2ª. AKANE: UNA NENA AL TORNEIG.
.
L'autocar amb els participants al torneig va arribar a al recinte, Amb una hora de retard !, es van trobar amb una manifestació d'estudiants universitaris que feien vaga demanant més dies de festa.
L'enuig dels organitzadors era enorme, ja demanarien una indemnització a el govern i a l'ajuntament de la ciutat.
A l'entrar al recinte on es feia el torneig. Els dos promesos es van quedar aturats, era una sala molt gran amb un tatami al centre i amb moltes grades voltant, estava ple d'espectadors, no hi havia un sol seient buit. Aquest torneig era el més famós i prestigiós del Japó, el vencedor tenia el assistència guanyada a diversos tornejos més i a el campionat mundial. Però també comportava que es fes famós, i els periodista no el deixessin en pau i tranquil·litat als vencedors, més d'un guanyador havia denunciat a un paparazzi molest, o ho havia manat a veure de prop els núvols.
-Quanta gent! - van dir els dos nois. Es van girar i van mirar els assistents a l'esdeveniment.
La gent els mirava amb sorpresa i es reia d'ells.
-Mira aquests dos nens! 'Han de ser ajudants d'algú! No voldran participar en el torneig? No m'ho crec, si amb prou feines han sortit de la closca- van ser part dels comentaris que van sentir, però hi va haver pitjors, molts pitjors. Amb cada comentari dels dos joves s'anaven enfadant més i més.
-No t'enfadis, en el torneig li ensenyarem qui som. Que no som uns principiants.
-La enfadada ets tu Akane! - va replicar el jove. En Ranma estava furiós i sense voler ho va pagar amb l'Akane.
La jove el va mirar malament.
-Ets un idiota! Com t'atreveixes a parlar-me així?
En Ranma ja estava embalat, no s'anava a aturar. Sabia que no havia de cridar a la jove, que havia de demanar perdó, però el seu orgull era enorme.
L'Akane també estava furiosa per això dels comentaris. No havia de seguir barallant-se amb el jove, era la més intel·ligent dels dos. Però també tenia ganes de desfogar-se en algú, i la víctima va ser en Ranma, l'orgull de la jove tampoc el va deixar pensar.
Aquí va començar una discussió gran i èpica, les aures dels dos joves es van mostrar, i van espantar a més d'un. Els organitzadors es van preguntar qui eren aquests dos monstres, tenien por d'aquests dos nois. Els participants es van preguntar que Si admetien monstres a el certamen? Mentre els dos nois llançaven per les seves boques seu millor repertori d'insults, i contrainsults, al·lusions al seu aspecte físic, o a el grau d'intel·ligència de l'altre. Els dos havien sobrepassat el punt de no retorn.
I quan semblava que s'anaven a enganxar, bons, que l'Akane li pegaria a en Ranma. En Ranma estava en posició de defensa, i l'Akane aixecant una pesada taula per llançar-la sobre el noi.
-Calmeu nois! Ja sé que us baralleu per mi- havia aparegut un confiat Tomoe. Que els va agafar per les espatlles- feu l'amor no la guerra, podrem fer-ho els tres junts, seria un trio ...
Els dos joves van mirar les mans d'aquest pervertit en les seves espatlles, es van mirar i un segon després en Tomoe estava a les grades, els dos promesos ho havien llançat cap a allà, en Ranma ho va copejar, l'Akane ho va copejar i en Tomoe colpejat es va enlairar en direcció a les grades . Va caure a sobre d'una dona madura, una soltera que el va agafar amb força, aquest home veuria el tigressa que era.
-Ara t'ensenyaré el que és una dona de veritat- va dir la soltera. En Tomoe va voler fugir, però dona el va agafar com un pop a la seva presa.-Avui tu i jo tindrem una nit d'amor sense fi.
En Tomoe va intentar fugir, però aquesta dona tenia una força descomunal, i ho empresonar durant minuts. El que va viure aquest pervertit va ser l'infern a la Terra. Coneixia a aquesta dona, era ..., era aquella dona que el seu pare volia que desposarà. La dona que a l'havien destinat per a ser la seva dona. En Tomae va empassar saliva. Ell era una ànima lliure i el volien engabiar. Era molt més gran que ell.
.
En Ranma i la seva promesa van mirar l'escena amb estupor. Els dos van somriure, aquest boig els queia malament. En el poc temps que l'havien tractat l'havien arribat a odiar, ara aquest home rebria el seu càstig.
-Veig que aquest pervertit ha caigut en bones mans- va dir amb ironia Ranma.
-Si, aquesta dona ho tindrà entretingut - va contestar l'Akane i va mirar al seu promès- però no sé que et queixes.- i va afegir amb suficiència- Ets tan pervertit com ell.
