Els personatges daquesta història no em pertanyen, són de Rumiko Takahashi.
Advertència: És una història per a gent gran. Conté llenguatge groller i violència. A les ànimes sensibles que no la llegeixin. Qui segueixi endavant que sàpiga que no serà una història d'amor pur i sensible, sinó que hi haurà odi i desamors


Episodi 11. La recuperació d'Akane… o potser no.

.

La família va arribar poc després a l'hospital del que el jove els truqués per telèfon.
En Soun com sempre plorant, dels seus ulls rajaven unes cascades. La Kasumi sonriente, per fi era feliç, la seva germana estava guarida. La Nabiki mirant-la amb aquest somriure de suficiència, s'ensumava que aquella nit alguna cosa havia passat entre els dos promesos, cosa que va treure tots dos de l'abisme. Aquesta noia va mirar a l' Akane i després a en Ranma que mirava l'escena amb aquest somriure tan immadura que sempre tenia. La Nabiki va negar amb el cap, aquest somriure era una mascara, en Ranma ocultava alguna cosa i l' Akane també, però ella ho esbrinaria, per això era la xafardera de la família.
Fora al passadís se sentia parlar a la Nodoka amb un infermer.
-No pot passar, aquest... animal no pot passar- va dir l'infermer.
-No és un animal...és el meu marit-deia la dona.
L'infermer la va mirar, aquella dona estava boja. Havia de trucar als psiquiatres, se'n farien càrrec. Mentre la distrauria.
-D'acord és el seu marit- va dir l'home, els loquers se la emportarien i la cuidarien- Què menja? - esperava fer temps perquè vinguessin a ajudar-los.
-Com a home qualsevol cosa. Com Panda bambú. Sempre tenim a casa. -la dona va mirar el panda amb ràbia- sempre adopta aquesta aparença per escaquejar-se dels problemes.
La dona estava pitjor del que imaginava, i llavors a desopte el panda va treure un cartell.
-És mentida no m'escaqueixo, però si no puc solucionar el problema… perquè pensar….
L'infermer va mirar el panda, i va pensar que aquest panda també havia de tenir problemes psíquics, va pensar si hi havia psiquiatres al zoo on enviaria el panda. Havia trucat també a la gent del zoo.
Els loquers i els agents del zoo van arribar alhora. Els primers es van alegrar de veure una dona amb un cas tan greu de bogeria. Els segons per aconseguir per fi un panda gegant, feia anys que en volien un.
-O et transformes o t'obligo a fer-te això que tu i jo sabem. -Va dir la Nodoka i li va ensenyar la katana al colla.
L'animal es va deixar caure a terra i va suplicar, demanant perdó. De cop el panda va treure una tetera i es va mullar i es va transformar en un home gros, amb un gi d'arts marcials, amb ulleres i un mocador al cap.
-Ho sento Nodoka, jo tenia fred i…
- Passa cap a dins! - va ordenar la dona. I l'home designat va obeir, era impossible portar la contrària a la seva dona- vull veure com està el meu fill i la meva futura nora.
I van entrar a l'habitació, deixant fora un infermer, uns personal del psiquiatric i uns responsables de zoo al·lucinats.
-Crec que em prendré el dia de festa -va dir l'infermer al·lucinat- i visitaré el psiquiatre. No és possible que un panda es torni en home en mullar-se amb aigua.
Els altres que van veure la transformació van dir si amb el cap. I tots es van dirigir al psiquiatre, que va creure que era un cas greu de bogeria múltiple i els va enviar al psiquiàtric, aïllant-los de tots.
Ja tota la família reunida a l'habitació, mirant a l' Akane. Ella els va mirar i els ulls es van omplir de llàgrimes.
- Ho sento! -va dir plorant- m'he comportat com una nena ximple. M'he deixat portar per aquestes tres i em vaig deprimir. Vaig ser cruel i ximpleta i ho vaig pagar amb la gent del meu voltant. - la noia es va acostar al seu pare- No és cert el que vaig dir, mai vas ser una mal pare, ens vas haver de criar zol a les tres. Érem tan petites, et vam donar molts problemes, i no et vas rendir mai. I jo t'ho pago com una mala filla. No mereixo el teu perdó.
- La meva petita! - va plorar Soun abraçant la seva filla- no importa ja estàs bé i aviat tornaràs a casal.
L' Akane es va desfer de l'abraçada del seu pare, i es va acostar a la Kasumi.
-No penso que siguis un amargada. El doctor se'n va anar... sense dir-te res. És un covard va mirar un moment a en Ranma que es va estremir, va captar el missatge de l'Akane. El jove va negar amb el cap i l'Akane va somriure- trobaràs algú que et valori de debò.
-Ho sé Akane, sé que en aquell moment et vas deixar portar per la desesperació. Quan va morir la mare eres la més petita, vas ser la que més la necessitava. Era la que més la trobes a faltar i quan arriba l'aniversari de la seva mort ets la que més es deprimeix. Totes la trobem a faltar i el pare també. Però hem de seguir endavant, no li agradaria veure'ns deprimides.
L' Akane la va mirar i va assentir.
-Ens van colpejar en el pitjor moment, va ser un cop baix i tota la família se'n va ressentir. - va dir l' Akane, es va acostar a la Nabiki- No crec que siguis… ruin i perversa i que només penses en tu.
La Nabiki la va mirar amb suspicàcia.
-T'ho has pensat, si penses que sóc ruin i perversa.
-Una mica- es va disculpar l' Akane, somrient de forma forçada. Tots van pensar que sí que era el que va dir l' Akane aquella vegada, aquella noia vendria la seva ànima al dimoni i als àngels alhora, ia sobre els enganyaria- però sé que trobes a faltar a la mare- l' Akane va picar l'ullet i va somriure amb maldat- t'he sentit plorar i anomenar-la.
