Una vida corrent
Aquell vestit li resultava força estrany. Era molt còmode i agradable de portar. Es notava la professionalitat i especial atenció als detalls del Sr. Brodats. Però ell, ara, estava acostumat a anar força més lleuger de roba i amb menys capes. Generalment uniforme d'una sola pesa i, com a molt, un plastró.
Guardava pocs records dels actes de gala al seu planeta però encara recordava que els vestits eren força més pesats. Aquells lluïen insígnies metàl·liques que distingien famílies i rangs. I en el cas dels membres de la reialesa, a més, sempre portaven guants i una gruixuda capa. No dur guants sempre l'havia fet sentir brut i despullat. Tot just ara, que ja feia temps vivia en aquest planeta, començava a sentir-se menys incòmode sense ells. Un detall que li resultava agradable de l'esmòquing era la banda de la cintura. Li recordava vagament la sensació de la seva mutilada cua. Per contra, el corbatí el trobava absurd i molest i, de tant en tant, tenia l'impuls d'eixamplar-lo.
Els vells havien vestit al mocós com a una versió en petit d'ell però el crio portava un corbatí amb elàstic que es veia molt més còmode que el seu. Havien estat buscant un animal que feia salts, ho sabia per un reportatge que havia vist, dels pocs cops que veia la televisió. Li havien dit que, l'animal amb qui alguna vegada havien deixat al seu fill, no estava disponible i que els hauria d'acompanyar al sopar. Ell no entenia per què el tap de bassa no hi hauria d'assistir. De petit a ell sempre li feien anar a tots els esdeveniments equivalents.
El marrec estava molt il·lusionat de vestir com ell i en certa manera, això, l'omplia d'orgull, perquè era quelcom que s'estava estenent a la resta de costums. Així seria més fàcil de treure-li vicis terrícoles. Com això d'anar-se tirant com un cuc per terra quan el que hauria de fer era començar a levitar.
Presentí com baixava la femella a la seva esquena però no volia fer la impressió d'haver-la estat esperant. Aquella setmana no l'havia vist gaire i sospitava que l'estava evitant. A ell ja li estava bé. Les paraules del Dr. Briefs l'hi havien fet ballar el cap els últims dies. Quina mena de bé, que ja no li fes, li podria fer cap relació de parella amb ella? Ja tenia totes les comoditats que volia i també li continuava facilitant equipament, tot i que ara no en demandava gaire. Tampoc li calia per poder relacionar-se i entrenar al seu fill. I sempre acabava arribant a la mateixa única conclusió. Sexe. Però de veritat el vell li estava oferint això? Per un moment s'imaginà tenint una filla i, només de pensar que algú li pogués posar la mà a sobre, li entraven ganes de trencar colls. I això que no existia! No ho entenia. En aquest planeta estaven tots ben tocats de l'ala.
Sentí que Trunks i sa mare parlaven i que després ella es dirigia a ell. No havia prestat atenció i simplement féu un soroll per contestar-li, com sempre feia quan quelcom no li interessava. Li donà un cop d'ull i hagué de reconèixer que, aquella nit, el sexe amb ella, tampoc semblava una mala idea. Potser, fins i tot, millor que el sopar. Per evitar continuar per aquell camí li recordà a la dona que els esperaven.
Continuarà...