Una vida corrent
Quan Vegeta entrà a l'habitació la trobà adormida, en barnús. L'esgotament emocional del disgust l'havia deixat sense forces. Les havia intentat recuperar mirant les fotografies de l'evolució el seu anterior embaràs, les posteriors al naixement i els primers mesos de Trunks. Tenia el cabell quasi eixut i a la seva mà una imatge d'ella amb el nadó nounat entre els seus braços. A la imatge se la veia encara més demacrada que en aquest moment però amb una mirada plena de tendresa i adoració, quasi infinita, cap al petit que mamava encara en el seu primer dia.
Els últims mesos havia hagut de recórrer a sedants gairebé diàriament, a pesar de les contraindicacions dels metges, contra l'insuportable dolor. Sorprenentment no li detectaren cap mena de dany físic intern però sí que hi trobaren un tipus gairebé desconegut d'hormones al seu cos. Proves posteriors que havia realitzat un vell col·lega, especialitzat en genètica i bioquímica molecular, aportaren resultats sorprenents sobre aquestes. Les hormones acceleraven la recuperació d'hematomes i fins i tot de fissures, a una velocitat proporcional a la gravetat dels danys.
El seu amic li comentà que només havia vist una cosa així feia uns anys amb una altra dona, a la que no havien tornat a veure i que també havia parit a la mateixa clínica. Bulma deduí encertadament que aquella dona hauria de tractar-se de la mateixa Txitxi.
Però encara que en aquells moments no canviaria a Trunks per res del món, encara recordava el pànic que més d'una ocasió havia sentit, als últims mesos, pel dolor punyent a cada cop de peu i, tornar a passar per allò, per més que ara sabés que el seu cos es protegia durant el procés amb aquelles hormones, era quelcom que encara l'aterrava repetir. Ni tan sols li importava el fet d'estar o no acompanyada amb un o cinquanta pares, d'aquest o de qualsevol planeta, si el nadó anava a ser mig saijajin.
Bulma havia cercat les fotos per intentar prendre perspectiva, però només li havien servit per recordar el pitjor, excepte en aquella primera fotografia de Trunks mamant al seu pit, la seva preferida. I prengué una decisió. Si en una setmana descobria que estava embarassada de l'àlien, avortaria sense dir res, ni a ell ni a ningú més. Era el seu cos i la seva vida i no estava disposada que algú més decidís per ella o intentés convèncer-la, quan ningú més que Txitxi podria fer-se una remota idea del que allò podia suposar per a ella.
No pretenia ser perfecta ni calia que ho fos. Sí, havia estat una irresponsable per no haver tingut més cap en una nit de febril desig, però estava acostumada que fos Yamxa qui s'encarregués dels preservatius i com a mesura addicional als anticonceptius que ja prenia... exactament com els havia estat prenent quan es quedà prenyada, per primer cop, de Vegeta. I a més, Yamxa mai havia aconseguit fer-li perdre el cap com ho havia fet l'altre. Només un petit detall se li escapava i era la capacitat de Vegeta de poder reconèixer, ara, si estava embarassada o no.
Continuarà...