40ª. Un Sant Valentí diferent.
L' Akane estava estirada al seu llit, estava trist, aquest any ho passaria sola. S'acostava Sant Valentí, quan faltava una setmana per a aquesta data i en Ranma va decidir anar-se'n d'entrenament. Ella pensava que ho feia per escapar del seu regal de bombons. El noi no volia bombons d'ella, aquest idiota considerava que aquests bombons eren una bomba per la seva estómac, i ella sabia que aquest desconsiderat tenia raó. Els seus bombons eren un verí ... però aquest any havia decidit regalar-li una caixa de bombons que havia vist al centre comercial, i els havia comprat.
Tot per a res, el noi havia fugit com un covard. Per no menjar els seus bombons, segur que si agafaria els de les seves tres promeses, o els de les noies de el Furinkan. L'any passat totes les noies de la escola li van regalar a en Ranma bombons, totes! Fins i tot la Sayuri la Yuka! Les seves pròpies amigues aquest dia l'havien traït. Aquest dia en Ranma va ser l'enveja de tots els nois de l'escola. Va ser perseguit per tots que volien robar-los els seus regals. En Kuno estava furiós, com un noi tan maco com ell no havia rebut ni una sola caixa, i en Ranma moltes, segur que aquest bruixot encantar a totes les noies.
L' Akane va negar amb el cap, si s'havia anat el noi, ella es menjaria els bombons. A en Ryoga ja li havia regalat la seva nòvia, l'Akari, l'hi va regalar amb antelació, coneixent a el noi podia passar mesos fins que aquest despistat noi la trobés de nou. A en Kuno descartat. A en Mousse, era un bon noi, i es mereixia un detall, però podia atreure la fúria de la Shampoo. Aquesta perseguia a en Ranma, i no deixava que cap noia s'acostés a en Mousse. L'any anterior en Mousse va rebre moltes caixes de bombons, i la Shampoo les va trencar enrabiada, encara que ho negués estava gelosa, no va deixar ni una sana, i va castigar a el pobre noi.
L' Akane es va aixecar del llit, i es va dirigir a la prestatgeria i va agafar un llibre, era el que estava llegint, el va obrir i de l'ell va caure una nota, va reconèixer la lletra de seguida, era d' en Ranma.
Hola Akane:
M'he anat d'entrenament, no sé perquè t'ho dic perquè ja ho saps.
No vull passar un dia com l'any passat, perseguit per aquestes boges, rebent bombons de totes les nostres companyes i perseguit per tot el món.
He amagat aquesta nota hagi on només tu la trobaries. La Nabiki no és tan temerària de registrar en les teves coses.
Sóc a la muntanya on anem sempre d'entrenament, si vols venir veuen, t'estaré esperant. Però que no s'assabenti ningú.
Li he dit a aquestes tres boges i als tres idiotes i a l' Nabiki que anava a un altre lloc, espero que no descobreixin la veritat
Ranma
Pd: aquesta nota s'autodestruirà cinc segons després que acabis de llegir-la.
L' Akane va mirar la nota, Una nota amb autodestrucció ?, va riure, en Ranma havia vist massa pel·lícula boixes i ximples d'espies.
Tot d'una va haver de deixar anar la nota, d' aquesta va començar ha sortir fum, i va cremar. La noia va mirar com aquesta nota es cremava. Com en Ranma va aconseguir que aquesta nota es destruís després de llegir-la? Quan ho veiés ja l'hi preguntaria. La raó de l'autodestrucció era algú que començava per Na i acabava per ki.
L' Akane va trigar dos minuts a preparar les seves coses, a el tercer minut estava sortint per la finestra i a la cinquè muntada al tren que la portaria al costat d' en Ranma.
En Ranma entrenava sense descans, els dies passaven i l' Akane no arribava. Es preocupava, pensava que no havia vist la nota, que l'havia trobat la Nabiki, va negar això últim, si la germana mitjana de la seva promesa l'hagués trobat, ara mateix tindria allà a mig Nerima, incloent a les seves altres promeses, com l' Akane mateixa deia, els seus rivals, les seves companyes de classe i els seus companys, pensar en això li va provocar un calfred. L'any passat va ser un malson, amb tantes noies regalant-li xocolata, tots perseguint. I l' Akane enfadada pel seu èxit amb les dones, però a la fi fins i tot aquesta li va regalar una caixa de xocolata.