En Ranma va mirar a l'Akane amb fúria, la seva promesa volia xivarri, ja que ell també volia d'aquest rebombori. Es va quedar un moment quiet i s'ho va pensar, no li donaria aquest gust a la seva promesa, no es barallaria amb la seva promesa.
-Ho sento Akane, no vull lluitar amb tu.- va dir el noi- de vegades és divertit, però avui vull veure als nostres rivals. - la va mirar i va empassar saliva- Això d'estar sempre lluitant per ximpleries és una ximpleria de dos nens. Si seguim lluitant els donarem la raó als que ens criden nens. Si t'he enfadat ho sento no era la meva intenció- la noia el va mirar sorpresa, el noi s'estava disculpant, això era una novetat.- crec ... crec que em va moure l'orgull, el meu estúpid orgullosos va moure el cap negant- no sé si m'expresso bé. Si dic el que vull dir, o dic un munt de ximpleries- va mirar la noia i estàs assentir, el jove estava fet un lio- no sé si dius que si m'expresso bé o dius que dic ximpleries- va baixar el cap-Per què és tan difícil parlar amb tu, sent la persona en què més confio? Per què no puc parlar-te del que sento ?, dels meus sentiments? - el jove va baixar el cap amb tristesa.
L'Akane el va mirar sorpresa. En Ranma li havia obert una mica el seu cor, una mica, només una mica. Però prou per saber que el noi sentia alguna cosa per ella. També li havia demanat perdó per enfadar-la, sabia que havia de contestar-li, però no sabia que dir-li.
-¡Ranma! Jo, jo també sento haver-me barallat amb tu, també em vaig deixar portar per el meu orgull. No has dit cap ximpleria. O no més de les que dic jo. Sé que tinc poca paciència i de vegades et pego per culpa d'altres persones. I em passa el mateix que a tu, no puc parlar-te dels meus sentiments, hi ha alguna cosa que m'ho impedeix i no sé el que és
Els dos es van mirar en el fons sabien que el que els impedia parlar-se amb soltesa era la seva timidesa. Es podien barallar, enfadar-se, cridar-se, però no confessar els seus veritables sentiments.
-Escolta que tal ... -va començar en Ranma nerviós i quequejant.
- ... Si quan tornem a Nerima ... - va continuar l'Akane igual de nerviosa i també tartamudejant.-tenim alguna cita ...
- ... o més d'una- va acabar en Ranma.
Els dos havien pensat el mateix., Es van mirar, es ruboritzar i quan van ser parlar.
-De això res! No ho permetré! -en Tomoe s'acostava als dos joves, tenia marques al cos com si ho hagués agafat un pop. Estava plens marques de petons- El que perdi de vosaltres dos, serà el meu amant- els dos nois van mirar a aquest depravat sorpresos. -Si perdeu els dos sereu els meus amants.
Els dos nois es van mirar, un altre boig que afegir a la llista. Van Bufar i quan anaven a atacar.
-Escolta ¡ Tu! - va advertir Ranma.
-Què? -Va preguntar amb geni en Tomoe. No consentiria que el seu futur nuvi li plantés cara. Hauria de començar a ensenyar a aquesta parella que era ell qui manava, que quan fossin els seus amants, seria ell qui decidís tot.
-Ve la teva novia- va dir amb cansament l'Akane.
En Tomoe es va girar i va veure arribar al seu pretesa promesa. La por el va dominar, per a ell cada pas d'aquesta dona produïa un terratrèmol i la seva sentència, es va veure com a marit d'aquesta dona, la seva vida seria un horror, sense poder divertir-se, encadenat .. No podia permetre que aquesta dona ho agafés i va fugir , perseguit per la dona.
-El compadeixo - va dir en Ranma- sé el que sent, ser perseguit per les boges de les teves presumptes pretendentes- i va tenir un calfred. És clar que sabia el que era això, el patia cada dia- però vist en una altra persona em provoca un sentiment de ... alleujament !.
L' Akane el va mirar, el noi li acabava de dir que no li agradava que el seguissin. Però ... a ella també la incloïa en aquest grup de boges?
Anava a preguntar-li això, però van començar a sortejar els combat.
-Em toca el tercer combat de el grup B. Soc al mateix grup que el fals Mousse. Aquest idiota d' en Tomoe està en el grup A. Fins a la final no ho veuré.
-Parles com si ja estiguessis en aquesta final, has de ser més humil.
En Ranma la va mirar..
-Si ho soc. Soc molt humil. Aquí no hi ha ningú millor que jo- va dir el noi amb prepotència i petulància - no hi ha ningú que em superi- va mirar a l'Akane i li va fer l'ullet, llavors va saber que el jove feia broma. Que estava intentant animar-la- Ningú ens supera, arribarem a la final.
