34. Després de la passió.
.
No hi havia marxa enrere. El que va passar aquella nit ho va canviar tot. El que havien fet aquesta nit de passió aviat recorreria el barri i tothom ho sabia . No anava haver forma d'amagar-ho.
Havia passat una setmana des de les noces fallida. I una estranya inquietud es va apoderar dels dos promesos. Es miraven amb passió, amb desig, amb ganes de llançar-se l'un en braços de l'altre, i violar-se mútuament. Cada vegada els costava més controlar-se. A l'escola els havien castigat per no prestar atenció. A casa eren amb la ment en una altra part. Si estaven junts no apartaven la mirada un del altre.
Intentaven no tocar-se, per que un simple frec i cap dels dos s'hagués pogut controlar.
I aquesta tarda a l'arribar de l'escola. Van trobar el dojo buit, la família havia anat a el centre comercial. Soparien en ell.
Els dos promesos es van mirar, els dos van saber el que passaria.
-Vols una mica de gelat? - va preguntar l' Akane.
Ell la va mirar i va somriure
-I tant! Això no es pregunta! - va respondre ell.
La jove va anar a la cuina i va preparar dues racions de gelat. La noia estava nerviosa, la proximitat d' en Ranma, com ell la mirava, com li agradava aquesta trena, se sentia torbada davant de el noi, ho desitjava amb bogeria.
En Ranma al veure sortir de el menjador a la noia va respirar alleujat. Aquesta dona cada vegada li posava més nerviós. L'aroma de la noia, la colònia que portava, el reflex de sol al pèl de la jove, aquesta forma que tenia de somriure-li, ho deixava boig de desig.
La noia va tornar a el menjador amb els dos plats de gelats i quan la noia li va donar a en Ranma el seu plat. El seu dits es van tocar. Una descàrrega va recórrer el cos de tots dos. Els dos es van mirar i ...
En Ranma va agafar a l' Akane pel canell i va tirar cap a ella, ella es va deixar llençar. Es van abraçar, es van mirar una fracció de segon i es van llançar a besar.
Allà mateix es van arrencar la roba, ja no pensaven, eren dos animals en zel. Que van donar curs a la passió acumulada des d'una setmana abans.
Van fer l'amor amb violència, van destrossar el menjador, d'allí van passar a la cuina, a el bany i a les seves habitacions. I van acabar en el dojo.
Al matí següent un cop recuperada el seny, van veure com havien deixat la casa durant aquesta nit de passió.
Els dos van saber la veritat, això es sabria. Per les càmeres ocultes de la Nabiki, i com havien destrossat la casa es sabia que no era una baralla.
A les poques hores va arribar la família, i es va trobar la casa destrossada i ni rastre dels dos promesos.
Aviat es va saber el que van fer aquesta nit els dos joves. Però no es va tornar a saber mai ni d'en Ranma ni de l'Akane. Van desaparèixer sense deixar rastre.
-Però àvia! Com van poder desaparèixer sense que ningú els veiés? - va preguntar una adolescent a la seva àvia.
- Jo no ho sé. Els vam buscar durant anys però no el vam trobar mai, ningú els va veure, va ser com si se l'hagués empassat la terra.
-Això és impossible! - va dir el germà de la noia- havia càmeres de vigilància. Gossos policies, i molts mitjans.
- Ja t'ho ha dit la teva àvia. Els vam buscar i no vam donar amb ells. Es van saber amagar. Sabien que després del que van fer aquella nit tindrien problemes ... i van fugir. Sabrien que els seus rivals els buscaria problemes i van desaparèixer.
- I ara a dormir o us explicaré una història de terror, una història amb la meva àvia.
Els dos joves es van ficar al llit. I els dos vells van agafar un àlbum de fotos, i van anar passant els fulls, rient al veure unes i plorar al veure altres.
La vella es va parar en una foto i la va mirar amb enyorança i la va acariciar. Dues llàgrimes van caure dels seus ulls gastats.
-Què haurà estat d'ells ?, seguiran vius? Hauran estat feliços? - va preguntar mirat aquesta foto, una vella foto molt gastada i vella, en ella es veia un jove amb una trena i una noia de pèl blau- els trobo a faltar Mousse, m'agradaria veure'ls abans de morir, i demanar-los perdó. Ja han passat seixanta anys des que es van anar.
L'ancià la va mirar
-Estic segur que estan vius i junts. Que se segueixen barallant-se com quan eren joves. I que els tornarem a veure - va dir el ancià- jo també els trobo a faltar Shampoo. I que tornarem a veure'ls.
Lluny en un petit poble de les muntanyes dos vells preparaven el seu equipatge. Tornaven al seu lloc on es van conèixer. Havien viscut en aquest poble molts anys, allà fugint de el passat van adoptar nous noms, i van començar des de zero, com a persones noves. Allà van criar als seus fills, i van veure créixer als seus néts i ara passarien els seus últims dies amb la gent que van conèixer de joves. Es van acomiadar de la seva família i amics, i els que antigament s'havien anomenat en Ranma i l' Akane van partir cap a Nerima. Per veure la seva família i amics abans de marxar a l'últim viatge.
.
.
Notes d'autor:
La història l'expliquen uns ancians la Shsmpoo i en Mousse, molts anys després. He de dir que l'àvia de la Shampoo amb la qual terroritza als seus néts és la Cologne.
La història anava a acabar quan s'explica que l' Akane i en Ranma mai van tornar a ser vists. La part dels ancians la Shampoo i en Mousse és nova.
Com sempre molta gràcies als que segueixen les meves històries i la llegeixen i deixen algun comentari.
