Una vida corrent
Son pare li acabava de parar un parany amb Vegeta? Son pare li acabava de parar un parany amb Vegeta.
- Crec que es pensa que som...
- Perquè creus que no puc anar...
Digueren tots dos alhora. Vegeta, es creuà de braços mentre Trunks anava fent passes de gegant envoltant-lo, com si perseguís un ratolí invisible. Bulma en veure'l reprimí l'impuls de menjar-se'l a petons davant del seu pare. Definitivament li anava bé passar temps amb el seu pare i que aquest li anés descobrint el seu potencial. Somrigué sense deixar de mirar el seu petit.
- Perquè creus que no puc anar a un sopar? -Hi tornà Vegeta, encara mig empipat perquè la femella qüestionés qualsevol de les seves capacitats, i més si era una cosa tan estúpida.
Bulma, que se n'havia mig oblidat en veure les gràcies del seu menut, trigà una mica a reaccionar- Eh? Oh! Perquè és un sopar com una mica de gala, s'ha d'anar ben vestit, observar uns protocols socials i estarà ple de directius d'empreses tecnològiques i científics... Ja saps, res de cops de puny i coses d'aquestes -Afegí donant per fet que tot allò no seria gens de l'interès de l'àlien.
- Et penses que un príncep com jo no sabria comportar-se en un sopar de gala? -li clavà amb un somriure despectiu que donava a entendre clarament que, si algú no arribés a estar a l'altura, seria ella-. I que només m'interessa fotre cops de puny? Per qui m'has pres? Pel manso aquell amb el que anaves?
Desprevinguda, Bulma no acabava d'entendre l'enuig de l'àlien- Ep! Que jo no he dit res d'això! És només que pensava que no et vindria de gust ser... el meu acompanyant -El mirà estranyada-. A més, com vols que sàpiga què t'interessa si mai parles amb mi ni em contestes. Et penses que tinc una bola de vidre?
- També teniu boles d'aquestes a aquest coi de planeta? -Ara l'estranyat era ell- És que tot ho feu en boles en aquest tros de roca enfangada?
El malpensat cap de la Bulma li projectà quelcom que podrien fer en boles ells dos, o que havien fet però no recordava, que era com no haver-ho fet al capdavall- ... Sí... no, tant se val! -Refent-se va voler tancar la discussió-. Així doncs voldràs venir com el meu acompanyat al sopar de dissabte? Hi hem de ser cap a dos quarts de vuit i es pot allargar ben bé fins a la mitjanit. Ah! I hauries de dur esmòquing... com que no en tens te n'hauràs de fer un. Què hi dius? -li preguntà pensant que amb tot allò es tiraria enrere.
- Hi serà el teu pare?
- Sí, amb la meva mare d'acompanyant.
- I el vell em pot fer un "mòquing" d'aquests?
- Vegeta, no és pas equipament de lluita. S'ha d'anar a un sastre perquè et prenguin les mides.
- Però tu ja tens les meves mides -protestà.
- Però són tenint en compte els moviments de lluita no perquè facis bona fila! -Es defensà-. Si vols li puc demanar al meu pare que et porti al seu... -afegí no gaire segura.
- D'acord!
- D'acord? -Bulma no s'ho acabava de creure.
- D'acord, vindré i que el teu pare em porti al "desastre" aquest que dius que fa els "mòquings".
- Mooo King! Mooo King!... -Començà a dir, a cada passa, el petit que encara girava al voltant del seu pare com un satèl·lit.
Bulma no pogué contenir més el riure per tots dos- Ep! Baldufa! Ja n'hi ha prou de tantes voltes, no? -Sabia que Vegeta no portava gaire bé que se'n riguessin d'ell i per una vegada no volia perdre l'oportunitat d'observar-lo fora del seu medi habitual-. Vine "Mon Rei" que anirem a preparar un bon sopar i a veure l'àvia que en deu tenir ganes -Estirant-se, aconseguí atrapar-lo en l'última volta. Quan s'incorporà amb el nen en braços es trobà el posat estranyat de l'àlien.
- Saps que no podrà ser rei, oi? Ni tan sols jo ho podré ser! -Semblava que l'havia aconseguit ofendre igualment. "Després, les complicades, som les dones", pensà.
- No m'estava pas burlant Vegeta. Això són coses que diem als que estimem. Els meus pares també em deien princesa i de vegades els hi he sentit dir-se "rei" i "reina" de forma afectuosa. Potser, si no passessis tant temps dins de la cambra, entendries ja aquestes coses. Ja saps, parlar, dialogar, fer amics...
- No en necessito d'amics! -li contestà gens convençut de l'explicació que li havia donat.
- Si tu ho dius... per cert, sospito que el meu pare creu que som parella -Li donà l'esquena amb Trunks en braços mentre guardava el projecte abans de sortir.
- I perquè hauria de creure això el vell?
- No sé, potser perquè tenim un fill junts? -Esperava que reaccionés i se li escapés alguna cosa sobre com passà. Se li tirà ell a sobre? Fou ella la que prengué la iniciativa? Suposava que hauria estat això últim, encara que li agradava pensar que havia estat capaç de fer-li perdre el cap, ni que només fos un cop. De ser així, suposava que tampoc ho sabria mai, però somiar era gratis. Vegeta, no respongué i ella se n'anà.
Continuarà...