Una vida corrent
Intentà moure's despertant del somni però una cosa pesada li ho impedia. Obrí les seves pesades parpelles per a trobar-se amb el seu formós rostre. Tenia la boca tancada però els llavis lleugerament oberts, completament relaxat i rejovenit. Ni tan sols la nit del ball li semblà tan bell. La tenia tenallada amb tots dos braços. Seria impossible aixecar-se sense despertar-lo. Però ho hauria de fer. Desitjà quedar-se així per sempre. Les anteriors setmanes havien estat un sense viure. Sabia que s'estava enamorant d'un impossible. Cada dia més. Amb cada cosa que aprenia d'ell, més li fascinava i més se sentia llançada a aquell abisme sense sortida. Si es deixava portar per les seves emocions, ho pagaria car perquè era impossible que algú com ell la correspongués. Gaudir del sexe de tant en tant? Segurament. Però ella sabia que això, amb el temps, no seria suficient. No per a algú com ella. Ella necessitaria més. Necessitaria el seu compromís amb ella. De la seva correspondència.
Havia fet tot el possible per a distreure's d'aquesta necessitat creixent. Pensà que tornar a estar amb Yamxa l'ajudaria a prendre perspectiva. A racionalitzar-ho. A poder arribar a veure aquella nit, tan sols, com una diversió per a ambdós. A controlar les seves emocions i a no perdre el seu cor en algú que sempre havia reclamat no tenir-ne. Però en el seu interior sabia que, per a ella almenys, no havia estat, no era, només sexe, només pura atracció carnal que amb el temps i la pèrdua de la novetat, s'esvairia, com passava sempre. No, si ella es deixava portar, estava perduda, perquè sabia que li lliuraria tot d'ella a canvi de res. I ella era massa intel·ligent per a això... o així ho havia cregut.
- Vegeta? -Tocà el seu tors per a despertar-lo. Cremava. La seva pell sempre cremava i el seu cor bategava amb fermesa sota la seva mà. Si tan sols les seves emocions fossin igual de fortes i consistents, pensà-. Desperta -Ell obrí els ulls mirant-la mantenint-se relaxat, sense les seves eternes celles arrufades, amb renovat desig i diversió.
- Hola -Li digué suggeridor, inclinant-se cap a ella per a besar-la. No!, pensà ella. No podien tornar a perdre's, una altra vegada. Ni tan sols sabia quina hora era.
- Hola? Saps quina hora és? -Li preguntà entre petons i tímides carícies per part d'ella, intencionals i fermes per part d'ell.
- Hora del desdejuni i això és el que faré -Començà a traçar un camí de petons fins als seus pits, atrapant entre les seves dents, amb suavitat, un erecte mugró, per a passar la seva llengua per ell i acabar llepant i mamant la resta. Bulma se sentí embogir de nou-. Un desdejuni perfecte -Passà a atacar l'altre pit, girant-la sobre la seva esquena per a situar-se damunt d'ella.
- Què? El desdejuni? Kami! Trunks! Vegeta! -exclamà recordant que havien pujat a la seva habitació la tarda anterior. Ni tan sols havien donat de sopar al petit.
- Dona, serà millor que t'aclareixis a qui demanes -Rigué sense deixar anar la seva presa.
- Trunks, no li hem donat de sopar a Trunks -L'apartà una mica per a veure si reaccionava. Ell la mirà despentinat i entremaliat.
- La criatura està bé. Està amb els teus pares a la cuina. Si s'hagués irritat ho hauria notat. Degueren donar-li menjar ells -Tornà a atacar, acariciant també el seu entrecuix. Clar, els seus pares mai permetrien que deixessin a Trunks sense menjar. Els haurien buscat i els haurien trobat en el seu llit. I no els havien dit res! Oh! Quin desastre! Ara no hi hauria manera de convèncer-los que no es fessin idees equivocades. I, què dimonis pretenia ell?
- Vegeta, no podem tornar a tenir sexe. No queden més condons -Intentà fer-li entendre.
- No ens fan falta. Ja t'he dit que només vull el desdejuni -Traçà un serpentejant camí de petons i llepades fins a arribar al seu entrecuix, entretenint-se en els confins del violaci bosc. Ella només aconseguí veure el seu malèvol somriure, un segon abans que submergís en la seva frondositat, separant els seus plecs per a beure de la deu mentre explorava, amb diversos dits, les profunditats del seu càlid i palpitant abric. Una exquisida tempesta recorregué tot el seu cos mentre perdia la capacitat de raonar i de respirar amb normalitat. L'apressant i creixent dolor del desig era calmat amb els seus intrèpids dits que, amb mestratge, el transformaven en pures i desbordants ones de plaer.
- Oh! Per tots els deus, Vegeta! -No pogué evitar cridar, encorbant tot el seu cos per a suportar tantes sensacions. Ell grunyí succionant més intensament fins a portar-la al límit, compassant la seva llengua i els seus dits, i afanyant-se a no deixar escapar ni una sola gota del seu elixir, sense parar de xarrupar, fins que ella deixà de convulsionar-se i de cridar, suportada pel seu únic braç lliure, tremolant i sense energia, agarrant-se, amb totes dues mans, als llençols de sota, en un intent de confirmar que encara estava a la terra. Entreobrint els ulls mentre recuperava l'alè, el veié tombar-se de nou al seu costat, rellepant-se els llavis.
- Exquisit -sentencià repassant els seus propis dits sense deixar de mirar-la- Dona, on podem trobar més d'aquestes fundes?
Continuarà...