- Això és mentida!, jo mai ploro! - es va defensar la Nabiki.
-No ho pots negar cunyadeta- va dir en Ranma imitant el to tan peculiar de la Nabiki-tot t'hem sentit… però per una bona suma de diners…tancarem la boca.
Això era inconcebible, ser estafada per la seva pròpia família, fent xantatge ella, la gran Nabiki Tendo!. La noia va bufar. I per primer cop va mostrar els seus sentiments.
-Si, la trobo a faltar, ella no em deixaria ser com sóc. M'hauria castigat, m'agradaria que fos aquí per ser la noia responsable que havia de ser, no la noia mesquina i avariciosa que sóc.
L' Akane es va acostar a la Nodoka.
-No sé si perdonarà el mal que li vaig fer a vostè- va dir la noia- m'avergonyeixo tant, no sap com.
La Nodoka la va mirar i va somriure, aquesta noia era forta, no pel seu múscul, sinó per reconèixer els seus errors.
-No hi ha res a perdonar, tots sabíem que passaves una mala temporada. Però ets una dona forta i et recuperaràs- va mirar el seu fill, aquest noi era la peça clau per a recuperació Akane de l' Akane, com ella era la peça clau perquè en Ranma tornés a ser qui era.
En Ranma va veure com el mirava la seva mare, i va entendre el missatge, havia d'ajudar l'Akane. No feia falta aquesta mirada, ell sabia què havia de fer.
Es va acostar a en Genma.
-El que et vaig dir a tu, oncle Genma- va dir ella, va respirar i ho va mirar amb ràbia- És cert! - va cridar- Ets un gandul!, Estafador!, Vividor! Vas enganyar la teva dona i t'has endut el teu fill en un entrenament que podies haver fet a casa teva, o venir a entrenar-lo al nostre dojo. Vas entrenar el teu fill de forma bàrbara i amb uns entrenaments idiotes, ho vas fer patir, tenir gana i fred. Per culpa teva té fòbia als gats i es transforma en noia. No em penedeixo del que et vaig dir, ho reafirmo- i ho va agafar pel gi- i que no m'assabenti que per culpa teva té una fòbia més, o que t'ho portes a la muntanya per ensenyar-li una tècnica inútil, com la de tigre caigut, perquè si ho fas, el món no serà suficient gran per amagar-te de la meva fúria.
En Genma la va mirar espantat, aquella dona encara era més terrible que la Nodoka. Va mirar el seu fill i el va compadir. En Ranma li va regirar la mirada i va somriure, per un moment els ulls del noi es van tornar hostils cap a ell. Si el seu fill li explicava alguna cosa a l' Akane o a la seva mare de com ho havia entrenat, era home mort, i en Ranma ho explicaria si era molestat per ell. No sabia qui témer més, si la seva dona, si l'Akane o en Ranma, el seu maleït fill havia tret l'orgull, l'honor i el temperament de la seva mare. L'esperaven temps dolents. El home no sabia que el seu fill Havia explicat a la seva promesa gairebé tot el que el seu pare li fa fer mentre entrenava, només qüestió de temps que entre en Ranma i l 'Akane compta – se' n tot.
Per fi l' Akane es va acostar aenb Ranma.
-A tu és a qui he de demanar més perdó, vas estar al meu costat i no et vaig valorar, et vaig insultar, et llançar del meu costat i tu tornaves. M'intentaves ajudar i em vaig negar a rebre la teva ajuda, i al final jo et va arrosegar amb mi, si jo hagués caigut, t'hauria portat amb mi. No vaig veure el mal que et feia fins que vaig despertar i et vaig veure dormint en aquella cadira. Vaig veure en tu els estralls que van provocar la meva bogeria.-va dir l'Akane plorant.- Et vaig fer molt de mal, i allà estaves tu per ajudar-me sigui com sigui, malgrat els meus insults i retrets, ni tot el mal que et vaig fer.- es va abraçar al noi- no et mereixo, ni com a amiga ni com a promesa. M'havies de rebutjar, no et culparé si no vols no saber res de mi, jo m'ho he buscat.
En Ranma va mirar la seva família i va pensar un instant, si feia el que pensava, aquells bojos que tenia per família… li va fer igual, que pensessin el que volguessin.
-No et desfaràs de mi tan fàcilment, no penso allunyar-me de tu.- Va empassat saliva- També m'he de disculpar jo. Abans que passarà això no vaig fer res per evitar que et molestésin, fins i tot jo mateix em dedicava a insultar-te. El màxim culpable sóc jo. Això no devia haver passat, jo ho havia d'evitar fa temps. Devia haver tallat tot d'arrel. Deviaxdir- li a aquelles que no m'interessaven, que no les volia. Frenar aquests tres mascles cabrius, encara que el més idiota sóc jo. Ara hem de tornar a començar, mirant endavant, sense oblidar el passat, però deixant-ho enrere. Ets una Tendo i si alguna cosa he après dels Tendo és que són forts i no es deixen guanyar.
- Forts? - va preguntar la Kasumi.
-Tu en morir la teva mare et vas fer amb el seu lloc de mestressa de casa. -va dir el noi- una vegada vas dir que al principi tot et sortia malament, però no et vas rendir i ets una excel·lent mestressa de casa. -el noi es va acostar a labNabiki- aquí tenim a la nostra administradora que treu diners d'on sigui.
-No sé si és una floreta o un insult- va dir la Nabiki.
