41. Chapter: En Ryoga, maleït
.Era de nit, estava ennuvolat. Sense lluna que li guiés el camí i sense estrelles amb què orientar-se. El jove estava perdut al mig del bosc més frondós del Japó, trigaria dies a sortir-ne.
I si s'afegeix que el jove perdut era la persona amb pitjor orientació del món, només podia significar una cosa, aquest jove estava més perdut que un pingüí a la selva.
Feia hores que caminava, potser en cercles, perquè havia passat per dos o tres llocs, per no dir deu, varies vegades.
En Ryoga havia d'arribar a Nerima, precisament al dojo Tendo. El primer diumenge de gener, la seva estimada Akane es casava amb l'idiota d' en Ranma. Havia d'evitar aquestes noces com fos. Però el que el noi no sàvia era que ja eren a principis de març, aquest casament ja s'havia celebrat sense problemes. En estar tan perdut, fins i tot va perdre la noció del temps.
En Ryoga seguia caminant, suava, necessitava un bany, però com trobar un bany públic al mig d'aquest bosc? Es va fer olor, feia pudor, no podia presentar-se així davant de l'Akane. Aniria net i lluent, i aquesta bonica noia, en veure'l tan net li donaria una puntada de peu a aquest idiota d' en Ranma, i es tiraria als seus braços. Junts serien feliços, formarien una família. Portarien el dojo Tendo, i… en la seva imaginació va veure la seva vida feliç amb l' Akane, quan en realitat aquest somni no es compliria mai.
Feia molt que no veia la seva Akane, es moria de ganes de veure-la, encara que fos com P-chan, volia que ella l'agafés, refregar-se als pits d'ella, que no eren gens plans com deia en Ranma.
De cop va recordar que ella va descobrir qui era realment P-chan, ja no podia refregar-se als pits d'ella. Va recordar la pallissa que ella li va donar, i de passada a en Ranma, per amagar-li aquest petit detall. L'últim cop que va veure la noia seguia furiosa amb ell, però no amb en Ranma, ella va perdonar el seu promès, segur que a ell també a el perdonaria i per compensar-ho deixaria a en Ranma per ell.
Va tornar a imaginar la seva vida amb l'Akane, l'amor que hi havia entre tots dos, les nits que compartirien, els seus fills. I va pensar en la miserable vida que viuria en Ranma, sense ningú, abandonat per tots, fins i tot pels seus pares, aquell idiota de la trena vivint en la pobresa absoluta, sense casa ni feina. Va somriure, aquest era el futur que l'esperava i es mereixia en Ranma.
No sabia que gaire lluny d'on era, al mateix instant, en Ranma i l' Akane a la seva habitació del dojo, tenien una nit de passió.
Va continuar caminant, no sabia quants dies anava perdut en aquest maleït bosc. Camina fins a caure rendit d'esgotament, havia de sortir d'aquell bosc ja, el temps apremiava, la seva dolç Akane l'esperava amb ànsia.
Quan l'esgotament el guanyava, muntava la tenda de campanya, es feia el sopar i es ficava a dormir algunes hores, o pensava ell.
Quan despertava sortia a l'aire lliure, i mirava el que havia sobrat del sopar, i sempre se'l trobava en mal estat i el foc apagat. Com si en lloc d'hores hagués dormit dies, era una cosa que no entenia.
Va continuar caminant, com sempre estava ennuvolat, des que va arribar a aquest maleït bosc sempre estava ennuvolat.
Va ser aleshores quan ho va veure, si la seva vista no l'enganyava era un llac, petit però un llac on banyar-se.
El jove amb la vista en aquest llac per no perdre's va córrer cap a ell. Encara que va trigar hores a arribar-hi. Quan va arribar a la riba del llac es va despullar, quan es banyar-se es tornaria en porquet, però va deixar la tetera preparada per poder tornar home. No es va fixar que aquesta superfície d'aigua estava tancada per cordes, segurament feta per monjos, i hi havia rètols que prohibien el bany.
