Els personatges daquesta història no em pertanyen, són de Rumiko Takahashi.

Advertència: És una història per a gent gran. Conté llenguatge groller i violència. A les ànimes sensibles que no la llegeixin. Qui segueixi endavant que sàpiga que no serà una història d'amor pur i sensible, sinó que hi haurà odi i desamors


.

Episodi 12. . No sempre hi ha un final feliç.

.

12. . No sempre hi ha un final feliç
Després de la recuperació dels dos joves van tornar al dojo, encara que en contra de la voluntat, volien seguir més temps sols. Van ser rebuts per tota la família, menys la Nabiki que seguia tancada. En Ranma va trigar dos setmanes en que la deixessin sortir.
I quan la jove mercenària es va veure davant de la família… es va témer el pitjor. La Nabiki estava pàl·lida per la falta de sol. Li molestava la llum en estar tant de temps a la gairebé completa foscor. Havia perdut pes, la roba li quedaven folgadas, i brutes i trencades. Ella mateixa estava bruta, necessitava un bany. Va mirar l' Akane amb ràbia, era la culpable del seu càstig i els ho faria pagar.
L' Akane va mirar la seva germana mitjana, va veure la ràbia als seus ulls. Però no es faria enrere, no es deixaria vèncer per res ni per ningú. Els jocs de la seva germana havien acabat i els ho diria ara. Es va acostar a la seva germana mitjana i la va bufetejar. Tots van mirar espantats l' Akane, tornava a ser la d'abans, tot l'entrenament del noi no havia servit de res. La família va mirar en Ranma que seguia impàvid, com si recolzés l'acció de l'Akane, és més el jove també mirava la Nabiki amb ràbia. Si l' Akane decidia saltar sobre la seva germana i destrossar-la, el seu promès no deixaria que ningú l'aturés.
La Nabiki va mirar la seva germana espantada, va buscar ajuda a en Ranma, però només va rebre menyspreu. Va saber que estava sola, i això la va enfurismar i li va plantar cara a la seva germana.
-Per què?, Vas ser tu la que es va convertir en una meuca!, la que va portar deshonor a la família que ens enfonsar-te a tots. La que ens va humiliar a cada instant- la Nabiki estava molt furiosa, haver estat més d'un mes tancada la va tornar una persona desesperada.- em vas robar, em vas fer xantatge. No em quedaria quieta, devia recuperar els meus diners.
L' Akane la va mirar furiosa.
-Us vaig perdre perdó!, ¿No en vas tenir prou? -El perdó no em torna els diners que em vas robar- va contestar la germana mitjana.
-Diners!, diners!, diners!- va contestar en Ranma furiós-No tens al cap res més? Diners, xantatges i divertir-te a costa dels altres! No hi ha res més per a tu? Saps el que va haver de viure l' Akane en aquest lloc que la vas enviar?
LaNabiki va mirar els dos promesos amb ira.
-Si ho sé! L'haguessin lobotomitzat, seria el millor, sempre a estat violenta, s'hagués tornat tranquil·la, l'hauríem assegut al jardí i hagués estat un moble més.
En Ranma va mirar a la noia.
-Com que no et callis em transformo en noia i ajudo la teva germana a destrossar-te, tinc moltes ganes de fer-ho, no et perdono que ajudàssis aquestes boges a ficar la teva germana en aquest lloc- el noi va avançar cap a la Nabiki- per mi et podries podrir al soterrani el que et queda de vida.
Tothom van mirar a en Ranma estava furiós a punt de saltar sobre la Nabiki
-Ets un mig home?, o ets una mitjà dona? Ni tu saps què ets.
Els dos promesos es van posar en guàrdia disposats a saltar sobre aquesta germana que els va trair. La família va veure que la Nabiki tenia els minuts comptats, ella mateixa se'l va buscar.
La Nabiki anava a contestar.
-Ja n'hi ha prou Nabiki!- va contestar la Kasumi, encara que relaxada i somrient, tots sabien que estava furiosa-Des d'avui m'ajudarà a fer la feina de la casa. Així no podràs dedicar-te als teus negocis. Podràs sortir amb les teves amigues. Tindràs una assignació com l' Akane, en Ranma i jo. Si vols més hauràs de buscar-te una feina legal- la Nabiki va empassar saliva, se li havien acabat els seus negocis bruts. La Kasumi va dir-l' ho sense canviar la seva expressió habitual, cosa que va fer que tots tinguessin un calfred. Tots temien la Kasumi, era capaç d'enfadar-se sense que canviés el seu somriure.
La Nabiki va sospirar, esperava que la bronca dels dos promesos fossi el pitjor, però es va equivocar, la Kasumi havia limitat la seva llibertat, i els seus ingressos, si volia més ingressos havia de treballar. Protestar no servia de res, allà qui realment manava, des de les ombres, era la Kasumi. Ningú no gosava portar-li la contrària.
Però la germana gran no havia acabat.
-Ranma!, Akane! A vosaltres us assignaré tasques, després d'estudiar, entrenar-vos, m'ajudareu. Akane a partir de demà, entre la tieta Nodoka i jo et farem una bona mestressa de casa- va mirar a en Ranma-tu aprendràs el mateix que l'Akane, encara que crec que ja has après, els teus viatges et van ensenyar a no necessitar ningú. No per ser dona, l' Akane ha de fer ella els deures de la casa. I l' Akane, per no saber fer-los tocarà a en Ranma.
La Nabiki s'esperava un enuig dels dos promesos, però…
-¡D'acord!- van dir els dos joves- T'ajudarem.
-Però volem els dissabtes i diumentges a la tarda lliures- va dir l' Akane.- i que ningú es molesti.
Tots els van mirar estranyats.
-Volem aquells dies per sortir junts, anar al cine, a prendre alguna cosa, a la discoteca, oa la biblioteca a estudiar. Però no acceptem, que ningú s'hi oposi, ho farem si o si. -en Ranma va mirar la Nabiki- i pel teu bé res de chivase, i res de seguir-nos.- va amenaçar el jove dirigint-se a tots.
Tots van mirar amb por els dos nois. Que no protestessin no era normal. Així des d'aquell dia va quedar repartida la feina de la casa entre els seus ocupants, del qual no van escapar ni els patriarques, així la Kasumi i la Nodoka van tenir més temps lliure, però els altres també van tenir temps per relaxar-se. En Ranma i l' Akane sortien junts els seus dies lliures, ningú els preguntava on anaven, cap no era tan temerari de fer-ho. La tranquil·litat va anar tornant de mica en mica a la casa, fins que van arribar a gaudir de massa tranquil·litat. Tots van pensar que era la tranquil·litat que precedeix la tempesta.
Havien passat poques setmanes, l'Akane s'havia recuperat i amb ella en Ranma. Tornaven a ser els dos joves alegres i tossuts d' abans. Les seves baralles, encara que no tan freqüent com abans, tornaven a ser apoteòsica, però no hi havia tants insults i ella no el copejava. La seva família no sabia quan es reconciliaven, i encara menys com. Tampoc sabien que aquestes baralles eren pur teatre, no volien cridar l'atenció, no volien que ningú sabés que es volien…encara era aviat perquè això se sabés, però la Nodoka i la Kasumi es van adonar que alguna cosa ocultaven els dos joves, i la Nabiki ho sospitava. Tots dos havien madurat, i la en Ranma semblava ell que més, el noi sempre recolzava i animava la seva promesa. Quan ella cuinava i ho feia malament, ell es burlava durant una estona, però alhora l'animava a continuar intentant fer-ho bé.
