Orgull i Pandèmia
Kitty no deixava de tossir en els següents dies. La Sra. Bennet li va demanar a Elisabeth que demanés a Charlote que demanés a la seva mare que demanés a la Sra. Bennet que deixés passar uns dies a les seves filles grans, juntes, a la casa de la Sra. Lucas. Els camins del Senyor seran inescrutables però els designis de les mares són inapel·lables.
La Sra. Bennet volia minimitzar qualsevol mínim risc de contagi i, en defecte d'això, qualsevol mínim risc de rumor sobre un possible contagi en les seves filles més de merèixer, especialment ara, que per fi, havia aparegut algú que merèixer. Fora com fos, la Sra. Bennet es va sortir amb la seva, com gairebé sempre. Jane, Elisabeth i Mary es van quedar amb els Lucas.
Sent com a era que Sir William Lucas es considerava l'eminència de Meriton, per haver assistit a la cort, van ser també els primers a rebre les visites dels recents i urbanites inquilins de Netherfield. Inquilins que van considerar a Jane un amor d'encantadora bellesa, a Elisabeth un emprenyament gens remarcable i a Mary una nyonya fins a la exageració. Tots excepte el Sr. Bingley, des de l'inici, que les va considerar a les tres encantadores a la seva manera i el Sr. Darcy, més a cap al final, quan les seves pròpies sentències se li van començar a ennuegar.
A diferència de la vetllada del ball, en aquesta ocasió van poder conversar a rostre sense vel. I on l'amic del més amistós, hi havia apreciat com una cara gens remarcable va acabar acaparant la seva creixent admiració. Mirades, humor, maneres i enginy no fingit van acabar resultant-li massa. I encara que ell el que es diu parlar no parlés, sí que se li va observar que escoltés, especialment per onsevulla que Elisabeth conversés. Tant era així que al final aconseguí que l'objecte de la seva atenció es molestés.
- Què pretén el Sr. Darcy? -es va queixar Elisabeth a Charlotte- Escoltant la meva conversa amb el Coronel Forster?
- Això és una cosa que només t'ho podria contestar el propi Sr. Darcy.
- Com ho continuï fent es va assabentar del que penso d'ell, sempre esperant per a trobar tatxa, tant que com no em mostri impertinent aconseguiria intimidar-me.
Charlote, no menys amant del disbarat que la seva espavilada amiga, no va deixar escapar l'ocasió de reptar-la a atrevir-se a ser impertinent amb tan il·lustre personatge, quan poca estona després es va aproximar ell, amb pretès dissimul mal dissimulat. Elisabeth no la va defraudar i tornant-se directament cap al gairebé mut convidat li va preguntar- Sr. Darcy No creu que m'expresso remarcablement bé ara que no vaig emmascarada, especialment parlant amb el Coronel Forster, per a aconseguir celebrar un altre ball?
- Amb gran impetuositat, però aquest tema sempre afanyen a reivindicar els qui un confinament temin que estigui per arribar.
- És massa sever amb nosaltres.
- Bé, entre tinguem ball o confinament, mentre no arribi aquest moment, obrim el nostre instrument i, Lizzy, ja saps què toca quan et toca tocar...A cantar! -Charlote la va agarrar perquè no pogués escapolir-se.
- Oh, Charlote! Per què m'aprecies tan poc que desitges exposar les meves malapteses, i com menys aprecies als vostres convidats que pretens sotmetre'ls a elles? -Encara així va riure fins al pianoforte davant l'ardit de la seva amiga.
La seva execució no va ser perfecta però la seva interpretació va captivar a l'amic menys amigable i va alegrar a la concurrència fins que Mary la substituís i deixessin de concórrer al voltant de l'instrument per a posar-se a ballar.
Sr. William, no disposat al fet que cap esdeveniment a la seva casa pogués considerar-se insuficient, va reptar al Sr. Darcy a ballar també, semblant-li que era ell l'únic que no es divertia. Elisabeth va passar al costat d'ells sense pretendre-ho, sent detinguda per l'amfitrió que els va instar a formar parella de ball. Ella, ja molesta pel continu escrutini de la contrapart va aclarir que de cap manera havia estat la seva intenció en passar i que menys pretenia forçar al Sr. Darcy. El pare de la seva amiga va insistir, argumentant pel Sr. Darcy.
- No dubto que el Sr. Darcy és tot educació -va somriure ella i es va escapar, deixant atònit al plantat sense ni tan sols haver obert la boca. Així el va trobar la Srta. Bingley que va apostar que el seu estat era degut a una societat tan poc refinada com aquella.
- S'equivoca de soca-rel. La meva ment estava ocupada d'una manera més plaent. Meditava sobre el gran plaer que dos bells ulls en el rostre d'una dona bonica poden provocar, amb o sense mascareta -va afirmar sense pensar-. Els de la Srta. Elisabeth Benneth -Massa tard es va adonar del seu error.
- De veritat? Perquè tindrà una encantadora sogra i més encatadores cunyades, si capegen la infecció. He escoltat que per això s'allotgen aquí les grans -Va apuntar amb gelosa malícia la Srta. Bingley.
Continuarà...