar a continuació.

En Ranma va agafar el vestit de la noia per la pitrera i el va trencar, deixant-la totalment nua., La jove xinesa no portava roba íntima, creia que així seduiria al seu Airen. El noi va veure entre els pits de la seva enemiga la ampolleta, i la va agafar.

Va mirar amb fàstic a aquesta noia que havia considerat la seva amiga i la va llançar amb totes les seves forces contra la paret. La noia va caure a terra i va cridar de dolor, el jove li havia trencat diversos ossos, li costava respirar i de el cop a l'estómac tenia diverses costelles trencades, tots la van mirar, però ningú es va acostar a ajudar-la, a ningú li importava el seu estat.

-No vas haver desafiar- me, saps el que els passa als qui osa ficar-se amb l' Akane. Tu has vist el que faig als idiotes que gosen atacar-la. Et hauria matar, però et faré alguna cosa pitjor, no em tindràs mai.

El jove va obrir l'ampolla i va anar a beure-ne el contingut. Però va veure a la Shampoo somrient.

-Aquest verí només per a dones, - va dir la Shampoo amb prou feines. Gairebé no podia parlar i respirava molt fort, però així i tot es considerava guanyadora- no afectar ... - tots van veure somriure a en Ranma, s'imaginaven que pensava- ... Homes. - Shampoo es va adonar que planejava el noi.

-No hi ha res tan fàcil com solucionar això- va dir el noi i es va acostar a un gerro, el va agafar i va buidar l'aigua sobre seva, convertint-se en noia. Va mirar a la Shampoo- T'he vençut !, avui seguiré a l'Akane, moriré amb ella. Moriré amb qui jo vull. - va mirar a la seva família-perdoneu-me que sigui tan egoista, però no vull viure en un món on no estigui l'Akane, me n'aniré amb ella.

I el noi es va dur l'ampolla a la boca i va beure el contingut.

- Adéu família! Us vull! Cuidaré de l'Akane a l'altra banda. - el noi va sentir molt dolor i va caure desmaiat. - la aterrida família es va abalançar sobre la jove de la trena. No s'esperaven que en Ranma reaccionés així.

La Shampoo va aprofitar per fugir, ningú es va fixar en ella. No li importava a ningú. Tornaria amb la seva àvia i es venjaria de tots per menysprear-la.

Hores després el jove, transformat en noia descansava en un llit al costat de la seva promesa. Les constants vitals d'ambdues eren pèssimes, als dos els quedava minuts.

Fora a la sala d'espera la família estava destrossada. I quan esperaven la fatal notícia, va arribar Cologne.

La van mirar malament. Esperaven que la vella matriarca es burlés d'ells. Però la dona es va acostar seriosa a una infermera i li va lliurar una ampolla.

-Això és l'antídot de el verí que està matant aquest joves. Amb aquesta dosi és suficient per curar tot Nerima. Donin-ràpid a aquests joves. I en pocs minuts estaran bé, encara que poden dormir diversos dies. - la dona es va girar a la família. - sento tot el que va fer la meva besnéta, no es va comportar amb honor. Es va merèixer el càstig que li va donar en Ranma, no faré res contra ell o l'Akane. Jo tinc la culpa de tot, la vaig consentir massa. Ara la castigaré com mereix, no crec que ens tornem a veure mai.

La dona va sortir i com ella va dir no van tornar a veure-la més ni tampoc a la seva néta. Ningú va saber com va ser castigada la Shampoo. Però pel que els va explicar en Mousse temps després, va ser alguna cosa horrorós

L'endemà passat l' Akane es va despertar, i va mirar al seu voltant, se sentia feble. No recordava res, l'últim que recordava era que havia lluitat contra els seus rivals, i ja no recordava res més. Al llit a la banda va veure dormir al seu promès dormint, seria ell qui li expliqués tot.

Al cap de pocs minuts va despertar el noi i se la va quedar mirant, al veure-desperta la seva cara es va il·luminar i va somriure.

- Has despertat! - va dir el jove- no arribes a saber com em n'alegro- els ulls de el noi es van entelar. - creia que et perdia ... que t' anaves sense mi.

- Estàs plorant? - el va mirar i va somriure- si ho estàs fent! -en Ranma la va mirar de manera estranya. Ella es va posar seria- Què m'ha passat? Recordo que al sortir de l'escola aquests sis ens van atacar. Ells es van atacar a tu elles em van separar de tu, barallem i ja no recordo res més.

En Ranma va abaixar la mirada uns segons, semblava trist i afligit. Va aixecar la mirada i va mirar a la noia, el jove tenia llàgrimes als ulls.