Totes les malenteses i trampes de les tres rivals de l'Akane s'havien descobert. Els dos promesos van parlar i la noia va saber que va ser enganyada per les tres noies que es creien les promeses d' el seu promès. El jove li va fer veure que ell només sentia interès per ella. Les altres tres ja no li importaven, només havia sentit amistat, però fins i tot això havien destruït les tres boges. Ara tots dos sabien que sentia l'altre i vivien en felicitat completa. També sabien que tard o d'hora es trobarien amb els seus rivals, però afrontarien aquest fet amb valor, sense por i sense caure a les trampes de ningú. I també havien confessat una cosa que tots dos mantenien ocult els altres.
Una día després de rentar el plats, els dos promesos van putjar a la teulada.
-Des que va venir la teva mare, jo t'envejava- va confessar la noia. Es va espantar en veure la cara de sorpresa del noi-, Si, t'envejava! Tenies mare!- se li van saltar les llàgrimes- i jo… no. En part era feliç per tu. I en part et feia molta enveja. Recordo tan poc de la meva mare -va somriure amb tristor- sentia que ella m'havia m'havia abandonat… i aquestes harpies es van aprofitar d'aquest sentiment per enfonsar-me.- es va posar a plorar- creia que si moria em tornaria a trobar amb ella. Ara sé que si m'hagués matat, ella s'hauria enfadat amb mi per ser una covard. Ella no ens va voler deixar soles… una mare mai no deixa els seus fills,…- no va poder seguir es va llançar plorant als braços d' en Ranma. El noi es va posar vermell, i es va quedar quiet durant uns segons, després la va abraçar.
La noia es va sorprendre i va mirar el seu promès que li va somriure breument, després es va entristir.
-Jo us envejava a tu i a les teves germanes. Tot i que estava morta havies tingut mare. I jo… jo no. Quan ella va aparèixer, no m'hi vaig poder acostar, per culpa de l'idiota del meu pare, i després… quan ella va saber la veritat vaig ser feliç… però sempre us he envejat i envejaré. Teniu records de la vostra mare de quan éreu nenes- al noi es van escapar les llàgrimes- en canvi jo no recordo res de la meva mare de petit. El meu primer record és amb l'inútil del meu pare.
La noia se'l va mirar, la tristesa del noi era tan intensa com la seva. Tots dos van trobar a faltar la seva mare de petits. Tot i que la separació va ser per motius diferents era la mateixa tristesa i pena. Ara era ella qui havia d'abraçar el noi. El va abraçar pel coll i el va atraure al pit.
-Ranma, no estiguis trist jo et consolaré, com tu fa amb mi. D'ara endavant estarem junts i superarem tot allò que vingui. I del nostre passat, de la nostra infància, no ho van passar bé. Trobem a faltar les nostres mares. Elles no ens voldrien veure tristos. És hora de mirar endavant sense oblidar el passat, però sense deixar-nos que ens faci malbé.
Ranma va assentir ella tenia raó.
-Seguiu endavant amb alegria. I mirar el passat i recordar les coses bones. Com els records que tens amb la teva mare i jo els dies que gaudia quan el meu pare em deixava jugar amb altres nens. Fer-nos un futur millor que el passat.
Tots dos es van mirar es van somriure i es van besar. Ja no se sentien sols es tenien ell un a l'altre, encara que tots dos tenien traumes de quan eren petits. Es recolzaven ell un a l'altre per portar millor els moments…
-Vaig fer coses horribles-va dir ella avergonyida-m'emborratxava i fumava, vaig ser cruel amb les persones que tenia al meu costat. Vaig estar a punt de lliurar-me a aquests homes en aquell bar de mala mort, sort què vas arribar tu, el meu pare i el teu pare. Buscava pederastes els temptava els portava a un carreró, els pegava una pallissa i els robava per pagar-me els meus fastigosos vicis.. – la noia va abaixar el cap- m'avergonyeixo tant.
-Oblida això- va dir ell noi- del bar et vam treure sense que patís un mal irreparable. Això de ser cruel amb els altres es pot solucionar. Les pallisses a aquests degenerats… no va estar bé, però no tornaran a perseguir jovenetes. Això de fumar i beure… no ho has tornat a fer des que et despertar-te.
Ella va plorar
-Vaig estar a punt de prostituir-me, m'ho va impedir la teva imatge, quan vaig sortir corrent d'aquesta bruta habitació et vaig maleir, però ara va beneir aquesta imatge. Em va impedir fer alguna cosa que no tindria perdó, i m'hauria portat a agafar un camí d'autodestrucció sense tornada. Em vaig intentar matar tres vegades i sempre em vas salvar, l'última haguessis lliurat la teva vida per mi. Sóc una dona horrible, no mereixo cap perdó.
-Vas fugir i no et vas prostituir, no vas escollir aquest camí. No vaig ser jo, va ser que encara quedava una mica de l'Akane bona, que no es va rendir, i va guanyar aquella part maligna que es va apoderar del teu cos. Ja t'ho he dit, oblida això. Pensa que això va ser un malson que ens van obligar a viure.- va somriure i li va acariciar la cara- i jo donaria la vida per tu. Sempre estaré al teu costat.
-Et vaig lligar al meu llit…. Et vaig torturar durant hores! -ella el va mirar plorant penedida- et vaig violar!, no vaig poder caure més baix. T'he utilitzat, no tinc perdó.
-No eres tu -va contestar ell- estaves borratxa, i havies fumat aquesta merda que va donar la Shampoo. Et vas deixar portar pels teus impulsos. I jo em vaig venjar, et vaig fer petós i vaig intentar violar… no vaig poder. No vaig ser millor que tu. No sé com vaig poder parar, ho vaig fer a l'últim instant.
-No posis excuses!- va contestar ella,- no et mereixo. Sóc una fúrcia, sóc una violadora, sóc una lladre. Vaig beure, em vaig emborratxar i em vaig drogar. Sóc del pitjor. I la teva venjança, quan vas intentar violar-me, va ser perquè et vaig retenir. No vaig veure que tu també eres al límit, t'empenyia a prendre'm per la força.
-Akane! Jo no vaig ser millor, vaig pegar diverses vegades a tres dones pel que et van fer. Gairebé mato a en Kuno, no sé com em vaig aturar. Quan vas voler cremar a l'Ukyo, em vaig haver de controlar, encara que et vaig parar, realment… desitjava ajudar-te, a cremar-li la cara, després d'anar-te'n tu, la vaig amenaçar de fer-li el que tu vas començar. Vaig destrossar aquell bar on et vaig trobar i vaig destrossar a cops els seus ocupants. Vaig fer el mateix amb l'Uchan's i el Neko Hanten. -el noi va tenir un esgarrifós, volia oblidar això-Olvida això que vas fer, ajuda'm a oblidar el que jo vaig fer, i comencem de zero. Això estarà a les nostres vides, però és hora de deixar-ho enrere. Ens tenim tots dos. Som la més bella de les gallimarsots i el més babau dels bocamoll, res no pot amb nosaltres, ni tan sols els nostres fantasmes interns.
Ella el va mirar i s'hi va abraçar. Estava agraïda que fos el seu promès. Podia ser desagradable i babau. Però no l'havia abandonada durant aquell període tan dolent , havia estat al seu costat i ho havia perdonat tot. Era el millor promès que es podia tindre. I al pit de noi va plorar durant hores, mentre ell la consolava.
-M'ajudaràs en alguna cosa?-li va demanar l' Akane.
-Què vols?- li va contestar en Ranma.
- Necessito anar a dos llocs, he de tallar el que vaig fer en el passat, i demanar disculpes a algú. Però no em vull creuar amb ningú.
El noi va assentir.
Uns minuts més tard corrien per les teulades, així no trobarien ningú.
Van arribar a un barranc, i van mirar a baix, allà baix cremaven escombraries, l'olor que arribava als nois era insuportable.
-Què fem aquí?- va demanar en Ranma
-Desfer-me del meu passat.- va contestar la noia. I de la seva bossa va treure la petaca on portava el licor amb què s'emborratxava, el paquet del tabac i la droga que prenia, els va mirar i va somriure- Fins mai! -I va llançar aquests objectes al foc que hi havia a baix, allí cremarien i desapareixerien del món i de la seva vida, no els tornaria a necessitar mai mes, estant al costat d' en Ranma, Qui necessitava aquesta merda de coses?
