Els personatges daquesta història no em pertanyen, són de Rumiko Takahashi.

Advertència: És una història per a gent gran. Conté llenguatge groller, violència i ús continu de paraulotes. A les ànimes sensibles que no la llegeixin. Qui segueixi endavant que sàpiga que no serà una història d'amor pur i sensible, sinó que hi haurà odi, desamors, violència i venjança. No és recomanable per a menors


Episodi. 8. Càstig.

.

Ni en Ranma ni l' Akane van esmentar la violació i el que va passar després. Però les marques al coll de la noia, que van durar setmanes, van alertar tothom que havia intentat penjar-se.

La jove s'havia tornat encara més insuportable, ningú no li parlava i tots les temien. L' Ukyo somreia havien acabat amb la noia, llàstima que en Ranma la va salvar. Però si aconseguien donar l'empenta a aquesta irascible jove, i alhora allunyar-ne en Ranma. Podrien desfer-se'n per sempre.

Aquesta noia va notar que algú s'acostava, es va girar i va veure en Ranma, que no la mirava amistosament.

-Ni se t'acudeixi!, Per el teu bé i ell de les altres dues, ni se us acudeixi posar en pràctica el que penseu. O no viureu prou per celebrar la vostra victòria. Acabaré en segons amb vosaltres.- i li va assenyalar el front- però abans li ensenyaré a tothom el que amaga la teva cinta.

L' Ukyo va mirar aquest noi, que ja no coneixia, no era el noi que visitava el seu restaurant. Aquest noi la mirava amb ulls sinistres i va saber que compliria la seva amenaça. No va tenir valor per contestar-lo.

Tots a l'aula van mirar el noi. Havia parlat prou alt perquè se nassabentés tothom. Ara tots sabien que en Ranma es venjaria amb crueltat de qui ataques a l' Akane, o s'hi apropés amb males intencions.

L' Akane va mirar aquesta conversa sense interès, li era igual el que fes en Ranma, fos amb aquestes noies o amb qui fos, estava furiosa, però no per aquella disputa que va veure entre la seva ex i aquella repel·lent noia.

El professor de matemàtiques va entrar a classe.

I va passar llesta, en arribar a l' Akane, aquesta no va contestar. Mirava per la finestra. Recordava i estava furiosa, s'havia trobar amb la Kodachi, que va pretendre riure's d'ella, l' Akane no es va prendre bé aquesta burla, i la Kodachi no va passar una bona estona.

Després de la pallissa a la Kodachi no es va sentir gens relaxada. Aquesta baralla li sabia a poc, aquella boja era tan feble. Aquesta baralla només li va servir per enfadar-la.

Li va voler ficar una esbroncada a en Ranma, per no ajudar-la contra la Kodachi, però quan el va veure estava donant una sobirana pallissa a en Ryoga, en Mousse i en Kuno. Al cap de pocs minuts aquests tres estaven estesos a terra com si una piconadora hagués passat per sobre. En Ranma tampoc no estava de bon humor, sobretot després del que va passar el dia anterior, i aquests nois van pagar amb la ràbia que sentia el jove.

Es van ajuntar els dos ex promesos i sense parlar-se es van dirigir a l'escola. Després de barallar-se tots dos el dia anterior, no tenien ganes de tornar-se a barallar entre ells

En veure'ls arribar i veure l'aspecte ombrívol dels dos joves tots s'apartaven, ningú no volia posar de pitjor humor cap dels dos, sobretot a l'Akane.

Però en el moment actual el professor de matemàtiques no va veure que la noia no estava d'humor, no va saber com era de terrible aquesta noia, encara pensava que era dolça i simpàtica. En veure-la distreta li va llançar l'esborrany, i va donar a la noia a la cara.

Una Akane ja furiosa per la trobada amb la Kodachi, es va enfurismar encara més, i li va tornar esborrany al professor donant-li a l'esquena.

L'home es va girar furiós i va cridar.

-Qui ha estat?- i en mirar a l' Akane, i veure com està el mirada va saber la resposta-Com s'ha atrevit? Sóc el seu mestre, em deu un respecte.

-Com s'ha atrevit vostè? M'ha trencat el llavi.- va contestar la noia, era cert, li sagnava el llavi.

-Estic autoritzat a castigar-la, per aquesta insubmissió.

-Vostè?, Castigar-me? No sé com no m'aixeco i li dono la pallissa de la seva vida- va dir furiosa la noia- ningú que em desafia surt viu.

-No s'ha sentit vostè? Quina falta de respecte!- va contestar furiós el mestre.

-No li dec respecte a ningú, només a mi- va contestar l' Akane amb orgull- estic envoltada de gent que no es mereix ni que els miri. – es va girar i va mirar els seus companys- miri aquests idiotes, es deixen doblegar per un sistema que els oprimeix i són incapaços de lluitar en contra. La majoria pensa que són millors que els pares, i que no cometran els seus errors. molt il·lusos, seguiran el mateix camí dels seus pares! Cometran els mateixos errors, i els seus fills els odiaran igual que ells odien la generació anterior.

El mestre la va mirar horroritzat.

-Senyoreta Tendo!- va cridar- surti i resolgui el problema.

