Una vida corrent
El sastre del Sr. Briefs era un vell amic, el Sr. Brodats, i els dos homes se saludaren amb una forta abraçada. N'havien passat de tots colors a la seva joventut, poc abans de conèixer la Bunny. De fet, tots dos n'havien competit per conquerir-la però la ciència pogué més que la costura.
- Noi, quant de temps! Estàs igual!
- Home, una mica més vell potser, no? -Rigué el Sr. Briefs.
- Com està aquell tros de dona que em vas robar? -Féu broma l'altre. No hi havia mala maror.
- Ja ja ja! Bé, tan maca i eixerida com el primer dia. Saps que hem tingut un nét? I aquest galifardeu d'aquí n'és el pare -Assenyalà en Vegeta que es mirava l'escena encuriosit... "Eixerida" no hauria estat la definició que li hagués donat a aquella terrícola.
- Oh! Enhorabona! -Felicità al Dr. Briefs-. I Molt de gust! -El Sr. Brodats inclinà el cap amb deferència i en Vegeta, per primer cop, sentí l'impuls d'imitar el gest. No volia deixar malament al vell, era de les poques persones que suportava amb gust. Se sorprengué en notar que no li resultava tan difícil... potser era el fet que ho volia fer ell i no que l'obligués ningú-. Bé, però suposo que no heu vingut expressament només per fer-me una visita. En què us puc ajudar?
- Doncs mira, aquest noi tan xerraire -Vegeta, li féu una mala mirada però no digué res-, necessita un esmòquing per anar a un sopar amb la meva Bulma, aquest mateix dissabte.
- D'acord, doncs, prenguem mides que no hi ha temps a perdre -El Sr. Brodats els indicà per passar a la rerebotiga. En menys de 10 minuts tenia totes les mides que volia i només faltà seleccionar la tonalitat de negre i teixit. Vegeta, es deixà aconsellar pel vell i escollí un teixit suau i resistent, molt agradable al tacte. El conjunt se'ls hi entregaria a casa dels Briefs el mateix dia del sopar. Cosa que acabà de satisfer a Vegeta. Tingué un llunyà record de la vida a Palau. Quan no havia d'anar exigint noves robes entre un munt de mercenaris sarnosos als enclavaments d'en Freezer. Més d'un cop els idiotes li equivocaven la talla i ja no parlem d'enviar a recollir-ho a en Raditz o en Napa.
Al viatge de tornada al vehicle del Sr. Briefs, aquest el volgué temptejar- Saps, m'alegra molt que siguis tu qui acompanyi la meva filla -Vegeta se'l mirà de cantó, pensant en el que li havia dit la terrícola feia uns dies.
- Sap que la seva filla i jo no som parella, oi? -No volia que el vell es fes idees equivocades-. Però vaig pensar que seria interessant assistir-hi i relaxar-me una mica després de tants anys... -Merda! Ja havia parlat més del compte. Aquest home, al final, sempre li feia dir més del que volia.
- Ben fet! Cal relaxar-se de tant en tant, hom pot acabar boig si no -Ignorà la primera part.
- El meu fill, encara no entenc com va passar -Confessà per veure si li feia entendre al vell.
- Oh! Bé! D'això, quan un home i una dona ajunten els seus cossos...
- Ja sé com funciona! No vull dir això! -Esclatà-. Vull dir que no recordo res i sospito que la seva filla tampoc. No estem junts. No existeix cap relació de parella ni ha existit mai. Ho compren? Aniré al sopar perquè em ve de gust, res més.
- Oh! Doncs és una llàstima, saps... No em desagradaria tenir-te com a gendre. Crec que li faries força bé a la meva filla -digué el Sr. Briefs, seriós per primer cop en tot el matí.
- No s'equivoqui. Jo no he fet bé a ningú en ma vida i no en tinc cap necessitat.
El Sr. Briefs restà callat gairebé tot el camí de tornada, mentre continuava conduint, però tot just abans d'aparcar afegí- Potser no necessites fer bé a ningú, potser necessites que algú et faci bé a tu. I, a menys que siguis gai, poques dones trobaràs com ella -El vell desaparegué a una velocitat sorprenent per la seva edat... o potser era la seva ment que, per un cop, li trigava a processar.
Continuarà...