Una vida corrent
Cap a les sis de la matinada s'aixecà, com sempre, i amb compte de no despertar l'altra persona, sortí de l'habitació. Havia estat una nit força intensa però diferent de la idea que se n'havia fet. Tenia molta gana i buidà un dels tapers de la nevera. Després preparà els tres bols de farinetes per Trunks i els pujà en una safata. El seu fill no trigaria gaire a despertar. La deixà a l'habitació del petit i passar per la seva per posar-se roba d'anar per casa. Més tard ja es dutxaria, li feia falta.
Trunks es despertà content i amb molta gana. Havia començat a voler menjar tot solet. Vegeta, no el consentia com la resta de la casa. En només una setmana estava notant molts canvis que mai hagués imaginat. Sabia que al cap de dos anys, els saiyajins ja s'havien de buscar la vida, tant fos al seu planeta o a les missions de rebuig, com la que portà a Goku. Tenia sentiments oposats. D'una banda se n'alegrava que el seu fill pogués ser tan autosuficient. De l'altra, era com si li estiguessin prenent, robant, aquesta part del lligam de dependència entre mare i fill, en la infantesa.
Però no li quedava altra que acostumar-se. Trunks no seria mai del tot com ella. Es consolà pensant que tampoc seria mai del tot com el seu pare. El menut seguia cercant la seva aprovació i llegia les emocions dels altres i donava senyals de tenir-les en compte, fins i tot essent tan petit. Sempre intentava fer-la riure si la veia massa seriosa.
- Trunks va portar bé ahir? Mama estàs contenta? -li preguntà de cantó.
- Sí, sí que et vas portar molt bé -Li somrigué amb tendresa-. I la mama està contenta també.
- Mama no sembla contenta, sembla preocupada -replicà.
- Oh!, reiet, la mama no està preocupada, la mama està... cansada, una mica cansa -Li acaricià la galta-. No et preocupis per la mama, vols? Estic bé -Trunks tancà una mica els ulls, seriós, recordant-li als del seu pare si no fos pel seu color. Què passaria ara? Hauria de passar res? Només havia estat diversió d'una nit, no? Per treure's una mica de tensió... massa temps sense sexe no era bo per ningú. Almenys no per a ella. En podia viure sense, és clar. Però era innegable que li anava bé tenir-ne per alliberar l'estrès del dia a dia.
Anava a quedar-se una estona jugant amb el petit quan sentí sorolls pel passadís. Era Vegeta que ja s'havia dutxat i canviat per anar a entrenar una estona, abans de començar l'entrenament habitual amb el petit. Bulma no estava del tot còmode i tragué el cap per la porta.
- Vegeta! Et pots quedar amb Trunks? Els meus pares encara no han tornat i necessito una dutxa -Esperava que li posés alguna excusa o l'engegués, com tants altres cops havia fet al passat.
- Hump! -Entrà pel seu cantó, sense mirar-la, però no s'assegué a terra amb el seu fill-. Vinga! Anem! Avui farem l'entrenament més d'hora! -En sortir es girà per parlar-li-. Hi estarem unes tres hores. Després vine a recollir-lo o que vinguin els teus pares. Tant és -I es tornà a girar per anar-se amb el petit al darrere.
- Agafa més aigua si heu d'estar tanta estona! -Era una hora i mitja més de la que normalment passaven junts al matí- I bolquers, per si de cas!
Ell no la contestà. Simplement aixecà la mà mentre baixava les escales, donant a entendre que ja l'havia escoltat i que faria el que convingués. Això era bon senyal, no? Pensà ella. Estaven bé. El que havia passat no canviava res. Aleshores perquè no acabava de sentir-se tranquil·la? Perquè el sexe no l'havia afectat, relaxant-la, com quan ho havia fet amb en Yamxa?
Continuará...