Una vida corrent
Quan s'adonà que estava al laboratori, fou com veure un regal caigut del cel. No era conscient de com l'havia trobat a faltar al seu amic. Aquestes dues últimes setmanes havien estat horribles. Ho estava passant fatal. Tant, que tot i treballant en altres projectes de l'empresa del seu pare, havia decidit començar un de nou, que feia temps que li ballava pel cap. Pensava que d'aquesta manera no tindria temps per capficar-se i ho portaria millor.
La cosa havia funcionat a mitges. No tenia temps per res més, però això també havia comportat aïllar-se de la resta dels seus amics. Amb ell no era normal passar tant de temps sense parlar.
Ell havia estat un gran suport tots aquests anys. Havien compartit moltes coses junts. Malgrat la ruptura, sempre tindria un lloc al seu cor... i de tant en tant al seu llit. Al cap i a la fi, cap dels dos estava compromès amb ningú. De fet, sense el lligam de ser nuvis, els hi anava molt millor. Ella se sentia més lliure. Podia parlar-hi tranquil·lament de qualsevol tema, perquè ja no havia d'afectar en la seva relació. I el sexe, ja no portava complicacions. No tornaria mai amb ell, ho tenia molt clar. Ja sabia com era com a parella i el preferia com a amic. Com a parella no funcionarien mai. Amb deu anys junts, n'hi havia més que de sobre per saber que això era així i que, per molt que maduressin els dos, cadascú era com era.
Ella sempre es feia la forta i deia que no necessitava ningú. La veritat era que, molts cops, havia pensat com haurien estat de diferent aquests gairebé tres anys, des que Vegeta se'n va anar, sense ningú de la seva edat que l'acompanyés durant tot l'embaràs, i durant tots els mesos posteriors, amb un nadó que l'exhauria.
Trunks era molt bo, però el fet de no ésser humà es fou palès des del primer dia. Els pits no li donaven abast, no deixava mai de tenir gana i en conseqüència, de tacar bolquers. Gairebé no dormia. Al segon dia ja va haver de donar-li un biberó i mig gegants cada dues hores i mitja, nit i dia. Feia torns amb els seus pares. Sort en tenia d'ells! Yamxa també venia a veure-la tres dies a la setmana, per distreure-la i fer torns perquè descansés.
Aproximadament quan Trunks féu l'any i feia temps que menjava farinetes també, començà a esplaiar la seva demanda, tot i que concentrava les quantitats igualment, de fet, encara menjava més. Aleshores pogué començar a sortir a estones. Per desconnectar de tanta maternitat. No entenia com la Txitxi no havia acabat boja amb el Son Gohan. D'acord que ella havia tingut al Goku al seu costat, però... per començar, si no entenia com ella mateixa havia tingut a Trunks, encara entenia menys com Txitxi havia aconseguit que Goku li fes un fill... A veure si això de no recordar res en... No, no era això. Ella se'n recordava perfectament, d'aquella nit de feia dues setmanes. Com per oblidar-la! Aquest era el seu principal problema. Que no en podia deixar de pensar-hi.
Així que sí, tenir aquí en Yamxa era perfecte. Quan Trunks ja havia fet els quinze mesos i Vegeta encara no havia tornat, començaren a tornar a tenir sexe casual. Però ella li deixà clar que no volia res més. La seva vida ja era prou complicada.
El seu pare li havia recordat que el temps a l'espai passava de forma diferent que al planeta, per un conjunt de factors, entre la gravetat de cada astre i la propulsió entre els plànols espacials d'espai-temps, que els permetien recórrer grans distàncies amb dreceres, i superar el problema de la limitació de la velocitat de la llum. Resumint, que per Vegeta passaria només un any a la nau, però per ells podria passar des d'aquest any a uns quants. Ella havia confiat que vindria a temps per lluitar contra els androides.
Yamxa la convidà a dinar i sense pensar-s'ho massa acceptà. Deixaren a Trunks amb els seus pares, que se la miraven estranyats i sortiren cap al restaurant. A mig camí, ella li demanà d'agafar alguna cosa de menjar per portar i anar, millor, al seu apartament. No acabaren de passar per la porta que ella se li tirà a sobre. Volia acabar amb aquest neguit d'una vegada per totes. Ningú hauria de ser tan bo al llit com per haver-la de deixar en aquell estat. Ell començà a arremangar-li el vestit, contra un moble del rebedor, on ella s'assegué, i li demanà que la mengés. No calgué repetir-li dos cops. Tenia una llengua fantàstica i de seguida la féu arribar a l'orgasme. Aleshores el veié regirant un dels calaixos, mentre ella l'agafava per portar-lo al seu interior.
- No! Espera! -La frenà ell, sense deixar de remenar el calaix.
- Què passa? Què fas? -L'interrogà sense deixar-lo de besar. Encara estava molt calenta, necessitant-lo a dins.
- Estic buscant un preservatiu, però no en trobo...
- Com? -Fou com una galleda d'aigua freda. Preservatiu. Preservatiu. Com havia pogut ser tan estúpida? Allò la glaçà de cop. Havia de sortir d'allà immediatament. Li sabia greu per Yamxa, però ara, no podia complicar les coses, encara més, si és que podia. El preservatiu!
Saltà del moble posant-se bé el vestit, agafant la seva bossa. Li féu un últim curt petó als llavis- Perdona. Me n'haig d'anar. Havia oblidat una cosa. Ja et trucaré i t'explicaré - I el deixà allà pam plantat, amb la beina hissada i cara de sòmines.
Entrà a casa corrents, gairebé sense saludar als seus pares, i pujà a la seva habitació directament. Regirà els calaixos buscant un dels paquets que li havien quedat. No estava caducada. En una setmana podria fer-la servir. Com havia pogut haver sigut tan estúpida!, es va repetir internament. Es tragué la roba i deixà que l'aigua de la dutxa la intentés relaxar. Fou inútil. Féu comptes. Les cames li començaren a tremolar fins que caigué agenollada sota la pluja, plorant com una idiota. Feia una setmana de retard i ella solia ser com un rellotge. No podia estar passant allò. Un altre cop no. No podia tornar a quedar embarassada de Vegeta.
Continuarà...