Els personatges daquesta història no em pertanyen, són de Rumiko Takahashi.
Advertència: És una història per a gent gran. Conté llenguatge groller, violència i ús continu de paraulotes. A les ànimes sensibles que no la llegeixin. Qui segueixi endavant que sàpiga que no serà una història d'amor pur i sensible, sinó que hi haurà odi, desamors, violència i venjança. No és recomanable per a menors
Episodi 9. La fi de l'Akane.
.
La Shampoo amagada veia com es portaven a la seva àvia, no ho sabia, però no la tornaria a veure mai. S'havia d'amagar i venjar -se dexl0'Akane. Perquè encara que qui havia aconseguit que detinguessin a la seva àvia era en Ranma, la culpable era l' Akane, i se'n venjaria.
Es va girar i davant seu es va trobar amb la Ranma noia. L' anava a abraçar quan la noia pèl-roja li va parlar.
-Fuig! – va dir amb un to terrorífic- te dono cinc minuts, després aniré a buscar-te, si t'agafo… Et-pelo mala puta!, però abans de matar-te et torturaré, et trencaré cadascun dels teus ossos, et colpejaré, a cada moment avants que et mati.
-Tu no fer això. Tu voler a la Shampoo. Tu deu estar agraïda pel que faig a noia violenta.
La versió femenina la va mirar i va somriure.
-T'ho agraeixo tant que he denunciat a la teva àvia, t'ho agraeixo tant que t' he denunciat a la policia- la noia pèl-roja va riure com una boja psicòpata-t 'ho agraeixo tant que et mataré. Estàs a la recerca i captura. Resa que t'agafi davant la policia abans que jo.
-Tu no fer això, tu estimar a la Shampoo.
-Jo voler veurà a la Shampoo morta!- es va burlar amb crueltat Ranma noia,
La Shampoo va mirar els ulls a aquesta noia i va saber que parlava de debò. Ranma la mataria sense pietat. I va fugir, sent perseguida pel terrorífic i sinistre riure d'una Ranma noia psicòpata. Va anar a buscar les altres dues noies, que havien rebut una visita semblant de Ranma noia, era un avís que les tres presumptes promeses van ignorar, fins que una noia pèl-roja es va tornar a creuar al seu camí i els va donar una pallissa.
Aquesta noia ni els va parlar, només les va atacar i les va vèncer. Però cap va aprendre la lliçó i dia després van decidir atacar a l' Akane, i això van fer.
En aquest atac, l'Akane va rebre moltes ferides, però les seves contràries també. La jove va regirar els seus rivals cada cop rebut. Va arribar al dojo Tendo gairebé sense poder caminar i es va pelar amb a en Ranma, el va dir que era un covard i va donar per finalitzat el compromís, de nou va acabar amb el compromís, sense recordar que ja ho havia trencat diverses vegades.
-Tu dones per finalitzat el compromís però jo no. Encara que no ho vulguis continuaré sent el teu promès. M'he ridiculitzat i he hagut d'enfrontar rivals idiotes per tu. He arriscat la meva vida per tu. No et desfaràs de mi, mai! Et seguiré fins a l'infern per protegir-te de tu mateixa. Això no s'ha acabat.
L' Akane veient que aquesta vegada tenia la batalla perduda va treure la seva maça, va anar a donar-li a en Ranma un cop amb ella , però per no primera vegada aquest el va parar i li va treure de les mans i ho va trencar.
-No ets la mateixa d'abans, estàs fluixa, abans no t'hauria aturat el cop.- va dir el noi. L' Akane el va mirar espantada i amb odi. Es va sentir humiliada, no en tenia prou amb les tres boges, que ara en Ranma li parava el cop.- torna a ser la mateixa de sempre
L' Akane se'l va mirar, aquell noi li havia tret tot. N'havia allunyat qui els donava substàncies. Ara li havia tret la seva maça. L'havia salvat dues vegades de suïcidar-se, aquell noi s'interposava entre els seus plans i ella. Ho havia d'allunyar, per fer realitat les seves intencions.
-No t'estimo al meu costat, allunya't de mi per sempre!- va dir la noia i va pujar a la seva habitació deixant a tots sense paraules.
En Ranma va mirar com la noia se n'anava. Va tancar els ulls havia arribat el moment de posar les coses al seu lloc, ja havia aguantat molt d'aquests sis bojos, era l'hora d'ensenyar-los que no es jugava amb ell.
-Surto donaré una volta, necessito aclarir-me. Pel vostre bé no em seguiu- va dir el noi i va sortir al carrer.
Ningú no es va atrevir a parar-lo, la seva cara era la d'un dimoni, noi es venjaria de les tres bruixes.
L' Akane furiosa ho va veure sortir. Ella va entendre que el noi passaria la tarda amb una d'aquelles noies, i en certa part tenia raó, però no com ella es pensava. Va ser llavors quan ella va prendre una decisió terrible, però abans es venjaria d'almenys unes d'aquestes tres bruixes.
En Ranma va arribar a l'entrada de l'Ucchan's' s encara estava tancat, millor. Sabia que l' Ukyo estava celebrant amb les altres dues l'atac a l'Akane, allà dins només hi havia en Konatsu. En Ranma va somriure amb maldat i va entrar. Dos minuts després va sortir i va mirar l'edifici.
-Espero que aquesta idiota capti el missatge que li he deixat al seu puto local, com espero que les altres dues captin el que els deixaré. – i va afegir amb maldat- si no són capaços de saber què vull dir… faré servir altres mitjans que no els agradés.
L' Ukyo caminava satisfeta l'Ucchan's entre les tres noies havien atacat a l'Akane, ara aquella petita meuca sàvia que s'havia d'allunyar d' en Ranma. Aquesta noia havia canviat, s'havia tornat una delinqüent que no es mereixia a en Ranma. Encara que ella mateixa havia rebut també força cops de l'Akane. L' Ukyo caminava una mica coixa, li feia mal el braç, no podia cuinar durant diversos dies.
Abans d'entrar al seu restaurant va notar una cosa estranya, malgrat l'hora que era, no estava obert!, parlaria amb Konatsu i ho castigaria.