L' Akane va mirar el mestre, i va riure amb sarcasme.

-Sap resoldre-ho vostè?- va preguntar la noia.

-I tant que si!, però li demano a vostè!, que ho resolgui, ja que no para atenció, ha de saber com es resol.

-Si vostè sap com es resol, faci-ho vostè, No espereu que jo malgasteu el meu temps resolent-ho. Per això vostè està, per ensenyar matemàtiques a aquesta colla d'energúmens. Per això li paguen, a mi no em paguen per això. No malbaratés el meu temps en resoldre un problema que cap dels ximples que hi ha aquí sap resoldre.

En Ranma la va mirar sorprès, aquella noia cada cop estava pitjor, la seva depressió l'havia portat a ser irrespectuosa, fins i tot cruel. El jove va mirar al seu voltant, l' Akane cada dia es guanyava més enemics. No es parlava amb les seves amigues, insultava la resta de la classe, fins i tot havia plantat cara a diversos professors. L'havia enxampat fumant i bevent, havia de trobar la persona que li venia, això a l' Akane, i quan se'l trobava….

Des de consumia això ja no era la noia bona que havia conegut. Ara era una amargada que pagava el seu mal humor amb qui es creués pel camí. Una noia que estava destrossant la seva vida, portant-se per davant qualsevol que es trobés davant seu. Havia de detenir-la abans que les destrosses fossin irreparables, encara que tal com estaven les coses ja ho eren.

-Senyoreta Akane, surti d'aquesta classe, parlaré amb el director perquè sigui expulsada d'aquesta escola. És irrespectuosa, ve beguda i fumant a l'escola, no la vull tornar a veure a la meva classe.

-M'és indiferent- va dir la noia sense expressar cap emoció i va sortir de classe amb tranquil·litat. Tots van respirar tranquils, durant uns segons, fins a notar que en aquella classe hi havia algú profundament emprenyat.

-Seguim la classe- va dir el professor- ara que aquesta puta…

Tots els alumnes es van emportar a mà a cara, aquell professor s'havia sentenciat. Una taula es va estavellar al costat del professor.

-Que sigui l'última vegada que insulta a l' Akane!- va dir un molt furiós Ranma.

-Vostè també es rebota contra mi?

En Ranma se'l va mirar amb ira.

-I tant que em reboto contra vostè i contra qui sigui. No farà res del que ha dit -va contestar amb ràbia en Ranma.- no farà que expulsin l' Akane

-I si ho faig?- va preguntar desafiant el mestre- Vull parlar amb els seus pares aquesta tarda! Mentrestant està expulsat.

En Ranma va somriure. Va agafar una ampolla i es va transformar en noia.

-No perquè s'hagi transformat en noia no m'estovaré- va contestar el professor.

-No ho espero, només vull que vegi una cosa- i va somriure sinistre i va dir en veu baixa-Kuno!- un instant després en Ranma noia era abraçada per en Tatewaki que va entrar com una exhalació.

-La meva deessa de la trena- va dir en Kuno sobrant a la Ranma noia.

La Ranma va colpejar el noi., Davant de tothom el va donar una brutal pallissa, en Ranma estava furiós, enrabiat, fart de ser assetjat i tots els que les boges li estaven fent a la seva promesa. I va fer servir la seva ràbia en contra d'en Kuno, ningú va voler aturar-ho. En Ranma era una fúria desencadenada.. Va trencar els braços i alguns ossos mes i el va fer volar, es va girar al professor.

-Aquest noi m'està assetjant com a noia. Quan sóc noi intenta matar-me i vostè, no fa res. - va dir Ranma noia. Estava furiosa i mirava amb ràbia el professor- informaré els meus pares d'aquest assetjament i que ni el meu professor ni el director Kuno no fan res per evitar-ho, perquè no serveixen no com professors o com director, són les persones més inútils que he trobat. . I quan vinguin aquesta tarda... demanaran explicacions, potser exigien que en Kuno sigui expulsat del col·legi. I no només ell, sinó els responsables que aquest assetjament no s'aturi- el professor va obrir molt els ulls, ell seria uns dels que cauria en aquesta purga.- A ells els importarà poc que aquest noi sigui el fill del director. I com vostè no posi mesures i garanteixi als meus pares que jo pugui estar tranquil d'aquest assetjador i de les tres bruixes que em assetgen- va mirar amb fúria Ukyo- Ells prendran mesures. Vostè voldria no conèixer els meus pares, sobretot la meva mare, pot ser molt persuasiva, pot exigir que aquest noi i els responsables es facin el sepukku. Per la meva part, si en Kuno es tornar acostar a mi... es home mort.

-Senyor Saotome- va cridar el professor- surti de la classe! Està expulsat per temps indefinit! Per enganxar el fill del director.

-En Kuno és un imbècil- el noi estava furiós-és un assetjador de dones, i vol matar els seus nuvis. No serà la darrera vegada que ho deixi així, o pitjor. Mentre m'assetgi o intenti matar, em defensaré i com que és tan imbècil, com el seu pare i la seva germana, no aprendrà. Hauré d'augmentar l'aposta i donar-li més fort o matar-lo, o potser denunciar-ho, i amb ell la seva germana, i com sempre passa en aquesta escola, renunciaré al director i als professors per no prendre mesures.