L' Akane va respirar tranquil·la com si hagués despertat d'un malson.
-Ja està!- va dir la noia alleujada, com si s'hagués tret un pes de sobre- ara he de visitar algú.
La següent visita va ser el cementiri, l' Akane va visitar la tomba de la seva mare la noia es va agenollar va encendre una barretes d'encens i va pregar una estona mentre en Ranma la veia una mica endarrerit, havia de deixar la seva promesa tot sola amb la seva mare.
-Hola mama!, des de l'última vegada que vaig venir, m'he portat molt malament. No he estat una bona filla i et sentiràs avergonyida de mi. Em vaig deixar emportar per la desesperació i la tristesa. I he fet coses molt dolentes de les que no n'estaràs orgullosa. He portat el nom Tendo al fang. M' he rigut i he odiat de les persones que m'estimaven. M'he sentit molt sola. He cregut que ens vas deixar soles, que ens vas abandonar. No em vaig adonar que tu no ho vas voler això. No m'he adonat del llegat que ens vas deixar, els teus records!, com ens vas voler! –l' Akane va plorar- jo vaig oblidar això, et vaig oblidar, tot i voler tornar amb tu, t'he oblidat. Tu volies que seguíssim endavant- la noia va prendre una pausa i va seguir- doncs això faré, seguir endavant, sense oblidar-te, sense desviar-me una altra vegada del camí. Ara tinc algú que m'ajuda, és una mica babau. Però sempre és al meu costat.
L' Akane va ser fins on estava en Ranma i el va portar fins a la tomba de la seva mare
-Aquest és Ranma, el meu promès, encara que ja ho has vist quan ha vingut amb mi. Ell sempre m'ajuda i està per mi, encara que ho nega. Pots estar tranquila mama, amb ell sempre estaré bé i fora de perill. Encara que sempre estiguem barallant ens estimem molt, però també em fa riure. T'estimo mare i d'ara endavant faré que et sentis orgullosa de mi.
En Ranma va mirar la tomba de la mare de la seva promesa i es va acatxar i pregar. Va encendre una barreta d'encens i va romandre al costat de l'Akane pregat.
La noia es va aixecar i se n'anava, però el noi va romandre uns segons més davant de la tomba es va ajupir
-No es preocupi tia Tendo, jo cuidaré sempre de la seva filla, i la mantindré fora de perill i la faré feliç, Li ho prometo! – va dir en veu baixa el noi.
-Què has promès a la meva mare?- va preguntar l'Akane rient.
-Que serà àvia algun dia en el futur i que les seves nétes seran tan bella com ella i la seva filla petita- va dir el noi.
L'Akane va riure, això era gairebé una proposta de matrimoni.
-Ranma!, em convides a un gelat?
El noi la va mirar i va somriure, ell també li proposaria anar a prendre alguna cosa.
-Si, d'acord, fa temps que no gaudim d'un gelat. Vam dir de sortir els dissabtes al cinema o prendre alguna cosa, però realment sempre anem a la biblioteca a estudiar per estar llestos per tornar a l'escola. No hem tingut temps ni per sortir a prendre alguna cosa, ni a divertir- nos. Cal recuperar el temps perdut. Anem per un gelat i després… al cinema!
I aquella tarda els dos joves van gaudir d'una tarda agradable, i van tornar a casa contents, anaven agafats de les mans, sense importar-los què opinaven els altres.
Dies després.
Havien sortit cap a l'escola. Corrien, encara que no era tard. En Ranma corria per la tanca i de cop va saltar a terra i va córrer al costat de la seva promesa. Les mans dels dos nois es van tocar i es van agafar, no va ser un fet totalment voluntari ni totalment involuntari. Els dos nois van mirar les mans, es van mirar ells, van tancar els ulls i es van somriure, i van seguir corrent.
I en girar una cantonada es van trobar amb les tres persones que els van fer caure al malson que va ser les seves vides durant setmanes, les tres persones que mes odiavan en aquells moments. Els dos joves es van aturar les van mirar, es van mirar ells i sense deixar anar les seves mans es van dirigir cap a elles. Aquestes tres boges no s'interposarien entre ells, ja no!. Lluitarien pel seu amor i per la seva llibertat, sense imposició de ningú.
-Airen, la Shampoo està contenta, tu venir per mi-va dir la xineseta. Però llavors va veure els dos joves agafats per la mà- Akane tu deixar anar Air…
-FORA!- va cridar en Ranma furiós- APARTAT DEL MEU CAMÍ! NO US VULL TORNAR A VEURE!-les va mirar enfadat i–No us perdono tot el mal que vau fer a LA MEVA NÚVIA!, i a la meva família. O desapareixeu de la meva vida… o us faig jo desaparèixer d'ella.-va advertir el noi.
-Ran-chan t'equivoques, no pots estimar l'Akane. És una mala dona, és una indecent, delinqüent, borratxa i moltes coses més.
-KUONJI! Si puc estimar l'Akane, si l'estimo. No m'equivoco…com ho esteu fent vosaltres. I no em tornis a dir així, el meu nom no és ni Ran-chan, ni Airen, ni Ranma estimat. El meu nom per a vosaltres és… SAOTOME!., I VA SER CULPA LA VOSTRA QUE FES AIXÒ!, No us penso perdonar tot el que vau provocar pels vostres desitjos perversos e insans!
-Ranma estimat, ella t'ha embruixat -va contestar la Kodachi- tu has de ser meu.
Ell la va mirar i no els va contestar.
-Anem Akane- va dir el noi amb tendresa a la seva promesa-no perdem més temps. Parlar amb aquestes persones és una total pèrdua de temps, només escolten les seves pròpies ximpleries.
Ella el va mirar i va assentir.
-Si Ranma- va contestar la seva promesa.
-Akane! ell no t'estima, només està amb tu per ferma. Ets lletja, estàs grossa. No saps cuinar, el teu menjar és verinós. No saps cosir. No ets a l'alçada de Ranchan.
-Tens raó, l' Akane no sap cuinar, la seva cuina és verinosa-va dir el noi, i va abraçar per darrere la seva nòvia a l'alçada de les espatlles. Va notar que ella s'enfadava- però ella és la millor. Si necessito ajuda la tinc al meu costat, sense importar res ni demanar res a canvi. No em persegueix com una boja en zel, no m'extorsiona sentimentalment com altres -les estava atacant, i va notar que no es penediria de fer-ho-. És la seva cuina la verinosa, en vosaltres les verinoses sou vosaltres mateixes. SOU UNES SERPS! No puc casar-me amb vosaltres, no esteu a l'alçada, ni a la meva altura ni a les de ningú—les va mirar i va dir amb molt de menyspreu-només sou unes nenes capritxoses! L' Akane ja és una dona.
L' Akane es va posar vermella, l'havia defensat davant les seves rivals. Les tres noies es van enfadar, en Ranma les havia insultat a elles i defensat l' Akane, això no era possible.
-Ella t'ha embruixat Ranma estimat, jo t'alliberaré d'aquest encanteri.- va repetir la Kodachi.
En Ranma la va mirar i va riure.
-Kodachi Kuno! podies ser una humorista genial.-va dir amb sorna el jove- Les tres podíeu participar en un concurs buscant humoristes, guanyàveu segur.- es va posar seriós- no m'ha encisa. L' Akane no necessita això per tenir-me al seu costat, vosaltres sí! I mai us ha funcionat. No heu pogut amb l'Akane, us va guanyar al jo enamorar-me'ncd' ella. I només heu trobat un mitjà de vèncer-la…MATANDOLA! . Amb això no aconseguireu res, només el meu odi, i que jo vagi darrere seu. Sí! La seguiria, jo mateix moriria després que ella. No m'aconseguireu mai. I si m'ha encisat, he estat jo ell que m'he deixat encisar i no vull que desfacin aquest meravellós encanteri.