Va obrir la porta i es va quedar glaçada. El restaurant ja no existia. Les cadires estaven trencades, les planxa on cuinava estava rajada. Les finestres trencades, a terra hi havia forats… i el seu cos del seu ajudant jeia a terra, ella es va acostar.
-Qui ha estat?- va preguntar la jove, encara que ja sabia la resposta.
-En Ranma- va aconseguir dir el noi- m'ha donat un missatge per a tu. M'ha dit, "t'ho vam advertir tant jo com la meva família. No tornis a creuar-te en el meu camí… o aniré a buscar-te"
L' Ukyo va mirar la destrossa que va provocar en Ranma era enorme, li costaria molt reparar això. Però no va comprendre, o va voler comprendre, el missatge. En Ranma era seu, no ho donaria a ningú. I menys a aquella puteta que s'havia tornat l' Akane.
No va saber que en Ranma va tornar a destrossar el Neko-Hanten com va fer amb el seu restaurant, ho va fer després que la policia se n'anés. I que també va visitar el gimnàs de la mansió Kuno, quan el noi es va deixar anar d'aquest edifici, i part de la mansió, eren ruïnes. Aquestes noies no van veure el perill d'enfurismar a un dels dos promesos, aquest error el pagarien car.
En Ranma va arribar a casa a l'hora de sopar, tots sabien que havia fet. Ningú no li va voler preguntar, l'aspecte ombrívol del jove em va fer que no li parlessin.
L' Akane, ferida se'l va mirar i es va preguntar si havia d'iniciar una baralla amb ell, però es va contenir alguna cosa li va dir que no guanyaria aquesta baralla. La ira del noi era enorme. S'esperaria que li baixés el mal humor per barallar-s'hi i humiliar-lo una altra vegada. Amb la fúria que veia al seu ex, un intent de baralla podia tenir conseqüències desagradable.
El jove va notar que l'Akane el mirava malament. La va mirar i va veure que ella intentaria atacar-ho. Devia estar preparat, amb ella a casa. Després de la violació mai no baixava la guàrdia. L' Akane s'hi havia convertit una traïdora en atacar, ho feia quan ell estava desprevingut. Un test quan ell passava sota el balcó, un cop per l'esquena quan estava distret. Una cosa era segura, ella volia acabar amb ell, o com a molt que ell la deixés.
Però per alguna raó la noia sempre fallava en els seus atacs, o no copejava bé. En Ranma estava segur que encara dins de la jove hi havia una mica d'amor cap a ell. I que veritablement no volia fer-li mal.
L' Akane seguia planejant el següent atac, encara que sabia que mai no aconseguiria donar-lo de ple, que sempre fallava volent, i això la feia enfadar-se amb ella mateixa. N'hi havia una part que no volia fer mal al jove, una part que la feia fallar en les seves intencions funestes de desfer-se definitivament d' en Ranma. La noia estava furiosa, fins i tot una part seva estava en contra!.
L'endemà.
Era l'hora de dinar al Furinkan. L' Akane com era normal darrerament estava menjant sola en un racó. Encara que aquell dia estava tranquil·la i fins i tot passiva, ningú s'hi acostava, els sobtats canvis d'humor de la noia no convidaven a parlar-hi, ara podia un ésser desagradable i fins i tot violent. Més d'un dels seus companys havien sortit ferit pel fet de saludar-la.
En Ranma al contrari estava esquerp, fins i tot furiós. Responia a tot amb monosíl·labs o un petit grunyit o so gutural. També estava sol, el seu comportament indicava que no volia ningú a prop.
L' Ukyo va començar a cuinar els seus productes i a vendre'ls, abans tenia molta clientela, però ara pocs companys els compraven, la sabien responsable de l'estat en què estaven en Ranma i l' Akane i per això la culpaven. Els dos promesos, o ex promesos segons l' Akane, la van mirar amb ràbia. Tots dos van pensar el mateix, la pudor dels okomiyakis els regirava l'estómac.
La cuinera va mirar en Ranma i va somriure. Feia setmanes que el noi no visitava el restaurant a menjar, encara que ara el tenia en reparacions per la destrossa del noi, vendre els seus productes a l'escola era una bona manera de guanyar diners per reparar el restaurant.
Aquesta noia es va acostar a en Ranma.
-Ran-chan, t'invito a un okomiyaki, fas temps que no te'n menges un, fa dies que no em visites.
En Ranma la va mirar amb un enuig.
-No, no vull menjar el teu menjar. No veus que estic menjant? M'ho han preparat ma mare i la Kasumi- parlava amb apatia, aquella noia el molestava. Ell volia menjar tranquil i aquella noia no ho deixava en pau. Volia que ho deixés tranquil. -No em menjaré les teves coques Kuonji. He avorrit els okomiyakis igual que el menjar xinès. Les teves coques em regiren l'estómac. Ves-te a cuinar aquesta cosa en una altra part. Fas que la classe faci pudor durant hores amb els teus productes!, Ahir si vaig visitar el teu restaurant, necessitava un nou loock i jo li ho vaig donar. Suposo que et va agradar com t'ho vaig deixar.
L' Ukyo el va mirar espantada aquest no era el Ranma que coneixia, i pitjor l'havia cridat pel seu cognom. I li havia parlat amb ironia de com va destrossar el restaurant.
-Què et passa Ran-chan tu no ets així?- va contestar la cuinera- estàs nerviós pels exàmens, t'has de relaxar. Avui tindrem una cita, ens divertirem i oblidarem de tot.
En Ranma la va mirar com si aquella noia estigués boja.
-Saotome!, per a tu el meu nom és Saotome. Ni Ran- chan, ni Ranma. Tu i jo només som...- va deixar passar uns segons, va fer un gest despectiu-... coneguts, companys de classe.
L' Ukyo el va mirar desesperada, no només menyspreava el seu menjar, aquell noi l'estava traient de la seva vida, i davant de tots, no se'l consentiria.
-Ran-chan estàs molt nerviós. Deixa de menjar això- i va assenyalar la carmanyola- segur que aquest menjar el que et posa nerviós. Això i viure sota el mateix sostre que una puta que s'ha intentat suïcidar dues vegades, una muller vergonyosa, no sé com la mires a la cara. Uns bons okonomiyakis i….
