37ª. UNA HISTÒRIA DE NADAL
.
La festa de Nadal ja s'havia acabat. Tots els convidats s'havien anat.En Ranma i l' Akane estaven netejant el dojo. Hi havia de tot confits, gots i plats de plàstics, testa de menjar i beguda escampats per terra.
Els dos es van mirar amb tristesa, en tota la nit no s'havien pogut ajuntar. En Ranma ho va passar amb els seus amics i donant llargues a les seves tres presumptes promeses, que en tot moment van buscar allunyar- ho d'aquests nois sense aconseguir-ho. Ell les rebutjava amb fermesa, ja estava fart d'elles.
L' Akane, amb un vestit que la feia preciosa als ulls del seu promès estava juntament amb les seves amigues, mentre va patir l'assetjament d'en Ryoga, en Kuno i en Gonsukugi que no van aconseguir res. L' Akane els rebutjava contínuament., Tenia ganes de enviar-los a volar.
Els dos promesos es van contenir, s'ho van prometre a la Kasumi i la mare d' en Ranma. No es barallarien, ni entre ells ni contra ningú.
Els dos promesos miraven l'assetjament que patien la seva parella amb ràbia i amb alegria la manera que es desfeien d'ells.
Però van quedar insatisfets. Per no poder estar junts, per no haver ballat junts, ni tan sols parlar. Aquest dia els dos volien passar el màxim temps possible amb l'altre, però ni això va ser possible. Només a la Nabiki se li va acudir convidar a mig Furinkan i a aquests sis idiotes, i amb ells per mitg els va ser impossible acostar-se. Només es van mirar amb desesperació.
Ara sols, es dedicaven a netejar el dojo. Ningú els va donar la tasca, la van agafar ells per estar sols, era una tasca desagradable i podien estar mitjanit netejant, però a tots dos els era igual, a la fi estaven sols.
Van acabar la neteja en un moment, es van asseure junts a descansar, havien omplert diverses bosses d'escombraries, i es van mirar.
-M'he avorrit aquesta nit- va dir el noi.
-Qui ho diria quan aquestes tres han estat tota la nit al costat de tu.- va dir ella enfadada.
-Ho mateix es pot dir de tu, acompanyada d'aquests tres! - va contestar amb ràbia en Ranma, no li havia agradat ni un pèl veure a aquests tres voletejar voltant de l'Akane. Es va haver de controlar més d'una vegada per no acabar la festa a mastegots amb aquests tres i amb en Mousse per no aconseguir que la Shampoo el deixarà en pau.
-¡Van ser una molèstia! - va dir l' Akane enfadada- i tu amb els teus amics sense salveu-me d'aquests assetjadors !.
-No menys molèstia que aquestes tres boges! - va contestar furiós en Ranma- tampoc em vas ajudar a lliurar-me d'aquestes harpies!.
Els dos havien demostrat que no els va agradar la companyia que van tenir, i li retreia a l'altre que no els hagués ajudat.
-Què hauria passat si m'hagués acostat a tu? - va dir l' Akane desafiant-aquetes tres m'haguessin reptat i haguessin destrossat el dojo !.
- El mateix dic jo. Si m'hagués acostat a tu, serien ells els que m'haguessin reptat i destrossat el dojo.
- I si haguéssim intentat parlar o ballar junts ...
- ... aquests sis ens haguessin atacat i el dojo a fer punyetes.
Els dos es van mirar designats, la seva il·lusió de passar un Nadal junts i tranquils se'n va anar a la porra per un grup de bojos i una germana mercenària. En Ranma es va posar dret, no es designava a no passar una nit de Nadal sense ballar amb l" Akane, havia esperat aquest dia des de feia molt de temps. Es va apropar a l'equip de música, va posar el volum molt baix, el va connectar i es va acostar a l' Akane.
-Ningú m'impedirà ballar amb tu, la nit de Nadal dura fins que es faci de dia. Fem la nostra pròpia festa de Nadal, per a nosaltres sols, sense molèsties ni ningú que ens aclapari.
Ella el va mirar, va somriure i es va incorporar.
-Hi estic d'acord amb tu, jo vull ballar amb tu, ho he estat esperant molt de temps ... i sé que tu també ho has esperat.
-Si, però avui no ens han deixat en pau. No hem pogut gaudir bé d'aquesta nit. Ens hem hagut de fer els regals està tard, quan no hi havia ningú per molestar, ni aquests sis, ni la nostra família.
