Orgull i Pandèmia
Les autoritats de Meriton havien començat a recomanar que s'evitessin les aglomeracions, tant com fora possible. Això suposava que es suspenien temporalment els balls, que els joves no es reunissin en grups quan baixaven al poble i que les visites, a les cases, no fossin de més de deu persones.
Lydia, Kitty i la Sra. Bennet eren les que més objeccions hi trobaven a la mesura, doncs frissaven per poder rebre als milicians que arribarien en pocs dies. Generalment s'hagués celebrat una desfilada, però amb el nou virus es suspengué.
A les dames de Netherfield no els hi anava gaire millor. Acostumades a la vida londinenca, aquell indret els hi resultava tan tediós que fins i tot decidiren convidar a la filla gran dels Bennet, l'única que els hi resultava suportable.
La Sra. Bennet desitjà que la invitació s'hagués estès també a les seves altres dues filles grans. Era el que s'hauria esperat de qualsevol amb un mínim d'educació. Però com ja se sap, l'educació, com a tal, generalment s'exigeix a la gent vulgar, com a mesura obligada de respecte cap els seus superiors, mentre que a aquells que es consideren a ells mateixos per sobre dels altres, aquesta manca d'educació se la qualifica d'extravagància.
Tanmateix, l'objectiu principal de la Sra. Bennet es veia mínimament encaminat. Si la seva Jane aconseguia confraternitzar amb les germanes del Sr. Bingley, que ho aconseguiria, perquè no podia existir un ànima que no estimés a la seva Jane, la resta seria bufar i fer ampolles.
Jane demanà el carruatge, però la Sra. Bennet, preveient el mal temps i la possibilitat imminent del confinament, li posà una excusa i l'envià a cavall.
Efectivament, va ploure, però no un cop la seva filla hagués arribat al convit, com esperava la Sra. Bennet, sinó a mig camí. A l'endemà van rebre una nota de la Srta. Bingley, explicant que la Srta. Bennet havia caigut malalta d'un refredat, que la tenien aïllada en una habitació i que els hi sol·licitaven que alguna de les germanes Bennet hi anés a fer-se'n càrrec d'ella, per evitar contagiar-se, si es tractava del nou virus.
A Elisabeth li faltà temps i s'encaminà a peu cap a Netherfield, malgrat les protestes de la seva mare, que no podia cedir-li el carruatge si no es volia delatar.
La noia arribà enfangada, sufocada i força indignada, tot i que això últim tractà de dissimular-ho, per la educació que ella sí tenia, quan el servei la conduí al menjador on es trobaven els hosts. Percebé clarament la sorpresa i el repàs que li feren les germanes, amb les seves ungles de gat i cara de beat, mentre que el Sr. Bingley es mostrà tan agradable com quan el conegué i la informà que ja havia enviat a buscar a un doctor i a l'apotecari, per les proves PCR. El Sr. Darcy tot just saludà restant després emmudit i el Sr. Hurst no digué res perquè tenia la boca plena. Ella demanà que l'indiquessin l'habitació on restava la seva germana i s'acomiadà per cuidar-la.
Es trobà a sa germana força malament. Havia agafat febre amb tos però també tenia molta mucositat, cosa que calmà a Elisabeth, fins a cert punt, perquè havia sentit a dir que el nou virus no provocava mocs. Tanmateix la seva germana li explicà que les germanes l'havien tractada molt bé. Ella en desconfià però després veié que, tot i mantenir-ne la distància, la venien a veure, preguntaven pel seu estat i els hi portaven sopetes de dinar.
Més tard arribà l'apotecari amb les proves PCR. L'home semblava un ésser endimoniat, amb la vestimenta per tractar la pesta negra. Anava tot cobert de dalt a baix amb una túnica, amb una màscara amb forma de bec i olleres de vidre. Els residents de Netherfield es van sorprendre quan aquest insistí en la necessitat de fer-lis les proves a tots.
Les germanes del Sr. Bingley es mostraren especialment ofeses. Deien que elles havien mantingut, en tot moment, la distància de seguretat que es començava a recomanar. Però no els va servir de res. Un per un, tant hostes, servei i invitats, hagueren de sotmetre's a la incòmoda prova. Primer, el gratat de gola. Després, el pitjor, aquells infectes pals flexibles de cotó que semblaven que anessin a regirar-los el cervell.
Per si això fos poca cosa, els hi va quedar completament prohibit sortir per res fins que no tinguessin els resultats de les proves. En aquells temps, entre 48 i 96 hores. El metge s'encarregaria de donar l'avís, a la bona gent de Meriton, perquè els hi portessin queviures necessaris, i, a la família de les germanes Bennet, perquè els hi portessin les robes de recanvi, deixant-los-hi a l'entrada de la finca sense tenir cap més tipus de contacte.
La Srta. Bingley, preguntà si calia aïllar dins de la casa a les germanes Bennet, pensant en treure's de sobre qualsevol tipus de competència per les atencions del Sr. Darcy. El metge els preguntà sobre la rutina del dia anterior i convingué que, si la Srta. Bennet estava infectada, també hauria contagiat a les germanes del Sr. Bingley. Així que dins de la casa quedaren confinats de la resta, les germanes Bennet, la Srta. Bingley i el matrimoni Hurst.
Quan no el veia ningú, el Sr. Darcy respirà alleugerit, només de pensar en els dies de descans de les persistents atencions de Caroline. El Sr. Bingley es sentí profundament apesarat per la pèrdua de la oportunitat per conèixer millor la Srta. Bennet. El Sr. Hurst es va preocupar molt per la possibilitat de haver de fer àpats més discrets. Caroline desitjà haver-se mossegat la llengua i sa germana tractà de consolar-la més tard. Elisabeth contemplà la possibilitat d'una tragèdia Shakespeariana, després d'observar les reaccions generals. I Jane simplement no s'adonava de res.
Així que el pla de la Sra. Bennet va ser un èxit relatiu. Si a més, els test donaven positius l'aïllament es podria allargar fins a tres setmanes mínim, ja que s'haurien de repetir els test després de dues setmanes més tard.
Continuarà...