No volia un any així, per això va fugir, per evitar problemes, sobretot amb l' Akane, per no enfadar-se amb ella, per no fer-la plorar.
Anava a quedar com un covard, però això era preferible a enfadar a l' Akane, no volia fer-ho. Des de Jusenkyo la veia tan fràgil, encara que sabia que això només eren imaginacions seves, que va decidir cuidar-més. Intentava menjar-se el menjar de la noia, encara que això signifiqués acabar uns dies amb mal d'estómac. No la insultava tant, tot i que tenien algun frec, provocat per la gelosia d'ella, o d'ell.
Era el tretze de febrer, començava a enfosquir, i l'ànim de el noi anava decaient. L' Akane no havia vist la nota, o l'havia ignorat, i estaria preparant xocolata per altres nois per venjar-se d'ell per fugir.
Es va deixar caure a terra i va mirar a el cel, començaven a sortir els primers estels, sempre les mirava amb il·lusió, però aquest any sense l' Akane, la mirava amb tristesa, no tenia a res. Totes les seves il·lusions amb aquesta noia eren un castell de sorra que les onades de la mar van destrossar.
Se li van escapar unes llàgrimes. No tornaria a el dojo, allà no tenia ningú, l' Akane no el volia.
Havia de preparar el sopar, però aquest buit que sentia dins seu li va llevar la fam.
No va notar que li cridava
- Ranma! -Va cridar algú.
El noi seguia en el seu món fosc, i no va escoltar com algú el cridava repetides vegades.
- Em vols fer cas! -Va tornar a cridar aquesta veu.
En Ranma a la fi la va sentir i es va girar i la va mirar amb ulls buits i trist, per descobrir que era l' Akane. Ella va veure la tristesa de el noi i es va espantar.
-Ja estic aquí- va dir l' Akane, el va mirar i li va somriure- he vist la teva nota fa unes hores. He sortit corrents de casa sense deixar ni un missatge. Quan he baixat d' el tren he vingut corrent enrere aquí, - la noia parlava de forma ràpida, respirava molt fort per haver corregut molt- em faltava el temps per trobar-te i renyir-te per deixar-me soleta.
El noi la va mirar i va recuperar la brillantor dels seus ulls i el seu somriure. La seva deessa estava amb ell, havia arribat a ell. Es va aixecar d'un va saltar i la va abraçar sense adonar-se'n.
-T he trobat a faltar- va contestar ell, no s'havia adonat del que feia- creia que no trobaries la nota. Que no vindries, que no em volies veure. -va dir el noi- saps per que em vaig anar, no vull un dia com el de any passat. Segur que aquestes boges em seguirien sense deixar-me en pau. Les nostres companyes em regalarien xocolata i els nostres companys em perseguirien per tenir-me enveja, i el pitjor tu et s'enfadaria amb mi.
-Ara que sé perquè et vas anar no estic enfadada, no estic molt d'acord, però tens les teves raons. - ella no li va dir res per que ell la va abraçar, es trobava al paradís, i l' hi va tornar el abraço.
-Només volia una mica de tranquil·litat. Un dia tranquil per passar amb la meva promesa, l'única, un dia per passar amb tu- va dir el noi avergonyit.
Ella també es va posar vermell.
-Jo també volia passar el dia de Sant Valentí amb tu. Sense que no molestessin, però em va enfadar la teva fugida. Fins aquesta tarda no vaig trobar la teva nota. He vingut corrent per estar amb tu, em vaig escapar de casa. A la teva nota, em deies que podia venir si volia. I clar que volia venir. Ni m'ho he pensat una vegada Va ser llavors quan van notar que estaven abraçats i es van apartar ruboritzats, ni s'havien adonat d'aquesta abraçada, van mirar a terra confosos. A el cap d'una estona van aixecar els seus caps
Els dos es van mirar i sense pensar-es van tornar a abraçar, ell li va acariciar la cara, ella li va passar les mans pel coll, es van acostar i baix a llum de les estrelles, i es van besar.
Quan es van separar anaven a besar-se de nou, però van ser els seus estómacs el que els van separar, grunyien enfadats demanant aliments.
