Orgull i Pandèmia
Quan la Jane i l'Elisabeth van trobar-se a soles al llit que compartien, la primera, que no havia volgut donar més volada a les ambicions de la seva mare opinant sobre el Sr. Bingley, li va comentar a la seva germana- No creus que el Sr. Bingley és el perfecte cavaller? Raonable, agradable, divertit... Mai he conegut a un home tan positiu -Sospirà- M'ha estat tan natural parlar amb ell!
- Mascareta inclosa? -Rigué Elisabeth.
- Mascareta inclosa... Oh! Com hagués desitjat no haver-la de portar! -Rigué ella també-. Però en part me'n alegro. Crec que no he deixat de somriure durant tota la vetllada com una bleda.
- No te'n oblidis que també es ben plantat -afegí Elisabeth, picant-li l'ullet a la seva germana, que ho va veure gràcies a la lluna-. Quelcom que, sense cap dubte, qualsevol home que es valori a si mateix, ha de ser, si pot. Per a poder completar la seva perfecció. Ja ja ja!
- Em va semblar increïble que em treies a ballar tants cops -Jane agafà les mans de la seva germana entre els llençols-. Lizzy! Segueixo com en un núvol...
- Increïble? No sé de què et sorprens. Eres, sense cap dubte, la noia més formosa del ball. Hauria d'haver estat ceg per no fer-ho i, que sàpiga valorar-ho, tot i portar posat aquell drap, per molt graciosament decorat que el portessis, li fa guanyar punts com a futurible cunyat...
- Lizzy! Jo no he dit pas això! -Li va donar una petita empenta, com a reprensió, la gran.
- El que em sembla increïble és que hagis trobat agradables a les seves germanes...
- Però Lizzy, ho són, jo no hi veig les faltes de les que parlàveu al carruatge de tornada. Crec que ens xoquen les seves formes perquè no hi estem fets al tarannà de la gran ciutat.
- Ummm! Jo segueixo pensant que ets incapaç de veure el costat dolent de ningú... A més, per aquesta mateixa regla, el seu mode, no hauria, aleshores, de ser similar al de les seves germanes?
- Jo crec que no hem tingut prou ocasió per tractar-les en profunditat... Totes hem pogut ballar amb el Sr. Bingley, però hagués estat un escàndol si les seves germanes, especialment la menor, ens haguessin convidat a ballar, no creus Lizzy?
- Oh! Jane! No tens solució... sempre trobes l'excusa ideal per a justificar a qualsevol -Elisabeth, donava només part de la raó a la seva germana, en la seva celeritat per jutjar als nou vinguts, dels que poca cosa havien conegut del seu en el seu tracte. El Sr. Bingley era un home jove, hereu recent de la fortuna del seu pare, aconseguida gràcies al comerç, que pretenia honorar el somni del seu antecessor, adquirint un estat propi. La seva incorporació a la comunitat de Meriton seria certament desitjable, amb o sense germanes. Elles també estaven desitjant aconseguir aquell somni, encara que, de moment, el Sr. Bingley només havia llogat Netherfield, però de la mateixa manera desitjaven comportar-se com a futures hostesses.
Fou mitjançant elles que van saber de la ferma amistat amb el seu taciturn amic i la raó de que, un ésser tan individualista i depriment, els acompanyés. Semblava ser que era una d'aquelles relacions simbiòtiques, on la vitalitat i alegria de la joventut es compensaven amb l'experiència i més gran sentit crític de la maduresa. El Sr. Darcy era uns quants anys més gran que el seu amic i portava anys essent amo d'ell mateix i del seu propi estat. Per això havia accedit a acompanyar i aconsellar, respecte a la finca i el seu manteniment, al seu amic.
Continuarà...