Una vida corrent
Feien dues setmanes practicant el vol, dins de la càmera de gravetat. El primer dia aconseguí que levités fent-li la guitza. Cada cop que el mocós intentava arribar a ell, levitava fora del seu abast, sense canviar la posició de flor de loto. Trunks s'emprenyava però no deixava d'intentar arribar fins al seu pare. Després es fotia una nata darrera l'altra, cada cop que ho aconseguia i s'adonava que surava a l'aire. Lentament el marrec anava agafant confiança fins que, tres dies després, ja no queia mai. A la setmana ja podia volar força bé i, durant l'última, havien començat a treballar augmentant, de nou, la gravetat. Vegeta sabia del seu potencial. Ho havia vist en el seu fill del futur. El nano podia arribar a ser encara millor, si ell l'ensenyava des d'ara.
Durant el temps que passaven junts, a més, aprofitava per ensenyar-li altres coses que no entenia per què les feien diferent en aquest planeta. Primer, a reconèixer quan havia d'anar de ventre o orinar. Era molt indignant això de permetre que encara es fes les coses a sobre, i més, haver-ho de netejar. Tingueren uns quants "accidents" al començament, però al tercer cop, ho entengué. Ell era fill d'un príncep de guerrers i no podia anar cagant per l'univers de qualsevol manera. Si necessitava fer-ho, se cercava un lloc adient i es feia. Si ja podia resistir una gravetat de 30 G, després de tres setmanes d'entrenament, ben bé havia de poder estrènyer el cul i aguantar fins a trobar el WC. Què era això de deixar-ho anar allà o raja perquè portes un atrapa-merdes! Els vells i la femella li seguien posant. No se'n refiaven. Però el mocós sabia que no li convindria fer emprenyar el seu pare per una cosa com aquella. També li començà a ensenyar el seu alfabet i expressions. Al nano això li encantava. Era com tenir un llenguatge secret amb el seu pare.
I a Vegeta també li anava molt bé. Aquelles estones amb el mocós l'ajudaven a centrar-se en l'important. El futur. El seu legat. El seu fill. A no deixar morir la memòria de la seva espècie. I a no passar-se el dia pensant en treure la femella del seu laboratori, carregar-se-la a l'esquena, tancar-la a l'habitació i repetir el sexe fins a perdre la consciència. Quan no estava amb el seu fill, enfocat en ensenyar-lo, la resta del dia es convertia en un infern. Trigà ben bé una setmana a deixar el llit sense fer. Aquella olor era com una droga i al final pensà que la millor forma de desintoxicar-se era tenir les coses netes, com sempre li havia agradat tenir-les. Però fou pitjor. Ara, no tenia el seu petit refugi secret i el seu cos li seguia demanat cercar aquella olor.
Moltes nits s'havia quedat al balcó, quan tots eren adormits, per poder copsar petites traces de l'olor de l'habitació continua. La de la femella. Ella, a més, semblava continuar evitant coincidir amb ell a qualsevol lloc.
Una nit, fins i tot arribà a canviar de tàctica. Se n'anà a la ciutat. El temps lliure que li quedava ara li havia permès aprendre altres coses dels terrícoles, amb aquella pantalla on imitaven comportaments, explicaven qualsevol cosa que els cridés l'atenció i catàstrofes. Semblava que en aquest planeta també tenien comerç sexual, com a qualsevol assentament de l'imperi Cooler. Anà a diversos llocs que havia vist anunciats, però tan bon punt entrà, recordà perquè ell no havia fet ús d'aquell sistema a la resta de l'univers. La barreja d'olors era infecte. El saturava. Nappa i Raditz, més d'un cop, l'havien acusat de tenir massa manies. Ell, era més de fer-ho amb algú de la missió. Dues persones sense més intenció que passar-ho bé i continuar amb les seves vides després.
Continuava sense entendre per què amb aquesta femella era diferent. Així que quan el vell li proposà de participar en un dels seus projectes, acceptà de seguida. Li calia quelcom més en què enfocar-se, a més del seu fill. I no era prou entrenar per lluitar amb enemics imaginaris. Començaria aquell matí, en acabar aquesta segona tanda d'exercicis, en una hora. Aleshores notà el seu ki. Què coi hi feia aquell pallasso allà? I ell que havia començat a acostumar-se a viure sense estar envoltat mitja-tites com aquell... En poca estona notà com la femella se n'anava amb el pocapena. No deixava de repetir-se que allò no anava amb ell i que no li importava el que fes ella.
Després ella tornà en una estona, entrant esperitada. Encara i així, pogué distingir, l'olor més forta del seu sexe i més fluixa la de l'imbècil. Era evident que havien tingut alguna mena de sexe sense arribar a copular, però el ki d'ella estava molt alterat i el posava nerviós. Què li havia passat? Li hauria fet alguna cosa que no volia? Es sorprengué pensant que, si esbrinava que li havia fet mal, li trencaria la cara, per sempre.
Continuarà...