Una vida corrent
Feia una mica més de tres setmanes que no sabia res d'ella. Abans de l'última batalla, es trucaven o quedaven cada dues setmanes o així, per veure com estaven. Ell havia estat l'únic que l'havia acompanyada durant tot l'embaràs i el primer any llarg de Trunks. Ella li demanà que no digués res a la resta d'amics, que els hi volia donar una sorpresa. Amb ell no li feia gens d'il·lusió, però era la vida d'ella i encara creia que aquell malparit tornaria.
En el fons, ell també ho havia cregut. Però també havia esperat que un cop acabat amb l'amenaça, en Goku el posaria al seu lloc i mai més en tornarien a saber d'ell. S'havia equivocat del tot.
Goku, com sempre, feia les coses més impensables i havia preferit quedar-se mort. La mare que el va matricular!... Una saiyajin, per tant... coi d'espècie torra collons! A Goku se l'estimava molt, però és que, de veritat, l'home tenia nassos! I el seu congènere no es quedava enrere. Deixava prenyada una dona i se n'anava a l'espai, tornant, després, com si res! No entendria mai com la Bulma no l'havia fet fora a puntades de peu... capaç n'era... de fet, era l'única que fora d'un combat, tenia els pebrots de plantar-li cara a Vegeta.
Ara començava a estar una mica preocupat de veritat per ella. Potser tots n'havien sobreestimat el poder i la immunitat d'ella cap aquell assassí. Ella li havia jurat que no havia estat forçada. Deia que no recordava res però que no tenia cap marca ni dolor estrany i que pensava que hauria d'haver estat alguna cosa de tots dos... Ell encara no s'ho volia acabar de creure. Però sempre que li venien dubtes recordava, tres dies abans d'anar-se'n a l'espai, com havia esclatat la cambra de terra i com havia reaccionat ella, desesperada, remenant les romanalles de l'explosió, per rescatar-lo. Aquell desgraciat es recuperà en menys de dos dies i al tercer, fotré el camp.
Bulma no ho volgué reconèixer, però es quedà tocada. Sempre reia forçadament i feia broma que no el necessitava per res, que estava millor així, que el seu fill no li calia un pare com aquell i que ella se sobrava per pujar-lo sola. Ell s'oferí a fer-li de pare, una nit, després de beure més del compte i tornar a tenir sexe amb ella. Moria per dins de pensar-ho, però més mal li feia perdre-la del tot. Ella no volgué. Ni s'ho pensà. Li digué que allò no havia significat res, que només necessitava una nit de caliu i "rock and roll" i que només el volia com amic... potser també per tenir sexe ocasionalment, però res més. No ho havien fet gaires cops més. I cada cop era pitjor. Més fred. Acabava, somreia i o bé el feia fora, si havia estat a casa d'ella, o bé agafava les seves coses i se n'anava. Ja no es quedava mai a dormir. I des que el cabró havia tornat, res de res. Només parlaven. Però ell no podia evitar mantenir l'esperança de recuperar-la algun dia.
Donà un cop d'ull a la finca i tot es veia sencer i la cambra de gravetat en actiu. Així que al final, el malparit s'havia quedat? Bé, potser hauria d'agrair que no hagués anihilat el planeta sencer encara. Però fins que no parlés amb ella no es quedaria tranquil. Trucà a la porta per preguntar per ella. Els Srs. Briefs li digueren que la trobaria al laboratori, que en aquell moment estava treballant-hi segur. Quan entrà la veié abocada sobre el que semblava una rèplica dels androides però només en esquelet. Estava concentrada i tan bonica com sempre. Com havia estat tan idiota de deixar escapar una dona així? Si no hagués perdut tant de temps perseguint altres faldilles. Ella li digué que no era el sexe, que era la traïció el que la feia tallar sempre amb ell. I quan ell l'acusà de ser una qualsevol en l'última discussió, ja no hi hagué marxa enrere. Allò, ella, no li perdonaria mai. No, venint precisament d'ell, que tants cops l'havia plantat amb excuses, com si ella fos estúpida.
Al final el veié i semblà alegrar-se'n força. Li explicà que havia estat molt ocupada amb un nou projecte i que, per això, no havien parlat durant tant de temps, però que tot estava bé. Ell la convidà a dinar fora i ella acceptà, sabent que ara podria deixar a Trunks amb els seus pares o, amb Vegeta? Bé, almenys ja sabia que no era un infanticida... També s'havia passat tot un any sencer, en realitat, amb el seu fill adolescent. Potser sí que havia canviat. Però tant?
Continuarà...