Fins aquí va aguantar en Ranma, la seva fúria ja enorme es va disparar. Li diria unes coses que no li agradarien a aquesta noia quan...
L' Akane estava sentint la conversa dels dos nois. Odiava en Ranma per cuidar-la i haver-la salvat dues vegades, per evitar divertir-se en aquest bar, encara que si no ho hagués fet significar haver-se tornat una puta. Ho odiava per tot, però notava que una part ho estimava, per això ho va violar. Però a aquella noia que parlava amb en Ranma l'odiava encara més
Sentia com en Ranma la rebutjava una vegada i una altra, i cada vegada de pitjor forma. Sabia que en Ranma estava a punt d'esclatar. No ho permetria, era ella qui s'havia de venjar d'aquesta noia. Per això que li va fer el dia anterior
Va aguantar fins que l' Ukyo la va insultar. Va ser llavors quan ella es va enfurismar. I en l'estat mental que ara es trobava, significava que aquella maleïda cuinera sortiria lesionada.
Es va aixecar de la seva taula i es va dirigir cap a la cuinera, tots el que la van veure es van espantar, l' Akane faria alguna cosa cruel.
Es va acostar a aquella maleïda cuinera i el va picar a l'esquena. L' Ukyo es va girar i en veure que era l' Akane es va confiar. No li va veure la cara d'enuig del rival, només va veure que era la noia que es va convertir en una meuca.
-Com m'has dit?- va preguntar enfurismada l'Akane.
L' Ukyo la va mirar amb satisfacció, segura de guanyar. Va somriure i descarada va deixar anar.
-El que ets, que ets una puta que s'ha intentat suïcidar dues vegades, una muller vergonyosa, no sé com en Ranma et mira a la cara.
L' Akane la va mirar sense demostrar la ràbia que sentia. L' Ukyo en veure que la seva rival no li contestava va pensar que la seguiria insultant, quan l' Akane la va bufetejar dues vegades una per galta, l' Akane ho va fer sense immutar-se com si no tingués sentiments. Tots la van mirar sorpresos, era la primera vegada que la veien bufetejar una de les seves rivals.
L' Ukyo es va tocar les galtes, li havia fet molt de mal, aquella mala puta s'havia atrevit a pegar-li.
-M'has enganxat! AMB QUIN DRET EM PEGUES?-Va cridar l' Ukyo ets una… una…
-Ni t'atreveixis a insultar-me!, Ets de les que no aprenen, en Ranma t'ha advertit diverses vegades que no t'acostis a mi o a ell i tu ni cas.
-Com t'atreveixes a normar-ho? No t'ho mereixes, mai no ho has volgut com jo.
- Això és cert mai he volgut a en Ranma, només ho he utilitzat, sempre ho he odiat- va dir l' Akane seriosa, va mirar a en Ranma amb menyspreu i odi. Ella l'estimava, però estava disposada a trencar-li el cor al seu estimat, perquè aquell dia aconseguiria allunyar-se'n per sempre. Era millor per a ell que la odis.- però tampoc l' ho estimes, per tu i les altres boges només es un objecte.
En Ranma la va mirar com si fos boja, sabia que l'Akane no ho odiava, es preguntava que volia aconseguir la jove amb això.
-Doncs si tu hi renuncies, m'ho quedo.- va contestar l' Ukyo.
-He dit que no ho vull i ho odio, no que ho cedeixo. En Ranma és meu, de la meva propietat, només per a mi! Perquè jo ho pugui utilitzar. Segons tu, jo no m'ho mereixo, però segons jo, ni tu ni les altres dues us ho mereixeu, encara que jo no hi sigui, ell sempre serà meu. Serà el meu esclau- l' Akane va riure com una boja.
-Estàs boja! - va contestar l' Ukyo- tantes drogues i alcohol que t'has ficat t'han trastornat.
-Vau ser vosaltres qui em vau subministrar aquestes drogues. Aquest monstre que sóc ara, l'heu creat vosaltres. Ara us toca aguantar les conseqüències!
-És mentida!- va dir l'Ukyo, va mirar a en Ranma i als seus companys- Menteix!, m'has de creure!
- No, ella diu la veritat - va dir en Ranma - vaig sentir d'amagat parlar amb qui li va donar la droga. La manera de saber qui era va ser vigilar a la Shampoo, la vaig veure que s'ajuntava amb tu i amb la Kodachi i li vau lliurar a un desgraciat el que havia de vendre a l' Akane, ho vaig seguir, vaig descobrir on tenia el cau i quan se'n va anar a vendre aquesta merda a l' Akane , vaig destrossar el seu magatzem i els seus sequaços. Quan va tornar, vaig anar a buscar aquesta persona, li vaig treure la confessió a cops- La meva visita d'ahir al teu restaurant va ser per pagar-te per això. I no vas ser a l'única que vaig visitar. També vaig anar al Neko-Hanten i al gimnàs de la mansió Kuno, ara són zones catastròfiques.- i va riure com un boig.- si haguessis estat tu, avui no estaries viva.
L' Ukyo el va mirar espantada, si l' Akane li feia alguna cosa, en Ranma no la salvaria. I si la en Ranma l'atacava ningú no la salvaria. Aquest dos nois eren ara uns monstres, que no dubtarien en matar-la
-Estàs sola Ukyo, ningú no t'ajudarà. Em venjaré per tot el que em vas fer -va dir l' Akane amb un to cruel.- que no vulgui a en Ranma no vol dir que no m'alegri de les destrosses que ahir us va provocar a les tres.
-Podem parlar- va contestar l' Ukyo de forma entretallada- no em faràs mal, ets bona noia. Tu no faries mai mal a ningú.
-Això va ser abans, abans que entre tu i aquestes dues em transforméssiu en el dimoni que ara sóc- la cara de l'Akane era de pura maldat.- Em vau destruir del tot, m'he descompost torçada i malvada. Ara és hora que visquis l'infern a la terra.