-I tu Akane no et rendeixes mai- va dir en Ranma- encara que cuinis malament, ho tornes a intentar, ho intentarà fins que et surti bé. Mai et rendiràs. Davant res i davant ningú
- Mai! - va dir l'Akane- Un Tendo no es rendeix mai!
- Mai! - van correr les seves germanes
- I el pare? És un Tendo, però és un covard.
-No us recordeu- va dir l' Akane amb suspicàcia- Papa va adoptar el cognom de la mare. Van ser promesos de nens, i de molt petit va adoptar el cognom de Tendo.
Tots van mirar l'home del bigoti.
- Aleshores!- va exclamar en Ranma- El meu pare també li va passar el mateix?, Saotome em ve de la meva mare?- i va mirar el seu pare que va fugir per la porta sense contestar. En Ranma va mirar la seva mare, però ella va arronsar les espatlles i va somriure i no li va dir res.
Ara tocava a l' Akane fer rehabilitació, la noia havia de netejar el seu cos de tot el que havia pres aquells mesos. En Ranma va decidir endur-se-la a les muntanyes, i sotmetre-la a un entrenament. Menjar sa, respirar aire pur i fer molt d'exercici. L'cAkane va estar d'acord, però en Soun no. No volia separar-se de la seva filla.
-Nabiki ha trobat una clínica on la destoxicaran- va dir l'home-és barata i poder-nos pagar-la.- I li va donar uns fullets d'aquest lloc a en Ranma.
El noi el va mirar el va llegir, els va passar a l' Akane, i aquesta va negar amb el cap.
-Aquest lloc té mala fama, n'hi ha pocs que aconsegueixen des toxicitar-se i qui ho fa surt boig. És un estafa- va dir l' Akane.
-A més, en aquest lloc no hi ha protecció. – va seguir en Ranma- aquestes tres segueixen soltes. Poden colar-se a dins i atacar l' Akane. No em refio d'aquest lloc. L' Akane no hi anirà, vindrà amb mi a les muntanyes estarà més segura.
- És la meva filla i farà el que jo digui- va dir en Soun.
- Agafeu la meva proposta i la de l'Akane, o ens escaparem i sotmetré a l' Akane a aquest entrenament- va amenaçar en Ranma, mirant a en Soun molt seriós.
- Seguiré a en Ranma, en això. Hi confio més en ell que en aquesta merda de clínica. No vull que em curin ni amb electroxoc ni que em facin una lobotomia, que et deixen com si fossis un vegetal. No aniré a un lloc així.
- Et buscaré un bon lloc- gairebé plorant va suplicar en Soun.
-Jo també estic d'acord amb en Ranma i l' Akane- va dir la Kasumi- deixar-los anar, no hi ha millor cura que aquesta. En Ranma aconseguirà curar la meva germaneta d'això que li van donar.
En Soun no va poder contrariar la seva filla gran i per fi va accedir.
Però la cosa no va sortir com van voler els dos promesos. La Nabiki a l'esquena de la família va pactar amb aquest centre portar l" Akane. És més va ser subornada per les tres rivals de l'Akane, li van pagar perquè la portés. Entre totes quatre pagarien el pitjor centre de rehabilitació de Nerima. La Nabiki, encara que s'havia alegrat que la seva germana estigués viva, havia patit molt per culpa de l'Akane, aquesta mentre va durar la seva bogeria, li havia robat, amenaçat i fer xantatge i la germana mitjana es va voler venjar.
Una nit va drogar la família i quan van despertar, l' Akane havia desaparegut. La Nabiki al final va confessar, o millor dit en Ranma la va fer confessar. En Ranma va ser molt persuasiu, una altra persona hauria dit que fins i tot violent. La Nabiki va témer per la seva vida.
Però en anar a treure-la d'aquell horrible lloc no van poder. Les tres assetjadores van aconseguir una ordre judicial, perquè l' Akane seguís en aquest lloc durant molt de temps. Quan en Ranma va saber aquesta bruta maniobra, va tenir alguna cosa més que paraules amb la Nabiki. Aquesta va fugir del dojo, i en Ranma la va seguir. La va trobar i la va portar, per força i no en molt sanes condicions, de nou al dojo, com a càstig en Soun la va tancar en un soterrani fosc i fred amb poc menjar. Només la deixarien anar quan l' Akane tornés a dojo. També la va desheretar, no rebria un sol ien de l'herència d' en Soun.
-Si li passa alguna cosa en aquest centre a l' Akane- va advertir en Ranma a la captiva- si no torna com estava abans, si agafa alguna psicosi, o una altra cosa…- el noi va mirar a la Nabiki amb ulls de boig i li va parlar amb un to que va gelar la sang a aquesta noia freda- no tornaràs a veure la llum del sol. Acabaré amb tu sense pensar-ho. Saps què els passa al que es fiquen amb la meva promesa. Hauries de conèixer-me, sempre em vengo de la gent que fa mal a l' Akane… tu no seràs l'excepció, ni per ser la seva germana. I el meu compte amb tu ha quedat saldat, és més ara ets tu la que em deus a mi… i a l' Akane, i m'ho penso cobrar amb molts interessos. Tem pel dia que vingui a cobrar-te, perquè no tindré pietat de tu.
En Ranma va sortir del soterrani i va deixar tancada la Nabiki. Hi passaria molts dies. La Kasumi va sentir pietat per ella i la va alimentar bé, però no es va estovar quan la seva germana mitjana li va demanar que la deixarà anar. La Kasumi podia ser molt bona, però no era ximple, no volia que en Ranma s'enfadés amb ella. No volia enfurismar en Ranma, més del que ja estava el jove. La ira del jove era gran i ningú volia enfurismar més aquest jove.
