Una vida corrent
Era irònic i rigué espantant-la, puix que va fer un bot i li caigué l'ampolla de llet per terra. Havia estat tan distret pensant en ella que ni l'havia vist entrar fins que la llum de la nevera s'encengué. Com a ell, tampoc li agradava encendre les llums si s'hi veia prou. Recollí el que quedava per servir-se un got i amb el comandament avisà al robot de neteja.
- És tan estrany escoltar-te riure que m'has espantat -S'arrepenjà al moble del seu costat-. Tot i que avui te n'has fet un tip... -El mirà per sobre el got.
- Hump! -Ja havia xerrat prou durant la nit. La femella feia molt bona olor. Olor a sabons barrejats amb les seves pròpies. Cada part del cos li'n feia una de diferent i des d'on es trobava les podia ensumar totes. La de la seva boca amb dentífric de menta, la del seu coll era una barreja de sang i pell humana, la dels seus cabells amb xampú de flors, les aixelles també... deuria estar nerviosa perquè generalment trigava més a aparèixer, i la del seu sexe, força més intensa, personal i irresistible.
- D'això, escolta... ja sé que has vingut perquè volies i tot això... -En mirar-la notà com dues de les olors s'intensificaven i l'emborratxaven-. Però... feia temps que... -Ella el mirà també aclarint-se la gola-. M'alegra que... ja saps, que m'hagis acompanyat i et volia donar les gràcies perquè m'ho he passat molt bé -digué de seguit, girant-se cap a ell, per deixar el got a la pica de darrere seu.
Volia tocar-la però no sabia per on començar. Amb les altres femelles sempre havia estat més fàcil, principalment perquè a la majoria sabia que no les tornaria a tractar mai més. Però amb aquesta era diferent perquè hi convivia de certa manera. Si feia quelcom malament, les conseqüències continuarien allà l'endemà. Ja la cagà un cop i ara tenien un fill. Això l'acabà de decidir i s'inclinà una mica, de forma que, quan ella tornà a girar cap al davant, els seus nassos gairebé es tocaven. Havien tingut un fill i no havia passat res. Ell havia pogut continuar entrenant, lluitant, anant i venint sense donar explicacions. Ell tampoc les hi demanava a ella, així que suposava que també li estava bé per la seva part. Quan ella mirà els seus llavis i l'olor del seu sexe va guanyar la resta, la besà suaument, temptejant fins que ella el correspongué.
En un moment donat notà les seves petites i delicades mans, pujant-li des de la cintura, passant mandrosa pel tors fins a encerclar el seu coll. Ell l'agafà per la cintura i, sense gens d'esforç, la pujà al moble del costat, col·locant-se entre les seves cames, mentre cercava el nus del barnús i abandonava la seva boca per baixar pel seu coll. La dona deixà anar un gemec que l'acabà d'endurir. No recordava que els altres cops hagués estat tan agradable ni que l'afectés que la femella fes sorolls.
Recordava, això sí, que havien estat més actes mecànics, ràpids i impulsius, on cadascun només es preocupava d'obtenir el seu propi plaer, sense preocupar-se de l'altre. Però, ara, no entenia per què, no tenia pressa. Potser era perquè no hi havia cap hora de sortida ni cap amenaça imminent ni ningú que controlés amb qui es relacionava per si ho podria utilitzar a la seva contra. Tenia ganes d'experimentar, d'investigar les sensacions que podria provocar-li, d'observar mentre es fonguessin, de saber quin gust tenia cada part...
Alliberat el cinturó, separà la roba per descobrir els pits que, en altres ocasions, havia pogut imaginar però no contemplar. Meravellat, els acaricià suaument i els trobà perfectes. La inclinà una mica enrere, per poder arribar-hi amb la boca, passejant la seva llengua d'un endurit mugró a l'altra mentre, ella, encara es tirava més enrere, sospirant i dient el seu nom. En escotar-ho, tornà a la seva boca i acostà la dona, per la cintura, perquè pogués notar-lo a través de la tovallola, que encara s'aguantava. La seva olor s'intensificà encara més i aquest cop qui gemegà fou ell mentre intentava treure la peça del mig.
- Espera! -Es separà ella sense deixar-lo anar-. Aquí no! Millor anem a la teva habitació...
Continuarà...