I el noi va sortir de classe.

Aquella tarda el professor va parlar amb els senyors Saotome i amb Soun i la Nabiki que els va informar de la rebel·lia de l'Akane i d 'en Ranma, però el noi també havia parlat amb ells tres i els va informar de tot.

Els pares d' en Ranma i el pare de l'Akane no van arribar de bon humor. No els va agradar el tracte que els va donar aquest professor als seus fills, ni a ells, els va dir que eren uns mals pares, i així ho van fer saber a l'home

-La seva filla es comporta com una vulgar meuca -li va dir a Soun-i el seu fill és un delinqüent- els va dir als senyors Saotome.

La Nodoka se'l va mirar malament. No anava tolerar que insultessin d'aquesta manera ni a el seu fill ni a l' Akane, sabia que els dos havien canviat a pitjor, però no deixaria que ningú els insultés.

-Vostè està per ensenyar-los, no per insultar-los, avui l' Akane ha arribat amb el llavi partit perquè vostè l'ha agredit i el meu fill ha estat assetjat per un pocavergonya. Havíem de denunciar-ho per agressió o tornar-li el mal fet a aquesta noia. No és normal que ara estiguem aquí, en altres circumstàncies en Ranma s'hauria dedicat a trencar-li un a un els seus ossos. També tots dos són perseguits per un assetjador, que es llança sobre l'Akane i l'abraça i intenta agredir el meu fill, o aquest noi deixa de perseguir els nostres fills o haurem de denunciar-ho per assetjador sexual.

-Esta parlant del fill del director!- va contestar exaltat el professor.

-Professor. El meu fill té una maledicció que el converteix en noia -va seguir la Nodoka- i és assetjat aquí per sis persones. La tasca d'aquest col·legi és que ningú sigui assetjat, això és una fallada seva i del director, i encara pitjor, dos dels que l'assetgen són fills del director.

-Els seus fills ja eren uns rebels, però ara són uns delinqüents!- va contestar el professor- el seu comportament és inacceptable.

-Menys és el seu- va contestar la Nodoka- en Ranma i l' Akane han hagut de patir l'assetjament de sis nois, en aquest col·legi!, aquests sis si són uns delinqüents. Són aquests sis nois que els han portat a l'estat mental que ara es troben els nostres fills.

-Dos són fills del nostre respectable director! Són els seus fills els que…

La Nodoka va treure la seva Katana i va amenaçar el professor.

-Està insultant el meu fill!, Està deshonrat l'honor dels Saotome, puc demanar-li que rectifiqui perquè el nostre deute d'honor quedi saldat.

El professor es va espantar, aquella dona era terrible. Però no canviaria idea.

-No canviaré d'idea, en Ranma i l'Akane estan expulsats. Ella per sempre, i ell durant dues setmanes, però si segueix igual ho expulsaré per sempre.

La Nodoka el va mirar i ho va apuntar amb la katana.

-Esta dient que expulsa a tots dos per delinqüents?- l'home va assentir.- doncs posaré una queixa. En Tatewaki Kuno i l' Ukyo Kuonji assetgen a el meu fill. Els vull expulsats també, si no ho fa posaré una demanda a aquest col·legi per favoritisme i bulim al meu fill i a l' Akane. I no pararé fins que tanquin aquest col·legi. I el seu boig director i que tots els professors no puguin tornar a exercir mai la docència- va mirar l'home i el va assenyalar-acabarà recollint escombraries del carrer, patint fred i calor. O puc demanar una altra forma de reparar l'ofrena que ens ha fet…- la Nodoka se'l va mirar- haurà de fer-se el sepukku, un professor que fa favoritisme i deixa que els seus alumnes pateixin bullim i ofrena als pares dels seus alumnes, és un fracassat, ens ha ofès, exigim una reparació!

-No canviaré d'idea- va dir l'home, estava espantat. Aquesta dona era terrorífica, però no cediria.

-Genma, senyor Tendo. Procureu que aquest home canviï d'idea. Nabiki anem-nos, nosaltres no som necessàries. Hem d'anar a aquests dos restaurants, hem de parlar amb els responsables d'aquests dos nois xinesos i amb aquella noia que fa galetes- ella sabia que l' Ukyo no feia galetes, però volia deixar clar al professor el seu menyspreu cap a els assetjadors del seu fill- i també hem de veure aquesta boja gimnasta, han d'entendre que no es poden acostar a la nostra família o hi haurà represàlies.

-I Ryoga?- va preguntar la Nabiki- ha d'estar perdut déu sap on.

-Apareixerà, i li ensenyaré, que el seu destí és estar amb la xicota. No molestar o a en Ranma i ni a l' Akane.

I les dues dones van sortir, deixant el professor espantat. La mare d' en Ranma era terrible, va sentir compassió per la gent que anava a visitar.