Les visites a aquesta cosa que anomenaven clínica, on estava encerada l' Akane, eren un suplici. Això de clínica no tenia res. Semblava més una presó, on mantenien sedats els pacients, que un hospital. Un edifici horrorós, que semblava tret d'una pel·lícula de terror. La Kasumi només va ser una vegada, no va poder tornar a veure tant horror.
Els crits dels pacients quan els sotmetien a electroshock, les cares impassibles dels sedats, de les comissures dels llavis d'aquests s'escapava baves. I l' Akane no se'n va lliurar.
L' Akane es va resistir des que va entrar en aquest lloc. Li va partir diversos ossos a uns quants infermers i va iniciar una revolta que va ser sufocada amb violència. I per desgràcia per a ells van decidir donar-li un tractament molt fort, basat en sedants i electroshocks. Cap en aquest maleït centre sàvia que amb aquest tractament s'estaven condemnant a ells mateixos. Cap no sabia que el promès d'aquesta noia no s'estaria de braços plegats.
A la seva última visita va anar la família sencera a veure-la, menys l Nabiki, que encara era al soterrani. Des del primer moment li van posar traves per entrar-hi. Es van adonar que els parents dels altres pacients entraven però ells no. El director va donar ordre que no entressin, alteraven la pacient.
En Ranma es va discutir amb el porter, un energúmen de gairebé dos metres. Que es va posar xulo amb en Ranma.
- Tenim ordres de no deixar-vos passar- va dir l'home en un to que a en Ranma li va posar més furiós que mai.
-Tenim una ordre judicial que ens permet entrar!-Va cridar en Ranma- Aparta't! No voldràs que ens enfadem?- després de la darrera visita, en Ranma es va imaginar que el director els prohibiria passar i es va moure per aconseguir aquesta ordre.
La família Tendo-Saotome ja no estava d'humor per aguantar que aquest tipell se'n rigués. No era la primera vegada que ho feia. I en Ranma estava boig per donar-li una lliçó. Sempre s'havia contingut, però aquell dia no.
-Vosaltres?- va riure l'home-apartar-me? Crec que mereixeu ser allà dins, esteu bojos.
En Ranma el va mirar somriure. I li va donar un cop de puny a la cara. L'home va sentir més mal que en tota la vida junta. Però això només va ser el principi. En Ranma va fer servir aquest home de sac de boxa. Li va fer el truc de les castanyes, descansava uns segons i tornava a fer-ho amb més força i durant més temps, aquell home va rebre cinc vegades aquell atac. En Ranma ho hagués atacat més però la seva mare el va aturar.
-Deixeu-ho!, ja ha après, si no… pot seguir fins que aprengui.
-Com veus, entrarem. Tenim una ordre judicial, podem entrar- va dir en Ranma- tens tres opcions. No ens deixes passar, cridem la policia i que ells decideixin. Segona, no ens deixa entrar i segueixo ensenyant-te la meva lliçó, però afegiré l'atac del tigre i et parteixo en dos, ho faré sense vacil·lar. Tercera t'aparta i ens deixes passar, tu decideixes.
El vigilant encara que ferit el va mirar i va somriure, no aconseguirien salvar aquesta noia, els havien pagat per convertir-la en una piltrafa i ho aconseguirien.
La família va entrar, i el que va veure en aquest centre de salut, si podia anomenar-se així, si sempre els va escandalitzar, ara els van horroritzar. Els malalts asseguts a terra, movent-se amb els ulls mirant sense veure, cantussejant cançons sense sentit. Des de la seva ultima visita aquest lloc va empitjorar molt en el maltractament els pacients.
Ningú vigilava aquestes despulles humanes, feien mala olor i estaven brutes, havien de portar setmanes sense rentar-se, i tots es van témer el pitjor. Tots van pensar el mateix que l' Akane estaria com aquestes persones.
Ningú els va preparar per veure l'estat de l'Akane asseguda en una cadira, lligada perquè no callés a terra. Amb els ulls extraviats, mirant el buidar. Del seu llavi en sortia bava. Bruta i pudent, despentinada.
En Ranma va cridar.
-Akane!, Akane!, Akane!- va cridar el noi, que s'hi va acostar. La noia va aixecar la vista i el va mirar, va somriure com si fos idiota.-No em coneixes?, sóc jo, en Ranma!
-Ranma- va repetir ella com si estigués anada-RAANMAAA!- va cridar com una possessa, semblava no saber el que deia.
El noi va sentir que algú el tocava per l'espatlla, es va girar i va veure un zelador que el mirava amb un somriure hipòcrit.
- ¡Deixar-la!- li va ordenar amb menyspreu- l'alteres, a aquestes escombraries no li vaig canviar de roba.
-Què li passa?- va preguntar en Ranma, no pregunta era una ordre. La va preguntar amb ràbia, entretancant els ulls, més que disposat a transforma en farineta aquest home. Va mirar la seva mare i va assentir. Tenia tot el permís per clavar una pallissa a aquest home.
-No tinc perquè contestar- te- va dir l'infermer.
-Però a mi si!- va dir en Sou, i amb un to cruel i amenaçador va dir- i em dirà el que li han fet a la meva filleta.
El vigilant se'l va mirar i va somriure.
-Aquesta cosa que diu vostè que és la seva filla, és molt rebel, es va oposar al tractament, la vam haver de sedar i donar-li unes quantes sessions d'electroshock- va dir aquest home amb orgull- no vegi com cridava i es recargolava quan el doctor Kimura li donava les descàrregues- va riure, no va notar el perill que corria- així aprendrà a comportar-se.