Les tres noies el van mirar, i es van espantar. No el van veure mai tan lluny com en aquell moment.
-Menteix!, sents llastima per ella, per ser la més feble. Per ser la més indefensa.
-Si que sento llastima …Per vosaltres! Perquè vosaltres si sou febles. No m'heu intentat conquerir de forma normal, sinó amb males arts i enganys, en això demostreu la vostra debilitat. Amb cada atac a l' Akane el meu cor s'allunyava de vosaltres. Creia que érem amics, ara no sé què ho sou… però està lluny que us perdoni.- les va mirar una estona. Va deixar anar l'abraçada que tenia amb l' Akane, i es va posar davant d'aquesta, la va mirar i va somriure entremaliat-Puc?
L' Akane se'l va mirar sorpresa, sabia que es referia el noi. Però el sorprenia que el jove s'atrevís davant dels seus pseudo promeses.
-Endavant. Aquests llavis són teus, com els teus són meus.- va contestar la seva promesa.
El noi va abraçar la seva promesa davant la sorpresa de les tres rivals. L' Akane el va agafar pel coll i es van besar. Les tres rivals van cridar de terror, això no podia estar passant.
Els dos nois es van separar i van mirar.
-T'estimo- es van dir tots dos
En Ranma va mirar les seves ex presumptes promeses
- Com heu pogut comprovar… aquest no és el nostre primer petó, tampoc el segon, ni tan sols el tercer, tampoc el quart. Ja he perdut el compte de les vegades que ho hem fet.
Les noies van mirar el seu rival i es van enfurismar.
-Akane, no permetrem que et quedis amb en Ranma- va dir l' Ukyo.-has fet cosa deshonroses per no merèixer-ho.
-Ni jo permetré que li feu mal a l' Akane -va dir en Ranma- tocar-la o intentar tocar-la…i us mataré. Després que ho vau fer ja m'és igual que sigueu dones…bons que aparenteu que sou dones.-Va dir el jove amb un menyspreu que no coneixien. - Vau ser vosaltres les que la vau portar a aquest estat de depressió i desesperació,- i amb un to cruel va afegir,- ni oblido, ni perdono... I avui penso cobrar-me tot el mal causat per vosaltres!
-Ets un home…un home no pot enganxar… a una dona –va dir l'Ukyo. La noia parlava amb por, el seu examic la mirava amb crueltat, planejava alguna cosa, una cosa terrorífica. -No pretendràs fer això -va acabar la noia espantada.
-Això mateix pretenc –va dir en Ranma– el jove va treure una ampolla d'aigua. L' Ukyo i la Shampoo es van espantar. Sabien que pretenia el noi. Es va mullar i es va transformar en noia-ara les quatre som noies.-va dir amb crueltat-no penso contenir-me!. No tornareu a acostar-vos a la meva promesa, ni a mi… ni a ningú de la meva família. No sé si sortireu gaire sanes d'aquesta aventura. Ja us vaig avisat quan vau començar a assetjar a l'Akane. No m'heu fet cas, us he avisat diverses vegades i de diferents maneres i mai no heu après. Vosaltres mateixes us ho haureu buscat.
Les va mirar amb cara perversa, ara patirien per fer tant de mal a l'Akane… per fer mal que considerava la seva família. Les tres noies, van témer per les seves vides. Aquesta rival no tindria per res pietat. Van mirar l' Akane.
-Akane, ajudar-nos, si us plau!- va demanar l' Ukyo.
Però la noia les va ignorar, les va mirar i va arronsar les espatlles i va dir amb una indiferència que a les tres noies li va glaçar la sang.
-Em sap greu, però en Ranma és molt tossut… com jo. No em farà cas, ni jo espero que m'ho faci i els que us faci...- va bufar amb menyspreu--...en realitat no em sap greu, no m'importa- i va afegir amb crueltat.-Endavant Ranma!, vull que li donis una lliçó que no oblidin mentre visquin…bé si sobreviuen- va animar a el seu promès amb maldat. Aquestes noies mereixien una lliçó i no detindria el seu promes quan la donés. Ella desitjava venjar-se tant com ho desitjava Ranma - ets el meu promès… sol meu!, Véngar-me!, a mi, a tu, i a la nostra família pel que ens van fer, és el que volem tots dos.
Les tres joves la van mirar amb estupor i es van girar cap a en Ranma noia que s'acostava a poc a poc cap a elles. Les tres joves van recular, però sabien que no escaparien d'àngel de la venjança en què s'havia convertit en Ranma.
En Ranma lluitava contra les seves rivals, les tres noies van veure que ho havien de vèncer, creien que si ho feien ell cauria als seus peus. Però des del primer moment van veure que la noia lluitava de debò, lluitava amb afany d'acabar amb elles. La cara de la noia no mostrava cap somriure, sinó una osca sinistra. En Ranma s'havia tornat el seu enemic i van pensar que per quedar-s'hi l'havien de vèncer, només que aquesta vegada la noia de pèl vermell lluitava de debò. Com va lluitar amb en Saffron, no encara més de debò, aquest noi s'estava venjant de tot el que li van fer a l' Akane, no només l'intent que se suïcidar-se, sinó el mal que li havien fet durant tant de temps.
-No podràs contra les tres Ran-chan-va dir l'Ukyo. I li va llançar unes espàtules. En Ranma les va colpejar i les va destrossar.
-No sé si t'ho he dit- va dir la noia pèl-roja- Per vosaltres sóc Saotome!, però com que sóc bo us deixaré que em digueu Ranko. Amb aquest aspecte per a vosaltres sóc Ranko, només per aquesta vegada.
-Airen estar equivocat- li va dir lacShampoo. Li va llançar un bombori, quan anava a colpejar a laxRanko aquesta li va donar una puntada de peu i el va tornar amb mé força cap a la seva propietària i li va donar a l'estómac, la Shampoo va caure a terra sense aire.
- Equivocat? El teu pare en casar-se amb la néta de la Cologne -va dir en Ranma, això era clarament un insult-. Per deixar que la teva educació corregués a càrrec d'aquesta bruixa pudent- en Ranma estava furiós, mai havia dit tan tremend insult- el teu pare t'havia d'haver educat bé i sense que deixar que es fiqués per mig la Cologne i ara no series una bruixa com la teva àvia .
- La meva besàvia era una matriarca respectable! - va contestar com va poder la Shampoo- és admirada a la meva tribu. Que va ser assassinada per la policia. La meva tribu exigeix venjança!
-Però aquí només era una bruixa, com la seva hiniesta. -va cridar l' Akane. La Shampoo la va mirar amb ràbia acabaria amb aquella nina fastigosa.- aquí no es mereixia cap respecte.- i va afegir amb maldat- i segur que al teu poble més que respectar-la, la temien. La policia no la va matar, es va escapar de la presó, va intentar matar a la tia Saotome davant de la policia i aquests van haver de matar la teva besàvia per aturar-la. Si hagués aconseguit matar la Nodoka, hauria estat en Ranma qui la matés a ella. L'honor dels Saotome hauria exigit venjança! El teu poble va donar la raó a la policia. Han menyspreat la teva besàvia i t'han fet fora de la teva tribu, només has portat deshonor al teu clan, que no vol saber res de tu. No tens ningú ni res.
La noia xinesa es va aixecar i va córrer cap a l' Akane, que la va esperar amb tranquil·litat i quan aquella noia que li havia fet tant de mal va estar a prop, l' Akane va saltar i d'una puntada de peu la va enviar al centre de la baralla.
-Estàs barallant amb en Ranma, no amb mi. - va dir l' Akane. - però si vols lluitar amb mi endavant, però ho faré de debò, i rebràs més coques que en tota la teva vida.
La Shampoo es va sentir humiliada, si l'Akane era així de fort si estava enfadada no tenia res a fer amb ella, aquest pensament va durar un segon. La guerrera orgullosa que hi havia dins es va enfurismar, aquella petita i inútil nena japonesa sense res de bellesa veuria qui era ella.
