Una vida corrent
Havia estat una bona setmana. El pocapena aquell havia trucat a la nit per veure com estava la femella. Es veu que alguna cosa no havia anat bé a la seva aventura sexual del migdia. Ella li digué que era millor que no es tornessin a veure en una temporada. Que ja el tornaria a trucar més endavant. Això ja li féu mitja setmana. No haver de veure aquell idiota per allà l'alegrava força.
Després, durant la setmana, havia aconseguit fer arribar a Trunks fins als 75G de resistència. També anava ampliant el seu vocabulari alhora que augmentava en terrícola. Els vells i la femella per fi havien desistit de continuar posant-li els atrapa-merdes. Més aviat, el seu fill començava a demostrar un mínim d'orgull i se'ls treia així que podia. Més d'un cop havia rigut per dins en veure les emprenyamentes de la resta d'ocupants de la casa. Sí, aquell terratrèmol era ben bé fill seu.
El treball al laboratori també anava força bé, tant amb el vell com amb la dona. Progressivament, s'adonava de les similituds entre pare i filla. Tota la desconfiança que sempre li havia tingut, respecte a les seves preguntes personals, començava a prendre un altre sentit. Ella tampoc ho preguntava per utilitzar-ho en contra d'ell. Era només una persona molt inquieta i semblava fascinada per aprendre coses del seu planeta. En una ocasió, mentre treballaven junts en una de les proves, li preguntà directament perquè li interessava la seva vida anterior.
- Sempre he tingut curiositat. Sovint, donem les coses com normals i després arriben altres persones que et fan replantejar-ho tot. Com quan vaig descobrir que en Goku era extraterrestre i que hi existien tantes civilitzacions allà fora -Mirà somiadora cap al sostre-. És fascinant! -Se'l quedà mirant amb aquells oceans que tenia per ulls, com repassant cada racó de la seva cara-. Bé, suposo que per a tu és una ximpleria però per a mi fou tota una revelació.
- L'univers és immens. Seria absurd pensar que només hi ha vida en un sol planeta -contestà fent el mateix repàs en ella-. El principal problema rau en la tecnologia que cada civilització és capaç de generar. La proximitat a d'altres, que també en puguin crear de similars o superiors, i no ser un planeta amb unes condicions que interessin a altres especies, més depredadores.
- Sí, suposo -concordà ella mirant-li, per a un moment, els llavis per després girar el cap i trencar amb la seva mirada-. D'altra banda, crec que com a mare de Trunks és interessant, per poder entendre'l millor i si mai et passés res... bé... poder-li dir quelcom més que "el teu pare era un àlien" i quatre coses més -S'encongí d'espatlles rient i s'aixecà per anar a comprovar els resultats de la prova. Ell s'adonà que el seu riure era dels pocs que no li resultaven ofensius sinó refrescants. No es reia d'ell sinó de les circumstàncies. El feia sentir... diferent. Bé amb ell mateix.
El tracte amb el Dr. també era cada cop més amè. Aquest li començà a parlar d'altres projectes de la Capsule Corp. amb el suggeriment de poder participar en qualsevol d'ells. Li explicà que, per la seguretat del seu nét, podien regularitzar la seva documentació. L'home tenia uns quants contactes que la podien falsificar i entrar al sistema. Semblava que amb en Kakaroto no havia calgut perquè se n'havia encarregat l'home que el recollí. Però ell havia estat molt exposat, amb totes aquelles baralles televisades del Cèl·lula que, gràcies a la influència i accions de la seva empresa en mitjans de comunicació, havien pogut fer passar com a muntatges. Estant regularitzat podria constar com un dels treballadors més qualificats i estalviar-se moltes explicacions, si mai calia.
La mare de la dona també havia deixat de comportar-se d'una forma tan estrambòtica. Respecte a ella, encara estava una mica mosca. Aquella dona sí que li amagava alguna cosa, però no en treia l'entrellat. Tot i això, els dinars també eren una de les estones més agradables del dia. Podia estar prop d'aquell aroma que l'estava tornant boig, sense perill de fer cap bogeria amb els seus pares de la femella i el seu fill al davant, de forma similar a quan treballaven junts al laboratori.