La Kasumi va mirar aquest sàdic espantada. La Nodoka va agafar la katana desitjant obligar aquest home a fer-se el sepuko. En Genma es va llançar sobre l'home, en Soun furiós anava a castigar aquest home, però no van arribar a temps. Un furiós Ranma es va abalançar sobre aquest sàdic i el va agafar pel coll el va estampar contra la paret, el va aixecar del terra. El jove estava furiós, reprenia una aura negra, i els seus ulls eren tètrics.
La cara del jove era d'un dimoni i l'home va témer per la seva vida, és més, va temer per la seva ànima, aquell monstre que el tenia agafat el portaria a l'infern. Però abans ho faria patir. El guàrdia es va voler portar la mà al cinturó, on tenia una xeringa amb un tranquil·litzant, però les mans no els respondrien. Va voler cridar, però la por li va impedir cridar, va sentir que s'orinava a sobre.
-Ets un sàdic! No sé com pots estar aquí de cuidador!- el to del jove era cruel - etdestrossaré i aquí no hi ha ningú que et salvi. Sóc el promès d'aquesta noia, i sóc especialista a picar a imbècils que es passen de llest amb l' Akane.- el noi el va mirar- ara jo et preguntaré i tu contestaràs la veritat, si menteixes o no parles de més et trencaré un os. A cada pregunta una resposta o un os o dos.- Entens?
El cuidador el va mirar somrient, aquell noi no gosaria res.
-No et penso contestar-te!- va dir l'home.
-Resposta equivocada- va contestar el noi, i li va trencar un dit- puc seguir fins que no et quedi un os sa.
-Fill de pu...- va maleir l'home i en Ranma d'un moviment li va trencar tots els ossos de la mà.
- L'hem sedat! - va ploriquejar l'home, ara sabia que aquell jove parlava de debò.- amb una droga il·legal. Ens la va donar unes noies, la que ens la va fer era xinesa i no parlava bé el japonès.
El jove es va mossegar el llavi, aquesta apareixien sempre. Hi havia d'acabar.
En Ranma es va sentir atacat i es va apartar, un altre vigilant l'estava atacant per l'esquena amb una porra que donava descàrregues elèctriques. La porra va donar a un home atacat per en Ranma, que va cridar de dolor. El nou atacant no havia sortit de la seva sorpresa en veure que la seva presa l'esquivava i atacava el seu company, quan va notar que el jove li torçava el braç, aquest va cruixir trencat, l'home va deixar anar l'arma i en Ranma se'n va apoderar.
En pocs segons en Ranma va inutilitzar mitja dotzena de vigilants, tots tenien diversos ossos trencats.
-No m'agrada aquesta arma- va dir el jove amb menyspreu- n'hi ha prou amb els punys.- es va veure envoltada i va somriure- millor, l'atac de drac.- va cridar a la seva família- allunyar-vos, això es posarà molt perillós.- els atacants ho van començar a perseguir i el jove a fugir. I de cop al mig del pavelló es va produir un tifó que es va emportar els vigilants desmaiats, tots necessitarien mesos a recuperar-se de les ferides.
Ranma va caure a terra indemne. I va veure arribar el director i la infermera en cap. El noi amb mirar-los va saber que eren uns sàdics i va decidir prendre una decisió.
-M'emporto a l' Akane d'aquest lloc de merda!-va dir el noi-no s'interposin en el meu camí, o no tindré pietat de vosaltres.
- No pots emportar-te-la, tenim una ordre judicial per tenir-la, ho podem denunciar i acabarás també aquí- va dir la infermera en cap, i va riure amb cara sinistra.- un parell d'electroshock, unes lobotomia i…
En Ranma es va riure.
- Ja ha vist el que he destrossat i com ho he fet- el noi es va concentrar- els podia fer l'atac del tigre, però els faré l'atac del lleó de l'imbècil d' en Ryoga.- i per terror dels dirigents del centre davant del jove es va crear una mena de bola de foc.
Aquest noi era un perill, tenir-lo en aquell centre encara que fos un visitant era un perill.
-Pots emportar-te-la- va dir espantat el director- no farem res.- aquest noi no era normal… era un dimoni.
La infermera se'l va mirar sorpresa. No se la podien portar, planejava fer una lobotomia a aquella noia aquella nit.
-M'oposo!- va cridar la dona i va atacar en Ranma amb una xeringa. Però pel camí es va interposar un ós panda. Que li va treure la xeringa i la va fer servir contra ella. La dona va caure a terra desplomada, desmaiada.
En Genma va agafar aquesta dona i la va portar a la sala on es feia els electroshocks, allà hi havia el doctor Kimura torturant un altre pacient, aquest metge reia com un sàdic. En Soun d'un cop el va noquejar i va lliurar pacient. En Ranma va lligar la infermera a la llitera. Ho va seguir tota la família menys la Kasumi, que va sortir de l'edifici quan en Ranma va començar a barallar-se amb el personal.
La infermera encara que feble per la droga que ella va voler inocular a en Ranma, n'estava conscient. Va veure com l'home del bigoti la lligava a la llitera i li aplicava els elèctrodes al capdavant. Va saber que seria ella víctima de la mateixa tortura que havia subministrat sense pietat a molts innocents, cobaies com ella deia.
- No!-va suplicar la dona.
-Quants et van demanar el mateix que tu demanes ara?, Vas tenir pietat?, Li vas fer cas?- va dir en Ranma- No!, es veu als teus ulls que vas gaudir amb això. Que t'agrada torturar els altres. Ets una psicòpata! Ara provaràs la teva pròpia medicina.
I en Genma transformat en panda va encendre l'aparell. La infermera va cridar de dolor. Els seus botxins no van ser tan cruels com ella ho va ser i quan aquesta dona es va desmaiar van parar de torturar-la, va ser la venjança del que ella va fer a l' Akane i a centenars de pacients. Després van sotmetre el doctor Kimura a la mateixa medicina que donava als pobres pacients, després d'això no va tornar a ser el mateix.
