Una vida corrent

Ja portava una bona estona treballant al projecte que li havia demanat el vell. Havia estat una bona decisió. S'hi trobava a gust treballant amb aquell home. El relaxava. Mai havia pretès donar-li ordres ni alliçonar-lo ni fer-lo sentir com un inútil. No era com que li hauria permès si ho hagués intentat fer, però sí que havia estat una constant en gran part de la seva vida.

Tot i ser un príncep i hereu d'una de les espècies més temudes a l'univers, fins i tot els subordinats de Freezer més insignificants, s'havien atrevit a fer-ho, puix que cada cop que havia mort a qui l'intentava humiliar, el càstig era exemplar i el deixava diversos dies inutilitzat. Fins que arribà a un punt que es convencé que no pagava la pena. Per això, a Nàmec, aprofità per saldar uns quants comptes pendents.

Però el vell no era així. Aquell home era realment intel·ligent i no tractava ningú pitjor per aquest motiu. Ell sempre havia sabut que les burles només eren una de les moltes tàctiques d'en Freezer, per tractar de desmoralitzar-lo i tenir qualsevol excusa per castigar-lo, prou per a retardar el seu progrés i evolució. Freezer sempre havia temut a la seva espècie i tenia raó de fer-ho. Al seu planeta, Vegetasai, havien arribat a tenir tecnologia ben avançada. Sí que una part havia estat robada als Tsufuls però ells també havien continuat desenvolupant i era una formació que també rebia l'elit. La força sense cap no portava enlloc, per això ell sempre tractava de ser el més fred possible, intentar no actuar en calent. En calent sempre s'acabaven prenent males decisions.

Aquest home el feia tornar a sentir, en certa manera, en pau amb ell mateix, amb el que volia fer realment. No volia ser només un sac de músculs, volia poder fer servir tot el seu potencial i això incloïa el seu intel·lecte i la resta de les seves capacitats, també. Quan començà a viure en aquest planeta, encara portava la inèrcia dels anys de submissió a Freezer. De fer de pinxo com mètode d'autodefensa. Però aquesta família, tot i estar mig tronats, cadascun a la seva manera, de mica en mica li estaven tornant les ganes de relaxar-se, de deixar de mirar per sobre l'espatlla esperant un cop de traïció i de voler mirar cap endavant per explorar les possibilitats.

Així que quan el Dr. Briefs li digué "Fill meu", com aquell que és la cosa més natural del món i realment formés part d'aquella família, per un moment no sabé com reaccionar. Observà i ensumar a l'home, esperant distingir-ne qualsevol traça de subterfugi o motivació oculta, però no en sabé detectar cap i decidí fer com li demanava l'home i anar a trobar la filla. Semblava que al final, potser sí, que tenia raó de preocupar-se per la dona, si fins i tot son pare s'havia estranyat. Ella encara estava a la seva habitació però ja no percebia alteracions del seu ki.

Entrà i se la trobà adormida i s'havia dutxat. Ell no havia vist totes aquelles fotografies que mostraven tot el temps que havia estat entrenant a l'espai. La femella havia arribat a tenir una panxa considerable en gairebé la majoria. Aquell pallasso sortia també a moltes d'elles. Anava a despertar-la quan es fixà amb la que tenia a la mà. En ella, el seu fill es veia enganxat a una de les mamelles de la femella que li havien crescut força... i després li havien tornat a la seva mida normal perquè no les recordava tan grosses la nit dels premis. Ella es mirava el petit amb una expressió que no havia vist gairebé mai a la seva vida, però per un moment la memòria d'una dona petita, bruna i de constitució forta, dient el seu propi nom, li vingué al cap. I després la imatge d'aquella mateixa dona, plena de sang i sense vida en una de les pantalles dels Cooler. A la fotografia, recaragolada al braç de la femella, s'hi apreciava una cua del mateix color del cabell del mocós.

- Desperta! -No tenia la son gaire forta i reaccionà a la primera-. El teu pare fa estona que t'espera al laboratori. Tot està a punt per començar els assajos.

- Què? Quins assajos? Què hi fas aquí?

- Els de l'AZ4 -respongué com si fos el més natural la seva familiaritat amb un dels seus projectes-. El teu pare i jo hem acabat la correcció de la desviació i ja podem fer les proves.

La femella recollí ràpidament les fotografies, deixant-les en el calaix d'una de les tauletes i agafà diverses peces de roba per vestir-se- Què vols dir amb això del meu pare i tu? -preguntà mentre desapareixia al bany per tenir una mica d'intimitat.

- El vell em va demanar d'ajudar-lo i vaig pensar que estaria bé -contestà indiferent, encreuant-se de braços per esperar-la i fent un repàs visual a l'habitació d'ella. Gairebé mai hi entrava. Estava plena de fotografies, penjades a les parets, de tota la colla que coneixia i d'altres que no. En varies, es veia a ella, encara adolescent, carregada d'armes o diferents aparells i arrepenjada a aquell inútil del Kakaroto de petit o amb el cap pelat, que no havia crescut gaire. Se'ls veia feliços i generalment tenien alguna construcció destruïda al darrere, que encara fumejava, o un munt de boles de drac i el cos ple de ferides. Ella, solia ser la que menys malmesa es veia. Tot i això, es veia que hi havia acabat implicada en el que fos que havien estat fent. Tampoc era d'estranyar. Bé que havia tingut la gosadia de voler veure en Freezer, els androides i, fins i tot, d'anar a Nàmec.

A sobre d'una calaixera, prop de l'entrada del bany, li cridà l'atenció una capseta. L'agafà i llegí. Perquè volia allò la femella? Volia tornar a quedar-se prenyada? Era per això que també havia anat a tenir sexe amb el bo per res? Perquè no se n'havia quedat de l'inútil abans, doncs? Hi havia espècies que no es reproduïen mai amb el mateix mascle. D'aquesta manera augmentaven la diversitat genètica. Li havia semblat que en aquest planeta no era la norma. Però vés a saber. De totes maneres, si aquest era el seu objectiu, perquè no havia acabat de copular amb l'altre? Ella sortí vestida i en trobar-lo amb la capseta a la mà es quedà parada- Què fas regirant les meves coses?

- No les estava regirant pas. Això estava aquí sobre i m'avorria esperant -Es defensà- Et vols tornar a embarassar? -Li sortí tal qual.

- Eh? Nooo! Què dius? A més, no n'has de fer res, però en tot cas seria tot el contrari -Guardà la capseta al seu calaix- No me'n penedeixo d'en Trunks, però no... no vull tornar a passar pel mateix. Tu no en tens ni idea de què fou! Vosaltres, us n'aneu a entrenar o les vostres merdes i les que hem de carregar amb les conseqüències som les dones -Li contestà emprenyada.

- Ja estàs? -No tenia res a contestar-li. La femella tenia raó, però ell tampoc ho havia escollit. Mai s'havia preocupat per les conseqüències perquè Freezer, en teoria, s'havia encarregat que no hi hagués possibilitat de poder preocupar-se d'elles durant tota la seva vida- Vinga! Anem! Ton pare ens espera! -Sortí davant d'ella cap al laboratori.

Continuarà...