32. Després de la baralla
.
Tot va començar aquella tarda. Com és natural el van deixar sols. La seva famílies es van anar de vacances, i els van abandonar. I es van barallar durant hores.
Ell se'n va anar amb els seus amics a comprar i el van enredar i el van portar a beure. No va poder escapar fins molt tard, i quan va arribar a el dojo l'esperava la tempesta.
-On has estat? - li va reclamar la noia- Havies d'arribar aviat i venir amb mi a comprar el sopar.
-Em van segrestar entre en Daisuke i l' Hiroshi. - es va defensar ell.
-I et he de creure ?, No t'hauràs anat amb la Shampoo o l' Ukyo? - va contestar ella fúria. Sabia que el noi no li mentia, però estava furiosa i havia de pagar amb algú aquest mal humor, i només estava en Ranma.
En Ranma la va mirar malament, sempre igual, sempre desconfiant d'ell.
-No he estat amb elles, no vull saber res d'elles- es va defensar el noi i va decidir contraatacar- Ahir et vas anar amb les teves amigues. Jo no vaig desconfiar de tu. No et vaig dir que si havies estat amb en Ryoga, o en Kuno.
L' Akane es va enfurismar, havia emprat els seus mateixa armes contra ella.
-Maleït siguis! - va dir ella i el va bufetejar-Com insinues això? Jo et sóc fidel, cosa que no es pot dir de tu.
En Ranma no va aguantar més, dos anys de desconfiança, dos anys de maltractament. Va decidir venjar-se. Estava fart d'aquesta baralla que durava hores.
Es va acostar a la noia i la va mirar furiós.
-Estic fart !, sempre desconfiant de mi. Sempre pegant-me abans de preguntar. Mai em creus! -l'Akane va veure la fúria de el jove i es va pensar el pitjor, ara ell li tornaria cada cop que ella li va donar, però no s'esperava el que ell li va fer.
-Què pretens? - va dir espantada.- Ets un home, sempre m'has protegit.
En Ranma no li va fer cas.
-Això s'ha acabat- va contestar el noi. La va acorralar, no li va deixar escapatòria. Ella amb l'esquena contra la paret, i davant seu promès. No la deixaria escapar, això no significava que no lluitaria.
Quan ell se li va acostar, va usar les seves mans contra el noi, però en Ranma es la va agafar i les va apassionar contra la paret. L' Akane es va adonar quan indefensa estaba.
-Avui pagaràs per cada insult, per cada cop, per cada vegada que em culpes sense motivo.- va dir el jove mirant furiós.
-No t'atreveixis a fer-me res- va dir ella a la vora de el plor.
Ell la va mirar, no li agradava veure-la així, temptat va estar de deixar-la anar i demanar-li perdó. Però ella no aprendria, i el seu orgull li va evitar fer-li cas al seu cor.
-¡Deixar-me ja !, No tornaré a desconfiar de tu! - va dir ella plorant.
-Molt tard arriben els teus disculpes- i traient forces del seu orgull ferit, la va besar al coll.
Ella indefensa no va poder evitar aquest petó. Va Odiar a en Ranma per això, i ho ha desitjat.
-Ets un animal! - va cridar ella furiosa.
En Ranma la va tornar a besar, al nas. A cada insult, ell responia amb un petó.
A cada petó ella flanquejava més i més, però el seguia insultant amb força i ràbia. I desitjava venjar-se. Ell a cada petó es penedia del que feia més i més, sabia que ella l'hi faria pagar. Però el insults d'ella ... li impedien vacil·lar.
L'havia besat als ulls, rosegat l'orella, va tornar a besar-al coll, a ella gairebé se li va escapar un gemec. Però el va insultar amb ràbia.
-¡Efeminat! - va carregar la seva ràbia en aquest insultar, i a l'instant es va penedir.
I a l'insultar d'efeminat ... en Ranma va assaltar els llavis de l' Akane i la va besar amb passió. Sense voler li va deixar anar les mans.
Al separar els llavis d'ella, l' Akane el va mirar amb els ulls plens de llàgrimes, es va tocar els llavis ... i ho va bufetejar amb força. I va escapar d'ell.
La va atrapar a les escala la va empènyer contra la paret i la va tornar a besar, i ella el va tornar a bufetejar. Ell la va tornar a besar i de sobte va notar els braços d'ella abraçant pel coll i retornant el petó.
Aquí va començar una tempesta de petons, contrapetons i mossegades. Van pujar a l'habitació d'ella. Van notar que li sobrava la roba i la virginitat. I aquesta nit i part del dia següent es van deixar portar per la passió.
L'alba d'aquest dia, els va despertar junts nus i abraçats. Els dos es van mirar i es van somriure. Amb ell dia començava una nova etapa per a ells. Ja no hi va haver marxa enrere, enrere van quedar els insults i desconfiances. Li costava controlar-se i no llançar-ell un sobre l'altre i menjar-se a petons. Els altres no importaven, el que importava eren ells i la seva passió sense límit.
Notes de l'autor:
Aquest petit fic va néixer en una nit d'insomni, em va venir a la ment i vaig haver de escriure-ho. Si ho hagués deixat per a un nou dia, hagués desaparegut de la meva ment.