En Ranma va mirar el director del centre que mirava amb horror, sabent-se que era el següent.
-Dóna l'alta d'Akane!, o t'espera el mateix que aquests dos, però abans et trencaré tots els ossos del cos.- va ordenar en Ranma al director.
El director se burló d ' en Ranma.
-No te la daré, no pagan bien para que siga aquí. Ni muerto.
En Ranma lo miró y sonrió con maldad.
-Ahora verá lo que le pasa por ser idiota.
I el noi va començar a trencar els ossos del cos, el jove va mirar a l'home amb odi. Quan es va cansar de trencar-li els ossos. El va colpejar, i després va tornar a la tasca de no deixar-li un os saludable. En Ranma el va sotmetre a una tortura lenta i al final l'home va cedir.
Cinc minuts després amb l'alta de l'Akane va sortir tota la família d'aquell lloc. Deu minuts després d'aquesta sortida en aquiste lloc va entrar la policia, va rescatar els malalts i va detenir els responsables d'aquest lloc. Els tres dirigents a la presó es van sentir fora de perill, allà no hi havia un dimoni amb la forma d'un noi amb trena.
L' Akane va estar diversos dies en coma, les drogues que en aquest presumpte sanatori li van subministrar van ser molt fort. Però es va recuperar, però en sortir de l'hospital seguia sota la síndrome d'abstinència del que va prendre a l'època que es drogava. La noia va saber que havia de superar això. I entre ella i en Ranma van decidir recuperar els plans fets d'anar-se'n a la muntanya a sotmetre's a un entrenament per superar això, i van parlar amb la família.
-Demà marxem- va dir en Ranma- tinc algun pla perquè l' Akane recuperi la salut. Quant a la Nabiki, la deixarem anar quan jo i l' Akane tornem.- va mirar a la família i els va advertir- per la seva culpa quan podíem haver recuperat la nostra vella Akane, la vam perdre i va patir. Ara em costarà més de posar-la en forma. La Nabiki ha de patir pel dany fet, que aprengui que a la vida no és tot diversió
Els dos promesos van sortir l'endemà del dojo, no sabien quan tornarien. Es van acomiadar amb tristesa de la família, van anar a unes muntanyes llunyanes, molt poc accessibles, on l' Akane començaria ela seva cura a mans del seu promès.
-Aquí ningú ens trobarà- va dir en Ranma- jo venia aquí, quan volia pau. Quan ja no aguantava els bojos entrenaments del meu pare, estava a punt d'esclatar. És el lloc ideal per recuperar la pau i la salut mental. Després de tornar la primera vegada de la Xina vaig venir aquí, estava enfonsat, em transformava en noia! Venir aquí em va ajudar- i la va mirar- però el que més va ajudar vas ser tu, conèixer-te, sense tu no sé què hagués fet, vas ser la meva salvació. Hem vingut aquí per tornar a ser els abans de tota aquesta bogeria. Tu desintoxicar-te d'aquella merda que prenies. I jo recuperar-me i no tenir ganes d'assassinar qualsevol que se m'encreui, he de baixar el nivell d'ansietat que tinc.
Havien passat diversos dies a la muntanya i la síndrome d'abstinència de l'Akane per les seves addicions no baixava, és més després de passar per aquest sanatori, algú cosa va canviar en ella. Però aquest canvi només apareixia de nit, als malsons, i quan recordava el seu pas per aquest hospital.
A la nit la noia es despertava cridant espantada, recordant les tortures a què la va sotmetre la infermera en cap d'aquell centre. En aquell moment en Ranma, s'aixecava del sac de dormir i s'hi acostava.
-Tranquil·la Akane, només va ser un somni. Cosa que no es repetirà, jo no deixaré que es repeteixi. Ningú tornarà a fer-te malbé, ni tan sols jo, allà estaré sempre per protegir-te.
Ella el mirava i s'hi abraçava plorant.
-No saps el que vaig passar allà, aquests sedants, aquesta bruixa colpejant-me sedada sense poder defensar-me. Els electroxoc, els crits dels altres pacients, o els meus crits. Vaig estar a punt de tornar-me boja.
-Però vam arribar allà per salvar-te, i de passada els altres. Aquest lloc ja no existeix, no hi tornaràs mai. Ni enlloc semblant, no ho permetré.
Ella se'l va mirar.
-Ranma!- va exclamar la noia- deixa'm adormir-me als teus braços, ets tan càlid, Em sento tan protegida- va badallar i mig adormida- amb….tu- i es va adormir.
En Ranma la va tombar i sense desfer l'abraçada es va ficar al llit al seu costat. Des d'aquella nit van dormir junts, amb això els malsons de l'Akane gairebé van desaparèixer. Només la tenia molt de tant en tant, cada molt de temps, però sempre estava al seu costat en Ranma per consolar-la.
Si ella defallia, si recordava aquesta experiència mentre estava desperta en Ranma actuava igual, li parlava amb suavitat i la tranquil·litzava. La noia va saber que aquell jove sempre estaria al seu costat per recolzar-la.
A prop del lloc d'acampada hi havia una antiga pedrera abandonada. Antigament d'allà treien pedres per fer casa, però durant la crisi aquesta empresa se'n va anar a la ruïna i aquest lloc es va tornar un lloc sense amo i abandonada, ia la nit era un lloc tenebrós, fins i tot hi havia llegendes que apareixien fantasmes, però els dos joves no en van veure cap.