El professor va veure espantat com el tal Genma es va transformar en un panda gegant i li va fer una abraçada, que la va deixar sense respiració. I va veure com en Soun li va créixer molt el cap. L'home espantat es va rendir. En Ranma i l' Akane serien expulsats dues setmanes, però amb ells també ho van ser en Kuno, i l' Ukyo.

-No vull veure cap d'aquests dos per casa meva- va advertir en Soun- si venen no responc com sortiran d'ella, en el cas que surtin vius. Els consideraré uns lladres, i ens defensarem com vulguem. A la filla del director pot passar el mateix si va a casa meva.

Quan van sortir els dos homes, el professor va respirar tranquil. Ara comprenia allò que li va advertir en Ranma sobre els seus pares.

La Nodoka i la Nabiki van tornar a casa furioses, no van aconseguir el seu objectiu. La Cologne va ser un os dur de rosegar que no va cedir, les seves lleis abans de res i davant de tots.

-No estem al seu maleït poble- va advertir la Nodoka- passarà malament vostè i aquests dos nois, si el meu fill i la seva promesa pateixen per ells. Si les seves lleis són per a vosaltres el primer. L'honor de les nostres famílies també ho és i jo reclamaré venjança pel nostre honor trepitjat. No vull els seus dos protegits a prop de la nostra família, ni tampoc a vostè. Apropi's i tornaran al seu poble en una caixa de fusta- li havia dit furiosa la Nodoka.

-I la venjança de l'Amazones serà terrible- va cridar la Cologne furiosa- ningú mata una amazona i sobreviu.

- La meva família és nombrosa i creu a l'honor. També és nombrosa la família Saotome i els seus parents. Si alguna cosa ens passa, res no pararà a un exèrcit format pels parents paterns i materns d'en Ranma. Passarem per sobre del seu llogaret com unes plaga de llagostes sobre un camp, quan marxem no quedarà res que recordi el seu poble. Vostès serà l'última a caure, perquè vegi allò que li ha portat la seva estúpida ambició i la de la seva neta.

I les dues dones van sortir del maleït restaurant, sabien que la Cologne no els faria cas, pitjor per a ella, en patiria les conseqüències. La Nodoka i la Nabiki sabien que en Ranma planejava la fi de la Cologne, i ningú de la família l aturaria.

Tampoc no els va fer cas l' Ukyo, que va exigir els seus drets sobre en Ranma, i la Nodoka els va negar. Però aquesta jove tossuda no es va deixar acovardir i les va fer fora del seu restaurant

-Fora! - els va cridar- en Ranma serà meu i de ningú més!

-Això està per veure!- li va contestar tranquil·la la Nodoka- conec els sentiments del meu fill, i no ets tu a qui estima. Allunya't d'ell, o seré jo qui prengui mesures perquè no hi tornis apropa't.

- No tornis al dojo Tendo. No tens permís per entrar o atacar l' Akane..- va advertir la Nabiki- com entres no sortiràs viva.

- Mentre en Ranma hi visqui puc entrar a veure'l.

-No! No tens permís per entrar-hi. Si entres o intentes atacar l' Akane en ell. Manarem el teu cadàver al teu pare. Entraràs com una lladre o assassina. I et rebrem com a tal, serà en defensa pròpia, ja et vam marcar com a delinqüent.- la Nabiki va mirar a la cuinera de forma sinistra. -en Ranma no estarà quiet que ataquis a l' Akane i nosaltres tampoc. Suposo que tens aquest restaurant assegurat- la Nabiki va mirar al seu voltant- Fes-li mal a l' Akane o a la nostra família, i aquestes escombraries de restaurant coneixerà la fúria d'en Ranma, i tu cauràs amb ell.-Recorda el tatuatge del teu front, tothom pot saber que amagues sota aquesta cinta.

Les dues dones van sortir del restaurant. L' Ukyo, com la Cologne no les va creure, es pensava que en Ranma seria seu. I orgullosa de la seva suposada victòria va continuar treballant.

La Nodoka i la seva acompanyant van entrar al dojo i van saber que alguna cosa havia anat malament, molt malament, durant la seva absència.

L' Akane en un atac d'ansietat va destrossar part del dojo, només en Ranma va poder aturar-la. Ara la noia estava adormida a la seva habitació. I en Ranma al dojo practicant, ningú va ser prou valent per acostar-s'hi.

En un descampat va arribar un home.

Li havien pagat per això, lliurar aquest paquet a aquesta noia. No li va costar gaire convèncer-la que acceptés el lliurament.

Només li va haver de dir que amb el contingut s'evadiria de tot, i aquesta noia, a l'estat que estava accepto el paquet, a canvi d'una petita quantitat.

Aquesta noia de nom Akane havia esdevingut una clienta habitual. Un cop per setmana li subministrava un paquet idèntic, una ampolla amb una mica de licor, un parell de paquets de cigarrets i aquella estranya droga que li donava la vella amazona. Aquesta noia pagava una petita part, les altres tres noies i la dona amazona li donaven la mercaderia que havia de vendre a aquesta noia ximple.

