Una vida corrent

- Bulma? Hola! Com estàs? Sóc jo, en Krilin!

- Krilin? Ah! Hola! Com estàs? -contestà estranyada i una mica amoïnada- Ha passat res? -Mirà a Vegeta que estava dinant amb ells. Ell aixecà el cap també estranyat. Ella li féu un gest, com preguntant-li si no notava algun ki o cosa per l'estil, passant els ulls com un escàner per l'habitació i tornant-los a ell, tota seriosa. Ell es girà fent el mateix recorregut, tancà els ulls, els tornà a obrir, se la mirà molest i encongí les espatlles per després continuar menjant, sense tornar a preocupar-se per la trucada.

- No, no pas... bé sí... bé... nooosiií? -Al fons del telèfon se sentia una veu femenina, però Bulma no acabà d'entendre el què deia ni sabé reconèixer-la.

- El calb està amb la torradora -digué de sobte en Vegeta, agafant de sorpresa la Bulma que se'l mirà interrogativament des del telèfon-. L'escolto des d'aquí! -Tornar a encongir les espatlles. No portava gaire bé això de què ningú el qüestionés o creiés que s'inventava coses. Després de l'última revelació, Bulma no en desconfiava, simplement no podia evitar sorprendre's de les seves capacitats. Però ell encara malinterpretava les seves reaccions.

- Krilin, estàs amb l'A18? -Era l'única androide dona, així que si Vegeta deia que estava amb una torradora i s'escoltava una veu femenina, hauria de ser ella- Li ha passat res? -afegí, pensant que potser havia tingut algun tipus d'avaria i havia anat a buscar a l'única persona que li prestaria ajuda. Després de tot el que havien provocat, ningú que la reconegués, en cas d'haver-la vist per la televisió, se li acostaria o en voldria saber res.

- Eh? Com... Com ho has sabut? -S'esverà en krillin a l'altra banda del telèfon- Què? Què més saps?

- Com que què més sé? Si no m'ho dius tu... Segur que estàs bé? No t'estarà amenaçant? -Bulma es posà a la defensiva i començà a fer-li gestos a Vegeta que se la mirà com si s'hagués begut l'enteniment. Els seus pares també havien deixat de parlar i se la miraren, demanant-li que deixés d'intentar donar cops de peu a Vegeta. Ella els hi féu un gest com dient que allò no era el que estava tractant de fer sinó aconseguir que li fes cas. Però els seus pares tampoc l'entengueren i al final també s'encongí d'espatlles. El seu pare li féu una palmada de suport al braç, a Vegeta, dient-li que no fes cas i continués menjant. Que ja els ho explicaria després.

- Ehhh! Nooo! Noo! Mai! A18 i jo estem bé... molt... bé? -Ara sí que escoltà la veu d'A18 a l'altra banda que li deia "Tu sabràs!"-. No, mira Bulma, és que t'haig... t'hem... no, t'haig de demanar un favor... i d'això... què podria venir a veure't un dia d'aquests? -li preguntà tímidament.

- Què ets burro, Krilin! M'has espantat! Clar que pots venir a veure! Què n'ets de tanoca! Som amics, pots venir sempre que vulguis, com tota la resta... el que passa que, excepte en Goku i en Yamxa, sembla que només us recordeu de mi quan hi ha algun problema. Però jo estic contenta de veure-us a tots. Passa quan vulguis!

Continuarà...