Orgull i Pandèmia
El Sr. Bennet va donar un ràpid cop d'ull a les seves filles, que no perdien detall de l'intercanvi de la parella, fent veure que cadascuna estava absorta en la seva activitat-. I diguem, estimada, com penses aconseguir això? I què et fa pensar que el Sr. Bingley seria bo per Jane? Perquè no Lizzy? -Aquesta va aixecar el cap del llibre llençant-li una mala mirada-. O Mery? -Afegí rient-. Potser les prefereix brunes?
- Sr. Bennet, deixa de dir bajanades! És molt urgent que el vagis a presentar-te. No me'n refio de la fresca de la Sra. Long. Segur que el vol ensarronar per les seves nebodes.
- Sempre és gratificant saber que em fas més confiança que els de fora de casa i que tu no el vols ensarronar...
- A aquest pas no ensarronaré ningú, Sr. Bennet!
- Aaaaaatxus!
- Kitty, si us plau! Estic intentant fer entrar una mica d'enteniment al cap a ton pare. No vagis esternudant per tot arreu! Em crispes els nervis!
- Sí Kitty, recorda que cal que ho facis a l'interior del teu colze -afegí el Sr. Bennet mirant-la tot pensatiu.
- No ho faig volent -protestar la petita.
- Esternudar no, però fer-lo com qui dóna menjar a les gallines, sí -comentar Lizzy en veu baixa i continuant amb la seva lectura.
- No em canvieu el tema! -exclamà mentre donava un cop de peu a terra la Sra. Bennet. Tots se la van quedar mirant -. Quan l'aniràs a veure?
- A qui?
- Al Sr. Bingley! -contestar exasperada.
- Per què?
- Com que per què? T'ho he dit, per presentar-te.
- I perquè m'haig de voler presentar al Sr. Bingley.
- Mira, ja en començo a estar tipa d'aquest Sr. Bingley! I no el conec!
- Cullera! Doncs haver-m'ho dit abans i m'hagués estalviat d'anar-me a presentar -Va riure ell, tot esperant la reacció de la Sra. Bennet.
- Oh! Oh! Oh! Sr. Bennet! Què n'ets de tanoca! Perquè no m'ho has dit?
- No m'ho has preguntat -Es va encongir d'espatlles.
- Ah! Noies, no en som d'afortunades del vostre pare? Sabia que no em decebria -S'hi va atansar per fer-li un sonor petó a la galta- Noies, anem preparant els vestits pel ball de passat demà. Tinc entès que ha vingut amb un amic, encara més adinerat que ell i mai se sap.
- Com? Ara? -preguntar Elisabeth disgustada.
- Sí, sí, sí... no cal perdre temps... anem! Vinga, vinga! Cap amunt! -Les va fer sortir a totes per pujar al pis.
Quan totes havien pujat, el Sr. Bennet li recordà- Encara no m'has dit com penses fer això de confinar a Netherfield!
- Paciència Sr. Bennet, paciència, que és la mare de la ciència -va respondre eufòrica abocada des de la barana de dalt.
- La ciència de què, exactament? -Va pensar en veu alta.
- Com Sr. Bennet? La ciència de trobar bons marits per les nostres noies -Rigué ella triomfant.
Continuarà...