Una vida corrent
Quan va arribar al laboratori de casa encara li tremolaven les mans. S'hauria begut l'enteniment? Acabava de deixar el seu fill en braços de Vegeta, a soles! Era de suposar que, si ara havia començat a demostrar interès en el seu propi fill, no li faria cap mal. Mentre el seu fill del futur havia estat amb ells, després del dia que van passar a la cambra de l'esperit del temps, va semblar-li apreciar una certa confiança i respecte mutus entre ells dos. Això li donava esperança per Trunks. Potser podria arribar a tenir un pare que el pogués ajudar amb la seva pròpia natura.
Ella sabia que podia ajudar-lo amb el seu costat humà però també havia observat els conflictes i dubtes que havia tingut en Son Gohan. I el nano havia tingut l'ajuda i l'entrenament de son pare i d'en Cor Petit. Però ella? Si Vegeta se n'anés no tindria ningú per saber com tractar-ho en un moment d'urgència. Sí, sempre podria trucar a Txitxi. Però Txitxi sabia, potser, una mica més que ella mateixa i ara que Son Goku restava mort, de forma voluntària, se li feia un món.
Aquests dies, després que marxés en Trunks noi, en Vegeta havia desaparegut sense dir res. No era estrany però això la va fer pensar en el futur immediat. Fins a on ella el coneixia, Vegeta, vivia pel combat i s'havia quedat al planeta per poder-se venjar de Son Goku. O això deia sempre. Yamxa sempre li havia discutit la seva decisió de facilitar-li una llar i equipament per lluitar. Sempre li deia que calia pensar en la possibilitat que Vegeta assolís el seu objectiu de derrocar a Goku, i aleshores, què? Què farien ells? Quin futur tindria el planeta? Qui els garantia que no el destruiria com havia estat el seu objectiu inicial?
Bulma, després de tants anys vivint aventures al costat de Goku i veient com, amb molts dels seus rivals, havia acabat com a grans amics, no perdia l'esperança que això passés amb Vegeta. Era un guerrer més fort que qualsevol terrícola. Per ella, tenir dos guerrers d'aquest tipus en comptes d'un, sempre seria un avantatge, i més, després de descobrir que l'univers estava ple d'espècies que no dubtaven en destruir planetes sencers. Però a diferència de Goku, Vegeta no semblava tenir cap mena de sentiment.
Ella fins i tot hi va arribar a flirtejar, només per posar-lo a prova. Era tan desconcertant. Però ell sempre l'havia defugit i es mostrava molest o avergonyit per les seves insinuacions. Va arribar a pensar que no fos gai i el va estar observant. Però tampoc semblava tenir gens d'interès. Era ben bé com un Namek però més malcarat. Després es va acostumar tant a la seva presència que, inconscientment, ho va assimilar com a normal. Però no ho era. Ell no era de la seva família. No era ni tan sols la seva parella o amant. I ara, amb en Goku mort tenien un superguerrer, sense sentiments i sense objectius clars a la vista, voltant pel planeta... i ella l'hi acaba de deixar el seu propi fill i un biberó.
Continuarà...