La Kodachi veient el panorama va intentar fugir, sempre vencia amb paranys. No li quedava gairebé gas narcòtic, se'l va llançar a aquella noia repel·lent que va substituir al seu Ranma, però aquesta noia ho va esquivar. Fugia quan un esborrall la va avançar i davant seu va aparèixer la noia pèl-roja.
-Fugies?- va preguntar Ranko irònica-Abandonas a les teves companyes, ets una covard. La zona de lluita aquesta allà- va dir la Ranko assenyalant on estaven una caiguda Ukyo, la Shampoo intentava aixecar-se per atacar Akane.
La gimnasta li va llançar la cinta, i la noia pèl-roja la va parar sense esforç, i sense esforç va començar a girar. En girar i estar les dues noies, agafades de la cinta cadascuna per un extrem, la Kodachi es va aixecar del terra, en Ranma va fer un parell de voltes com un molinet i va sortir llançada cap al centre. La Shampoo havia atacat l' Akane i aquesta la va tornar a expulsar. La Kodachi i la Shampoo van volar en direcció oposada i van xocar alhora contra l' Ukyo que s'estava aixecant. Es va sentir un cruixir d'ossos i uns gemecs de dolor.
En Ranma va mirar a l' Akane. La noia estava nerviosa, ella se'l va mirar. El noi va entendre què li demanava. L'Akane es volia venjar, pel que li havien fet passar, pel mal que li van fer a ella, a les seves germanes, a la seva família… al seu promès, perquè era el seu promès, només d'ella i no el deixaria a unes noies tan egoistes que el veien com un trofeu. En Ranma va somriure sabia el que pensava la seva promesa, l' Akane no estaria satisfeta si no les castigava ella mateixa.
El jove es va acostar a la seva promesa.
-Vés, actua, castigar-les com es mereixen -la va animar el noi.- retorna'ls el mal que et van fer, el que ens van fer a tots. S'ho mereixen. No estaràs satisfeta si no els regires el mal que et van fer. Si juguen brut, jo t'ajudaré.
-Si això faré -va contestar ella.- Em van transformar en un monstre sense sentiments. Em van fer patir i a tu també. Per culpa seva em vaig convertir en alcohòlica, fumadora i drogata. Em deuen molt, per culpa seva vaig tractar malament moltes persones, no en tindré pietat.
I la jove cruixint-se els dits es va acostar als seus rivals, aquestes la van mirar amb por, aquesta Akane era diferent, les faria patir. No podrien amb ella, encara que fossin tres. Totes tres van mirar a en Ranma demanant-li ajuda, però…
- Vinga Akane!, A per elles! - va animar el noi.- demostra-ho que és desafiar una Tendo, el que és desafiar la futura dona d' en Ranma Saotome.
Uns minuts després tres joves jeien a terra, havien comès molts actes deshonrósos contra una noia, però el promès d'aquesta i aquesta noia s'havien venjat. L' Akane havia estat més cruel que en Ranma. Havia utilitzat contra elles la ràbia acumulada durant molt de temps, per tot allò que li van fer des del dia que les va conèixer.
Les tres joves ja no es recuperarien a les seves vides de les seves ferides. Tenien morats, ossos trencats, als braços i les cames, que no sanarien mai, talls que calia suturar. La Shampoo tenia un ull encegat. L'Ukyo li faltaven alguna dent i la Kodachi tenia una cicatriu a la cara, com la del capità Harlock. Trigarien mesos a recuperar-se de les seves ferides físiques, no podien tornar a lluitar, però el dany psicològic va ser el pitjor de tots, només de veure a en Ranma o Akane tremolaven de terror.
En Ranma noia les va mirar.
-La propera vegada que us apropeu a algú del meu entorn…us mato – i les tres noies van saber que no feia cap broma, aquella vegada s'ho van prendre seriosament.
En Ranma es va acostar a la seva promesa i es van agafar de les mans, els dos promesos van mirar amb menyspreu a les tres rivals de l'Akane, i sense dir-los res es van girar per anar-se i…
-No està bé el que has fet Ranma, has enganxat tres noies. Això no l' ho fa un home- en Ryoga había aparegut amb els altres dos rivals d' en Ranma.
-No vas haver de pegar a la Shampoo. En Ryoga té raó ets un mal home. Com tens la poca vergonya d'enganxar una noia?
-Sóc un mal home? i elles que són? Han intentat que l'Akane se suïcidi, van estar a punt d'aconseguir-ho. La van fer caure en un pou, li van donar begudes i drogues. Van fer patir la meva família, SI, TANT ELS TENDO COM ELS SAOTOME SÓN LA MEVA FAMÍLIA!, jo protegeixo la meva família, com s'ha de fer-l' Akane el va mirar i va somriure, el noi ja considerava les seves germanes i el seu pare com a part de la seva família. -No són unes dones, són uns animals, només es guien pels seus propis desitjos, sense importar-los els dels altres, sense importar-los res, si per als seus propòsits han de destruir la vida d'algú ho fan sense importar-los res. Vosaltres sabíeu que feien i no ho vau impedir. Us costa tant admetre que només he protegit a l'Akane? No deixaré que ningú no li faci mal. Mataré qui la danyi, sigui home o dona. Ningú evitarà que em vingui. Ja ho vaig fer alguna vegada, i algun de vosaltres sou testimonis. Hauríeu de saber què passa quan un imbècil ataca la meva promesa. Vosaltres mateixos heu patit la meva ira per això. Són vives és més del que es mereixen.
Els tres nois van mirar a en Ranma i van anar a atacar-lo, però l' Akane molt enfadada es va interposar entre ells. Els tres nois la van mirar, temps enrere aquesta noia els va enganyar, els va temptar, perquè detinguessin a en Ranma. Ara sabien perquè ho va fer, si s'ho retreien en Ranma els mataria, aquella noia que els va temptar no era la noia que tenien al davant. L' Akane tornava a ser qui era abans. No era bo remoure aquestes aigües, les seves vides perillaven, però si atacaven a en Ranma, l' Akane….
-No consentiré que ataqeu a el meu xicot. Ho defensaré igual que ell em defensa a mi. Si voleu alguna cosa abans us heu de desfer abans de mi. També jo sóc una noia, i jo també les vaig atacar, estan així perquè les vaig atacar sense pietat, la mateixa que ella van tenir amb mi. Atacareu dues noies?,- va ironitzar l' Akane- Ara en Ranma també ho és. No és d'homes atacar unes noies. No estem indefenses. Us hem guanyat a els tres altres vegades, aquesta vegada no serà diferent, serà pitjor, us deixarem pitjor del que en Ranma i jo hem deixat aquestes tres. Quina humiliació per a vosaltres quan us hàgim vençut. - va dir amb ironia. No els va voler dir com els va enganyar, això era una cosa que volia oblidar, volia esborrar aquest record de la seva ment. Els va mirar amb ràbia i amb la mateixa ironia que havia fet servir abans va acabar -tres homes vençuts per dues noies. No us apropeu ni a mi ni al meu xicot, o acabaré amb vosaltres.
Els tres nois es van aturar, hi havia molta gent mirant i ells tres estaven assetjant dues jovenetes. Podien sortir perdent i es van relaxar.
En Ranma va veure els nois no gaire convençuts i va decidir actuar.
-Ryoga per un temps l' Akane i jo pensavan que tu i l' Ukyo acabaríeu junts. Ens vam equivocar i ara me n'alegro,- va mirar a la seva promesa, i ens va assentir – ens alegrem d'estar equivocats. L' Akari, la teva núvia, val més que aquestes tres juntes.- va mirar en Mousse-Mousse! Oblida't de la Shampoo, ella no t'estima, ni a tu ni a ningú, només s'estima a ella i als seus capricis. Tampoc no et mereix, ets massa bo per a ella. El món és ple de noies millors que ella. Busca't una i deixa de pensar a la Shampoo.
