Una vida corrent
La terrícola li havia recriminat que no es preocupava per ells. I fins que no entrenà amb el seu fill del futur en la cambra de l'esperit del temps, el mateix creia ell. Ella era un emprenyament constant. Era gairebé tan irritant com ho havia estat Freezer. Gairebé i per molt poc, ja que era igual de vanitosa, entremetedora, controladora, cridanera, manefla, superficial i igual que al difunt llangardaix, també li agradava envoltar-se del que anomenaven "nois atractius" Què sabia ell!, a ell tots li semblaven o bons adversaris o insectes insignificants. Si hagués considerat que suposava una amenaça no hauria dubtat a matar-la.
Encara no entenia com l'havia deixat embarassada. L'única cosa que recordava és haver-se despertat nu, en el llit d'ella, el matí següent de la celebració de la mort del tirà, un mes després, perquè volien esperar a no sabia qui. Era cert que veure a aquell malparit tallat per la meitat era una cosa que encara avui, en recordar-ho, li produïa gran plaer. Hauria preferit ser ell mateix el responsable de la seva mort. Encara que el fet de morir a les mans del seu fill no deixava de ser una plaent ironia, malgrat que en aquest moment no ho sabia.
Aquell matí s'escapolí com va poder, desembolicant, amb gran precisió, braços i cames. Quan tornaren a trobar-se per la casa semblava que ella tampoc recordava res. Continuava tractant-ho igual i no li preguntà res. Així que es va despreocupar del tot. No tenia gens d'importància. Amb l'anunci de la nova amenaça, de la qual els va avisar l'estrany noi, tenia un altre objectiu en el qual enfocar-se, mentre esperava que tornés l'inútil del seu congènere per a poder posar-lo en vençó.
No va ser fins un mes i mig després que començaren els problemes. Ella i el patètic al qual anomenava "xicot" estaven discutint en la cuina. L'insecte estava cridant-li que era una "qualsevol" Potser no la coneixia des de feia un munt d'anys? Li havia caigut alguna cosa al cap i l'havia oblidat? I encara que no sabés qui era ella, per què li ho deia cridant? Els terrícoles li resultaven massa complicats amb les seves emocions. No era com que ell mateix no l'hagués escridassada en més d'una ocasió però això era perquè el cabrejava per algun motiu. Aquell inútil anuncià en veu alta que "havien acabat i que no tornés a comptar amb ell"... Com si ella no tingués ordinadors que poguessin comptar molt millor que ell! Patètic.
Dues setmanes després començà a tenir una estranya sensació quan ella era a prop. Era com si fos acompanyada d'algú més. Resultava molt molest perquè no podia evitar mantenir-se a la defensiva per alguna cosa o algú al qual no veia. I per si això no fora suficient, començà a vomitar cada dia. L'olor impregnava la casa gairebé mig dia després. Encara que ho netejaven, ell ho continuava olorant, fins i tot dins de la cambra de gravetat. A més el bo per a res havia tornat per a disculpar-se i "continuar però com a amics" o una cosa així, i no deixava d'observar-lo constantment, sempre que estava de visita. Fou llavors quan decidí que s'aniria a entrenar a l'espai. A saber amb què una altra bogeria el molestarien si es quedava.
Freezer l'havia destrossat en l'última lluita. No estava disposat que això tornés a passar en la següent. I menys per unes torradores amb potes. Així que parlà amb el pare d'ella perquè li proporcionés el necessari per a un any en l'espai. La nau amb cambra de gravetat integrada, recanvis per a possibles avaries i aliments. Tot degudament organitzat en càpsules de la corporació. S'hi avenia amb el vell. Era un home intel·ligent i tranquil que sabia quan no entremetre's. De tant en tant li preguntava coses sobre la seva cultura i els coneixements del seu planeta natal. Però era per una curiositat científica que ell podia respectar, i fins i tot admirar internament.
El Dr. Briefs tingué la nau enllestida un mes més tard. Just a temps per a escapar d'una "xerrada" que la filla semblava obstinada a tenir. Com si no hi hagués millors coses a fer que xerrar! Què no tenia com a amic a aquell pocapena? Doncs que parlés amb ell! O que es comprés un lloro! Ell ja no seria mai més la mascota de ningú.
Continuarà...