-Ha que hem vingut aquí?- va preguntar o' Akane, quan en Ranma la va portar a aquest lloc desolador. També hi havia edificis, però era impossible viure-hi eren ruïnes i amenaçaven de caure. La noia es va imaginar aquell lloc de nit i amb boira, i va sentir por. Aquests edificis tindrien trets d'una pel·lícula de por, va aconseguir visualitzar això, la boira embolicant els edificis, i d'ells sortir fantasma, focs follets, i altres éssers.- no vull ser aquí quan es faci fosc, em fa por.
En Ranma va riure.
-No hi ha fantasmes, només els que cadascú porti amb ell. I no estarem quan es faci fosc. Hi ha forats que quan es fa fosc no es veuen i per on podem caure. I hem vingut a superar la teva síndrome d'abstinència- va respondre el jove. En Akane se'l va mirar sorpresa, això era impossible.
-Aquí,? impossible- va dir la jove incrèdula- tu no saps el que és sentir això.
-No ho sé- va dir el jove- però jo venia aquí cada vegada que em sentia frustrat pels entrenaments absurds del meu pare, quan ja no aguantava més i necessitava tranquil·litzar-me i destrossar alguna cosa- i li va assenyalar un punt on hi havia una gran zona lliure de pedres-allà hi havia moltes pedres, una muntanya, i com veus vaig venir molt sovint.
En Ranma devia sentir-se molt frustrat, en el passat, per destrossar tal quantitat de pedres.
-Cada vegada que sentis la necessitat de beure, fumar o drogar-te, destrossa pedres. Si no pots associa aquesta necessitat a alguna cosa que odies o detestes. Per exemple el tabac a la Kodachi, la beguda a l' Ukyo, i les drogues a Shampoo o la seva àvia, que van ser qui te van donar. Ho pots associar a allò que més detestes. Si odies alguna cosa desfòga't destrossant pedres i roques. Allibera't del que odies aquí.
I així l' Akane va començar la seva inusual desixitoncicació. Cada cop que era assaltada per la necessitat dels seus vicis passats, retozava roques. Però va veure que en Ranma també ho feia, el noi havia de tenir molta ràbia a dins.
També en Ranma li va ensenyar a meditar, això va calmar la ment dels dos joves, i van aconseguir recuperar una part de la calma que no sentien des de feia molt de temps. Però malgrat tot, malgrat que la recuperació de la jove anava bé, i cada cop notava que la seva addició anava desapareixent, tots dos sabien que no recuperarien la tranquil·litat fins que no desapareguessin de les seves vides tres molèsties, les tres joves que van sumar les seves vides en un infern. Per això en Ranma va entrenar a les arts marcials a la seva promesa, va ser un entrenament dur, que va ajudar la jove a recuperar-se totalment, almenys del seu cos.
A les nits abans de dormir, junts i abraçats, veien les estrelles i parlaven, reien i cantaven a la calor d'una foguera.
Tots dos assenyalaven les estrelles i deien el nom de cadascuna, veien estrella fugaces i demanaven desitjos. Més d'una vegada van passar tota la nit en vela, i els sorprenia l'alba desperts. Això també va ser una teràpia per a tots dos.
Una nit estaven asseguts mirant les estrelles, tots dos en silencis, sentint els grills cantar. Se sentien en pau. L' Akane estava gairebé recuperada de les seves addiccions. Poques vegades les assaltaven les necessitats de fumar, beure o drogar-se. Se sabien sobreposar-se a aquests vicis, ja no els necessitava de res. Però ella tenia una nova addició, una que havia tingut des de feia molt de temps, però ara havia crescut. Aquesta addició era tenir en Ranma a prop, s'havia tornat addicta a dormir al costat del seu promès. No volia passar cap nit més sola. El necessitava al costat. En Ranma també havia adquirit aquesta addició, no volia tornar a dormir sol. Per a tots dos tornar a casa i dormir separats si seria una síndrome d'atinència.
-Què farem quan tornem a Nerima?- va preguntar ella- puc passar sense drogues, sense aquella merda que prenia, però ja no puc viure sense dormir amb tu. Et necessito al meu costat. Sense tu les nits seran molt llargues.
-El mateix dic jo -va contestar en Ranma- m'acostumat a dormir amb tu. Pensar a tornar a casa i haver de dormir només és un suplici.
Es van mirar i van somriure.
-Podia deixar la finestra oberta i tu entrar a la meva habitació i...- va contestar l'Akane amb un somriure picat i temptador.
-Això és una bona idea- en Ranma va posar una cara picara però de seguida la va posar seriosa- però també es una idea dolenta-. L' Akane va fer cara d'enuig, no comprenia perquè el noi li va dir això, i abans que ella contestés ell va seguir- Per aquesta finestra es podrien colar tres bruixes i posar-te en perill.
-Però tu vindries a salvar-me.- i se'l va mirar amb falsa innocència.
-Només m'estimes perquè et salvi -va contestar ell fent-se l'ofès.
Ella es va acostar gatejant, en Ranma la va mirar amb por. La noia li va somriure temptadora i va saltar a sobre seu, el va abraçar pel coll. Van caure estirats a terra ella damunt seu.
-També t'estimo per això- i ho va besar, ell no va rebutjar el petó la va abraçar pels malucs i la va atreure cap a ell. En separar-se.
-M'agrada que em vulguis per això- va contestar ell, i va ser el noi qui la va besar. Van estar una estona fent-se un petó a la llum de les estrelles. Després es van aixecar, i agafats de les mans van anar a la tenda de campanya, i hi van fer l'amor. No va ser perfecte, però tots dos van gaudir, encara que hi havien de millorar. I havien de superar la primera vegada que van fer l'amor, si això que van fer feia messos es podia anomenar fer l'amor. Mentalment per a tots dos aquella vegada va ser un trauma que encara no havien superat. Per aconseguir lliurar-se completament sense por havien d'oblidar això. I encara tenien nits per anar superant-ho.