-No! - va dir amb convicció la noia- Som els millors- i es va posar les mans a la boca, Com havia dit? I amb aquesta prepotència, no pensava que se li havia encomanat l'actitud del seu promès fins a aquest punt. Hauria de relaxar-se, i deixar de pensar així. Ella era més humil que aquest idiota que tenia per promès.
Els dos van assistir a l'aparellament de l'Akane. Li va tocar el grup A. Poc després van començar els combats de la categoria femenina.
Els combats es succeïen sense parar, algunes lluitadores demostraven un bon nivell, però els dos nois s'avorrien, per a ells el nivell dels combats era baix.
Va arribar el combat de l'Akane, la jove va veure pujar al tatami a la seva rival. Vestia com una nina d'estil gòtic, però vestida de color blanc. Tenia els cabells rossos.
-Que vestit més estrany porta! - va exclamar en Ranma.- Em recorda a una nina d'aquesta antigues ... com es diuen, com vesteixen algunes noies ... - el noi no recordava com es diuen a aquest tipus de vestit. Però l'Akane si.
-Sembla una Lolita gòtica- va dir la noia.
-Però va vestida de blanc! - va dir en Ranma. Es va adonar que s'havien distret. Que no prestaven atenció a la noia, només al seu vestuari.- Hem de deixar de parlar de tonteries. No es mou malament, aquesta ben entrenada. Has de tenir cura i no confiar-te, encara que no crec que sigui molt fort. Sembla una pija estirada.
- Si us plau! - va exclamar l'Akane en un to de cansament-¡Al menys confia en mi!
-¡Confio en tu !. Però ets massa bona. La Kodachi o l'Ukyo són inferiors a tu, però et fa por fer-mal, per això et vencen.- es va quedar una estona pensatiu-a part són una mica traïdores i actuen amb males arts. No crec que en una batalla justa et guanyessin. - ella es va quedar sorpresa, el seu promès semblava ressentit amb les altres promeses. Va notar que ell la mirava seriós.- vés amb compte amb la teva rival, alguna cosa em diu que no serà molt noble actuant.
L' Akane va mirar a la noia amb la que anava a lluitar. Tenia la suficient experiència en lluitar per saber amb què rivals tindria una lluita sense trucs, o els que usarien trucs bruts. I la seva pròxima rival no era de fiar.
-El tindré.¡ Confia en mi! - va contestar l'Akane i va pujar al tatami i es va preparar per lluitar.
La rival de l'Akane va mirar a aquesta. Es va sentir humiliada, la deessa fortuna li havia donat l'esquena, ¡haver d'enfrontar a una nena !, va pensar amb enuig i així ho va expressar.
-Jo, una de les millors alumnes del mestre Himura! Una deessa de la lluita! ¡Campiona de milers de tornejos! ¡I enfrontar-me a una nena de bolquers! - ho va dir amb menyspreu. Amb el to característic que feien servir els nens rics i ximples.- Papuchi em dona els millors mestre i joies i robes. Jo em puc exhibir davant de milers dels meus admiradors i Què em toca en el sorteig? Una nena de baix nivell, gairebé sense coneixements dels que són les arts marcials.
L' Akane va sospirar, davant seu tenia a una noia que podia passar per germana dels Kuno. Una altra imbècil que afegir a la llista d'idiotes que coneixien, i en aquest torneig ja havien afegit molts idiotes.
La rival de l'Akane, aquesta Lolita gòtica vestida de blanc, seguia parlotejant queixant-se de la seva sort, o la seva falta d'ella. L' Akane s'estava enfurismat, quan va notar que algú la mirava, no era una mirada perversa, ni malintencionada. Era una mirada que li transmetia tranquil·litat, es va girar va veure que aquesta mirada provenia d' en Ranma, que li deia que es calmés, que no es deixés portar per aquesta estúpida. El noi va somriure amb maldat, i ella va comprendre el que li volia transmetre amb aquest somriure.
Es va girar cap al clon mental de la Kodachi, i també va somriure amb maldat, havia de ser ella la que posés dels nervis a aquesta noieta rica que seguia amb el seu discurs.
-Jo si tinc mala sort- va tallar la jove de cabells blavós - 'tota la vida entrenant-! ¿I com va debutar? ¡Enfrontant-me a una nena rica que pràctica arts marcials per avorriment! Una noia que s'avorreix per que no té res més a fer. Hi ha d'haver practicat milers d'esports, quan s'avorreix amb un passa a l'altre. - l'Akane va esbufegar, havia de demostrar el mateix menyspreu que aquesta bruixa va tenir amb ella.-Que mal debut !, lluitar amb una aprenent !.
