Una vida corrent
El Dr. Briefs va riure per dins i se n'anà sense donar-los l'oportunitat de refutar la seva planificació ni, per descomptat, donar-li cap número de telèfon a la seva filla. Tothom pensava que era una mena de geni despistat. Tothom excepte la seva dona que sí que sabia com era en realitat. La veritat era que ja n'estava tip de tenir la casa plena de capsigranys i pelacanyes que la seva filla semblava col·leccionar com a amics, com qui recull un gat o un gos abandonat.
Era gairebé impossible mantenir una conversa mínimament intel·ligent amb la majoria d'ells. I els que potser tenien alguna cosa interessant de què parlar, tot just ho feien, com en Cor Petit o el mateix Vegeta al començament. L'anterior xicot de la seva filla només tenia dos temes, l'esport, el basquet per ser més específics i les dones, quan la seva filla no estava al davant, és clar. I cap dels dos l'interessava gens. A més, cada cop que hi havia hagut una amenaça tothom s'havia posat les piles però amb ell semblava que no anava la cosa.
En canvi, aquest àlien tenia disciplina i voluntats exemplars. Es marcava unes fites i no parava fins a aconseguir-les. Era la determinació en persona. La seva filla, al començament, li demanà que l'ajudés a subministrar-li equipament per entrenar i hi tingué els seus dubtes, perquè havia sentit a dir que, de fet, havia vingut abans al seu planeta per destruir-lo. Després, en passar els dies i anar-lo coneixent, descobrí que tenia un gran potencial. El noi entenia a la primera qualsevol dels plànols, esquemes i càlculs que es trobés exposats. I més d'un cop, li havia plantejat observacions o objeccions que a ell li havien passat per alt per alt. També comprovà que tenia una gran capacitat de càlcul mental. Sovint li donava solucions a alguns amb els que ell necessitava escriure i veure diverses operacions.
Al seu torn, el Dr. Briefs tractava de fer millores en l'equipament que els hi demanava i ho utilitzava com excusa per poder preguntar-li més sobre la seva gent i la seva cultura. Costà una mica. Era un noi ben reservat i desconfiat. Però havia comprovat que també li agradaven els reptes científics, tot i que ho dissimulava davant la resta. El Dr. creia que podia ser per evitar que ningú se li'n fotés. No portava gaire bé això de les bromes cap a la seva persona. Era, potser, un dels seus pocs defectes a ulls de l'home. No perquè li manqués sentit de l'humor. En tenia i molt, però no al nivell de la resta de la colla de la Bulma.
Així que quan amb la seva petita partiren peres amb el xitxarel·lo d'en Yamxa, se n'alegrà molt. I encara se n'alegrà més quan s'adonà compte que el seu pla havia funcionat. L'afrodisíac que els havia preparat per ells sols abans de començar la festa havia anat perfectament. Llàstima que encara no trobava la forma que s'adonessin que eren ideals l'un per l'altre. No, aquest cop, potser necessitaria l'ajuda de la seva dona.
Continuarà...