Una vida corrent
- Creus que va passar res aquella nit?
- No sé, ja fa dues setmanes i els veig igual que la setmana abans del sopar...
- Sí, sembla que s'evitin de la mateixa manera que sempre...
- Potser... no sé. Tu creus que ell pot ser asexual?
- Ai! Calla home! De debò?... car, mai se sap... hom no va per la vida pregonant-ho, no?
- No, suposo que no... Normalment la gent se'n fot d'aquells que ho diuen ser... però bé, cadascun és diferent -Encongí les espatlles.
- Però l'afrodisíac va funcionar aquell cop... no, no ho crec.
- Però, i si ho és? Potser ho hauríem de respectar, no creus? -Insistí.
- Però, i si no ho és, potser el noi necessita una empenta.
- Estimada, ja vàrem quedar que res més d'afrodisíacs, que encara els deixarem toixos als dos -Es posà més ferm-. I no em facis aquests ulls de xai. No és la nostra vida.
- No però... No sé, quan va trigar una setmana a deixar l'habitació per fer... vaig pensar que potser...
- Què?
- No sé, és estrany en ell. És molt maniàtic amb aquestes coses...
- Mira, la Bulma ha començat un nou projecte a partir del que vàrem estudiar dels androides del Dr. Gero. Vàrem descobrir que ell també tenia accés a tecnologia alienígena i hi ha encara coses que no sabem què són. Li he demanat a ell que ens doni un cop de mà i ha acceptat. Després li diré a la nena. Potser, treballant junts, qui sap...
- Ai! Potser sí! -contestà entusiasmada-. Això seria ideal! A més, potser així podria deixar de fingir d'una vegada i de treballar només quan ells no hi són... Ho trobo tant a faltar, amor meu! -Li va fer morrets.
- Sí, a veure què diu ella...
- Òndia! Què hi fot aquí aquest ara? -va dir ella assenyalant per la finestra de la cuina.
- Qui?
- En Yamxa.
Continuarà...