L'altra noia es va enfurismar, no estava acostumada que es riguessin d'ella, sempre era a l'inrevés. Era ella la que es burlava dels altres, i ara arribava aquesta poca cosa i reia d'ella, li ensenyaria el que era bo
-¡Nena de bolquers!, ningú es riu de mi !. Vas a veure el que és una lluitadora de veritat.
-He vist millors lluitadora que tu, i les he vençut. No tens res a ensenyar-me.-va dir l'Akane amb sorna.- no ets molt bona, se't nota a com et mous.
L'altra lluitadora estava molt furiosa. Ningú la insultava d'aquesta manera i sortia indemne, aquesta noia de classe baixa es el pagaria.
-Mirar-te, ets de classe baixa. Mai he vist un gi de tan mala qualitat, més que un quimono són uns parracs i aquest dibuix. Què és? Que cosa més lletja! - el dibuix era un petit drac, de color blau, amb les urpes aixecades en senyal d'atac. El tenia sobre el pit esquerre, i mirant a la dreta. -Em fa fàstic combatre amb tu- va dir la noia amb menyspreu- intentaré liquidar-te en pocs segons. Venceré i guanyaré el torneig.
L'Akane va mirar sense immutar-se a aquesta insuportable. Tenia poca sort, en el seu camí sempre apareixien la gent més idiota. El parlament amb aquesta idiota li havia servit per estudiar-la, ara sabia quins eren els seus punts febles.
I va començar el combat. La noia va atacar a l'Akane, que la esquivava. Des de les grades els arribaven els crits d'ànim al seu rival. L'Akane notava com en Ranma la mirava, el jove estava espantat, temia per ella. Ara demostraria el que havia progressat durant l'entrenament.
Aquesta noia insuportable atacava amb ràbia, cada vegada més furiosa al no veure resultats dels seus cops. Durant minuts va estar atacant a l'Akane, fins que aquesta es va cansar i va passar a l'atac. La seva rival la va intentar colpejar, l'Akane va esquivar. I com en aquest atac la noia va quedar desprotegida, l'Akane la va colpejar repetidament. La noia de la qual desconeixien el nom va sortir volant. Movent els braços com si fossin ales, potser pensava si movia els braços volaria, però no, es va estampar en una columna i va necessitar ajuda sanitària. Va ser portada a l'hospital, per càstig amb el personal mèdic que va haver de suporta-la.
A les grades el pare de la rival de l'Akane va mirar es va tapar la mà amb la cara. Els seus fills eren una decepció, amb la qual bon mestre que era Himura ... i el inútils que eren els seus fills, al menys aquesta filla. Va sospirar i va pensar amb pessimisme que potser la seva altra filla, en el grup B, o el seu fill en la modalitat masculina fessin una bona feina ... potser!
.
L'Akane va baixar del tatami i es va ajuntar amb en Ranma i el va mirar trist.
-He guanyar- va dir la noia com si hagués perdut.
-Però no has gaudit - va dir el noi, intentant-la animar-crec que fins no t'enfrontis a la falsa Shampoo no et trobaràs a una bona rival.
- Si, però no he fiar-me. Hi ha alguna que semblen bones rivals.
-Si, però te les pots berenar amb patates.
-No em afalaguis d'aquesta forma que em convertiré en una egòlatra com tu.
-No soc un egòlatra- es va defensar el jove- només dic la veritat-¡Soc el millor!
Els dos es van mirar i van riure.
La gent els mirava com reien tots dos. Aquests dos joves eren molt nens per participar en un torneig per a adults. Serien eliminats molt aviat i tornarien a casa plorant. La gent es reia d'ells.
Els dos seguien parlant quan se li va acostar una periodista. Pertanyia a un canal esportiu. Els dos nois la van mirar estranyats i amb desconfiança, no els queia bé. Aquesta periodista feia preguntes indiscretes i es burlava dels entrevistats. Els dos sabien que serien les víctimes d'aquesta desaprensiva que només buscava popularitat, encara que fos a costa d'arruïnar la vida als altres.
-Aquí la presentadora Reiko Matsumoto que entrevistarà la vencedora del combat del combat entre "ella" i la primera representant de la família Kenzo- l'Akane va aixecar una cella. Aquesta periodista l'havia anomenat "ella", no li donava valor, aquesta dona no havia après el nom, no esperava que progressés molt en el torneig- Ha estat un combat de baixa qualitat, per part seu - va dir referendin-se a l'Akane - la senyoreta Kenzo no ha pogut demostrar tot el seu potencial, i en un error ha estat derrotada. En poca paraules, ella ha tingut sort.
