Una vida corrent
Vegeta, quedà amb el vell per anar al seu sastre dos dies després. Sentia curiositat. També hi influïa que, com que no tenia un enemic en qui centrar els seus esforços, se sentia una mica avorrit. Encara que no prou per a deixar la relativa comoditat que ara gaudia per anar a buscar aventures.
D'aquells tres dies de meditació en tragué força profit. Una cosa era tractar de sobreviure i intentar avançar-te als plans dels teus enemics, quan aquests existien, però això no volia dir que fos un mode de vida a desitjar. I ell no ho desitjava. Havia viscut d'aquella manera gairebé tota la seva vida per culpa del llangardaix fastigós.
Recordava que al seu planeta, quan encara no havia estat entregat com a tiró, com la seva mare i els seus mestres li recordaven que tot el que aprenia ho necessitaria per ser la persona que havia de ser. Al seu futur s'albirava governant, amb un control gairebé total de les seves decisions, amb un planeta al qual tornar, al que anomenar llar, amb una família pròpia. Imaginava que la seva parella estaria al seu nivell en qualitats. Una dona amb gran temperament i intel·ligència suficient per a poder millorar la seva perspectiva en les decisions i posar-lo al seu lloc quan calgués. És a dir, una dona com la seva mare.
Una altra cosa eren tots els coneixements que, sense adonar-se'n, havia aconseguit en aquest planeta. També que existien les boles de Drac en aquest i d'altres planetes. Havia descobert que es podria detectar i controlar el ki sense fer servir cap aparell. Que podria sobrepassar la força mai assolida per cap dels seus ancestres. Que era possible alterar o viatjar pel temps. Que no totes les cultures de l'univers tenien com a objectiu conquerir i destruir a les altres. Que es podria arribar a fer tractes amb la mort. I que eren compatibles amb l'espècie principal d'aquest planeta. Eren com saiyajins descuats i febles, però no tan febles com per no poder-s'hi reproduir.
Aquest últim punt, la possibilitat de continuar ampliant els seus coneixements, ja no per eina contra una amenaça sinó pel plaer de descobrir altres coses, havia estat cabdal per prendre la decisió de quedar-s'hi. Això i el seu fill, és clar.
Ara, que no tenia preocupacions més urgents, tenia l'oportunitat d'estudiar aquest planeta i els seus éssers. Per això, quan la terrícola li explicà en què consistiria el sopar, l'acabà de convèncer. Si la gent que hi anava fora com el Dr. Briefs i la seva filla, aleshores, podria ser un sopar de gala que estava disposat a experimentar. Potser fins i tot podria arribar a sentir-se com el Vegeta que hauria estat destinat a ser.
A més, la femella tenia raó. Encara hi havia molts conceptes que se li escapaven. Segurament en tenia la culpa per la rutina que havia portat fins ara, intentant evitar qualsevol distracció que pogués alentir el seu progrés. Sí, ara es podria permetre el luxe de distreure's... Perquè no?
Continuarà...