Una vida corrent

El pelat i la torradora amb potes s'havien presentat mentre entrenava amb el seu fill. Estava intentant imitar alguns dels seus moviments en una gravetat de 80G. Quan notà el ki donà un cop d'ull per la finestra. El baixet no representava cap perill però l'androide era una altra història. Quan no portaven gaire estona a dins, notà un lleuger nerviosisme en el ki de la terrícola. Després veié sortir sol al cap de bola i en poc temps, notà una altra pujada del ki de la terrícola, com si tingués por. Instintivament elevà el seu propi ki com a advertència cap a la torradora. La femella no deixava de ser la mare del seu fill i no anava a permetre que vingués aquella llauna a fer-li res. Però de seguida el ki de la terrícola es normalitzà i es tornà a relaxar.

Aleshores veié que el seu fill l'estava mirant i tancant els punys, concentrant-se, havia aconseguit elevar el seu propi ki. Semblava que no sols era capaç de detectar també els ki, tot i només ser un nadó, sinó que volia imitar-lo o ho havia interpretat com a un repte. La falta de pràctica deixà baldat al petit que acabà estirat a terra com una planxa. Sentí un nou sentiment d'orgull cap aquell híbrid, al que inicialment li havia costat d'acceptar com a seu. Començava a pensar que potser havia estat massa carregat de prejudicis, però era la forma com l'havien educat. La forma com s'havien educat a tots els de la seva espècie, excepte a aquells que havien estat enviats i abandonats a altres planetes.

En acabar el seu entrenament, les visites ja se n'havien anat. Deixà en Trunks amb la mare de la femella, es dutxà i se n'anà cap al laboratori. La dona estava concentrada repassant uns llistats relacionats amb l'A16 a la pantalla. El vell tampoc estava allà. No era el primer cop que faltava. Es veu que tenia diversos projectes que havia de revisar a la central. Així que ja portaven un parell de dies treballant tots dos sols.

- Té a veure amb què volien aquell parell? -Ella se'l mirà sorpresa-. Havies deixat aquest projecte aparcat i ara, tot d'una, te'l tornes a mirar, després de la visita de la llauna amb potes -Es mirà el llistat i uns plànols que ella havia tret de l'arxiu. Amb el dit repassà una de les estructures i es tornà a mirar la femella- Si ho fas amb ella, pot quedar inutilitzada. Ja vàrem calcular el risc i té d'un 75% de probabilitat de rebuig.

Mig molesta i preocupada, recollí tots els papers i tancà l'arxiu de la pantalla- No hi ha res decidit encara. Només estava repassant possibilitats -Tornà a obrir el projecte actual i li indicà que l'ajudés per continuar amb la tasca del dia anterior-. A més, no puc parlar-ne. És un tema entre A18 i jo.

- No cal que en parlis. És evident -li respongué burleta, mig rient. En realitat no li importava gens què volgués aquella màquina. Intentava aconseguir que la dona li expliqués per què s'havia espantat, sense delatar que n'havia estat al cas. No funcionà. Ho deixà estar i es posà a treballar. El dia anterior havia resultat força estrany sense el vell. Notava que es posava nerviosa quan estaven a prop, però es relaxava quan parlaven. Ell, per contra, quan més parlaven, anava descobrint noves coses que l'atreien d'ella i que abans no n'havia prestat atenció. La forma com es concentrava, com es mossegava el llavi, el canvi de to de veu quan aconseguien avançar, com el mirava quan ell aportava alguna idea nova o alternativa.

Quan portaven una bona estona, ella l'hagué de guiar, agafant la seva mà, per a reposicionar una peça amb la qual ella no tenia prou força. Notà la respiració accelerada d'ella i en acabar, la seva olor l'estava intoxicant. Ella el deixà anar però ell, en un acte reflex, li agafà la mà que retirava i amb l'altra l'agafà per la cintura per apropar-la a ell. I en girar el seu cap, l'acabà de capturar amb els seus llavis. Després d'un moment de dubte el correspongué, passant l'altre braç per l'esquena d'ell, amb la mateixa necessitat.

Ell la dirigí cap a una de les taules sense instrumental, repenjant-la sense separar, en cap moment, les seves boques, mentre ella s'agafava al seu coll amb la mà que li havia tornat a alliberar. Semblava una batalla per explorar-se, lluitant, no per ferir al contrari sinó per aportar-li més plaer en cada atac. La nit del ball l'havia considerat com una molt bona nit de sexe, però la necessitat acumulada de tantes setmanes feia que, contactes molt més innocents, el portessin prop de la bogeria pel desig. A més, la dona donava la sensació d'estar en un estat de desesperació comparable. Li començà a pujar la faldilla i, quan estava a punt d'abaixar-li les calces, ella el frenà- Protecció, necessitem protecció.

- No ens ataca ningú -contestà sense entendre i sense deixar de besar-la pel coll-. I pobre de qui ho intenti -grunyí. Si el tornava a deixar amb les ganes, seria d'ell de qui necessitarien protecció, pensà.

- No em refereixo a... Vull dir que no em vull tornar a quedar embarassada -clarificà, baixant perillosament la seva mà cap al seu membre, per acariciar-lo per sobre la tela. L'olor del seu sexe s'intensificà i encara li costà més de processar.

- I que esperes que faci? -gemegà desesperat- Com em tornis a dir que no... -insistí en l'intent de baixar-li les calces.

- Dir-te que no? Quan ho he fet això? -No en tenia ni idea-. T'has de posar un preservatiu, aquí -agità la mà sobre el membre per sobre la roba, robant-li un altre gemec.

- Un preservatiu? -La tornà a besar i es refregà al seu centre- No se'm desgasta pas -Protestà burleta.

- Seràs idiota! -digué rient i separant-lo per mirar-lo a la cara-. Un preservatiu, una goma, una funda... Què no en teníeu d'això a l'espai o què? -El besà ella-. Per no deixar-me en cinta -Aquest cop fou ella qui se li refregà a ell.

- No.

- No?

- No! -Es retirà mig frustrat-. D'on vols que tregui una cosa d'aquestes ara? -En començava a estar tip. Tot això l'estava matant i li venien ganes de trencar alguna cosa.

Ella baixà de la taula, arreglant-se la roba i l'agafà de la mà per sortir del laboratori- Vine! Crec que en tinc algun a la meva habitació -L'estirà decidida.

Continuarà...