En aquests moments els dos promesos estaven farts d'aquesta impertinent. El seu clar menyspreu cap a l'Akane, demostrant al cridar-la com ella. Els dos es van mirar. No seguirien el joc d'aquesta boja, Una altra boja per afegir a la llarga llista que tenien !. I en aquest torneig apareixien a cada moment. La ignorarien.
La periodista va seguir xerrant, i al no veure corresposta, va augmentar el seu atac.
-Crec que uns nens com vosaltres no havien de participar en un torneig d'adults. Quan perdeu no ploreu. En aquest combat has tingut sort que la senyoreta Kenzo estava de baixa forma. Com es pot comparar una baixa i grossa com tu amb una senyoreta refinada i prima com la senyoreta Kenzo.
Va ser l'últim que va aguantar en Ranma, aquesta harpia no seguiria insultant a la seva promesa.
-No serà que aquesta senyoreta Kenzo és dolenta en arts marcials? - va preguntar en Ranma.- no veig ningú capaç de rivalitza amb l'AKANE TENDO. Recordeu-vos d'aquest nom, s'ho pot gravar en el cervell ja que serà la vencedora d'aquest torneig. El seu nom és Tendo, Akane Tendo. No es diu ella.
En Ranma estava furiós, tenia gana de destrossar a aquesta ¿periodista ?. Aquesta dona el va mirar, aquest marrec li intentava enfonsar la seva entrevista, no ho aconseguiria, seria ella qui ho ataqués.
-I tu qui ets? Un altre negat que eliminaren en la primera ronda? - va preguntar la dona
-Jo soc ... - va començar a dir en Ranma, però aquesta locutora es va girar a la càmera que l'acompanyava.
-Aquí tenim a un altre nen, que no sap el que són les arts marcials. No sé quin tipus de pares tindran, però no ha de ser molt llestos al permetre que els seus fills participin en un torneig que els ve gran- es va girar als dos joves- aquests no és un joc, no us esteu barallant al pati de la vostra escola. Aquests lluitadors són forts de veritat.
En Ranma la va mirar i va negar amb el cap. Estava furiós de veritat.
-Sabem on ens fiquem. Si no ens estiguéssim capacitats no haguéssim vingut ¿ Això pati de la nostra escola ?. ¿Aquests lluitadors són forts de veritat? Senyora ho dubto. Al pati de la nostra escola ens hem barallat amb els nostres rivals cada dia durant més d'un any. Aquests lluitadors no són tan forts com els nostres rivals, això per a nosaltres serà ... un entrenament. Al pati de la meva escola hem tingut combats de més nivell dels que s'han vist aquí.
La dona el va mirar com si estigués boig, havia de estar-ho per dir semblant enfilall de bajanades. Llavors es va adonar que aquests dos nois estaven molt junts, massa propers, com si fossin ... i va tenir una idea. A part aquest noi la va cridar senyora ¡¿Senyora? A ella? Això si era un insult! No era tan gran !.
-Em podeu dir que relació teniu, sembleu molt units. Què sou? Nuvis, parella, - va mirar i va somriure sinistra a l'Akane- Ell et va segrestar i et va portar aquí en contra de la teva voluntat!, i a la fi vas cedir a la seva voluntat, ¡el típic síndrome d'Estocolm !.
Els dos joves la van mirar espantats, aquesta boja els acabava de ficar en un bon problema, quan tornessin a Nerima ...
-No va passar això !, ell no m'ha segrestat! Vaig venir jo per que vaig voler.
-Llavors ... llavors ... vas ser tu qui ho segrest a ell!
Els dos nois es van alarmar més. Gràcies a aquesta dona, tindrien problemes grossos amb sis bojos ... o més.
-¡Tampoc em segrest ella !. 'Els dos estem aquí per voluntat pròpia !.
-¡Vosaltres sou als quals ha tocat compartir habitació! - va dir la periodista. Els dos nois es van quedar blancs, ara si ho casaven, si no el mataven abans els seus rivals
-Aquesta nit ha hagut de ser apassionada per als dos.
Els dos van entendre el que va voler dir aquesta dona.
-No ... no hi va haver res. Els dos estàvem ... molt cansats, volíem descansar. No teníem ganes de res- va dir l'Akane. Va veure que en Ranma la mirava espantat, i es va adonar del que acabava es dir. La gent pensaria que de no estar cansats, alguna cosa hagués passat entre els dos. Es va posar blanca.- no he volgut dir això. El que vaig voler dir va ser ...
-Akane-la va cridar Ranma- mentre aquesta boja ens ha distret han seguit els combat. No hem pogut veure com lluiten les teves possibles rivals. Et toca el teu segon combat, puja al tatami o et desqualificaran.
