Una vida corrent
Aquell noi no deixava de sorprendre'l. Feia setmanes que estava ancorat en una equació i ell, només en una hora, havia trobat la raó. Junts corregiren l'error i continuaren avançant a partir d'aquell punt. Quan la seva filla se'ls hi unís, començarien els assajos per contrastar els resultats amb les previsions. Però s'estava retardant força.
- És estrany que la meva Bulma no hagi vingut encara... -comentà despistat però observant la reacció de l'altre-. No és normal en ella -afegí com que no obtenia resposta-. Fill meu, series tan amable d'anar a veure si li ha passat res?
Notà que aquell apel·latiu agafà per sorpresa a l'àlien, ja que trigà una mica a contestar afirmant amb un grunyit. El Dr. sabia que allò era arriscat però també se n'havia adonat que, com amb la seva filla, amb ell semblava tenir més paciència i havia decidit experimentar, per veure fins a quin punt en podia confiar. A més, si finalment acabava sent el seu gendre, no volia tenir-hi una relació incòmoda. Sempre havia aspirat que les persones que escollissin les seves filles, fossin prou intel·ligents i agradables per a poder-les tractar com altres fills o filles. Amb Tights mai es podia saber. Si Bulma era esbojarrada i alliberada, la seva germana gran encara ho era més.
En una estona curta, Vegeta i Bulma van arribar per fi al laboratori. Ell continuava seriós i no deixava d'observar-la, quan creia que no el mirava ningú, com sempre, i ella semblava haver estat plorant, però semblava com si s'hagués sobreposat. Ella s'estranyà de la implicació del guerrer en el projecte i que son pare no li hagués dit res, però ho acceptà sense més comentaris.
Els experiments van avançar més de pressa del previst perquè, gràcies a la força sobrehumana de l'àlien, podien moure i recol·locar la maquinària necessària, sense les grues ni els voluminosos robots que normalment els hi calien. Per contra, Vegeta no era gaire destre amb els treballs de precisió a escala de circuits, principalment perquè les seves mans sovint resultaven massa grans, però d'això s'encarregava la seva filla.
El Dr. cada cop estava més convençut que formaven un gran equip, però li resultava evident que aquells dos continuaven tractant de no parlar-se gaire. Hauria de parlar amb la seva dona, a veure si ella en sabia alguna cosa més, sobre la precipitada entrada de la seva filla a l'hora de dinar. La curiositat l'estava matant, però no volia arriscar-se a trencar aquell fràgil equilibri, en una col·laboració que tot just començava.
Continuarà...