L' Akane es va abalançar sobre l' Ukyo, aquesta no es va poder defensar, no va tenir temps de contraatacar. La noia de cabells curts la va agafar per darrere, del coll i del braç dret, que el va portar a l'esquena. L' Ukyo estava completament immobilitzada.
L' Akane va empènyer el seu rival, que es movia inútilment a desfer-se de l'agafada, la noia de pèl blavós l'agafava amb força.
-Sempre t'agrada cuinar aquí, i fer pudor d'aula. Avui podíem canviar de recepta, podíem cuinar carn.- va dir amb burla l' Akane.
-No he portat carn, només peix- va contestar l' Ukyo.
-I tant que has portat carn!- va contestar l' Akane -A la teva cara!
I aquesta noia enfurismada va empènyer la cara l' Ukyo en direcció a la planxa on la cuinera feia els seus okonomiyakis amb la salvatge intenció de cremar-la.
L' Ukyo mirava espantada la planxa. L'Akane la tenia agafada pel coll i li acostava la cara a la planxa on cuinava els seus productes.
-Només li... estava fent un okomiyaki a en Ranma- va dir l' Ukyo.
-Ell et va dir que no volia- va dir l' Akane amb fúria- te va demanar que no t'acostessis i no li vas fer cas. I em vas insultar. Et vas riure de mi i m'insultes. Mereixes un bo escarment- va dir l'antiga dolça i amable noia. Ara transformada en un monstre assedegat de sang i venjança.
-No si us plau!- va demanar l' Ukyo plorant- No ho tornaré a fer. M'allunyaré d' en Ranma.
- És massa tard per demanar perdó. Ja no accepto disculpes.- el to de l'Akane era sinistre. I tota la classe la mirava amb terror.
-Durant molt de temps us heu rigut de mi.- va dir l' Akane- doncs s'ha acabat ser la nena bona. Ara seré com vosaltres i avui marcaré la teva cara perquè tothom vegi que no és bo ficar-se amb l' Akane Tendo. Tu seràs la primera, però aquesta gata ramera i la gimnasta puta. També les marcaré. Ningú voldrà mirar-vos a la cara de com us la deixaré.
Tota la classe la mirava espantada. L' Akane, s'havia tornat un monstre assedegat de sang, no pararia fins a acabar amb la cuinera. Alguns alumnes es van girar no volien veure aquest fet cruel, però per a un altre va ser més gran la morbositat de veure com la seva companya cremava a l' Ukyo, es mes tots pensaven que aquesta noia es mereixia aquest càstig.
L'Ukyo plorava, mai no va imaginar que l' Akane fos capaç de ser tan terrorífica. Es va penedir d'haver atacat la seva rival, havien despertat un drac, ara seria impossible dormir-ho, i abans de fer-ho podia destruir-ho tot.
-Ara plores?, ara te'n penedeixes?- va preguntar l' Akane amb un sarcasme desconegut-Ara seré jo qui rigui de tu, i de com et quedarà la teva cara. Ningú et mirarà a la cara perquè la tindràs repugnant, tan repugnant com tens el teu cor podrit.
-No ho facis si us plau!- va suplicar la cuinera. Ja notava la calor a la cara.
-Què no ho faci?- va preguntar rabiosa l' Akane- I les vegades que em vas atacar tu amb ajuda de les altres dues? M'heu molt Ukyo- i va afegir amb maldat- i ara tu me la pagaràs.
La cara de l'Akane era una màscara malvada, els seus ulls desprenien odi, molt odi, el seu somriure era pervers. No era broma, no estava espantant la jove. La seva intenció de cremar-me la cara era real. Semblava que havia embogit, ningú no podia parar-la, infligiria en aquesta noia un mal irremeiable.
-Prou Akane! , No ho facis!- va dir una veu.- ja és prou, ha après la lliçó, no tornarà a acostar-se a tu.
L'Akane es va girar i va mirar a qui havia donat aquesta ordre.
-Ranma! - va dir l'Akane amb menyspreu -No vols que la castigui com es mereix?, tu si pots destrossar-li el restaurant i jo no la cara? O és que la vols?- i per un segon la seva cara va ser trista, aquest idiota no la volia, per canviar de nou a ser l'Akane malvada i ruin que era hora- Feu bona parella el fenomen i la cuinera travertí, que va vestida com un home.
En Ranma la va mirar amb tristesa, però no va aconseguir estovar el cor cru de l'Akane.
-Akane, no li faci mal. Si ho fas no hi haurà marxa enrere, no tornaràs a ésser la mateixa.
-Qui vol marxar enrere? No vull ser la mateixa, la graella de qui tothom reia. La meva família, les que deien ser les meves amigues.- i ho va mirar- i sobretot tu. No puc confiar en ningú tots m'heu traït-l' Akane era un ésser amargat i corromput per la ira.
-Podem ajudar-te… puc ajudar-te. Deixa l' Ukyo, no li facis mal. Ha estat cruel amb tu, no et rebaixis al seu mateix nivell.
-Per què no? La Shampoo em va fer perdre la memòria!, la Kodachi em va atacar quan combatria amb ella en aquest estúpid torneig! I la idiota que deformaré avui em va intentar separar de tu… tant de bo no t'hagués conegut, només em portes desgràcies.
En Ranma va abaixar el cap amb tristesa.
-Sé que això és veritat, només porto desgràcia al meu voltant, però segueixo endavant. Com has de fer tu. Jo també he tingut desitjos de fer patir qui m'ha fet mal. Si m'hagués deixat portar per la ràbia ara aquests tres cabrons estarien morts i les tres que es creuen les meves promeses també. No ets l'única que han fet mal.
-A tu?- la ironia de l'Akane era palesa- no t'he vist patir, no t'he vist plorar. Has acceptat els seus menjars mentre a mi em menysprees i insultaves.
- Sé que m'he portat malament amb tu, sé que no mereixo el teu perdó, però…
- M'estàs demanant perdó? - va dir amb ràbia l' Akane- vaig deixar palès que no t'estimava, que no t'estimaré mai, ni a tu ni a ningú. Que només m'estimaré a mi i només viuré per satisfer els meus desitjos, per damunt de tot.
