Una vida corrent
Dues setmanes després de la celebració de la derrota de Cèl·lula i del comiat del Trunks del futur, es retrobaren. Ell no estava segur si havia estat per casualitat o si ella l'havia cercat. Encara no sabia com havia anat. Havien començat a parlar. Ella li havia explicat que tot li era molt estrany, que de mica en mica els hi estaven tornant records d'una vida anterior, però que amb el seu germà havia començat a discutir-se massa. Ara s'havien separat i ella cada nit buscava un lloc diferent per dormir. A ell li faltà temps per convidar-la a quedar-se al seu pis, sense cap mena de compromís i sense esperar res a canvi, tot el temps que li fes falta.
Ella li recordà que no volia res amb ell, però que suposava que era millor el seu pis que dormir al carrer. Li advertí que si intentava res el mataria, encara que ell li hagués tret aquella bomba de dins. A ell ni li havia passat pel cap. Només volia saber que estava segura.
Ja portaven convivint tres setmanes des d'aquell dia. No havia estat fàcil. Ella tenia molt mal geni però de vegades el sorprenia gaudint de les coses més insignificants. Les seves converses l'ajudaven a agafar més confiança i es podria dir que en aquells moments havien arribat a ser amics. I amb aquesta amistat ella li havia començat a explicar les seves pròpies inquietuds. El Dr. Gero li havia pres no sols la vida sinó moltes capacitats humanes. Ella en tenia els records i sabia que aquestes capacitats li havien aportat felicitat quan encara era humana. No podria mai tornar a ser la mateixa, ni volia, però sí que volia intentar recuperar certes coses.
Una d'elles era el seu olfacte real. No aquesta mena de sensor electrònic que tenia implantat i que només definia paraules que se suposava que representaven aquella olor o l'altra. Sempre parlava d'un record que tenia on estava ensumant mimoses en flor, o el cafè del matí, o el petricor després de la pluja.
Quan li explicà, ell s'entristí per la seva amiga i nova companya de pis. Aleshores recordà a Bulma, que s'havia entusiasmat tant amb A16 i pensà que potser ella els hi podria donar un cop de mà. Trucà sense pensar-s'ho i al moment se'n penedí. Com ho explicaria? Per què l'hauria d'ajudar ella? Part d'ell pensava en Vegeta. Bé que l'havia ajudat, no? Bé, ajudat i alguna cosa més, sinó com s'explicava l'existència d'en Trunks?, per més que l'alien sempre anés a la seva. Si l'havia ajudat a ell, que havia anihilat planetes sencers, perquè no hauria d'ajudar-la a ella, que només havia estat programada per atacar-los a contra voluntat?
Quan la Bulma li preguntà si estaven junts no sabé què contestar. Realment no eren parella, però sí que vivien junts. A18 li digué que ell sabria si estaven junts o no i això encara el deixà més confús. Què havia volgut dir amb això l'androide?
Continuarà...