Aquestes quatre volien desfer-se d'aquesta petita noia, la farien caure a l'abisme, a ell li era igual. No preguntava, no ho havia de fer. Una part de la paga eren aquestes drogues estranyes que li donava l'anciana del Neko-Hanten, amb elles feia negocis. Tots anaven bé i tots guanyaven. Tots menys aquesta tal Akane que a poc a poc s'anava destrossant la vida. Aquesta era una droga que augmentava l'agressivitat de qui la prenia, semblava que treia l'ansietat, però realment l'augmentava. Limitava a poc a poc el raciocini, la víctima només hi pensava. La majoria dels que consumien se suïcidaven, aquesta jove ja ho havia intentat dues vegades, i havia fallat les dues vegades. Segons li va explicar aquesta amazona, a la primera dosi va ficar a més un potent afrodisíac que havia de destruir el seu honor. Però en això també va fallar. No sabia com va aconseguir salvar-se dues vegades de suïcidar-se, ni com va salvar el seu honor. Però aquesta droga acabaria amb la noia, encara que deixés de prendre-la els seus efectes podrien durar molts anys, els que no viuria aquesta noia.

A partir de la setmana següent li havien ordenat adulterar les substàncies, amb això aconseguirien que aquesta noia emmalalteixi i morís. Seria una mort aparentment natural, provocada per tenir el cor feble i prendre drogues. Aquestes quatre persones tenien pressa per desfer-se de la noia.

Però avui li donaria el subministrament normal. Va arribar al lloc de costum i la noia l'esperava.

-Ho tens?- va preguntar l' Akane.

-Sí, el mateix de sempre- va contestar l'home.

La noia va mirar l'interior del paquet i va somriure.

-Te, l' ho acordat- va dir l' Akane pagant, gairebé no es parlaven. Cadascú cometia la seva comesa, ell lliurar el paquet i ella rebre'l, no hi havia res més a dir- espero que no et vagis de la llengua, o no sobreviuràs- va amenaçar la noia.

L'home estava acostumat que l'amenaçaran i va deixar passar per alt el que havia dit la noia.

-Sóc de confiança absoluta, mai he tingut queixes dels meus clients. El teu negoci amb mi és confidencial, ningú ho sap- "Menys les quatre dones que volen matar-te" va pensar el camell.

- Això espero, per tu bé, això espero- va advertir l' Akane, va fer mitja volta i se'n va anar.

El camell va somriure, aquesta noia era una víctima més. Que fa mal que havia d'ajudar a destruir-la, si no podia tenir amb ella alguna cosa més que negocis.

L'home en va sortir, es va dirigir on tenia el cotxe aparcat. Un esportiu últim model, els negocis li anaven bé, i des que subministrava aquesta noia tot anava millor. Quan aquesta noia morís rebria una forta quantitat de diners, les quatre que li van contractar li pagarien bé, després desapareixeria. No va arribar a sospitar que aquestes dones no la pagarien, i la seva desaparició, no seria com imaginava. La Cologne faria que ningú el tornes a veure de nou

Estava arribant on tenia el cotxe aparcat, era un pàrquing de la seva propietat, un solar on només podia entrar ell i els seus sequaços. Allà hi havia uns edificis que feien servir per amagar les seves mercaderies drogues, aparells i cotxes robats. Era el traficant més gran de Nerima, però no prou gran per atraure les ires de la Yakuza, és més aquest el van advertir en contra de fer negocis amb aquesta noia.

-Si negocies amb aquesta noia has danar amb compte, no és normal. Sempre hi ha hagut gent molt estranya i perillosa al seu voltant, es diu que la protegeix algú molt perillós, es diu que és poderós com un dimoni- ho va advertir un cap de la Yakuza.

-No passarà res, l'únic proper a ella és el seu ex i si s'hi acosta molt el mataré.

- És contra aquest noi contra ha de tenir cura, ni tan sols nosaltres ho desafiem. Allunya't d'aquesta noia o moriràs. Aquest noi és impassible, m'han arribat informes que fins i tot s'ha liquidat a monstres.

El camell no va fer cas, ningú podria amb ell. No entenia la por dels grups Yakuza. Però veient com algú caçava altres proveïdors, s'ho va pensar, un segon. impossible!, ningú no gosaria desafiar-ho.

Va entrar al pàrquing i recolzat al seu cotxe hi havia un jove de pèl llarg rematat en una trena. Aquest jove el mirava somrient, però els ulls blaus del noi eren freds, el mirava amb fúria.

-Allunya't del meu cotxe! - va dir l'home- o enviaré els meus homes contra tu.

El noi va acariciar el cotxe, cosa que va irritar l'home, ningú no podia tocar la seva relíquia.

-És teva aquesta ferrenya?- va preguntar rient el noi assenyalant el cotxe.

-Si! I no és una ferrenya, té un valor que tu mai no podràs pagar.

-No és una ferrenya?- va preguntar el jove amb falsa ignorància- doncs aviat ho serà. I no busquis els teus sequaços ja me'ls he liquidat- l'home el va mirar sorprès, això era mentida, els seus homes eren experts en arts marcials..- els teus homes eren una porqueria, no valien res, menys que el teu cotxe, i això que el teu cotxe és pura ferralla.

Aquest home va mirar al seu voltant i va veure que hi havia hagut una violenta batalla. Va veure forats el seu magatzem destrossat i els seus homes disseminats per tot arreu semblaven molt mal ferits. Però ell era millor que ells i liquidaria aquest jove.