L' Ukyo notava la calor de la planxa, la pell li començava a fer mal per la calor, sabia que no podia escapar, que acabaria cremada. La resta de companys veien amb terror i morbo com l' Akane, ara convertida en una cruel i sanguinària venjadora faria cremar la cara del rival.
-Si us plau Akane deixa-la anar, tu no ets així -va suplicar el noi no s'havia d'enfadar, això seria fer embogir més l'Akane- deixar-la, no et taquis amb la seva bruta sang.
L' Akane se'l va mirar i va somriure.
-Feu bona parella- la cara cremada i el transvestit- en Ranma va mirar a l' Akane. Havia de distreure'l i fer amb ella el que es va jurar no fer-lo mai, atacar-la. El jove va fer un pas endavant, i en veure'l l'Akane va prémer el coll de la seva rival-Quiet o li trenco el coll!
-Akane no!-va cridar en Ranma espantat.
-Per què no? S'ho mereix. O vols canviar-te per ella?
En Ranma la va mirar.
-D'acord, fes-me mal a mi, em canvio per ella, o per qui sigui, però no facis mal a ningú.
-Prefereixes els altres que a mi? Per a tu no sóc important?- va cridar l' Akane plorant- Et creus més perquè tens mare i jo no?.-en Ranma es va sorprendre, ja sabia el que li passava a la noia.-No és just!, No és just!, Perquè tothom i jo no?- la noia es va aguantar les llàgrimes amb prou feines- em va deixar sola quan més la necessitava. No em va veure créixer, no em va ajudar quan més la necessitava…. Se'n va anar i no va tornar. - de nou va canviar, la seva cara es va endurir- i tots han de pagar per això i l' Ukyo serà la primera.
En Ranma es va espantar i va decidir intervenir. No permetria que l' Akane es tornés una criminal, sabia que tot ho va provocar la depressió que passava . Es va abalançar sobre la seva ex, va separar l' Ukyo de la noia que l'amenaçava i va llançar a la cuinera sense cap consideració lluny.
-No Akane, no et deixaré que ho facis. No deixaré que et tornis una assassina. Et pararé i faré que tornis a ser qui eres.
-Per què?, per què ho has fet? Tant m'odies que no em deixes venjar-me? T'odio!, no saps quant t'odio! No vull tornar-te a veure!, Allunya't de mi. – va dir l'Akane amb odi i va sortir corrent de l'aula.
En Ranma la anava a seguir, però l' Ukyo es va interposar.
-Veus com no t'estima!, Deixa-la i se el meu promès! Ella no t'estimaràs com jo. Has de ser meu. He lluitat tant per tu que no te'n deixaré a cap.
En Ranma la va mirar furiós.
-Si que ho has fet tot. Per culpa teva i la d'aquelles bruixes l' Akane està en aquest estat! S'ha intentat matar dues vegades! Per la volta culpa!, No us ho perdono ni ho perdonaré!, No t'estimo i ja no et considero la meva amiga, Ets la meva enemiga!, no et vull a prop meu.
-L' Akane mai t'estimarà com jo!- va dir l' Ukyo i va abraçar el noi.
En Ranma es va desfer de l'abraçada de la jove.
-No em tornis a tocar!-i va agafar la noia pel coll, i va afegir amb maldat- Torna-ho a fer i acabaré el que no t'ha volgut fer avui l' Akane- i va assenyalar la planxa- tinc molta ganes de fer-te el que anava a fer-te l' Akane. Em fa fàstic quan una de vosaltres em toca.
-Ella és una ionqui, una alcohòlica i la segueixes protegint. L'havies de deixar.
En Ranma es va enfurismar, posaria les coses clares.
-I qui la va tornar així? Que tres li van subministrar la droga? Qui vol destruir l' Akane i les seves germanes?- en Ranma la va mirar- Per què tu i les altres dues porteu una cinta com en Ryoga?- li va treure la cinta i tots van veure el tatuatge amb el símbol INU al davant- et vam marcar per intentar matar a la Kasumi i a la Nabiki. El mateix se li va fer a les altres dues per ajudar-te. Ets una criminal i ara tots ho saben!
L' Ukyo va sentir els murmuris dels seus companys, en parlaven malament, no era estimada. Si fa temps Ranma li va destrossar el seu honor, ara la va assenyalar com una criminal.
I en Ranma va sortir de l'aula, tenia un mal pressentiment, pensava que l'Akane faria una cosa terrible i que no arribaria a temps.
L' Ukyo va veure sortir el noi, l'aturaria. No deixaria que en Ranma tornes a salvar a l' Akane, tal com va sortir la noia faria una cosa terrible.
Va anar a la finestra i va saltar per ella, es reuniria amb les altres dues, estaven a prop del Furinkan, tenien plantejar matar a l' Akane, però avui no farien això. Entre les tres detindrien a en Ranma el temps necessari perquè no pogués aturar la seva promesa. No va pensar en les conseqüències d'això, que els faria si li impedien salvar a l 'Akane.
L' Ukyo s'havia avançat a en Ranma. S'havia ajuntat amb les altres dues noies, entre totes tres pararien el jove.
El van veure arribar i es van posar davant seu.
-No passaràs!- va dir l' Ukyo- avui es complirà el teu destí i acabaràs de promès d'una de nosaltres, que seré jo.
En Ranma va mirar aquestes noies furiós.
-Aparteu del meu camí o us aparto!. Tant me fa que sigueu dones. Per mi no sou res. Tinc pressa i vosaltres em molesteu, em fan arcades veure-us.
-Ets nostre. Noia violenta no importar ja. Tu triar millor- va dir la Shampoo-tu triar a mi.
En Ranma les va mirar i va somriure sinistre.
-Veig que no m'heu sentit, he destrossat les vostres possessions, el vostre honor i no apreneu.- va contestar amb maldat el noi. Va treure una ampolla d'aigua i es va mullar tornant noia-pitjor per a vosaltres. No tindré compassió de vosaltres. – i girant-se als seus rivals que acabaven d'arribar- No us fiqueu pel mig, aquests és entre elles i jo. Si fiqueu els vostres nassos pel mig…- i amb un to cruel afegiu- us mato.