-Però a partir d'ara, comença la nostra festa de Nadal. Teva i meva només nostra. La nostra privada festa de Nadal.- va contestar ella.
L' Akane li va passar les mans pel coll, ell la va agafar per la cintura. I van ballar enganxats fins a l'alba, feliços i contents, ballant com havien volgut, aquest va ser el millor regal de Nadal que es van fer aquell dia.
Els dos es van mirar als ulls, van acostar els seus llavis i es van besar, una i altra vegada.
La Kasumi es va despertar més tard del normal, va sentir piular dels ocells. Ja s'havia fet de dia. Havia estat una bona festa de Nadal, sense incidents, gràcies a que la Nabiki molt subtilment anava emborratxant als rivals de l'Akane i en Ranma, omplint-los els gots amb begudes alcohòliques i que beguessin contínuament. Aquests nois es van anar junts cantant, segur que van acabar dormint en un parc i la policia els va recollir i van acabar a la comissaria.
La major de les germanes es va vestir i va baixar al dojo, no hi havia ningú més despert a la casa, i el va trobar net, però les bosses d'escombraries pel mig, demanaria al seu pare, a oncle Genma i a la Nabiki que la portessin a l'abocador .
Va veure als dos promesos dormint recolzant l'esquena contra la paret, un a la banda de l'altre, ell li passava un cop de mà per darrere de l'esquena i l'agafava per l'espatlla, atraient cap a ell. I ella recolzava el cap a l'espatlla del seu promès i la seva mà descansava en els pantalons de el jove. La música encara sonava.
A la Kasumi li va semblar una bella imatge, els dos promesos demostraven que es volien. Estremida els va tapar amb una manta.
-Pel que veig, han fet alguna cosa més que netejar-va dir la Kasumi somrient, va parar la música i de dirigir a la porta de el dojo en silenci, deixant als dos nois dormir sols. Es mereixien aquest moment de pau i tranquil·litat.- ens deixaré que ningú entri a molestar i a pertorbar el vostre dolç somni- va mirar a el dojo- a el menys no hi va haver destrosses ... d'això es va encarregar la Nabiki- i va sortir de el dojo cantussejant una cançó.
Una història de Nadal.
La festa de Nadal ja s'havia acabat. Tots els convidats s'havien anat.
Ranma i Akane estaven netejant el dojo. Hi havia de tot confits, gots i plats de pasticos. Resta de menjar i beguda escampats per terra.
Els dos es van mirar amb tristesa, en tota la nit no s'havien pogut ajuntar. Ranma ho va passar amb els seus amics i donant llargues als seus tres promeses, que en tot moment van buscar allunyar d'aquests nois sense aconseguir-ho. Ell les rebutjava amb fermesa ja estava fart d'elles.
Akane, amb un vestit que la feia preciosa als ulls del seu promès es juntament amb les seves amigues, mentre va patir l'assetjament de Ryoga, Kuno i Gonsukugi que no van aconseguir res. Akane els rebutjava contínuament., Tenia ganes de enviar-los a volar.
Els dos promesos es van contenir l'hi van prometre a Kasumi i la mare de Ranma. No es barallarien, ni entre ells ni contra ningú.
Els dos promesos miraven l'assetjament que patien la seva parella amb ràbia i amb alegria la manera que es desfeien d'ells.
Però van quedar insatisfets. Per no poder estar junts, per no haver ballat junts, ni tan sols parlar. Aquest dia els dos , volien passar el màxim temps possible amb l'altre, però ni això va ser possible. Només a Nabiki se li va acudir convidar a mig Furinkan i a aquests sis idiotes, i amb ells per mitjà els va ser impossible acostar-se. Només es van mirar amb desesperació.
Ara sols, es dedicaven a netejar el dojo. Ningú els va donar la tasca, la van agafar ells per estar sols, era una tasca desagradable i podien estar mitjanit netejant, però a tots dos els era igual, a la fi estaven sols.
Van acabar la neteja en un moment, es van asseure junts a descansar, havien omplert diverses bosses d'escombraries, i es van mirar.
-M'he avorrit aquesta nit- va dir el noi.
-Qui ho diria quan aquestes tres han estat tota la nit al costat de ti.- dir ella enfadada.
