Una vida corrent
Trunks continuà dormint tot el viatge així que tornaren en silenci però no li resultà gens incòmode. Pujà a l'habitació del petit, situada just a tocar de la seva, i el canvià, per posar-li roba més còmoda per dormir. Estava tan baldat que es deixà fer tot sense protestar. En acabar, continuà dormint. Se'l mirà i, meravellada d'aquest aspecte angelical que sempre feia quan dormia, li féu un petó de bona nit al front.
No sabia si Vegeta ja s'hauria anat a dormir. No era el tipus que s'espera a acomiadar-se i ell mateix ho havia dit dies enrere, hi havia anat perquè li venia de gust però no com a parella o res de l'estil. Així que decidí anar-se a dutxar directament. Després prendria un got de llet abans d'anar al llit. Li caldria per poder dormir. Aquesta nit ell l'havia desconcertada del tot. No sabia que fer-ne. Ja no era sols atracció física. Sempre havia tingut curiositat per saber-ne més d'ell i del seu planeta. Creia que d'aquesta manera també podria entendre millor al seu millor amic. Però eren com la nit i el dia. I la majoria de coses que havia après d'ell era gràcies al seu pare.
Aquesta nit havia conegut un Vegeta realment fascinant. Quan eren parlant amb els altres, a la taula, es podia imaginar a ells dos tenint aquest tipus de converses i discussions a casa. Poder compartir aquelles inquietuds i problemes que a la majoria dels seus amics els hi sonaven a xinès. I aquelles mirades que li feia... Per l'amor de Kami! A què estava jugant? Si, com deia sempre, no tenia gens d'interès amb ella, perquè li feia això? I davant de tothom! Davant dels seus pares! Sort en tenia d'ells... hi hagué moments que se n'oblidà de la resta del món... i fins i tot del seu propi fill, encisada com n'estava amb aquesta nova faceta.
Durant el seu discurs hagué de mirar a tothom menys a ell. Sabia que si el mirava i veia aquella intensitat començaria a parlar com una bleda. Li donà les gràcies, això sí, doncs sense ell, posant sempre els seus aparells al límit, no haguera aconseguit avançar tant en el seu altre projecte. A més, per la forma com estigué parlant amb la resta de convidats, estava segura que ningú dubtaria que n'havia format part en la planificació. Sabia que per ell no seria gran cosa, però ella necessitava fer-ho. Sí que de vegades era un caparrut i havia arriscat molts cops, posant a tothom en perill, sense cap necessitat, només per posar-se a prova a ell mateix. Però no era menys cert que sense ell cap d'ells estaria viu en realitat. Per començar Trunks no hauria mort a Freezer i potser ningú hauria caigut en ressuscitar a Goku.
I per acabar-ho de matar, va i la treu a ballar? Potser, aquells tres dies que havia desaparegut sense dir res, hagués tingut un accident i s'havia trastocat? Encara podia notar l'escalfor del seu cos sota la jaqueta de l'esmòquing de seda negra obsidiana. I les seves mans... la sorprengué la suavitat de la que li agafava la seva. Potser era pel fet de portar quasi sempre guants. Però sempre se les havia imaginat tosques. Les de Yamxa al costat eren com paper d'escata. Sempre les havia trobat molt masculines per aquest motiu però s'adonà que preferia molt més aquest nou tacte. Era inevitable imaginar-les recorrent-li el cos sense resultar en cap moment rasposes. I l'altra, la forma en què dirigia els seus moviments durant el ball, l'havia fet sentir com una ploma portada per la brisa però amb decisió. Tampoc sabia si eren imaginacions o no, però també li semblà percebre que desprenia una olor particular. Potser havia begut massa i imaginava coses on no hi havia res de tot això. Demà s'aixecaria i allà tornaria a estar aquella odiosa indiferència.
Es posà el barnús, després d'escórrer bé el seu cabell, i baixà a la cuina. Recolzat a la pica en la foscor el veié il·luminat per algun llum del carrer. Ell també s'havia anat a dutxar però només portava una tovallola a la cintura i semblava abstret, amb la mirada perduda. Estigué temptada de girar cua i tornar per on havia baixat. Quina bestiesa! Ara s'anava a amagar cada cop que se'l trobés? Era casa seva! La seva cuina i la seva nevera! I si volia prendre un got de llet, doncs se'l prendria! Clar que sí! Ella era Bulma Briefs i n'havia passat de situacions molt pitjors.
Continuarà...