- Tinc amigues- va callar' i va pensarvaquestes noies ja no eren amigues seves, ella va destruít la seva amistat- tenia amigues que et miren amb bons ulls- va dir l' Akane- totes elles valen més que la Shampoo, Alguna vol conèixer-te, i m'havien demanat si les podia ajudar-les a conèixer-te-va mirar a en Ranma- A en Ranma també li ho han demanat. Si vols ja saps on pots trobar- nos i t'ajudarem.- en Mousse va mirar a l' Akane, la proposta de aquesta noia era temptadora, ell també havia vist alguna de les amigues de l'Akane que semblaven bones noies, potser aquella noia que el va ajudar i el va acollir quan la Shampoo el va fer fora durant unes nits del Neko- Hanten…
-Entre la Shampoo i la seva besàvia t'han explotat i esclavitzat. Ara la Cologne no hi és, però queda la Shampoo lliura't d'ella, no aconseguiràs res de bo si segueixes al seu costat. Fes cas a l' Akane. - va continuar en Ranma-, el jove es va girar a en Tatewaki- Kuno! Hauries de controlar la teva germana, o et buscarà problemes. Tu ets l'únic que no es pot deslliurar d'aquesta càrrega, ho sento per tu. – i va pensar que aquest noi també s'havia de controlar, estava gairebé tan boig com la seva germana.
Els tres nois van mirar els dos promesos. Sabien que els dos nois tenien raó, que aquestes tres boges s'havien passat de la ratlla, que havien comès un acte deshonorable. Van mirar les vençudes i els dos promesos.
-Ranma, Akane, sé que elles van actuar de manera deshonrosa amb vosaltres. Que van cometre un crim en tractar de fer que l' Akane se suïcidar i tot el que li van fer i van provocar. Que no es mereixen perdó…- va dir en Ryoga.
-Però que?- va preguntar en Ranma impacient. Això s'allargava molt, tornarien a arribar tard a escola i feia setmanes que anaven a escola, volien arribar aviat, per demostrar que tot havia canviat.
-És que no sabem què fer amb elles. No podem deixar-la soltes, serien un perill –va continuar en Ryoga– i no podem estar sempre amb elles.
En Ranma i l' Akane es van mirar, ells tampoc sabien què fer. Es van arronsar les espatlles.
-Feu amb elles el que vulgueu- va dir l' Akane- el que els passi no és assumpte nostre- es va girar al seu xicot- hem d'anar-nos, arribarem tard a l'escola, fa setmanes que no anem, i ara que tornem volem arribar aviat.
La Ranma va assentir i li va somriure.
-Si, d'acord- li va allargar la mà a la seva xicota i ella la va acceptar, i agafats de les mans i sense acomiadar-se dels tres nois es van dirigir a la seva escola.
Els tres nois van mirar les tres joves vençudes i van decidir portar-les al manicomi de Nerima.
Els dos promesos van arribar al Furinkan, no havien anat en setmanes. Per tota l'escola es va córrer la remor dels intents de suïcidi de l'Akane. Alguns alumnes la van mirar malament, però en fixar-se que anava acompanyada d' en Ranma. I aquest tenia molta mala fama a l'hora que algun idiota gosés insultar l' Akane van callar.
-Em miren malament- va dir la noia amb temor-m'ho mereixo. No he estat molt amable amb ningú, és lògic que em mirin així., he estat molt ximple i per deixiar- me portar per la meva depressió - va acabar amb pesar.
En Ranma la va mirar i va somriure.
-Doncs és hora d'estendre ponts, i recuperar les amistats perdudes. És hora de demanar perdó.
Es van acostar a la porta d'entrada de l'edifici i hi eren les amigues de l'Akane. Aquesta les va mirar espantades i elles també la van mirar amb por.
- Veu i parlar-los, són bones noies, sabran perdonar-te- va dir en Ranma
L' Akane es va acostar a les noies i va abaixar la vista avergonyida. Yuka s'hi va acostar i la va mirar amb por, però amb ganes d'aclarir i recuperar aquesta amistat d'anys. L' Akane va mirar en Ranma que va assentir somrient.
-Em sap greu… he estat una mala amiga. M'he portat malament amb tothom. -les va mirar- em sento avergonyida de com vaig ser aquella temporada. Si no voleu tornar a ser les meves amigues ho entendria, però m'agradaria que aquesta part de la meva vida desaparegués, i tot tornés a ser com abans, encara que trigui un temps a recuperar la vostra confiança, vull ser la d'abans i tenir-vos per amigues.
Les amigues de l'Akane la van mirar.
-Per nosaltres res no va passar. En aquella època no era tu. Sabem que cada any et deprimeixes quan arriba l'aniversari de la teva mare- va dir la Sayuri.
-I aquest any va ser pitjor, aquestes tres bruixes et van atacar amb maldat, i tu et vas deixar portar per la seva maldat. No eres tu, et vas deixar portar per la depressió i vas caure en un pou. Sempre t'estimem com a amiga, serem amigues per sempre.
L'Akane les va mirar i es va posar a plorar, i es va abraçar a les seves amigues i elles la van abraçar, la recolzarien en tot, com a bones amigues. Tot el que havia passat era passat i tornaven a ser amigues.
- Anem juntes a classe! - va dir una de les noies. L'Akane va mirar a en Ranma, que va assentir.
-Vés amb elles- li va dir- jo et segueixo.
L'Akane va entrar amb les seves amigues a classe i les va seguir Ranma.
Els seus companys la van mirar amb temor, aquella noia havia tingut el caràcter canviant abans de deixar d'assistir a classe. No tenia honor, havia intentat suïcidar-se i altres coses pitjors. No tenia dret a seguir a aquella escola. Però van veure entrar a en Ranma, cap era tan temerari d'insultar l' Akane, aquell noi no tenia pietat amb qui insultés la seva promesa, però…
- Què fa aquí? - va preguntar a sota una noia- l'havien de fer fora.
-Tens raó és una deshonra per a l'escola.
L'Akane es va espantar, no era ben estimada. Però la noia es va refer i va voler deixar les coses clares. Va anar a la taula de professor i es va dirigir als companys.
-Sé que no mereixo la vostra amistat, ni confiança. Que l'he destrossada. Que no mereixo el vostre perdó. Però de tota manera us ho demano. Potser no m'ho voleu donar, jo tornaré a ser la mateixa d'abans, si em demaneu ajuda o la donaré, si em necessiteu allà estaré.
La noia plorava, però encara hi havia gent ressentida amb ella.
Un noi li va llençar un guix que ella no va esquivar.
-El que tu hauries d'estar al carrer treballant de puta, es lo que ets- va dir aquest noi- ens estàs deshonrant que tu...- va callar, va notar la mirada assassina d'en Ranma.
-Ella us ha demanat perdó i alguns de vosaltres, no els ho doneu- va dir en Ranma col·locant-se al costat de la seva promesa- a ningú ha danyat aquí més que a mi… i l'he perdonat- la va mirar i va somriure-. La família també ho ha fet. Ella vol la vostra amistat.
-Doncs que s'agenolli i demani perdó- va dir una noia.
- Si! Que pati-la van correr diversos nois. No tots ho van fer, molts temien a en Ranma, sempre hi havia molt protector amb la seva promesa.
En Ranma es va acostar a un d'ells, ell que va llençar el guix a Akane i el va mirar sinistre.
-No deixaré que l' Akane s'humiliï- va dir en Ranma enfadat- a part tu has comprat fotos de l'Akane, sense el seu permís… I meves transformat en noia també! -va cridar en Ranma. -I no ets l'únic. Tots heu comprat fotos de l'Akane a la seva germana. I de la meva part noia. No crec que només l' Akane ha de demanar perdó. - va mirar a en Gonsonkugi- en aquesta classe hi ha un assetjador que fa fotos a l' Akane sense el seu permís. De veritat voleu que facin fora a l' Akane? Voleu que jo demani la vostra expulsió per tenir fotos d'unes noies sense el seu consentiment?, us expulsarien a tots