-Què has fet als meus nois i al meu magatzem? Aquesta me la pagues.- va cridar furiós el traficant.

El noi va somriure.

-El que li he fet ho provaràs tu mateix en pocs minuts, però abans t'ensenyaré alguna cosa.

El jove es va girar, es va acostar a l'esportiu aparcat i li va donar un cop de puny. El cotxe va sortir volant, mentre les peces es desmotaven.

L'home el va mirar sorprès, aquell noi d'un simple cop de puny, havia tornat en ferralla el seu valuós cotxe.

-i Aquesta m'ho pagues!- va dir enfurismat l'home- ningú em desafia.

-No! Seràs tu qui ho pagarà car, per vendre aquesta merda a la meva promesa. Sé que tu vas contactar amb ella. Algú et va enviar i jo t'ho trauré a cops. Resa perquè no saps si sortiràs viu d'aquesta-va dir el jove enfurismat.

La tortura per a aquest home va començar, ell era un bon lluitador, però aquell noi de la trena era insuperable, amb raó els havia guanyat els seus homes.

Cada cop del jove li provocava un dolor enorme.

Com va veure que no el guanyaria usant els punys va treure una pistola i va apuntar el jove.

-Ara no escaparàs- va dir l'home.- res no és més ràpid que una bala, et deixaré com un colador. Mai fallo en disparar.

- Això està per veure. - va contestar el noi. L'home va apuntar i va disparar, el noi va esquivar el tret, va tornar a disparar una vegada i una altra i sempre va errar els trets. De sobte, el noi va aparèixer davant seu i li va somriure- et queda una bala. - I aquell jove li va agafar la mà que empunyava la pistola i la va anar baixant fins que l'home va veure que s'hi apuntava la cama. Va voler deixar anar la pistola, però el jove li escanyava amb força la mà- Dispara! - va cridar el noi, i va estrènyer de tal manera la mà que l'home va disparar la seva arma al seu propi genoll.

- Arg! - va cridar l'home de dolor. -Això no ha acabat- va dir i va treure una navalla.

-Ets un covard, no ets capaç de defensar-te amb els punys.

L'home es va abalançar sobre el noi disposat a apunyalar-l' ho, però el noi li va agafar la mà, i la va anar torçant fins a aconseguir que es va apunyalar a l'altre genoll.

- Tens raó! Això acaba de començar! -va dir el noi- sempre càstig qui es fica amb la meva promesa.

-Ella va venir a mi! A demanar-me droga. -es va defensar l'home amb por.

En Rama el va mirar amb una cara espantosa, l'home es va terroritzar.

-Sé que això és mentida -va contestar el noi- sé que algú et va pagar que fossis tu qui li donessis aquesta merda a ella. Jo faré preguntes i tu em contestaràs. Si no aconsegueixo una resposta adequada patiràs més.

L'home encara adolorit es va aixecar, un noi, gairebé un nen no ho tractaria així, estava furiós. Va començar a perseguir el noi i aquest a fugir, no es va adonar del pla del noi, de totes maneres, no podia saber-ho, mai no havia vist res igual.

- El cop del drac! - va cridar el noi i un tornado es va crear allà, l'home es va veure elevat cap al cel. Quan va sortir del tornado, queia d'esquena, amb el noi damunt la panxa- el cop de les castanyes.

I l'home mentre queia va rebre una pluja de cops. En caure a terra va obrir un cràter. Però no es rendiria, era un assassí que no ho atemoria res, bé aquest noi sí, però aquest noi no era un humà era un dimoni.

- Contesta! - va cridar el noi- qui et paga per vendre a la meva promesa aquesta merda.

- Mai ho diré!, o seré home mort.

- I si no ho dius et mataré jo, i et faré patir més.

L'home va mirar el noi i li va aixecar el puny i va aixecar el dit del mig.

El noi va somriure.

-El cop del lleó- va cridar el jove. I per a terror de l'home davant del jove es va crear una bola d'energia que va llançar contra ell-ara vull respostes o et trencaré un a un els de dues de les mans, seguiré amb els ossos de cada braç i després passaré a les cames, després seguiré amb la resta dels teus ossos fins a no deixar-te ni un de sa.

L'home plorava, ara sabia que el jove compliria allò que va dir, Jove? Ara segur això que tenia al davant era dimoni que feia pagar tot el mal que havia fet. El que tenia davant no era un jove era un dimoni, aquella noia a qui vindria droga tenia com a protector un ésser del inframón i li menjaria l'ànima. El camell era molt creient, havia estat molt dolent i li havien enviat un ésser per emportar-se'l a l'infern. Va haver de fer cas quan li van advertir que no era bo enfurismar-ho.

-Van ser tres noies i una anciana- va ploriquejar l'home.- volen matar-la, per això he d'adulterar el que li venc.- havia confessat, no esperava un càstig així. -No em mengis! , Si us plau!

- Tres noies i una vella?, una vas vestida com a gimnasta, l'altra té un restaurant d okonomiyakis, i la tercera un restaurant xinès, i la vella és l'àvia d'aquesta noia.