-Si, i deixem de pensar en ximpleries.- va respondre la noia. I es va dirigir a el proper combat.
-Penses que la teva amiga o el que sigui guanyarà aquest combat? - va preguntar la periodista.
-No ho penso, sé que guanyarà.- va contestar el noi.
-La rival de la teva amigueta, és la Miki, coneguda com la reina. Ha estat la campiona nacional durant els últims cinc anys. És un prodigi, una lluitadora nata. Què opines d'això?
-La reina? -Va preguntar amb ironia- Doncs avui acaba el seu regnat i tindrem nova reina- va mirar a la periodista i va somriure amb maldat- El seu nom ... Akane Tendo! - va dir el jove amb molta seguretat.- gravi aquest nom en la seva ment, i recordeu-vos de altres cosa, Akane i jo som menors. Ens ha fet preguntes que podem considerar ofensives per a un menor. li pot caure una denúncia.
La periodista el va mirar sorpresa, anava a contestar-li, però anava a començar el combat i el va deixar per a una altra ocasió.
.
Al tatami l'Akane esperava a la seva rival. A ella l'havien fet pujar de pressa i corrents, sota amenaça de desqualificació, en canvi la seva rival trigava molt a pujar. Quan va comprendre l'estratègia, la volien posar nerviosa, no ho aconseguirien, va usar tècniques de relaxació i va respirar diverses vegades, amb això va aconseguir calmés, tot i que només va ser una mica.
Van passar diversos minuts i la rival no pujava al tatami. L"_ Akane quieta i relaxada no mostrava enuig, ni nerviosisme, encara que en Ranma sabia que estava furiosa i no només per l'espera. I de cop va sonar una fanfàrria, i tots els focus van il·luminar el camí. Va entrar un grup de dones joves llançant pètals de rosa, anaven vestides amb túniques blanques. Darrere quatres homes joves, a pit descobert i amb els músculs molt desenvolupats, portant una espècie de llitera i pujada en ella una jove d'uns cinc anys més gran que Akane saludant a l'embogit públic que la vitoriana.
El grup es va parar davant del tatami i van deixar la llitera a terra i d'ella va baixar la seva ocupant abillada com una reina, amb capa i corona incloses. Va mirar a l'Akane amb menyspreu, una altra novençana a la qual enviar a casa plorant. No entenia com sempre li tocaven rivals tan fluixes. Bé si ho sabia, però aquest secret no havia de saber. Aquesta nena no tenia el cos per practicar arts marcials.
L'Akane va mirar al seu rival, va tancar els ulls i va sospirar, una altra boja. Aquesta noia també la menyspreava. L'Akane va mirar com es movia, i va descobrir els seus punts febles, però també els forts. No havia de fiar. No era tan dolenta com el seu anterior rival, però tampoc era invencible.
La boja va pujar al tatami, els seus acompanyants li van treure la corona i la capa, i va quedar en un sumptuós gi, molt car i cridaner.
-Hola plebea! Soc la teva reina, agenolla't davant mi- va dir la dona.
..
L Akane la va mirar sorpresa i un somriure de circumstàncies va aparèixer a la cara. I va mirar a en Ranma amb cansament, una altra boja més. Què passava amb aquest torneig? ¿Només participaven llunàtics i passats de moda? ¿Havien obert les portes d'algun manicomi i els bojos van sortir d'ell i van anar a inscriure en aquest torneig?
En Ranma va pensar el mateix. Ja tenien els bastants bojos en les seves vides per afegir més.
L' Akane va tornar a prestar atenció en ela seva rival.
Agenolla'm davant teu? Ni a punta de pistola. Jo no m'agenollo davant ningú.- va mirar al seu rival i va somriure amb sorna, aquesta idiota pagaria l'enuig que li va provocar aquesta periodista- avui acabaràs a l'hospital. No em subestimis. Avui s'acaba el teu regnat !, tornaràs a la plebs.
La reina es va enfurismar, aquesta insolent veuria com les gastava ella. Aquesta noia l'havia humiliat davant el seu públic, ningú s'havia atrevit a fer-ho. Aquesta nena pagaria cara la seva desvergonyiment.
-Fa vuit anys a les arts marcials, no em pots superar.
L'Akane va
-Ets una novençana. Tinc disset anys, m'entreno cada dia des dels tres anys, o abans .. Durant l'últim any he tingut atacs dels meus rivals gairebé cada dia. No soc una novençana com tu. M'entreno al costat de el millor lluitador de Japó- va mirar a en Ranma que es va posar vermell-No soc delicada, com tu.
Akane estava furiosa, i s'havia cansat d'aquesta dona, ja no li seguiria el joc, es va quedar callada ignorant-la, amb això va aconseguir enfurismar al seu rival.