Els nois es van posar a tremolar, si això se sabia, expulsarien la majoria de nois d'aquesta escola.
-Ja que és una puta es podia despullar i que tots en gaudirem, -qui va dir això era un noi nou, algú que no coneixia en Ranma.- pagaré bé.
El nuvi de l'Akane es va acostar a aquest idiota el va mirar. I li va donar un cop de puny al nas trencant-se-la.
-Qui et pensa que ets?, saps qui sóc? El meu pare farà que t'expulsin. I me'n vaig a dormir amb aquesta meuca.
-Tu no aprens- va dir en Ranma i el va agafar pel coll , el va aixecar de la cadira -Com queda una paret pintada de vermell per tu?- va preguntar en Ranma al jove-i el va colpejar contra la paret- segons la força amb que donis cops contra ella .-Ara escolta ets nou i ho has après per les dolentes- el jove de la trena va posar un to sinistre- Ningú que es fica amb la meva xicota surt sencer- va deixar anar el noi que va caure a terra. Va mirar la resta dels seus companys, els estava advertint que no insultessin la seva nòvia o podien no sortir vius.
En Ranma es va acostar a la noia que va demanar que l' Akane s'humiliés.
- Quantes fotos meves tens? - la noia va empal·lidir- sé que ets clienta de la Nabiki comprant fotos meves… jo no he donat el consentiment perquè tu tinguis fotos meves. Un consell destrueix-les! I sé que no ets l'única de l'escola que és clienta de la Nabiki, una meva denúncia o de l'Akane i…. – en Ranma va mirar la seva classe, sabia que gairebé tots tenien fotos tant del seu aspecte masculí, elles, com del femení, ells. Tots van saber que en Ranma compliria la seva amenaça, aquella nit van cremar moltes fotos- l'Akane ha demanat el vostre perdó! No és cosa dun dia que la perdoneu, poden ser setmanes o mesos. Però espero que ho feu.
I es va dirigir cap a la seva promesa la va agafar per la mà i li va somriure.
-Anem als nostres llocs. És hora de començar de nou.
- Si! - va dir la noia.
En entrar el professor de matemàtiques a classe i passar llista.
- Akane Tendo! - va dir l'home i la va mirar un instant- espero no tenir queixa de vostè, no ho toleraré. El mateix va per vostè Saotome.
- No la tindrà! - va dir la noia i així va ser.
-De mi tampoc tindrà queixa, si mantenen allunyat de mi i de la meva núvia gent problemàtica -els altres el van mirar, no va dir promesa sinó núvia, ningú es va creure això, havia de ser mentida. Cap dels dos es va posar vermell, els dos acceptaven el seu festeig- Mentre no siguem molestats, no li causarem problemes.
El professor el va mirar i va resar perquè ningú no s'atrevís a desafiar aquests dos nois. I les seves súpliques van ser escoltades.
A poc a poc, la noia va recuperar la confiança de tots, va tornar a ser la d'abans. Però van notar que havia canviat. Ella ara era més alegre i sempre feia broma amb en Ranma, a qui ara anomenava nuvi. Tots van notar que hi havia hagut una mica més d'un acostament dels dos nois, no es barallaven tant, ella no li pegava tant, i ell no la insultava tant, però si abans eren coneguts per les baralles, ara ho eren pels coquetejos. Tota la classe esperava amb ànsia veure'ls besar-se. Però els molt maleïts sabien on amagar-se perquè ningú no els veiés besar-se. A part tot va tornar a la normalitat. Algú que desafiava en Ranma, o volia segrestar l' Akane, però això era normal, i també era normal que aquest retardador o segrestador acabés picat pels dos ara nuvis.
Però des que van desaparèixer les tres boges, i els tres rivals d' en Ranma van decidir deixar-ho en pau. El Furinkan es va tornar molt tranquils… massa tranquil i avorrit fins i tot.
I el temps va passar, el temps com a alumnes al Furinkan va acabar. I poc abans d' anar a la universitat es van casar, va ser per voluntat pròpia. Ells van posar la data i van obligar a els seus pares a acceptar-la. Ja res li va impedir estar junts, i cada any a l'aniversari de la mort de la seva mare, l'Akane es deprimia, però al seu costat tenia a en Ranma per consolar-la. El jove l'abraçava i li parlava amb dolçor aquells dies. Encara que seguien barallant-se, aquell dia cap no feia enrabiar l'altre. Aquell dia era especial i era un dia per recordar la mare.
Amb el temps la seva família va augmentar, van tenir dos bessons, nen i nena, còpia dels seus pares, i després en Ranma i l' Akane van tornar a ser pares. La fama del dojo Tendo també va pujar, els dos antics promesos, ara matrimoni, s'havien fet molt famosos amb els torneigs que hi van participar i guanyar. I encara que no van aconseguir oblidar aquell temps amarg pel qual van passar. Això va quedar enrere i els va ensenyar a ser forts, i no deixés vèncer quan les coses anaven malament, i estar contents i alegres quan les coses anaven bé.
Dels tres rivals van saber que cadascú va agafar el camí.
En Ryoga, es va ennoviar amb l'Akari, des de llavors per a ell en Ranma i l' Akane van ser uns bons amics. Es va casar amb la seva xicota poc després que en Ranma i l' Akane ho fessin, van tenir una filla que va ser l'amor d'en Ryoga, fins que el fill d'en Ranma li la va robar el cor a la noia.
En Mousse va fer cas al consell dels dos promesos. Va acabar casat amb una de les millors amigues de l'Akane. Des de llavors, la Shampoo, va un record dolent i passat. Aviat va oblidar les lleis de la ciutat on va néixer, només va tornar, ja nacionalitzat japonès, per en porta-se la seva mare i la seva germana d'aquest nucli antic. Va dirigir el restaurant de la família de la seva dona. Després de la fugaz visita per portar a la seva familia a Japó, mai va tornar al seu poble, com ell deia quan es reunia amb les famílies d' en Ranma i la d' en Ryoga-allà no se m'ha perdut res.
Quant a en Kuno, se'n va anar a l'estranger. No va voler continuar vivint al Japó. La vergonya que va provocar la seva germana a l'honor de la seva família va ser massa gran. Es va rumorejar que va refer la seva masió i es va casar amb una rica hereva, però això ningú ho va confirmar… fins anys després cuan un fill seu se'n va anar a viure al Japó, i va assetjar la filla d' en Ranma i la d' en Ryoga de la mateixa manera que en Kuno va assetjar a l' Akane, però les dos noies i el germà bessó d' una i nuvi d' altre van saber aturar-li els peus.
A la institució psiquiàtrica les tres boges van romandre durant molts anys, la vida en aquesta institució va ser un malson per a elles. Els van tallar els cabells molt curts, molt més del que portava l'Akane. Els primers mesos les tres van guanyar molt de pes i van perdre agilitat i bellesa. Es van convertir en una ombra del que van ser. Després van perdre pes i es van quedar molt primes, però no van recuperar ni la seva agilitat ni la seva bellesa. Quan van sortir del manicomi la seva primera acció va ser anar al dojo Tendo-Saotome a venjar-se del matrimoni que hi vivia. Volien fer-lo pagar els anys que van passar al psiquiàtric.
Van entrar de nit i no s'esperaven el malson i l'horror que els van fer viure els que hi residien allà.
Després d' això van tornar al psiquiàtric mes boges que cuan van entrar per primera vegada. El cuidador van tenir que donarlis continuament calmants, esa boges alteravan tan el enfermo com els enfermera, eren unes boges altamente peligroses. Mai van sortir d' allà, eren un peligr per la societat.
L' Akane a saber- ho va dir.
-Ha sigut el karma. Hen rebut tot el mal que ella van fer a tots.