La tortura seguia esdevenint a les nits. El seu instint no parava de dir-li que si desprenia aquella intensitat, ella també ho havia d'estar experimentant. Aquella mirada als seus llavis... Tampoc volia que es pensés el què no era. Que hi volia una relació o cap ximpleria d'aquestes. D'altra banda, amb el pocapena també hi havia tingut aquella trobada sexual i, pel que tenia entès, no estaven en una relació. Això també podia ser positiu. Potser sí que estaria oberta a un acord que els pogués beneficiar a ambdós. Al final de la setmana es decidí. Trucà a la seva porta quan sabia que la resta ja s'havia anat a dormir.
- Vegeta? -Portava una bata i una camisola de dormir i feia cara de son- Què passa? Trunks està bé? -Tregué el cap mirant l'habitació del petit.
- Sí -La tranquil·litzà- No passa res. Volia parlar amb tu.
- Parlar amb mi? -No esperà que li oferís entrar. Ho féu i de seguida notà la molèstia d'ella per la llibertat- Escolta, saps quina hora és? I qui t'ha dit que pots passar? -Així i tot tancà la porta i se'l mirà amb les mans als malucs. Aleshores es fixà que portava una mena de pal a la mà.
- Què és això de la teva mà? Una nova arma? -Rigué perquè la trobava força ridícula- Si algú et volgués atacar a aquesta hora, crec que poca cosa faries amb aquest pal.
Ella se'l quedà mirant estranyada i més emprenyada encara- No, no és cap arma. Qui m'hauria d'atacar a casa meva? T'hauria de tenir por ara? -El desafià amb la mirada-. Crec que, si pensaves matar-me, has trigat una mica a fer el pensament, no? Què vols? -tornà a preguntar impacient.
- Clar que no vull matar-te! -Es defensà, no gaire segur de la necessitat de fer-ho. Què més li donava que ella encara pogués tenir dubtes-. Aleshores què és aquesta cosa? -Feia olor de l'orina d'ella i allò l'inquietava... Perquè voldria passejar-se ella amb un pal pixat per l'habitació?- Fa olor de la teva orina.
Ella es quedà blanca i es mirà aquella cosa, com si hagués oblidat quelcom. Sense contestar-li agafà un paper doblegat que tenia prop i se'l llegí preocupada. Després de donar-li la volta i buscar per la seva extensió, tornà a mirar el pal i es relaxà de cop. El mirà i llençà les dues coses a una brossa sota l'escriptori.
- Què et passa? Estàs molt estranya? Que era això? -Tornà a interrogar-la.
Se'l mirà un moment, com si l'estudiés- Era una prova d'embaràs -Ell aixecà una cella-. Perquè aquella nit, certa persona no va prendre precaucions -El mirà, com si l'acusés-. Per sort, no ho estic.
- Això t'ho podria haver dit jo mateix.
- Què? Pots saber si estic o no embarassada? -Perquè cada cop que obria la boca semblava més emprenyada? Li confirmà amb un gest- I no et va semblar de dir-m'ho la primera vegada que me'n vaig quedar? -Cada cop es posava més irresistible. Si li deia que no a la seva proposta ja es veia tota la nit tocant la simbomba.
- Perquè aleshores no sabia interpretar els teus canvis de ki -confessà-. Quan vaig tornar, vaig lligar els fets i tot va agafar sentit. Però abans no sabia si es tractava d'alguna característica de les femelles de la teva espècie.
- Ah! -Es calmà una mica-. I aleshores, què volies? Què vols? Si és quelcom del laboratori, ho podem parlar demà, és molt tard -S'ajustà la bata per tapar-se una mica i li donà l'esquena, recollint una roba que tenia tirada.
- No puc dormir.
- Què no pots dormir?
- Sí, això he dit. No puc dormir.
- I què vols? Que et canti una cançó de bressol? -Se'l mirà de dalt a baix estranyada.
- Havia pensat que potser, podríem repetir.
- Repetir? -Era evident que no entenia-. Repetir el què? Ja t'he dit que les proves les tornarem a fer demà. Estic molt cansada i no corre pressa. Llegeix un llibre, pren-te una til·la o, no sé, mira la tele... Jo que sé! De veritat, Vegeta, estic molt cansada i jo sí que puc dormir. Estic segura que ho faré tan bon punt em deixis posar al meu llit.
La veritat era que la dona no mentia. El seu ki estava fluix i a sobre no entenia res de què ell li deia, en absolut. En aquell moment se sentí tan patètic que li van passar les ganes de cop- Tens raó. Millor demà -Sortí tancant la porta darrera d'ell. Havia estat una bona setmana, fins aleshores.
Continuarà...