Va veure una passarel·la que es ficava al llac i es va llançar a córrer per ella. No va veure el monjo que va sortir a trobar-lo i va voler evitar que es fiqués a l'aigua. Simplement el noi el va apartar d'una empenta.
- Però…!, no et llencis a l'aigua! -li va advertir l'home. - està maldi ... - mai va acabar el que va voler dir, aquell jove inconscient no ho escoltava.
En Ryoga només pensava a banyar-se i estar net per quan l' Akane ho veiés quedar-se enamorada d'ell.
Anava a gran velocitat sobre la passarel·la, quan s'acostava al mig de la passarel·la va veure un rètol, ho va llegir ràpid, però no va assimilar el que posava.
Només quan estava a prop de la fi de la passarel·la va saber el que posava al cartell. El terror es va pintar a la cara. Havia comès una fallada, aquesta fallada li costaria tot, l' Akane, la seva victòria sobre en Ranma, tot aniria a l'infern per aquest error.
Va intentar frenar, però ho va fer un metre tard i va caure al llac. En Ryoga es va enfonsar al llac i tot es va tornar negre per la foscor del llac.
En Ryoga va notar que el treien del llac, quan va veure va veure que l'havien pescat en una xarxa.
Quina barbaritat!, pescat com un peix! –va pensar el jove.
Un cop fora de l'aigua, va veure que aquesta xarxa era pujada per una grua i al final la xarxa va ser dipositada a terra.
Es van acostar diversos monjos i se'l van mirar.
-Un altre incaut!- va dir el més vell.
-No!, es va llançar de cap. -va contestar el monjo que ho va intentar frenar-ho vaig intentar frenar, però em va apartar d'una empenta. Semblava que es volia banyar.
-A saber el temps que porta al bosc. Havia de portar setmanes, potser mesos. Aquest bosc està maleït, si el travessa sense males intencions és un bosc normal. Però si portes males intencions, et pots fer dormir durant dies.
-Aquest havia de tenir molt males intencions, la seva roba indiquen que fa gairebé dos mesos que és aquí- va dir un tercer monjo que portava la roba del noi.
En Ryoga es va espantar, dos mesos perdut? En aquest temps, la seva Akane es va haver de casar amb en Ranma, la van haver d'obligar, l'Akane no es casaria per la seva pròpia voluntat amb en Ranma, i en Ranma mai s'atreviria mai a demanar matrimoni a l'Akane. Va intentar moure's però no va poder. Què li passava per no poder-se moure?
-Portem-ho al temple, i allà farem que recuperi el seu veritable cos- va dir el vell- no crec que li senti molt bé que d'ara endavant aquest maleït. Tot i que pot passar dies dormint.
En Ryoga va anar aixecant i ficat, al costat de les seves pertinences, en un carro tirat per bous, amb ell van ser dos monjos, l'altre es va quedar al llac, era el seu deure vigilar que ningú caigués al llac.
Mentre anaven en camí al temple o santuari, en Ryoga va sentir parlar els monjos, parlaven de coses normals, del menjar, que havien de teixir roba nova, de la collita. Però no van parlar de la nova maledicció.
Veia i escoltava, però ni podia parlar ni moure's, tampoc sentia set o gana. En què s'havia convertit aquesta vegada? Es va preguntar espantat, havia de ser una cosa diferent que en porquet.
En arribar al temple, en Ryoga va ser baixat per uns monjos, no eren els que el van portar.
-Un altre que va caure al llac?- va preguntar un monjo.
- No, aquest idiota es va llençar de ple. Ni va llegir els advertiments.- va dir el monjo ancià.
-Potser es voldria banyar- va dir un altre monjo.
-Doncs és idiota, al costat de la passarel·la hi ha un edifici de banys públics, els vam construïr perquè ningú no es banyés en aquest llac. Estan a la vista i aquest viatger ni els va fer cas.
En Ryoga ja estava terroritzat. Estava novament maleït, i no sabia que s'havia convertit.
-Doncs ja saps el procediment perquè torni a ser humà.- va dir el monjo vell.