I quan va començar el combat "la reina" va atacar. Volia vèncer a aquesta noia en segons, volia humiliar-la, per ser més jove que ella, per pretendre lluitar amb ella. Per tenir nuvi, i ella no. No tenia nuvi perquè ningú aguantava aquest caràcter tan mesquí que tenia.
L' Akane va veure arribar a la seva rival per atacar-la. La jove de pèl curt va esquivar els atacs. Això va contrariar a u la Miki, la reina. Que va començar a combinar atacs de peus amb atacs amb les mans, però només va aconseguir que l' Akane bloquejarà tots els seus atacs.
LA Miki es va veure indefensa, aquesta noia l'estava superant, i que encara no l'havia contraatacat. Era bastant bona, o s'espavilava o seria vençuda, per a vergonya seva.
En Ranma veia com l'Akane deixava que la seva rival l'ataqués, no li agradava l'estratègia de la seva promesa, era arriscada, però no suïcida. Deixés atacar fins cansar el contrari i quan aquest es confiés, atacar.
La Miki veia la fi del seu regnat. Feia temps que sabia que algú arribaria i la derrotaria. Hi havia combatut només amb lluitadores de nivell inferior, sempre va estar en contra d'això, però eren ordres del seu representant. Sempre tement que arribés algú i la derrotés. Va mirar la seva rival, però avui no seria derrotada, i menys per aquesta desconeguda. Seguiria sent la reina durant uns anys més. Després es retiraria i es dedicaria a el cinema. El seu representant i ella ho tenien tot planejat.
L' Akane s'avorria, ningú tenia el nivell que les seves rivals de Nerima. Va mirar de reüll a en Ranma que li va dir que si. I es va preparar per fer l'atac que li va ensenyar el seu promès.
En el següent atac de la Miki, va saltar cap enrere esquivant el cop, es va parar i va tancar els ulls. I es va concentrar, va fer el buit mental, i es va preparar per fer una nova tècnica que li va ensenyar en Ranma.
La Miki va sentir fred, de la seva rival emanava fred molt fred, es va posar a tremolar, i va retrocedir. L'Akane avançava i ella retrocedia. Va sentir por, va veure al seu rival molt gran i poderosa, i llavors l'Akane va atacar, la Miki aterrida no va poder esquivar l'atac, que va ser una còpia de l'atac de les castanyes d'en Ranma, però no per això menys letal. La fins aquest moment reina va volar fora del tatami i va caure desmaiada damunt de la seva llitera, sense baixar-ne el grup de l'ex reina la van portar a l'hospital. El públic va callar de sorpresa, aquesta noia havia guanyat amb massa facilitat a la campiona nacional, no devia ser tan dolenta, encara que li quedaven molts combats fins a la semifinal, tots encara pensaven que cauria aviat.
L' Akane va baixar del tatami, no se sentia especial. En el futur seria mestra en el seu dojo. No era especial, només era una noia més. Es va acostar a en Ranma que la mirava somrient.
-Has guanyat, em sento orgullós de tu- l'Akane es va posar vermella, no era habitual que en Ranma li llancés floretes, el noi no va haver de donar-se compte del que va dir. Va somriure, era bo que el noi s'obrís una mica i digués el que pensava. Sabia que ell era molt tímid i li costava parlar de certs temes- no dubti ni un segon de tu.
-No em afalaguis d'aquesta forma, que em tornaré una creguda prepotent com tu.
-Què hi ha de dolent ser com jo? - va preguntar ell amb un somriure de confiança en els llavis, li va picar l'ull- soc el millor noi que coneixes, has de reconèixer-ho. I tu ets la millor noia que coneixes, també has reconèixer-ho.
Els dos van riure, aquesta prepotència de el noi era una màscara en la qual s'amagava ell. En Ranma havia creat un personatge en el qual s'amagava per ocultar les seves debilitats. Però de vegades el veritable i insegur Ranma sortia, sobretot quan ella es trobava en perill o tenia problemes.
-Així que soc la millor noia que conec?, però no m'has dit qui és la millor noia que tu coneixes- va preguntar ella amb picardia i sense enuig- Qui és ella? La Shampoo? L'Ukyo? - el noi va negar amb el cap, l'Akane es va espantar-No em diràs que la Kodachi? – en Ranma va negar Les meves germanes, alguna companya nostra? D'una altra classe o curs? - una altra negació de el jove, l'Akane es va espantar. És que en Ranma coneixia a altres noies? Estava segura que no. La núvia d' en Ryoga no comptava, en Ranma no era d'aquells que es fiquen al mig d'una relació, no era com en Ryoga.
En Ranma va somriure.