I en Ranma li va donar la raó.

.

FIN

.


.

Notes de l'autor.

.

Vaig començar aquesta història el 2019. Vaig començar el primer capítol, vaig anant saltant i escrivint a trossos. Una de les primeres coses que vaig escriure va ser cuan l' Akane es desperta a l'hospital després del seu tercer intent de suïcidi. A poc a poc vaig estar afegint peces soltes, i al que escric, he afegit, he canviat i he suprimit peces. Ha estat gairebé dos anys escrivint-lo. Passant setmanes o mesos sense tocar-lo. Al final vaig acabar. Ha estat molt de temps, però ha arribat a la seva fi.

.

Ara em dedicaré a acabar les altres sèries que tinc la mig i acabat. A tots els que han llegit aquesta història, moltes gràcies

.

Per què el títol d'aquest capítol? Que per en Ranma i l' Akane sigui un bon final, no vol dir que per a altres persones sigui, per als tres noies no és un final feliç. En totes les històries d'amor a més de dues bandes, hi ha perdedors, per a aquelles persones que el final mai no és feliç. La vida no sempre és felicitat. Tot i que Ranma i Akane en aquesta història passaran bo temps en el futur, com a tothom, passaria uns moments dolents, però junts ho superaNotes de l'autor. Vaig començar aquesta història el 2019. Vaig començar el primer capítol, jo estava saltant i escrivint a trossos. Una de les primeres coses que vaig escriure va ser d'aquest akane es desperta a l'hospital després del seu tercer intent de suïcidi. A poc a poc vaig estar afegint peces soltes, i al que escric, he afegit, he canviat i he suprimit peces. Ha estat gairebé dos anys escrivint-lo. Passant setmanes o mesos sense tocar-lo. Al final vaig acabar. Ha estat molt de temps, però ha arribat a la seva fi. Ara em dedicaré a acabar les altres sèries que tinc la meitat i els acabo. A tots els que han llegit aquesta història, moltes gràcies per què el títol d'aquest capítol? Que per Ranma i Akane és un bon final, no vol dir que per a altres persones sigui, per als tres harsters no és un final feliç. En totes les històries d'amor a més de dues bandes, hi ha perdedors, per a aquelles persones que el final mai no és feliç. La vida no sempre és felicitat. Tot i que Ranma i Akane en aquesta història passaran en el futur, com a tothom, passaran uns moments dolents, però junts ho superaran.

.

És just que en Ranma hagi destruir les vides de les seves tres perseguidores? No ho sé, però després d'haver intentat acabar amb l' Akane i el seu honor, i de passada a la seva família, no van poder sortir sense patir un merescut càstig. Per què no acels tres nois? En Ranma ja els va donar qualsevol altre batent, els va trencar diversos ossos, si s'havien unit a les noies per destruir la vida de l' 'Akane, o en Ranma, havia acabat com ells.

.

A tots que han llegit i seguit aquesta historia moltes gràcies.