El combat va durar poc. En Ranma va ser eficaç i cruel. Aquestes noies no van ser rivals per a aquesta noia pèl-roja furiosa, en Ranma tenia pressa, no podia entretenir-se amb ximpleries. En un minut les tres pseudo promeses estaven vençudes i per terra.
En Ranma es va tornar a transformar en noi i va ser quan el van atacar els tres rivals.
En Ryoga es va abalançar sobre la Ranma-noia, amb el dit índex estès per fer-li una nova versió del cop de l'explosió que afectava els humans. En Ranma es va girar, estava furiós més que mai. Es va deixar emportar per la ira.
-Un home no ataca una dona- deia en Ryoga.- tu no ets un home… ets un…
No va poder seguir, en Ranma li va parar l'índex amb el seu i se'l va torçar fins a trencar-li el dit. Aquesta bèstia enfurida que ara era en Ranma, no va parar-hi, li va agafar el braç i se'l va torçar, fins a trencar-li diversos ossos. D'una puntada de peu li va trencar el genoll. En Ryoga cridava de dolor, però en Ranma no va tenir pietat, el va agafar pel coll i el va mirar amb un odi sense fi.
-Aquestes tres no són dones- va dir en Ranma amb odi- són bèsties.! Ryoga vius a casa de l'Ukyo, sàvies que planejava, vas hagut de parar-la, i no ho vau fer.- i li va trencar el nas d'un cop de puny.-Ets tan culpable com ella!
Va notar que l'atacaven, es va girar i va veure en Mousse.
-No consentiré que ataquis a Shampoo- va dir el noi xinès. Va tirar les cadenes al rival. En Ranma les va parar i va girar al voltant del jove lligant-lo i va estirar aquestes cadenes prement-les contra el jove i va tirar fins que li va trencar algunes costelles. Va deixar anar les cadenes i en Mousse va caure a terra cridant de dolor. En Ranma es va acostar al jove i el va agafar pel coll i el va aixecar.
-A aquesta gata no li dec cap respecte!,-va dir en Ranma amb fúria-vaig haver de matar-la, quan la intenti escanyar la primera vegada . Tu i la Cologne vau haver de parar- la. La Cologne la va incentivar i tu no vas fer res, tu també tens part de culpa i per això mereixes que et trenqui una mica – i igual que a en Ryoga li va trencar el nas.
Aleshores el va atacar en Kuno. En Ranma ja cansat, li va fer un furiós atac de les castanyes que li va trencar diverses costelles i el braç dret.
Quan va acabar amb en Kuno va deixar caure i el va mirar amb despit.
-Et dic el mateix que als altres. Vas haver de parar la teva germana. Ets tan culpable com els altres.
Es va allunyar una mica i va mirar els tres caiguts i després les tres noies. Als sis els havia atacat sense pietat. Estarien bé en uns dies, però els va advertir.
-No vull més atac a l'Akane, ni us acosteu a ella ni a mi- li va dir- si ho feu us mato. – va mirar a ells- sabeu què fan a l' Akane i no vau evitar- els va mirar amb geni- si no les atureu us faré responsables també a vosaltres i us mataré.
Es va girar i es dirigiria a casa seva, no l'esperaven bons temps, però va veure alguna cosa en els nois, els va veure una cosa que el va fer enfurismar-se més.
UNS MINUTS ABANS.
L' Akane es dirigia al dojo, era un error haver sortit del ell, ningú la volia tots se'n reien. En Ranma no devia impedir que li donés a l'Ukyo una lliçó.
Aquell dia fugiria on ningú la trobaria, on ningú no aniria a buscar-la. Aquell dia era l'últim que passaria a Nerima, a partir d'aquell dia ningú no la molestaria, per fi aconseguiria allò que va estar buscant des de feia temps. Es desfaria de la família, que no la volien. De les seves amistats que sempre se'n van riure, i sobretot d' en Ranma, se'n lliuraria d'aquell entromès i estúpid que fins aquell dia va ser el seu ximple promès.
Sabia que el noi la seguiria i intentaria impedir que ella fes el que tenia planejat. Havia de trobar la manera d'impedir-ho i va ser llavors quan va veure els tres rivals del noi, i un diabòlic pla es va traçar a la seva ment.
Es va acostar i d'una manera seductora que no sabia d'on havia tret es va proposar seduir-los. En realitat els motivaria a barallar-se amb en Ranma, sabia que no eren rivals per ell, però així aconseguiria temps per posar en pràctica el seu pla.
-Hola maco- va dir l' Akane d'una forma molt insinuadora i seductora- m'estava preguntant si m'ajudaràs en alguna cosa.
-Digues la meva Akane- va dir en Kuno molt excitat.
-Tinc un problema- va dir amb una innocència seductora- en Ranma m'està seguint i vull allunyar-lo de mi- i va tancar els ulls seductorament- si m'ajudaria us ho pagaré d'una manera que us agradarà.
- Com? - va preguntar en Ryoga, s'imaginava que li proposava aquesta noia.
-Avui penso escapar-me del dojo Tendo durant unes hores- va dir la noia i es va llepar els llavis seductorament- si atureu a en Ranma almenys mitja hora. Us ho pagaré d'una manera que us agradarà –es va acariciar els llavis– aniré al magatzem que hi ha al Furinkan, vosaltres podeu anar…. I vosaltres i jo podem passar una bona estona, però només si atureu mitja hora aquest idiota d' en Ranma.
- Què insinues? _ va preguntar en Mousse.
-Que aquesta nit seré vostra perquè el que voldreu fer-me. Em podeu fer el que us doni la gana, em deixaré estimar pels tres, estaré oberta als vostres desitjos sexuals més perversos, si em quedeu lligar, em deixaré lligar. El que siguin! Tant és que em penetreu per davant per darrere, o que em demaneu una mamada. EL meu cos serà vostre. Serà el pagament per aturar en Ranma.
- Què faràs? -va dir en Kuno al·lucinat, no s'esperava una proposta d'aquesta classe i menys per l' Akane.