-Vaig lluitar contra ells, estava espantat. Tenia un mal pressentiment, em vaig desfer aviat d'ells- el jove va baixar el cap, i va parlar amb tristesa- no vaig ser prou ràpid, quan vaig arribar a on tu estaves, et vaig trobar desmaiada. Et vaig cridar i no vas contestar. Des Jusenkyo no havia tingut tant por- la va mirar amb pena- et vaig portar a l'hospital i vaig trucar a la família. Els metges ens van dir que et van donar un estrany verí. Et estaves morint i ningú sabia com salvar-te.

L' Akane el mirava aterrida, estava comprenent el roïns que eren les seves rivals, fins on capaços d'arribar per aconseguir a en Ranma.

-Continua Ranma. -va demanar la jove.

-Estant a la sala d'espera va arribar la Shampoo, va venir a delectar-se de la seva acció. Em va ensenyar el verí i va dir que ho faria servir amb les teves germanes i les altres rivals. Pensava que si tu mories em prometrien amb una d'elles i volia desfer-se de les seves competidores. L'hi vaig treure el verí, i no de bones formes, i ho vaig utilitzar amb mi.

Ella el va mirar espantada, es va incorporar i es va asseure al llit.

- Per què ho vas fer Ranma? No volies viure? -va preguntar la noia.

Ell la va mirar, va baixar el cap i va negar amb el cap.

- No !, no volia viure !, sense tu no hi ha vida! No hi ha món sense tu, No vull viure en un món on tu ... ja no estigis tu- va dir amb molta pena-Em nego a viure en un món on tu no existeixis. Vaig decidir seguir-te. Res impedirà que, si tu mors, jo et segueixi.

L' Akane es va aixecar del seu llit i es va asseure a la de el noi. En Ranma es va incorporar i la va mirar. Es van quedar mirant un instant i de sobte ella el va abraçar.

- No vull que moris !, has de viure pels dos-la jove plorant- si jo moro i tu em segueixes, No t'ho perdonaré! Has de viure, has de viure i gaudir pels dos.

-Em demanes l'impossible Akane. -el jove la va mirar als ulls- L'amargor de perdre, la tristesa, la pena eren el meu verí ... m'estaven matant. Ets tu qui em dones vida. Sense tu no tindré forces per continuar vivint. Ets la meva oxigen, el meu alè. Ho ets tot per a mi. La meva amiga, la meva rival, la meva companya, la meva vida ... el meu amor. T'estimo Akane, i no saps tu fins a quin punt. Sense tu em falta tot i acabaré morint.

Ella el va mirar espantada i complaguda. Aquest no era el noi que coneixia.

-Tu també ho ets tot per a mi. Sense tu, la vida no té sentit, no hi ha vida sense tu. Quan vas arribar a casa no vaig pensar que em importaries tant- el va mirar i es va riure- quan vaig veure arribar a aquesta noia amb trena vaig pensar que seriem bones amigues. Alguna cosa en ella em va agradar, vaig percebre que era algú especial, algú en qui confiar, algú que em faria companyia, jo que des que va morir mama em sentia sola. Algú a qui apreciar, pensava que seríem bones amigues ... i no em vaig equivocar, tu sempre has estat al meu costat quan t'he necessitat, des que vas arribar no m'he tornat a sentir sola. Ets el meu millor i més estimat amic, el meu company i promès ... ets la meva vida. Jo tampoc vull viure sense tu. Jo també t'estimo molt.

Els dos es van mirar i van somriure. S'havien declarat, ja no podrien rectificar, es van adonar que durant molt temps van ser ximples, al no dir-se el que sentien. D'ara endavant la seva relació milloraria. Però llavors ella va tenir un dubte.

- Ranma com ens hem salvat? Hauríem d'estar morts els dos ...

Ell la va mirar i va somriure.

-No ho sé. Em vaig despertar fa unes hores, i ningú m'ha dit res. - la va mirar i va fer un gest que indicava indiferència- ja ens ho expliquessin.

Els dos es van mirar i es van anar acostant i es van besar. Quan van separar els seus llavis, es van mirar. Ell li va acariciar la cara, i ...

- Bonica declaració !, i bonic petó, molt romàntic- va dir una veu amb sarcasme. Els dos joves es van sobresaltar i van mirar cap on venia aquella veu, per veure a la Nabiki asseguda a la butaca de l'acompanyant, gravant-los amb una càmera de vídeo- aquesta nit els nostres pares estaran contents, per fi us heu declarar! Aviat hi haurà casament!

Els dos nois la van mirar horroritzats, amb els ulls i les boques molt oberts. No s'havien adonat de la presència de la jove. S'havien declarat i besat davant d'ella. La Nabiki no guardaria el secret, era una cosa massa sucós per fer-ho. Ja no podien mantenir aquesta relació en secret. Els esperaven unes setmanes molt tortuoses.

FI