Una vida corrent
Ja no recordava l'últim cop que havia tingut sexe. Havien passat un munt d'anys, quan encara era adolescent, en plena revolució hormonal. Sí que recordava la primera vegada. Fou entre alliberador i molt fastigós. Alliberador perquè ell es quedà molt relaxat i per primer cop, des que no estava al seu planeta, les preocupacions fugiren de la seva ment. En aquell moment desaparegué Frezzer i tota la seva colla de llepaculs que sempre tractaven d'humiliar-lo.
La femella, òbviament, no era de la seva espècie. Aquells cabrons se n'havien assegurat de no deixar-ne cap. No hi ha res pitjor que una mort en vida. Això era el que significava ser els últims sense possibilitat de descendència. Freezer també havia encarregat l'extermini de totes aquelles espècies semblants i compatibles. N'estava segur que, en cas de no haver-lo derrotat el seu fill, aquell llangardaix també hagués encarregat la destrucció d'aquest planeta.
De l'aparença no se'n recordava gaire, pell vermella, sis pits, dues llengües, sense cua, ulls grocs i deuria tenir també la seva mateixa edat... però fora d'això no en recordava els detalls ni el nom. Només que després de recuperar-se del clímax la trobà dessagnada, amb el coll estripat per les seves pròpies dents. El regust de la seva sang blava i agre sí que seria quelcom que mai oblidaria. L'entrecuix també quedà destrossat i l'olor era insuportable en recuperar-se, tant, que el féu vomitar tot el que havia menjat aquell dia. Tampoc tenia cap mena de relació amb aquella femella. Era una soldada d'un grup amb el qual havien realitzat una missió. Com tants d'altres soldats, després d'un bon combat, decidiren celebrar-ho i segons Napa ja començava a ser hora que s'estrenés. Però ell encara no estava preparat. Era massa jove i encara no controlava bé la seva energia i l'ozaru.
Trigà com un parell d'anys a tornar a repetir l'experiència però, aleshores, s'assegurà de fer-ho amb espècies amb les quals els altres dos saiyayins haguessin tingut relacions abans i haguessin resistit. No és que li importessin les femelles però no era gens agradable recuperar-se d'un orgasme amb un cadàver mig destrossat. També veia que era quelcom que distreia força si havia estat més o menys acceptable. I ell preferia tenir el cap ben clar perquè Freezer no el pogués prendre per sorpresa. Així que tampoc es podia dir que tingués una gran experiència en realitat.
Tanmateix era evident que amb la terrícola hauria d'haver anat acceptable. No recordava res però després de la data que havia d'haver passat, ella no semblava gens malmesa i a més havia sobreviscut al part. Quelcom que, fins i tot, les femelles de la seva espècie, moltes vegades, no superaven. I després estava aquella bruixa de la femella de Kakaroto. Aquella li havia donat dos fills al tros d'ase.
D'altra banda, aquesta espècie era molt més semblant a ells. Els hi trobava a faltar la cua i una mica més de musculació i els colors dels cabells i ulls podien arribar també a ser força exòtics. Però en realitat eren agradables de contemplar. Encara que ell mai ho reconeixeria en veu alta.
Quan la dona engegà el vehicle es comença a escoltar allò que en deien cançons. Música o soroll amb paraules, en deia ell. Estava força alta però la terrícola de seguida tingué la bona pensada d'abaixar-la. Per contra, ella i el mocós començaren a torturar-lo amb les seves pròpies veus... Potser, tan, tan bona idea no havia estat, això d'anar-hi. La lletra li semblà curiosa i li feia pensar en les vegades que la dona s'emprenyava perquè no l'anomenava pel seu nom. Se'n recordava perfectament però era més divertit veure-la empipada. Quan ho feia, ella s'estirava i treia pit. Els ulls li brillaven més i li pujaven els colors d'una manera que li feia pensar en el rubor sexual durant l'acte. Sí, aquella femella hauria de ser quelcom que faria goig de veure al clímax, cada cop n'estava més segur.
La següent cançó tampoc l'ajudà gaire a canviar la trajectòria dels seus pensaments. Li semblà notar que ella es regirava una mica nerviosa mentre conduïa i havia deixat de cantar. El seu fill, en canvi, semblava un coi d'alarma. Finalment, no aguantà més i li manà al tap de bassa que es calmés i recordà que li havien parlat de protocols. Imaginava que els protocols terrícoles segurament serien diferents dels seus, així que aprofità per preguntar i veure què s'esperava d'ell aquella nit. Menjar, escoltar i aplaudir, bàsicament. Allò del ball en parella, la dona hauria de buscar-ne un altre perquè ell no en tenia ni idea i es veu que, a més, era diferent dels balls que ell els hi havia vist fer. I no, a la seva cultura no hi havia un equivalent.
Per sort, quan la conversa començava a entrar en camps més personals, arribaren a destí.
Continuarà...