Després de sopar, van mirar les estrelles. El foc que havia fet en Ranma cremava i els donava calor en aquesta freda nit de febrer. Els dos estaven asseguts junts, els uns als al costat de l'altre. Ell li va passar el braç per l'esquena i la adreça cap a ell, ella va recolzar el seu cap en l'espatlla de el noi, en aquesta posició se sentien a gust i tranquils, no hi havia ningú que els molestés. De tant en tant es miraven i es feien un petó cada vegada amb més passió.
La unió que sentien entre els dos es va anar fent més forta, fins que els dos van sentir que eren una ànima que ningú ni res podia separar.
No necessitaven paraules per dir-se el molt que es volien, les paraules no eren capaços d'explicar el sentiment que sentien els dos nois. Era un sentiment que no s'explicava amb un simple t'estimo, o un simple t'estimo, era una cosa massa gran per ser explicat amb paraules, però que els dos comprenien i entenien.
I a el cap d'una estona es van ficar a la tenda de campanya d'ell i es van dormit en el mateix sac de dormir, els dos junts com sempre van desitjar.
Van dormir com mai els van fer, abraçats, es van sentir protegits, estimats per l'altre. No necessitaven dir-se res per demostrar a l'altre que s'estimaven.
I a l'alba els raigs de sol dels despertar, es van mirar i es van somriure i es van besar.
- Feliç dia de Sant Valentí! la meva estimada gallimarsot promesa- va dir el noi amb tendresa tot i l'insult, encara que ho va dir gairebé com una floreta. I la va besar amb tendresa
- Feliç dia de Sant Valentí! El meu estimat babau i pervertit promès- va contestar la noia i li va tornar el petó.
Els dos es van vestir i van sortir van preparar l'esmorzar, i van menjar.
A el cap d'una estona l' Akane li va lliurar un paquet.
-Te- li va dir al seu promès, a el veure que el noi mirava el paquet amb desconfiança- no l'he fet jo. Les he comprat.
La noia esperava un insult i una de les pulles de el noi, que no va arribar.
-Et estic agraït, les hagi fet tu o no. Prefereixo una d'aquestes opcions a un regal enverinat d'una de les meves altres, com diria jo? - com no va trobar qualificatiu- a aquestes que tu crides altres promeses, i que jo diria assetjadores. - qualsevol es menja una xocolata d'aquestes, em puc trobar qualsevol encanteri.
Els dos van riure dels que va dir el jove
-Per mi Sant Valentí només és una data, d'ara endavant per a mi el dia dels enamorats serà tot l'any-va dir el noi.
- Si, l'amor no és una cosa que ha d' expressar-se només un dia. Cal fer-ho tot els dies- el noi es va quedar pensatiu i ella ho va mirar- Què et passa Ranma?
-Gens- va dir el noi una mica recaigut- aquí a un mes és el Dia Blanc i he de retornar- te el regal que m' has fet avui. Haurem fugir de nou, per que aquest dia totes les boges de Nerima em demanaran el seu regal, i jo només vull regalar-te alguna cosa a tu.
L' Akane el va mirar i va somriure ruboritzada, aquest noi quan volia era molt dolç i agradable.
-Ets dolent, elles només vol que et fixis en elles- va dir la noia com a broma.
-Doncs ho tenen clar, ni penso ni vull mirar-les, Perquè mirar-les si et tinc a tu?
Ella es va abalançar sobre ell i el va besar. Mai no s'havia sentit tan feliç, aquest noi malgrat els seus defectes era la seva mitja taronja prefecta.
Aquest dia va ser especial. Sense ningú que els molestés van poder expressar el que sentien l'un per l'altre sense vergonya, es van besar i van jugar als enamorats que eren.
Però tot el bo s'acaba i aquest dia va acabar i els dos van haver de tornar a Nerima, a la bogeria, a ser perseguits. Però havien decidit que no ocultarien a ningú el que sentien, no ocultarien de ningú, sense importar-los la resta, per fi decidirien per ells, per fi només pensarien en ells.
Notes de l'autor:
La Persona el nom comença per Na i acaba per ki, és com tots sabeu es la Nabiki.
El dia blanc: se celebra un mes just que el 14 de febrer, és a dir el 14 de març. Se celebra a diversos països asiàtics. Al Japó o Corea de sud, jo només he buscat informació del Japó. Aquest dia els nois que han rebut xocolata han de regirar el regal a la noia que li va regalar. Sembla ser que han de regalar alguna cosa que valgui el doble o el triple del regalat per ella, en aquest dia s'han de regalar galetes, joies, malví o xocolata blanca.