-Ho mateix es pot dir de tu acompanyada d'aquests tres! - va contestar amb ràbia Ranma, no li havia agradat ni un pèl veure a aquests tres revoletear voltant d'Akane. Es va haver de controlar més d'una vegada per no acabar la festa a mastegots amb aquests tres i amb Mousse per no aconseguir que Shampoo el deixarà en pau.
-¡Fueron una molèstia! - va dir Akane enfadada- i tu amb els teus amics sense salveu-me d'aquests assetjadors !.
-No menys molèstia que aquestes tres boges! - va contestar furiós Ranma- 'tampoc em vas ajudar a lliurar-me d'aquestes harpies !.
Els dos havien demostrat que no els va agradar la companyia que van tenir, i li retreia a l'altre que no els hagués ajudat.
-Què hauria passat si m'hagués acostat a tu? - va dir Akane desafiant-¡esas 3 m'haguessin reptat i haguessin destrossat el dojo !.
- El mateix dic jo. Si m'hagués acostat a tu, serien ells els que m'haguessin reptat i destrossat el dojo.
- I si haguéssim intentat parlar o ballar junts ...
- ... aquests sis ens haguessin atacat i el dojo a fer punyetes.
Els dos es van mirar designats, la seva il·lusió de passar un Nadal junts i tranquils se'n va anar a la porra per un grup de bojos i una germana mercenària. Ranma es va posar dret, no es designava a no passar una nit de Nadal sense ballar amb Akane, havia esperat aquest dia des de feia molt de temps. Es va apropar a l'equip de música, va posar el volum molt baix, el va connectar i es va acostar a Akane.
-Ningú m'impedirà ballar amb tu, la nit de Nadal dura fins que es faci de dia. Fem la nostra pròpia festa de Nadal, per a nosaltres sols, sense molèsties ni ningú que ens aclapari.
Ella el va mirar, va somriure i es va incorporar.
-Hi estic d'acord amb tu, jo vull ballar amb tu, ho he estat esperant molt de temps ... i sé que tu també ho has esperat.
-Si, però avui no ens han deixat en pau. No hem pogut gaudir bé d'aquesta nit. Ens hem hagut de fer els regals està tard, quan no hi havia ningú per molestar, ni aquests sis, ni la nostra família.
-Però a partir d'ara, comença la nostra festa de Nadal. Teva i meva només nostra. La nostra privada festa de Nadal.- va contestar ella.
Akane li va passar les mans pel coll, ell la va agafar per la cintura. I van ballar enganxats fins a l'alba, feliços i contents, ballant com havien volgut, aquest va ser el millor regal de Nadal que es van fer aquell dia.
Els dos es van mirar als ulls, van acostar els seus llavis i es van besar, una i altra vegada.
Kasumi es va despertar més tard del normal, va sentir piular dels ocells. Ja s'havia fet de dia. Havia estat una bona festa de Nadal, sense incidents, gràcies a que Nabiki molt subtilment anava emborratxant als rivals d'Akane i Ranma, omplint-los els gots amb begudes alcohòliques i que beguessin contínuament. Aquests nois es van anar junts cantant, segur que van acabar dormint en un parc i la policia els va recollir i van acabar a la comissaria.
La major de les germanes es va vestir i va baixar a l'dojo, no hi havia ningú més despert a la casa, i el va trobar net, però les bosses d'escombraries pel mig, demanaria al seu pare, a oncle Genma ja Nabiki que la portessin a l'abocador .
Va veure als dos promesos dormint recolzant l'esquena contra la paret, un a la banda de l'altre, ell li passava un cop de mà per darrere de l'esquena i l'agafava per l'espatlla, atrauendola feia ell. I ella recolzava el cap a l'espatlla del seu promès i la seva mà descansava en els pantalons de el jove. La música encara sonava.
A Kasumi li va semblar una bella imatge, els dos promesos demostraven que es volien. Estremida els va tapar amb una manta.
-Pel que veig, han fet alguna cosa més que netejar-va dir Kasumi somrient, va parar la música i de dirigir a la porta de l'dojo en silenci, deixant als dos nois dormir sols. Es mereixien aquest moment de pau i tranquilidad.- ens deixaré que ningú entri a molestar i a pertorbar el vostre dolç somni- va mirar a l'dojo- a el menys no hi va haver destrosses ... d'això es va encarregar Nabiki- i va sortir de l'dojo cantussejant una cançó.
