Una vida corrent
L'ambient li resultà força curiós. Petits grups de gent parlant tranquil·lament, rient sense fer pallassades o fer la punyeta a ningú, almenys físicament, omplien una primera sala gegant. Es veia que la humana era tota una autoritat. Tant era així que no podien ni fer tres passes que no els parés algú per preguntar-los per algun dels seus projectes. Tot i això, molts se sorprenien en descobrir que hagués tingut un fill. No en tenien constància de la seva vida privada i els seus estudis no havien deixat de publicar-se.
Ell també despertava força curiositat. Molts li feien una repassada de dalt baix a ell, al mocós que caminava agafat de la mà de sa mare, a la terrícola i un altre cop a ell. De tant en tant era evident la gelosia, tant per homes com per dones, amb els que no desaprofitava per fer el fatxenda somrient de mig costat. Potser no estaven junts però els altres no ho sabien i era divertit, per una vegada, veure la frustració a la cara dels altres en comptes del mirall. Amb el dropo del seu ex també li passava. Algunes persones semblaven voler posar-lo a prova i li dirigien alguna pregunta sobre algun tema que presumien que ell desconeixia. Era com si pensessin que ella l'hagués portat d'acompanyant pel seu aspecte i no per la seva intel·ligència o caràcter.
Quan per fi havien aconseguit trobar-se amb els vells s'anuncià l'entrada a taules. Els assegueren a tots junts amb tres parelles més que no eren família entre si però sí que treballaven en camps d'estudi similars. Durant la setmana ja l'havien avisat que potser s'hi quedaria amb gana i amb previsió havia pres un sopar normal abans, amb el seu fill, així que, per a ells, fou com prendre unes postres força llargues. Però les converses eren força interessants i en gaudí bastant. Comprovà que havia infravalorat a aquesta espècie. Veure la dona en un entorn on era palès que dominava augmentà el seu desig.
Notava la mirada encuriosida de la dona cada cop que ell participava, aportant alguna dada o observació addicional o objectant alguna afirmació dels altres comensals. Mai havia suportat que l'observessin, gràcies a Freezer principalment. Era un sàdic que abusava també sexualment de tothom que, independentment del gènere o espècie, l'intentés plantar cara en alguna ocasió per deixar-los clar qui manava. I ell no havia estat cap excepció. Però aquesta nit, que la dona l'observés d'aquella manera, li resultà molt agradable i hi correspongué de la mateixa manera. Veure com la seva pell canviava de color en resposta era inclús més excitant que quan la feia empipar.
Començà l'entrega de premis i féu tal com li havia dit la dona. La majoria eren projectes força senzills, des de la seva perspectiva amb tot el que havia arribat a conèixer per l'univers. Com era d'esperar, ella també fou premiada. El seu projecte encara no estava tancat però els primers resultats eren molt prometedors i s'adonà que hi havia integrat diversos principis que utilitzava en el seu equipament de lluita. Així que en certa forma ell havia estat el seu control de qualitat extrema, d'una manera que no hagués estat possible amb altres mitjans. Començava a sentir-se una mica utilitzat quan sentí que ella deia el seu nom com a col·laborador. L'ovació fou tant aclaparant com les imatges del seu cos nu a la seva ment.
Mai havia tingut aquesta necessitat de possessió cap a cap femella. Mai. I l'envaí una por desconeguda i, tant o més, aterridora que la que li hagués arribat a imposar el destructor del seu món. Estava començant a perdre el control de les seves emocions i impulsos. No amb la forma animalística d'un ozaru. Era quelcom totalment desconegut, calmat i profund.
Acabà l'entrega dels premis i començà el ball de parelles que es barrejaven entre elles. A ella també la tragueren i ell decidí observar-ne el patró. Era absurd però ell també volia fer allò amb ella. Després de quatre parelles diferents era palmari que si ho volia fer no podia esperar assegut. Quan intuí que la peça musical acabaria i ja veia un nou candidat a l'espera, se li avançà i la prengué per la mà per tornar-la a la pista. Ella se'l mirava bocabadada.
- Què? -li preguntà quan ella no canviava d'expressió.
- Uh!, res. És que m'has agafat de sorpresa. Pensava que no sabies ballar.
- Aprenc de pressa. Tampoc són tan complicats els moviments. De fet és força monòton -Però sí que requeria un control que no acostumava a imposar-se, per tal d'evitar enganxar-la al seu cos, i poder mantenir la distància que havia observat en la resta de parelles.
Continuarà...