Un dels monjos joves se'n va anar un moment i va tornar amb aigua calenta i un amulet en forma de medalla. Aquest monjo li va posar l'amulet a en Ryoga i el va mullar amb aigua calenta. A l'instant, el jove va recuperar la seva veritable forma.
El jove va mirar els monjos.
-En què em transformo?- va preguntar el noi.
Els monjos es van mirar, no era tan ximple com semblava, o bé…
-Saps alguna cosa de Jusenkyo?- va preguntar uns dels monjos.
-Vaig caure en font de porc ofegat
-Doncs tinc per a tu dues notícies!- va dir rient-se el vell- una bona i una altra dolenta. La bona és que estàs curat de la maledicció del porquet.
Ryoga es va alegrar un instant, de seguida es va adonar del qual podia ser la dolenta, però ho va preguntar.
-I la dolenta?- va preguntar espantat el jove
-Que la teva maledicció del porquet ha estat substituïda per una altra maledicció- va dir rient-se el vell.
-Queeeee?!- va cridar en Ryoga espantant.
-Que ara amb aigua freda et convertiràs en una altra cosa.
-Mira, fa molts anys, una parella de nuvis va visitar Europa, van portar com a adorn aquells gnoms que adornen el jardí, un home i un altre dona i el van posar al seu. Uns veïns seus, molt tradicionalistes no els va agradar, ho van veure com una invasió cultural indeguda. I una nit van assaltar la casa, van matar aquest jove matrimoni i van trencar la figura femenina i…
En Ryoga va mirar el monjo sense comprendre res.
-Però que em passa? -va interrompre exaltat.
El monjo el va mirar irritat, odiava que l'interrompessin enmig d'un relat, més d'un s'havia emportat un cop al cap per fer-ho, en Ryoga no en va ser l'excepció.
-¡Que jove més impacient!- i el monjo va seguir- al gnom mascle el van llançar a l'aigua, i van pensar que l'assumpte estava resolt. Però no coneixien la màgia europea, i la irritació d'aquesta figura va maleir el llac. Des d'aquell moment tothom que queia es transformava en una figura d'un ninot gnom, fins i tot transforma la roba, en el vestit d'un gnom. A els assassins els va transformar en roca
-Com a Junsekyo?- va dir en Ryoga- però com pot haver-hi el llac de la figura ofegada?- va preguntar en Ryoga.
-Maledicció europea, sigui cèltica, de l'antiga Roma. Els nostres peganismes no hi posen gaire.
-Però amb aigua calenta torno a ser humà.
-Si mentre portis aquest amulet se sabrà que ets humà-va dir un dels monjos. En Ryoga va mirar l'amulet-però si el perds i et transforma ningú sabrà que ets humà. Encara que et pots fer una placa metàl·lica que ha de posar el mateix que en aquest amulet.
En Ryoga va mirar l'amulet, que era una cadena de mala qualitat rematada per una vulgar xapa on posava que en cas de trobar una figura d'un gnom s'havia de mullar amb aigua calenta.
Un cop ensenyat i menjat en Ryoga va decidir marxar, però va haver de pagar la feina dels monjos, i aquest pagament, en no tenir diners, va ser treballant tres setmanes al temple.
Quan va aconseguir sortir del temple, encara que ho va intentar no es va poder escapar del temple, aquests monjos eren molt bons vigilant i sempre l'enxampaven quan intentava fugir. Va anar directament al que ell creia que era Nerima. Però trigaria a arribar a aquest lloc.
Sabia que arribava tard, que feia mesos que en Ranma i l'cAkane estaven casats. La seva fúria contra en Ranma va augmentar en imaginar-ho amb l' Akane. Imaginava la parella, agafats de la mà, fent-se un petó, fent l'amor. impossible!, l' Akane no es deixaria tocar per aquest brut, i en Ranma era incapaç de fregar la pell de l'Akane, era massa covard, no s'atrevia ni a besar-la.
Després de perdre's diverses vegades, de convertir-se diverses vegades en gnom i que el convertissin en humà, finalment va arribar a les portes del dojo.