L'home va assentir. No podia mentir-lo a aquest ésser.

-Si, em paguen per donar això a la noia, per això li cobro tan poc. A més, aquesta vella em dona drogues xineses com a part del pagament.

-Doncs el teu negoci s'ha acabat, si m'assabento que tornes a acostar-te a l' Akane, et mataré, això d'avui només ha estat un entrenament, - el noi va mirar amb els ulls vermells de fúria aquest traficant- i has córrer la veu. No vull ni a tu ni a ningú de la teva katana a prop de l'Akane, ni de ningú de Nerima. Torna a vendre alguna cosa il·legal a algú i et separaré el teu coll del teu cos, i jo faig el que dic. Si et menjo segur que moro intoxicat. Si et pregunta com he sabut on trobar-te he fet preguntes, ningú al principi va voler parlar, però puc ser molt persuasiu, i algú va cantar on vivies.

En Ranma no li va dir la veritat, sabia abans de torturar aquest home qui li degui la mercaderia que venia a l' Akane. Com sospitava de la Shampoo la va vigilar durant dies. Per fi la seva espera va ser recompensada. Va veure com aquella noia amb les altres dues es reunien amb l' home que acabava de deixar mig mort. Aquestes boges van donar alguna cosa al traficant.

-Tu donar això a aquesta noia- va dir la Shampoo- Si ella preguntar d'on treure això no dir veritat.

El subjecte es va allunyar i en Ranma ho va seguir, va prometre venjar-se una altra vegada d'aquestes noies. L'home va anar al seu magatzem i va parlar amb els seus homes, i va anar a lliurar el paquet a l' Akane. En Ranma va saber que abans havia d'acabar amb els homes d'aquell mal home. Encara que volia acabar amb aquest home abans que li vengués aquesta droga a l' Akane. Va pensar que era millor destruir completament els negocis del traficant, i per això va destruir el magatzem i aquests sicaris, després ja destruiria el proveïdor aquest. I per acabar destruiria la mercaderia venuda a l' Akane.

No oblidaria aquestes tres meuques que van destrossar les vides de les persones que vivien al dojo, seria cruel amb elles. Les havia castigat amb crueltat i elles no aprenien, potser devia...

El noi es va allunyar, es va allunyar del traficant, l'home el va mirar amb ràbia, es venjaria, encara que fos un dimoni el tornaria a enviar a l'infern. Però de cop i volta en Ranma es va sentir amenaçat per aquest home, es va girar i li va llançar la seva aura. L'home va cridar terroritzat.

Mentre s'allunyava en Rama va trucar a la policia i va informar d'una baralla d'uns traficants en un solar. Quan la policia va arribar va veure un home, dels més buscat, atemorit. Es va deixar portar a la comissària, i va relatar com ho havia atacat un dimoni. Aquest home i els seus sequaços van ser internats al psiquiàtric no es van recuperar mai. A les nits aquell antic traficant somiava amb un terrorífic i aterridor dimoni amb trena que es reia de ell i se'l menjava, despertava cridant.

No va ser l' únic traficant que va caure. En pocs dies altres van rebre una pallissa igual. Tots deien que havia estat un dimoni que caçava traficants de droga, la remor es va estendre i la resta de camells va desaparèixer del barri. Ningú volia ser caçat per aquest dimoni.

La Cologne en assabentar-se de com havia caigut aquest traficant es va posar en contracte amb altres, però ningú va voler saber res. Ningú vendria droga ni beguda a l' Akane, s'havia corregut la remor que el protector d'aquesta noia era un ésser de l'inframón, i ningú no volia enfrontar-s'hi. Es deia que es transformava en un ogre i se'ls menjava viu.

Les quatre que van estar venent droga a l' Akane, van jurar venjar-se contra aquesta noia, però totes van rebre un missatge indirecte d' en Rama.

Al Neko-hanten va arribar un Mousse molt ferit, en Ryoga també va arribar ferit a l'Ucchan's i en Tatewaki a la mansió Kuno. Tots van arribar amb un missatge, no tornar a atacar l' Akane.

La Cologne va sortir del restaurant a buscar informació, ningú li va dir res, tots temien a aquest dimoni caçar traficants, la vella es dirigia cap al seu restaurant, anava espantada. El traficant a qui havia contractat per vendre drogues i begudes a l' Akane, havia caigut, i d'altres amb ell. Ningú va voler fer negocis amb l' Akane, tots temien la visita del seu protector.

La Cologne va pensar, algú li va donar una pallissa al seu contracte i va avisar els altres, i ella va saber a l'instant qui va ser. En Ranma havia caçat el traficant, i coneixent el noi, sabent que ara ho dominava la fúria, li devia treure qui l'havia contractat. La seva vida i la de la seva neta corrien perill. Perquè aquell noi es venjaria, això era segur.

Aquest noi era ara indomable, no es deixava manejar com abans. Els havia donat una pallissa als seus tres rivals, ho havia fet sense pietat, els tres nois no van poder fer res contra ell. I com que noia havia vençut a la seva neta i les altres dues diverses vegades, tampoc no va tenir pietat.