L' Akane es va acostar a ell, el va abraçar pel coll, el noi va embogir, la noia que havia desitjat se li oferia, i la va abraçar per la cintura, l' Akane no va negar aquesta abraçada. Es va acostar al noi, el va mirar temptadora i el va besar, la noia va ficar la llengua a la boca del noi i va jugar amb la llengua del noi, això va motivar al noi a baixar les mans fins al cul de la noia, però ella li va parar les mans.
Quan els dos nois es van separar.
- Que bé beses Kuno! - va dir l' Akane, i li va acariciar la cara- espero que a la resta siguis igual de bo, perquè aquesta nit vull gaudir amb tu. Però els toqueteigs per a aquesta nit.
En Kuno es va posar vermell, però els altres dos nois van esclatar de gelosia.
- I jo què? - va preguntar en Ryoga.
-Vosaltres us espereu a la nit, de manera que tindreu més i més gaudirem, però us donaré un avanç. I Akane es va acostar a Ryoga, de va donar l' espatlla i va fregar el cul a l'entrecuix del jove:-Conte Ryoga! El teu amic està viu i feliç, m'ho faràs passar be -en Ryoga es va posar vermell pensant en el que faria amb aquesta jove.
Mousse va mirar els dos nois amb enveja. Akane es va acostar a ell, el va agafar les mans i els va portar als pits.
-No són tan grans com els de la Shampoo, però avui seran teves. No puc donar-li els sostenidors perquè són molt infantils-, la noia es lo va pensar en això i sense treure'm la roba, va descordar-se el sostenidor i el va donar a en Mousse- te un regal, avui veuràs què cobreixen aquests sostenidors.
Els tres nois estaven excitats sexualment, l' Akane els havia tornat bojos de plaer amb les seves insinuacions. Pensar que aquesta noia lis lliuraria aquest cos tan desitjós, els va fer embogir, volien que passessin les hores ràpides.
-Ara me n'he d'anar, us espero aquesta nit, no trigueu. – als altres dos nois els va fer un petó curt i se'n va anar, deixant els tres nois com a animals en celo-recordeu només seré vostra si atureu en Ranma.
Els tres nois es van proposar detenir Ranma, desitjaven Akane.
Ella corria per al dojo, en girar la cantonada es va aturar i va vomitar. Havia besat aquests tres! Va simular plaer, l'únic que va sentir fàstic. Fàstic de ser besada per aquests tres, i fàstic d'ella mateixa. Va temptar aquests idiotes, i els va excitar sexualment. No es penedia de fer-los servir, però sí com ho va fer. Havia quedat com una meuca, però aquests tres per posseir-la detindrien en Ranma, encara que sabia que no per molt temps, però seria el temps necessari. Per descomptat no acudiria a aquesta cita. Ni es deixaria tocar per aquests tres imbècils. Els havia enganyat de forma repugnant, no n'estava orgullosa.
Va negar amb el cap, no s'havia de penedir, aquests tres eren uns pervertits, i ella va utilitzar les seves armes de dona perquè fessin el que ella volia. Però no compliria amb la seva paraula, no aniria a aquest magatzem. Va riure, que ximples eren els homes, es deixaven enganyar tan fàcilment.
AL PRESENT.
L' Akane va arribar al dojo, pràcticament havia oblidat la trobada amb aquests tres idiotes. Necessitava anar al bany i dutxar-se, però abans aniria a la cuina, per sort en aquell lloc no hi era la Kasumi, i va poder agafar el que buscava.
I quan es dirigia al banyó es va trobar amb la Kasumi.
- Què fas aquí? No havies de ser a l'escola? - va preguntar la Kasumi, feia dies que la noia no somreia. Veure els canvis d'humor de l'Akane, el seu pare que s'arrossegava com un zombi per la casa. I la Nabiki que s'havia tornat molt reservada. I ella que no es recuperava del que li van dir aquestes tres boges.
L' Akane la va mirar furiosa, Per què tots es ficaven a la seva vida i així ho va expressar a la seva germana?
- El que faig aquí és cosa meva i a tu no t'importa! - va cridar amb fúria l' Akane- tu fica a la cuina i calla!, no et fiquis a la vida dels altres. Ets una estúpida! Et va faltar valor per aturar a en Tofu i ara era l'esclava de casa, sense ningú amb qui passar la vida. Viuràs com una solterona perenne. A sobre tant tu com la Nabiki em mireu amb enveja. Us penediu d'haver-me tirat als braços d' en Ranma. Segur que a les nits fantasieges amb què en Ranma et folli i et masturbes pensant en com en Ranma et fa l'amor, però això no passaràs, segueix somiant amargada de merda!. -l' Akane va riure- i el teu somriure de bona noia, és tan fals com moneda de cartró.
La Kasumi la va mirar horroritzada, aquesta no era la seva germana, sabia que havia patit pel mal que li havien provocat aquestes noies, però a l'Akane que tenia al davant era un monstre sense pietat.
-Akane jo, què et passa? - va preguntar gairebé plorant la Kasumi.
-No em passa res!, i no em vinguis amb aquestes llàgrimes de cocodril, Falsa!, més que falsa! - no tens valor per plantar cara al teu pare, ets la seva esclava, segur que vols substituir la mare, vols ser ella! Ho ets també al llit de la mare? Segur que a la nit et convens que ets la mare i te'n vas a l'habitació del pare i allà tots dos cometeu incest. Ell mancat de la mare t'agafa i tu fas creure que ets la mare. L'enganyes per satisfer els teus desitjos sexuals ocults, tens complex d'Electa!
La Kasumi es va posar a plorar, la seva germana havia embogit, no era ella, es havia deixar portar per la seva depressió i amargor. El que va dir que es ficava al llit amb el seu pare era mentida. Ella mai no va voler ser la seva mare, només volia que la seva família fos feliç.
