Una vida corrent
De seguida notà quan la femella es despertà. S'havia passat l'última hora ensumant-la i observant-la. Mai havia despertat amb una persona al seu costat després de fer sexe amb ella, fos home, dona o intersexuals *. Sempre havia marxat tot just acabar o els havia fet fora. El problema era que no sabia en quin moment havien acabat ells dos. Era ben bé que en algun moment s'havien quedat adormits mentre ho feien. L'aroma dels seus sexes i suors impregnava tota l'habitació i... li encantava que així fos. Era una de les coses que més havia arribat a detestar de les naus de l'imperi Cooler. Només de recordar-ho se li regirava l'estómac. Però amb aquesta petita femella el resultat era com un perfum únic que només els pertanyia als dos. Era deliciós. Tant que dubtava en tornar-la a despertar per tornar a repetir.
Però quan ella començà a incorporar-se, com si intentés no despertar-lo, es féu l'adormit. Tenia curiositat pel que faria ella. No féu res. Recollí el seu barnús del terra i se n'anà. I no tornà. Escoltà i notar el seu ki quan baixava a la cuina, segurament preparant aquell menjar infecte pel seu fill. Després tornava a pujar i entrava a l'habitació del petit. Finalment, decidí dutxar-se i anar a entrenar-se. De fet, era millor això. Sense complicacions. Tot igual que abans. La femella era una dona intel·ligent, més que la resta. Massa sovint havia vist complicar-se relacions de companyia a causa del sexe. No eren estranyes les traïcions entre parelles sexuals i que es fes servir aquests actes per l'espionatge. Aquí no hi havia ningú a qui espiar. Ja feia temps que havia deixat de costat aquella paranoia sobre que ella l'espiés per donar-li informació vital al pallasso d'en Kakaroto.
Inhalà fort un últim cop abans de deixar caure l'aigua. La sensació era molt agradable però no tant com les seves petites mans explorant-lo. Desitjà que ella l'hagués acompanyat sota l'aigua i potser provar d'altres coses que no havien arribat a fer. Merda! Se suposava que fer-ho l'havia d'ajudar a deixar de pensar a fer-ho. Ara ja no tenia l'excusa de la seva eclosió hormonal. Ja feia com deu anys que l'havia superada. Com és que se sentia igual? Agafà el seu membre enganxat al seu ventre i treballà la forma per baixar-lo, sentint-se més patètic que abans d'estar amb la femella. Potser no havia estat tan bona idea quedar-se a aquest coi de planeta.
L'habitació continuava amb aquella olor i sabia que si la deixava sense fer, li canviarien els llençols. Era el codi, no escrit, per quan volia que li fessin de nou. Generalment cada tres dies. Així que per evitar-ho, se la féu només deixant el finestral obert per ventilar una mica i que la vella boixa no notés res. Es vestí d'entrenament i sortí per la porta.
Estava arribant a les escales quan ella tragué el cap per la porta del petit, demanant-li que es quedés una estona amb aquest per poder-se dutxar. Sí, ella encara portava la seva olor. Sentí un estrany orgull per aquest fet insignificant. Intentant mantenir una indiferència que no tenia, canvià els seus plans per intensificar l'entrenament dels dos. Ja era hora que comencés a volar i aquell era tan bon moment com qualsevol altre. El tap de bassa sortí encantat darrere d'ell. Un altre cop d'orgull i sensació de victòria davant de la mare, quan el petit no protestar en absolut per deixar d'estar amb ella.
Quan baixava, ella li recordà d'agafar aigua i els recull-merdes aquells que els hi posaven als nadons. Per un moment, li passà pel cap que ella desitjava retenir-lo amb qualsevol excusa. Però no volia comprovar-ho. Si feia mitja volta per treure'n l'aigua clara, potser no entrenaria aquell matí. Una cosa era anar calent i una altra, de ben diferent, era perdre el nord. Així que li féu només un gest amb la mà i continuà baixant amb decisió, cap a la seva estimada cambra de gravetat.
Continuarà...
* A la història original ja hi ha espècies hermafrodites, com els Nàmecs, tot i que semblen més aviat asexuals.