Ella havia de fugir, en l'estat mental actual del seu futur gendre, seria imparable i cruel. Ni ella mateixa no sortiria bé d'un enfrontament.

En Happosai havia fugit, en fer-ho va parlar amb ella i li va dir que no volia desafiar a en Ranma, provocar-ho era ara molt perillós, fins i tot mortal. Ella pensant en el bé de la seva neta no li va fer cas. El bé de la seva neta era el primer, encara que signifiqués el mal o la mort per als altres.

I en arribar al seu restaurant per les seves coses, havia de fer desaparèixer tot i anar-se'n amb la seva neta. A la Shampoo, a la seva neta, no li agradaria, seria renunciar als seus drets sobre el seu Airen, però aquest noi la considerava una enemiga, la Shampoo era a la llista d' en Ranma, i aquesta vegada no tindria pietat. La vella dona es va acostar al seu restaurant i es va frenar, el va veure envoltat de policies, que entraven i sortien del local. Portaven caixes i les ficaven en un cotxe.

La Cologne es va posar pàl·lida, en aquestes caixes portaven, les seves drogues i substàncies. Algú l'havia delatada. Es va acostar al restaurant. Exigiria els seus drets.

-Què fan entrat a la meva propietat? Per què s'emporten les meves coses? Parlaré amb la meva ambaixada, això provocarà un conflicte internacional.

-Senyora- va dir el comissari.

-Senyoreta!- va rectificar Cologne.

-Senyora!- va recalcar el comissari, mai no anomenaria senyoreta a aquesta mòmia- el seu restaurant està ple de productes, drogues i coses prohibides a tot el món. Els nostres científics han detectat mig centenar de pocions estranyes i les estan analitzant. Tenim queixes que algunes han provocat amnèsia parcial i altres coses. Està relacionada amb un traficant perillós. I era sòcia d'un bar il·legal dedicat a la prostitució i la violació d'adolescents, un conflicte internacional? El seu país i la seva ambaixada no volen saber res de vosaltres. Diuen que si ha comès un crim que ho pagui. La seva neta també està a la recerca i captura pels mateixos delictes que vostè. Són vostès els que han comès un incident internacional. Sabem que tenia algú venent drogues a menors, no crec que surti viva de la presó, perquè li cauran més anys a la presó dels que té ara.

La Cologne es va veure atrapada, va saber qui l'havia denunciada. Havia estat en Ranma, aquell noi se la pagaria car.

-No m'atrapareu!- va dir l'anciana i pujada al seu bastó va fugir. Es va aturar en una teulada i es va girar i va mirar la policia- no m'atrapareu mai, necessitareu cent anys per agafar…

De sobte va sentir alguna cosa a l'esquena. Es va girar i va veure arribar algú, aquell algú era molt ràpid. La va atacar, li va donar una puntada de peu i la va llançar on estava la policia.

La dona no es va poder moure, tenia diversos ossos trencats, i va ser atrapada en un instant. No podia ser, ella la gran Cologne atrapada i emmanillada com una vulgar delinqüent.

Va mirar a l'edifici d'on la van picar de peus i el va veure, allà estava en Ranma.

No havia notat la presència del noi fins que el va tenir a sobre, ni ho va sentir. No se'n va poder defensar. Des de quan aquell noi era tan fort i ràpid? Què havia fet per superar-la?

En Happosai tenia raó, aquell noi s'havia tornat molt fort. Era perillós enrabiar-lo, i ella i la seva neta ho havien fet.

La Cologne es va penedir, no devia haver ajudat la seva neta, tot el contrari li havia d'haver detingut i no deixar-la atacar a l'Akane. Ara ella patia per les seves accions, però la seva neta no escaparia de la ira del jove i ella no estaria per salvar-la. Ara la Shampoo estava a mercè d' en Ranma, no hi havia dubte el noi aniria per ella i ningú la salvaria.

Continuarà...


.Notes de l'autor:

.

Hola:

.

Amb aquest episodi es compleixen dos terços de la història.

Amb el títol d'aquest capítol no em refereixo només a en Ranma i l' Akane. Si no a la meitat de personatges.

La Col·logne rebrà el càstig, venjança, que enbRanma estava planejant per a ella des de feia temps. El càstig merescut per intentar destruir l' Akane. La vella havia de fer cas a en Nodoka.

El professor de matemàtiques no voldrà tornar a insultar els seus alumnes. Els pares dels dos protagonistes han ensenyat educació.

La droga que ha estat prenent l' Akane és la responsable de la degradació de la noia, i encara que deixi de prendre-la continuarà sent viviolenta. La Cologne utilitza un degenerat per vendre aquestes droga seva a Akane, així ella es lliura de qualsevol culpa si enxampen el seu empleat, aquest no només utilitza la droga que ven a l'Akane. Utilitza una altra per aconseguir que les dones caiguin rendides als peus, aquesta droga és un poderós afrodisíac. Però res impedirà que ho descobreixi en Ranma i gairebé ho mati i ho faci confessar. Això provocarà la caiguda de la Cologne, que s'enfrontarà a un en Ranma molt furiós i contra el qual no podrà fer res.