Una vida corrent
- Creus que ha estat bona idea deixar que el nano anés amb ells en comptes d'amb nosaltres?
- Fes-me cas, serà una distracció que els ajudarà a fer-los-hi més natural venir junts.
- Saps que ell em va recalcar que no tenen cap mena d'afer?
- Oh! Seran rucs! Doncs jo l'he vist més d'un cop seguir a la nena amb la mirada. Potser no ho vol reconèixer perquè és molt vergonyós -Rigué.
- Tu creus? -Ell no ho tenia tan clar. Semblava molt convençut quan li digué al vehicle. Però també era cert el què deia la seva dona. I no només això. També havia observat el seu interès pels projectes que la seva filla explicava a taula. El posat li canviava lleugerament malgrat l'aire d'indiferència.
- Confia en mi -Li picà l'ullet i li féu un petó a la galta.
- Potser em vaig passar amb la dosi d'afrodisíac. Diu que no recorda res i potser això explicaria el sarau que ens va fer quan la nena li va dir que Trunks era seu.
- Què? Quin afrodisíac?
- Ups!
- Sr. Briefs, què vas fer? -Se'l mirà entre incrèdula i divertida, mig rient-. No em diràs que... Oh! Que llarga la saps! Perquè no em vas dir res?
- No volia que pensessis que...
- Tens sort que estiguem al Royal Hall i no a casa per demostrar-te que en penso.
- Em sap greu estimada però ja en començava a estar tip d'aquell tanoca d'en Yamxa -Es defensà malinterpretant la resposta de la seva dona-. Però esperava que això fos una empenta no que se n'oblidessin tots dos.
- Potser no va ser del tot culpa teva -L'intentà tranquil·litzar ella.
- Què vols dir? -S'estranyà.
- Doncs que jo també feia uns mesos que els hi posava petites dosis d'afrodisíac al seu menjar i segurament l'efecte es va reforçar massa.
- Oh! Però amb aquella paparra de xicot que tenia potser encara ho allargaves més per part d'ells si la nena se li tirava a sobre.
- Bé, a l'altre, quan venia a dinar, l'hi posava una mica de laxant. No te'n recordes com de frustrada tornava sempre quan sortien junts?
- Oh!, que n'arribes a ser de puta! -Rigué ell.
- Quan tornem a casa sí que te n'ensenyaré com de puta en puc ser -li digué xiuxiuejant a cau d'orella. Sí, amb una dona així encara no li calien pastilles de cap mena als seus 55. Ara el problema seria concentrar-se en els altres convidats durant la vetllada.
- No saps com t'estimo reina!
- I jo a tu rei -Li confirmà amb un suau i discret petó als llavis, quan no els veia ningú.
Continuarà...