Una vida corrent
A ella li encantava escoltar música quan conduïa sola o amb Trunks d'acompanyant. Quan engegà el motor es posà a sonar l'última cançó que havia estat escoltant, "Respect" d'Aretha Franklin, que tot just començava. Anava a treure-la, com sempre feia quan anava acompanyada d'algun amic, però decidí baixar-la, perquè no creia que Vegeta volgués parlar de res i a Trunks també li agradava imitar els sorolls de les cançons. Com que li tocaria anar a un dels seients de darrere, així també aniria distret.
Vegeta, semblava abstret. Ella pensà que si li molestava la música, ja ho diria, n'estava segura. Trunks i ella començaren a cantar-la, cadascun amb la seva pròpia gràcia... o falta d'aquesta. Després d'Aretha continuà Etta James amb el seu "I just want to make love to you" i aquí sí que Bulma es començà a sentir una mica incòmoda. Intentava trobar qualsevol cosa de què parlar fins a arribar a destí. No ajudava gaire els crits que de tant en tant feia la tonada i que Trunks s'entusiasmava a imitar, a tot pulmó, ja que li recordaven als crits que feia el seu pare i els altres amics de sa mare quan lluitaven.
- Mocós, calmat una mica! -Es girà cap enrere el seu pare un moment. Inesperadament, Trunks li féu cas. No callà però cridava menys emocionat-. Vas parlar de protocols. El vell només va dir que primer ens fan la recepció i que cap a tres quarts de vuit ens indicarien la nostra taula per sopar...
Sorpresa que Vegeta iniciés una conversa, ella aprofità- Sí. El sopar pot durar un parell d'hores com a molt. De fet es dilueix en una sobretaula, perquè en una hora comencen la presentació dels diferents projectes que es premien aquest any. Les empreses o investigadors que hagin sigut premiats han de fer un petit resum del seu projecte i un petit discurs que, generalment, són agraïments als col·laboradors que ho han fet possible -Donà un cop d'ull al seu acompanyant i veié que li prestava atenció-. Durant el sopar es pot parlar tranquil·lament amb qualsevol comensal. Ens solen agrupar per camps especialitzats, persones de les mateixes empreses o famílies. Però quan comença la recollida de premis, cal restar en silenci i quan cadascú acaba, s'espera que tothom aplaudeixi en reconeixement -Era tan estrany que ell no hagués desconnectat o fes algun posat burleta però també era molt agradable i es començà a relaxar-. Això de l'entrega de premis pot durar entre una hora o dues i després es fa un ball.
- Com quan vàreu celebrar les derrotes de Freezer i dels androides?
- Eh? No, sí... bé, no ben bé... allò era més rotllo discoteca i pots ballar per lliure... en aquest tipus de ball s'espera que ballis amb una parella.
- Quan ens vàreu derrotar a Napa i a mi, la primera vegada que vàrem arribar, també vàreu fer una festa? -La tornà a sorprendre, però aquest cop mirava cap al davant. Com si realment no volgués "veure" la resposta.
- Doncs no me'n recordo... Crec que no... o potser sí... Ja fa molt de temps i han passat tantes coses... Vosaltres... el teu poble, la teva gent, no celebra les victòries?
- No recordo haver celebrat res, abans... Suposo que a Vegetasei quan encara... tant se val, ja no queda ningú! -Es girà cap a la finestra i no li pogué veure la cara.
- Home, quedes tu, queda Goku... tornarà, ho sé... I queda el teu fill! I els seus!... Això ha de comptar d'alguna manera, no? -No pogué evitar sentir pena per l'àlien.
- Hump!
- Ja hem arribat!
Continuarà...