Allà dins hi havia la dona que estimava, la dona que seria seva. Després de desfer-se d' en Ranma. Va notar que algú s'acostava al dojo i es va amagar.
El que va veure ho va fer enfurismar-se. L' Akane i en Ranma arribaven al dojo, portaven les bosses amb la compra, i per enuig seu aquest maleït Ranma l'agafava per la mà. Els dos joves anaven parlant cordialment, es miraven i somreien. Era com veure dos enamorats
En Ryoga va veure que estaven contents, no s'insultaven ni es barallaven. Va pensar que estaven sota un encanteri, algun truc de la Shampoo per caçar a en Ranma, però alguna cosa va sortir malament i va ser l' Akane qui va caure sota l'embruixot d' en Ranma. Era igual, ell trencaria aquest encanteri i l'Akane com agraïment se n'aniria amb ell.
Però…
-Per fi sols!- va dir l'Akane- La nostra família està de viatge. – la noia va posar un somriure entremaliats – ens vam gastar part dels nostres estalvis en aquest viatge. Li vam fer creure que els va tocar un viatge.
-Aquesta idea teva va ser genial- va respondre en Ranma- des que ens vam casar no ens han deixat tranquils, sempre escoltant el que fèiem a l'habitació.
- No hem fet l'amor tantes vegades com hem volgut. - va dir la noia, va mirar el seu marit angoixada sempre molestant, sobre tot la Nabiki. No es podria casar amb algú i anar-se'n a l'altra banda del món.
-I la meva mare, sempre demanant un nét, diu que es fa gran i vol conèixer el seu nét, que si triguem un any més serà molt gran. –en Ranma va mirar la seva dona-, però si no arriba als quaranta anys!
L'xAkane se'l va mirar.
-No pensis en això. ¡ñUna setmana sense la família!, dels rivals ja ens vam desfer. Falta en Ryoga-la noia es va enfurismar- i com aparegui-el va matomirar el seu marit i el va amenaçar- i tu no faràs res quan acabi amb la seva vida.
En Ranma la va mirar i va somriure.
-Aquesta és la meva noia! La dona que em va enamorar. I amb qui em vaig casar. Li pot fer el que vulguis a en Ryoga, però deixa alguna cosa per a mi, jo també vull matar-ho una mica.
-Si,! No tinguis por te'n deixaré alguna cosa. Ens vam casar! Per finen ho vam fer! Encara que per això vam haver de mentir, vaig dir que estava embarassada, i els nostres pares van creure que era veritat i ens van casar, encara que llavors encara érem verges. Van caure al nostre parany.
-Digna germana de la Nabiki! Tan tramposa com ella. Això de la virginitat ho vam curar aviat, la mateixa nit de casament.
-Qui va ser parlar!, la idea va ser teva, la vam polir entre tots dos. Digne cunyat de la meva germana!, tan pèrfid com ella.
Ella el va abraçar i el va fer un petó.
-Ets el que besa més bé.- va dir ella- ningú m'ha besat com tu.
-És que algú més t'ha fet un petó?- va preguntar ell.
- Sí, fa un temps- es va girar i va riure- un noi que es creia un gat, jo ho volia molt, però en aquest estat podia besar qualsevol.
En Ranma la va mirar
-I una be negre!, aquest noi es moria per besar-te. Ho desitjava des que et va conèixer, només t'hauria besat a tu, però com que era idiota no gosava.
-I que li impedeix ara fer-me un petó?- va preguntar ella seductora.
-Res, no hi ha res que li impedeixi besar-te- i en Ranma va besar a l' Akane.
-Estem sols- va dir la noia temptadora- podem fer el que vulguem, anar nus per la casa, banyar-nos junts, fer l'amor on vulguem. Encara no ho hem fet damunt la rentadora, ni a la taula de la cuina.
-Doncs això es pot arreglar avui, farem l' amor per tota la casa, tenim una setmana de llibertat, visitarem cada racó de la casa- va dir en Ranma, rient perves.- avui complirem per fi tots els nostres somnis eròtics, els que m'has demanat i més.