L'endemà tots dos es van despertar i es van mirar.
-Ho sento- va dir ella-no m'he pogut lliurar plenament, encara recordo quan et….- no va poder seguir, es va posar a plorar, es penedia d'aquest acte-no crec que el superi mai. No crec que pugui mai... i se li van escapar més llàgrimes.
Ell li va posar un dit perquè callés.
-Shii! No diguis res.-va contestar ell- jo tampoc ho he superat, i tampoc m'he pogut lliurar per això, però veuràs que aviat deixem això enrere. Aquest cop ha estat la nostra primera vegada, és normal que no sigui perfecte. Però aviat millorarem i oblidarem aquesta vegada.
Ella se'l va mirar.
-Però…
-No hi ha peròs- no li va deixar dir ell, i li va començar a fer pessigolles.
-Para, deixa de fer-me pessigolles- va demanar ella rient.
-Mai! Et faré sempre pessigolles.
-Mira que em venjaré- i ella li va fer pessigolles a ell.
Tots dos van jugar a aquest joc durant una estona. I van sortir perseguint-se l'un a l'altre, anaven despullats i no li feia res anar així. En Ranma corria davant rient, seguit de l'Akane. El noi va arribar a la font d'aigües termals i va saltar a dins, l' Akane va saltar darrere seu i el va abraçar.
-T' he agafar, ara em deus un petó- va dir la jove rient.
-Només un? Demanes poc.
-Si vols donar-me més jo no estic en contra- va somriure temptadora.
I allà, fora de la vista de la gent es van fer un petó i van tornar a fer l'amor. Sense ningú a prop els dos nois van ser capaços d'expressar allò que realment sentien l'un per l'altre.
Però l' Akane no aconseguia superar del tot la seva ansietat pels seus vicis i de tant en tant notava que necessitava fumar, beure o drogar-se, i els ho va dir a en Ranma, i aquest va preparar alguna cosa, però no li agradaria a la seva promesa.
El noi li va donar tres paquets.
-Pren, les teves cigarretes- li va dir.
L' Akane va agafar una d'aquelles cigarretes, li va fer una pipada i va fer un gest de fàstic.
-Què diable és això? De què estan fet?
-D'herbes del bosc i tabasco.
- Com vas aprendre això?- va preguntar la noia.
- El meu pare m'enviava a comprar-li tabac i beguda. Quan tornava al campament ell s'havia menjat tot el menjar, me'l va fer diverses vegades, i jo el vaig castigar creant això. No em va tornar a enviar a comprar més.
L' Akane va mirar l'ampolla que li va allargar en Ranma amb aprensió. Aquí també hi havia gat tancat. Va fer un glop i va escopir.
-Un licor fet amb pebre de caiena i all- va dir en Ranma.
L' Akane se'l va mirar malament, i va provar la "droga" que li va donar el noi. Li va donar una mossegada i va escopir. La mateixa solució que per a la beguda, aquesta droga era feta amb coses picants.
La noia no va aguantar més de dues o tres sessions d'aquelles berjungues per odiar i que li fessin fàstic els seus antics vicis. Des d'aquell moment olorar tabac, alcohol, o droga li produïa vomitera.
Aquest entrenament va durar més d'un mes, fins que ella va netejar el cos de substàncies nocives. El que esperava que la Cologne, que la noia no es lliurés mai dels efectes d'aquesta droga, no es va complír a l' Akane, la voluntat de la noia era superior a l'addicció. Al final van aconseguir fer l'amor sense pors ni complexes i quedar completament satisfets. Però hi va haver una cosa que els dos joves no van aconseguir eliminar de les ments, les ganes de venjar-se d'aquestes tres boges. Sabien que tard o d'hora es trobarien amb ella, i aleshores…
Continuarà...



Notes de l'autor:
En aquest episodi he volgut aigualir les festa als dos promesos, quan tot semblava ja resolt, les tres assetjadores junts amb la Nabiki fiquen Akane al pitjor lloc per curar-la.
Em va venir la idea de tres llocs. La primera va ser la pel·lícula "Algú va volar sobre el niu del cucut" de Jack Nicolson, aquest actor sap com posar cara de boig.
La segona va ser una pèssima pel·lícula espanyola, on el protagonista acaba en un psiquiàtric, on una monja psicòpata s'encarrega de maltractar a base d'electroxoc els pobres pacients. Val més no tornar a veure aquesta merda de pel·lícula o em tornarà a donar un atac epilèptic.
La tercer va ser un còmic de "Spiderman" en què acaba en un manicomi de malson
LaxNabiki si s'alegra que la seva germana es recuperi, però també pensa a venjar-se'n. En pensar només en els diners, no veu que en Ranma ja no és ell que era i se'n venjarà.
El tros d'e l' Akane al "centre de rehabilitació" havia de ser diferent. El que tenia pensat, el director del centre aconsegueix fer fora la família de l' Akane. Tenen planejat fer aquella nit a la jove una lobotomia, i quan estan a punt d'operar la jove. Una de les infermeres és en Ranma noia, que s'ha infiltrat i amb la roba d'una infermera, i salva l' Akane, i destrueix el centre en escapar-se. Però ho vaig veure massa fosc i ja havia fet patir molt l' Akane. Però potser en el futur ressuba aquest capítol amb aquest toss com ho vaig pensar al principi.
La manera de desintoxicar que utilitza en Ranma m'ho vaig inventar, volia que fos impossible de realitzar, però que donés resultat a k' Akane.
El proper capítol serà el darrer.