-La millor dona que conec és la meva mare- va dir davant el va sorprendre de l'Akane - és una dona especial. Ha de ser-ho, ¡per casar-se amb el meu pare!
Els dos nois van riure, però van ser interromputs.
-Riure ara que podeu, no passareu de la següent eliminatòria, com a molt l'altra. Però no arribaràs molt lluny. Has tingut sort, no et durarà gaire- li va dir la pesada de la periodista. Aquesta nena havia vençut la Miki, el seu ídol, l'hi faria pagar.- la Miki et tornarà a desafiar i et vencerà. No et tornaràs a riure de la reina. -i va afegir amb maldat i rancor- Aviat aprendreu el que són realment les arts marcials. Uns nens de bolquers com vosaltres no s'han d'enfrontar a autèntics mestres d'arts marcials.
-Això es dubtosos -va dir Ranma confiat- aquesta "reina" sap que el seu regnat ha acabat, que va ser vençuda amb justícia, que no guanyarà mai a l'Akane - va mirar a la seva promesa i va exclamar- 'LA REINA HA MORT! VISCA L'EMPERADRIU! -el noi va mirar a la periodista- portem més temps en això de les arts marcials que tu com a periodista. No ens infravaloris, el nostre primer record, és practicant arts marcials. Som els millors en això de Nerima, ens hem enfrontat als millors del món. Comparats amb ells, aquests són uns principiants. Allunya't de nosaltres, no et concedirem una entrevista. Estàs molestant.
I els dos promesos es van girar i van mirar els següents combats, parlaven entre ells ignorant la periodista, que seguia preguntant-los sense obtenir cap resposta.
.
Els combats es van anar succeint i l'Akane guanyava a les seves rivals amb facilitat, amb massa facilitat. A cada combat guanyat els comentaris en contra d'aquesta noia es van anar fent callar. Estava demostrant que era una bona lluitadora, malgrat la seva joventut. A cada moment es guanyava més i més admiradors. Ja molts pensaven que arribaria a la final del seu grup, fins i tot alguns que arribaria a la final d'aquest campionat.
Els dos joves estaven aliens a tot. No els importava la fama, no volien ser famosos pels seus èxits esportius. Únicament es volien demostrar, a ells mateixos, que eren vàlids per fer el que volguessin, que podien enfrontar-se a qualsevol repte. Havien anat a aquest torneig en contra de la voluntat de tots, ni tan sols la Kasumi o la Nodoka estaven de tot d'acord que fossin, era moment d'ensenyar a tots que no necessitaven a ningú per decidir per ells mateixos. Que ningú els podia aturar. Importava poc arribar a la final o no, l'important per a ells, era seguir el seu propi camí.
I l'Akane es va començar a perfilar com unes de les candidates a arribar a la final de el grup A. En Ranma assistia als combats content, la seva promesa no tenia rival, les dues setmanes d'entrenament havien despertat a la gran lluitadora que hi havia a dins. Veia a la jove pletòrica, fort i capaç de fer front a qui fos, era la Akane que volia veure des del primer atac dels seus rivals de Nerima. Arribaria a la final d'aquest torneig, el sàvia des del principi.
.
Hi havia un descans entre dos combats. Els jutges necessitaven menjar alguna cosa, i els participants també. Els dos promesos estaven prenent alguna cosa. En Ranma menjava com si no hi hagués un demà, i l'Akane va haver de cridar-li l'atenció.
-No per ser barra lliure has de menjar-te tot el que hi ha al restaurant.
-Fa hores que vam menjar, tu com estàs de combat en combat no t'has donat compte- es va defensar el jove.
L'Akane el va mirar, ell tenia raó. No havien menjat des de la nit anterior, va decidir menjar una mica. Estava realment famolenca.
Els dos nois estaven parlant, estaven planejant una escapada. Anar-se'n de càmping a descansar. No recordaven quin dels dos va tenir aquesta idea, però els dos van estar d'acord. Els dos estaven molt animats. Volien desaparèixer de el mapa diversos dies i oblidar-se de tot i de tots. Aprofitaven aquest descans per planejar el que farien després d'aquest torneig. No anaven a demanar permís per anar-se'n de càmping o tenir una cita. El dirien a la família i no els deixarien opinar. A les altres promeses o rivals d' en Ranma o l'Akane ... bé, aquests no tenien cap dret a opinar ni decidir res.
Estaven tan ficats en el seu món que no van veure arribar a la taula on s'asseien els dos nois a dues persones. Aquestes dues persones es van quedar quietes mirant als dos promesos.
-Vaja! Però si és la petita Akane Tendo. Com et sembles a la teva mare. Ets idèntica a aquesta odiosa rata que em va robar al meu Soun.
.
.
Continuarà…
.