-Ets un pervertit!- va riure la noia.
- No vaig ser jo qui va començar els jocs eròtics- es va defensar ell- tu em vas tornar un pervertit.
-Ho vaig haver de fer, havia d'evitar que aquestes tres guineus es quedessin amb tu. Havia de prendre cartes a l'assumpte. Eres meu des que et van prometre a mi!
- I tu meva des que em vas somriure per primera vegada!
I tots dos joves van entrar al dojo, a passar una nit d'amor i luxúria.
En Ryoga amagat va sentir aquesta conversa. L' Akane no era la noia innocent que pensava, era una pervertida, i havia transformat a en Ranma en un pervertit. Tots dos eren uns pervertits i el seu amor per l' Akane es va tornar en odi. La va odir per estimar des del primer dia a en Ranma, la va odiar per ocultar tothom que estimava aquest idiota i la va odiar per no estimar-lo a ell. I va odiar encara més a en Ranma, per guanyar-se el cor d'aquesta noia.
I es va proposar destruir els dos joves que ara eren al dojo per destruir-li la seva vida i il·lusions.
Va esperar que fosquejava, va deixar les seves coses on estava amagat i va saltar el mur, camí sigil·losament pel jardí, des de l'interior de la casa li van arribar els sons de la parella estimant-se. Però que eren escandalosos!, tot el barri sabria que allà hi havia una parella estimant-se. El seu odi va augmentar a imaginar-se a en Ranma,… a en Ranma… no volia imaginar-se això.
Plorava d'impotència i ràbia, la seva adorada Akane als braços del rival, i amb el consentiment de la jove.
Va arribar a la part del jardí on estaven les habitacions, s'havia perdut diverses vegades. Era molt tard gairebé clarejava. Va mirar l'habitació on sabia que hi havia parella, després de tota la nit fent l'amor havien d'estar esgotat. Però d'aquella habitació sortien so, aquests dos seguien estimant-se, quina fortalesa tenien! Quan acabarien rendits?
Ja havia clarejat i els dos joves amants seguien amb la tasca de donar-se amor. Quant temps portaven aquests dos estimant-se? Els va envejar, i això va augmentar la seva fúria.
No va poder més i se'n va anar a llançar a l'habitació dels joves, acabaria amb tots dos, estarien tan cansats que no es podrien defensar.
Es va mirar la roba, estava brut, necessitava un bany, i llavors va reparar que no portava l'amulet, se li va trencar i el va ficar a la motxilla. Va recordar que el monjo li va dir que no se'l tragués mai fins a fer-se una xapa de millor qualitat
Va mirar el cel i el va veure clar que no es mullaria, no hi havia res que mullar-se i transformar-se en un ninot gnom. Res excepte el reg automàtic i programable que van instal·lar feia pocs mesos al jardí dels Tendo i que es va connectar en aquell moment.
En Ryoga va notar la transformació a la figura d'un gnom. Les seves robes també es van transformar en la d'aquell ésser en el procés i allà es va quedar al mig del Jardí.
L' Akane i en Ranma no havien dormit en tota la nit van passar tota la nit fent l'amor van buscar qualsevol lloc per fer-ho, fins i tot al dojo, no hi va haver lloc a la casa que ko van visitar. Al clarejar estaven massa cansats per fer res, només dormir. A mig dia es van despertar, es van mirar i van somriure.
-Aquesta moche ningú et salvarà que et...- va començar ell.
Ella li va posar una mà a la boca i el va callar.
-Per què esperar aquesta nit?- ho va temptar ella- després d'esmorzar, entrenar i arreglar el jardí no tenim res a fer.
Ell va riure va entendre el que li va demanar la seva dona.
Li va fer un petó i es van aixecar i van dutxar junts, allí van fer l'amor, s'havien assegurat que no hi havia càmeres deixades per la Nabiki.
Van esmorzar, van entrenar, i quan van sortir al jardí van descobrir la figura d'un gnom.