L' Akane sabia que la Nabiki i la Nodoka l'escoltaven. -I si no en tenim prou amb la pàmfila, tenim el xafarder de la família. La que només s'excita sexualment amb els diners- va dir l' Akane- Has pensat que aconseguiràs tot amb diners. Pensa que aconsegueix molts diners, aquest imbècil del qual està enamorada caure als seu peus. Però no! Ell està boig per mi i certa noia de pèl vermell. Aquesta germana m'ha venut i traït quan li ve de gust, la que es mereix viure al fang. La que per diversió és capaç de vendre a la seva família com a bestiar. Tard o d'hora acabaràs al carrer demanant o prostituint-te. O pitjor acabaràs morta per estafar qui no deus,
La Nabiki va sortir del seu amagatall i es va encarar a la seva germana.
-No ets l'única que pateixes, nosaltres també ho fem. Si segueixes destrossant-te t'abandonarem tot, fins i tot en Ranma que t'està sempre protegint.
-M'és igual perdre'l, mai m'ha agradat, ni li vaig agradar a ell- i va abaixar els ulls entristida durant instant- no m'importa aquest idiota. Tant me fa que no em vulgui- va dir amb ràbia la noia.
-No és cert tu ho vol -va dir una veu, l' Akane es va girar i va veure la Nodoka, la jove la va mirar amb ràbia.
- T'odio!, ets la persona que més odi! - va cridar la noia- Per què estàs viva? Per què no et mors? Moreix-te i canviar-te amb la meva mare. La trobo tant a faltar, ella no va voler abandonar-nos i va marxar- va mirar amb ràbia la Nodoka- Però tu… Tot és culpa teva, vas abandonar a en Ranma perquè se n'anés amb el seu pare, ho vas deixar anar i no vas lluitar per ell. Tot és culpa teva per ser una covard.
La Nodoka va abaixar la mirada i va dir amb tristesa,
-Si, tot és culpa meva, tens raó. No vaig haver de deixar que en Genma s'emportés a en Ranma, per culpa meva té fòbia els gats i es transforma en noia, tot per ser una covard i fer cas al seu pare.
L' Akane la va mirar amb menyspreu.
-No sento pena per tu. -Va dir amb sarcasme.-Tu no mereixes ni pena ni compassió, ets una covard que no va saber retenir el seu fill al seu costat. Ningú mereix la meva compassió. Ni vosaltres, ni el meu pare que s'acovardeix per un vell ximple i pervertit. Ni en Genma, capaç de vendre el seu fill. Ni en Ranma que mai no m'ha defensat, sempre es riu de mi. Doncs això s'ha acabat, avui posaré tot el necessari perquè ningú es torni a riure de mi.
Es va girar i va deixar les tres dones soles. Va entrar al bany i el va tancar, es va treure l'uniforme escolar, i es va quedar nua la no portar roba íntima. Es va mirar, era bella, no tenia res a envejar, sabia que atreia les mirades dels homes, però ella només pensava en un.
Es va acariciar el cos, es va tocar els pits, eren petits, però no estaven malament. Es va tocar el cul, era perfecte, tot i que una mica gros, i les seves parts íntimes i va gemegar. Un nom va escapar dels seus llavis.
- Ranma! Com m'hauria agradat que tu gaudissis d'aquest cos, però no la faràs. He desitjat que sempre fossis tu qui em fessis l'amor, però no m'ho faràs. El que vam fer aquella vegada no va ser fer l'amor, va ser una cosa bruta, violenta i menyspreable. Avui me n'aniré i no tornaré- una llàgrima va sortir dels seus ulls- sempre t'he volgut, el meu babau promès. Aquest cos estava destinat a ser teu, però ja no aguanto més. La persecució d'aquestes boges, l'assetjament dels tres bojos i els insults. Perdona'm, a ells els he excitat sexualment perquè t'aturessin i no poguessis aturar-me. No desitjo la teva ajuda, deixar-me complir el meu desig i no t'hi oposis ni t'interposis. Espero que perdonis el mal que t'he fet, que em perdoneu tots
Es va ficar a la dutxa, A la mà dreta portava l'objecte que va agafar de la cuina i, es va mirar la mà esquerra.
-Un tall amb el ganivet i tot acabarà- va dir la noia, i sense pensar-ho es va tallar les venes de la mà. Mentre la sang brollava del seu cos, anava perdent a poc a poc a consciència, moria a poc a poc es va alegrar, ningú podia aturar-la aquella vegada. En Ranma estaria ocupat amb aquests nois que ella va corrompre. Arribaria tard. En aquest moment va veure'l per última vegada.
Mentre queia en la inconsciència, va sentir com la cridaven des de fora a crits, va sentir un soroll llunyà i l'últim que va veure a en Ranma abans que la foscor se n'apoderés.
-Ranma!- va murmurar abans de caure en el fosc i profund somni del desmai.
Continuarà...
.
Notes d'autor:
Tant l' Akane com en Ranma amenacen Ukyo. Qui és més cruel de tots dos? l' Akane volent cremar-li la cara?, o en Ranma ensenyant a tothom el senyal amb què van marcar la seva família a la jove cuinera?
L' Akane torna a intentar suïcidar-se. Usarà els tres nois per intentar detenir en Ranma, no complirà el que va prometre aquests tres, els va enganyar vilment.
Sé que he estat dolent a tallar-hi la història. Veure en Ranma quan s'està dessagnant és una ultima visió o realitat?, Aconseguirà el seu objectiu que aquests aturin en Ranma?, o Al final aconseguirà complir el seu somni de reunir-se amb la seva mare?
Complex d' Electra. És quan la filla se sent atreta pel seu pare, per dir-ho d'una altra firma és la versió femenina del complex d'Èdip als homes. Agafa el nom de la mitologia grega, L' Electra era filla d'en Agamèmnon i de la Clitemnestra. L' Agamèmnon va ser assassinat per l' Egisto, l'amant de la Clitemnestra. Anys després l' Electra va convèncer el seu germà, l' Orestes, perquè vengés la seva mort i assassinés l'assassí del seu pare i segons algunes llegendes a la seva mare per còmplice.
En aquest capítol, com en alguns dels anteriors he canviat coses respecte a la versió que vaig pujar en castellà, són coses que ja estaven escrites, més coses que he afegit. Tenia dues versions de la la història, aquesta és la versió que jo anomeno alternativa. L'altra és una mica més light.