-Com ha arribat això aquí?- va dir el noi- segur que és una broma de la Nabiki. -va aixecar el que ell pensava que era una figura de gnom- està força ben feta i no sembla ser buida. No te rastres de cables.
-LacNabiki no té tan bon gust. Ella col·loca les càmeres en arbres. No es gastaria diners en un ninot així.
- En això tens raó. La Nabiki pot amagar una mini càmera dins un gerro, però seria dins uns dels gerros que ja tenim a casa, no es gastaria diners en cap cosa nova.
-La Nabiki és una garrepa.- va contestar rient l'Akane.
-Si molt garrepa!, però m'intriga el que fa aquesta figura aquí.
-No ho sé, - va contestar la seva dona i va recordar alguna cosa - vaig sentir que en un país d'occident la gent posa figures de gnoms com a adorn. I de sobte són robat. No se sap qui és el lladre, però si les seves intencions -va dir la noia- segons aquest lladre, el lloc dels gnoms és el bosc i allà els porta.
En Ranma la va mirar.
-I a nosaltres ens ha passat al revés, algú ens ha deixat aquesta figura. Un misteri més a la nostra vida.
- No seria bo que ens en desféssim, si ho féssim ens podia portar mala sort.
En Ranma va mirar la seva dona i va somriure, l' Akane s'havia encapritxat de la figura, i va pensar millor aquesta figura que P-chan. I una part d'ell va desitjar que aquest porquet no tornés a aparèixer a la seva vida. Que en Ryoga arribés a la granja de l' Akari i la fes feliç, que aquest noi deixés de ficar-se entre ell i l' Akane.
-Aquí aquesta figura estarà bé- va dir k' Akane i es va girar a en Ranma- acabem de netejar el jardí, i fem el menjar. I després –es va abraçar al seu marit i molt insinuadora– ja que ens vam passar la nit fent l'amor, em sento adolorida. Podem jugar a metges.
-En això estic d'acord- va contestar en Ranma-el doctor Saotome et curarà del mal que t'afecta, et receptarà a ell mateix com a medicina.- i la va besar.
-Això espero.- va contestar li va contestar ella. I el va besar amb avarícia, amb gana t'estimo i et desitjo.
-I jo a tu- va contestar ell i les seves mans van prémer el cul de la seva jove esposa.
-Pervertit!- va contestar ella, encara que no pensava que ho era, no menys que ella.
-No creus que ho sóc, si t'agrada- li va contestar ell.
Ella el va mirar temptadora, el va agafar de la mà i el va portar dins la casa.
Al jardí, en Ryoga transformat en una figura va veure i va escoltar tot i el que van fer dins de casa. Aquest ninot va estar durant molt de temps al dojo. Va veure néixer els fills dd'n Ranma i l' Akane, els va veure jugar.
Fins que un dia va desaparèixer. El matrimoni Saotome es va entristir i el va buscar, ningú va saber si va ser portat al bosc com a figura, o el que mai no va imaginar el matrimoni Saotome- Tendo, que potser va aconseguir recuperar el seu autèntic aspecte.
Notes de l'autor:
Sé que el càstig a en Ryoga és gran, però és un personatge que no em cau bé. Ho veig un aprofitat, s'aprofita de la innocència de l' Akane. Quan dorm amb ella, com P-chan, o baconet, es mereix un parell de coques, hòsties , per part d' en Ranma. Que el noi de la trena l'enganxi fins i tot al carn d'identitat.
Aclariments
Això del grup que roba nans de jardí existeix realment.
Hi ha de diferents maneres:
Uns per motius econòmics, és a dir tornar a vendre'ls
Els altres s'anomenen, si fa no fa, grup d'alliberament dels nans. Pensen que aquestes figures estan vives i el seu deure és alliberaràs de la presó als sotmet els seus amos. Hi ha grups repartits per diversos països europeus.
En aquest capítol encara que es parli de sexe, no s'especifica de com ho fan, sinó que en Ranma i l' Akane tenen sexe, sense entrar en detalls, per això ho pujo en aquest fic.
